João 6
Agta, Dupaninan (DUO) vs NVI
1 Idi kobosan na ide, inumarabes ni Jesus ha Diget a Galileya (onu “Diget na Tiberiyas” i sangay na).
1 Algum tempo depois Jesus partiu para a outra margem do mar da Galiléia ( ou seja, do mar de Tiberíades ),
2 Ket atoy bila i makpal a tinumagubet ha nikuna, gipu ta naenta di i milamilagro na, idi pinahusay na i nagsaket a hidi.
2 e grande multidão continuava a segui-lo, porque vira os sinais miraculosos que ele tinha realizado nos doentes.
3 Ket tinumagsat ni Jesus ha esa a pukal. Ket nagetnod hikuna, pati hikami a tinolduwan na.
3 Então Jesus subiu ao monte e sentou-se com os seus discípulos.
4 Idi tiyempo a ito, mabikan dan i Piyesta na Judjudyo a nagenan di ha “Pinagtaleban na Anghel a Magpatay.”
4 Estava próxima a festa judaica da Páscoa.
5 Ket inbatad ni Jesus, ket naenta na i makpal a tumatagubet ha nikuna. Ket kinagi na ha ni Pelipe, “Hadya wade i pagalapan tam ha kanan a ipakan tam ha dagenday?”
5 Levantando os olhos e vendo uma grande multidão que se aproximava, Jesus disse a Filipe: "Onde compraremos pão para esse povo comer? "
6 (Kinagi ni Jesus iday a pangpadas na ha ni Pelipe, nu anya i nakam na. Ta ninakam dan ni Jesus i gimetan na.)
6 Fez essa pergunta apenas para pô-lo à prova, pois já tinha em mente o que ia fazer.
7 Ket tinabbeg ni Pelipe, “Agay! Maski nu hangan a gasut a paggatang tam ha kanan, awan mekusto. Maski nu balballik la i maalap na kada esa,” kon ni Pelipe.
7 Filipe lhe respondeu: "Duzentos denários não comprariam pão suficiente para que cada um recebesse um pedaço! "
8 Ket atoy bila hay ni Andres, a wadi ni Simon Pedro.
8 Outro discípulo, André, irmão de Simão Pedro, tomou a palavra:
9 Ket kinagi na, “Atoy ha ihe i esa a olitaw a kekkanan. Ngem ballik la, ta lima a pidaso i tinapay na ken duwa la i pindang na. Agay, panya a pakanan tam i kakpal na tolay ha kanan a kona he,” kon ni Andres.
9 "Aqui está um rapaz com cinco pães de cevada e dois peixinhos, mas o que é isto para tanta gente? "
10 Ket inpeta ni Jesus ha nikami, “Pagetnodan moy hidi.” Ta malawa i karuotan ha iday a lugar. Isu, nagetnod i ngamin a tolay. Ket naglima a ribu i lallaki a hidi (maski awan nebilang i babbey ken annak a hidi).
10 Disse Jesus: "Mandem o povo assentar-se". Havia muita grama naquele lugar, e todos se assentaram. Eram cerca de cinco mil homens.
11 Ket inalap ni Jesus i tinapay na olitaw heya. Ket nagyaman hikuna ha Dios. Sa na, inpebunong i tinapay ha ngamin a nakaetnod. Ket kona bila hito i ginimet na ha pindang. Ket nagkan hidi hanggan nabbiyag hidi ngamin.
11 Então Jesus tomou os pães, deu graças e os repartiu entre os que estavam assentados, tanto quanto queriam; e fez o mesmo com os peixes.
12 Idi nabbiyag hidi ngamin, kinagi ni Jesus ha nikami a tinolduwan na, “Puhonan moy i ngamin a kanan a buhay tam, penu awan tam itogbak.”
12 Depois que todos receberam o suficiente para comer, disse aos seus discípulos: "Ajuntem os pedaços que sobraram. Que nada seja desperdiçado".
13 Ket pinuhon mi i ngamin a buhay mi. Ket naputat i esa pulo ket duwa a basket ha iday a buhay mi, a naggipu ha lima a tinapay a awan mi nekabbus.
13 Então eles os ajuntaram e encheram doze cestos com os pedaços dos cinco pães de cevada deixados por aqueles que tinham comido.
14 Idi naenta na kakpalan i milagro aye a ginimet ni Jesus, kinagi di, “Awan ha duwaduwa a hikuna i esa a pinaangay na Dios a inpugto ni Moyses. Ket hikuna i mangisalakan ha nikitam.”
14 Depois de ver o sinal miraculoso que Jesus tinha realizado, o povo começou a dizer: "Sem dúvida este é o Profeta que devia vir ao mundo".
15 Ngem ha ni Jesus, idi nakatandiyan na a kayat di hikuna pilitan a maghari, linakadan na hidi. Ket inumangay hikuna a isesa ha parabin.
15 Sabendo Jesus que pretendiam proclamá-lo rei à força, retirou-se novamente sozinho para o monte.
16 Niyaen, idi apon dan, dinumitaw kami a tinolduwan na ha baybay.
16 Ao anoitecer seus discípulos desceram para o mar,
17 Ket sinumakay kami ha abang, a umahabes ha ili a Kapernaum. Kallap dan, ket awan pala dumemat ni Jesus.
17 entraram num barco e começaram a travessia para Cafarnaum. Já estava escuro, e Jesus ainda não tinha ido até onde eles estavam.
18 Naglugan kami pala, ket dinumakkal i diget, ta napigsa i paras.
18 Soprava um vento forte, e as águas estavam agitadas.
19 Idi nakapaggaud kami ha lima onu annam a kilometro, agay, naenta mi ni Jesus a maglakad ha dibbew na diget. Idi bumabikan hikuna, ket nanteng kami unay!
19 Depois de terem remado cerca de cinco ou seis quilômetros, viram Jesus aproximando-se do barco, andando sobre o mar, e ficaram aterrorizados.
20 Ngem kinagi ni Jesus, “Awan kam manteng. Atoyak dan.”
20 Mas ele lhes disse: "Sou eu! Não tenham medo! "
21 Ket siayayat kami a nangilugan ha nikuna ha abang. Ket sigida kami a nakaabot ha pagpunduwan mi a lugar.
21 Então se animaram a recebê-lo no barco, e logo chegaram à praia para a qual se dirigiam.
22 — ausente —
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado no outro lado do mar percebeu que apenas um barco estivera ali, e que Jesus não havia entrado nele com os seus discípulos, mas que eles tinham partido sozinhos.
23 — ausente —
23 Então alguns barcos de Tiberíades aproximaram-se do lugar onde o povo tinha comido o pão após o Senhor ter dado graças.
24 Isu, idi nakatandiyan di a awan ni Jesus, ket awan kami bila a tinolduwan na, nagsakay bila hidi, a umahabes ha Kapernaum, penu mageriyok hidi ha ni Jesus.
24 Quando a multidão percebeu que nem Jesus nem os discípulos estavam ali, entrou nos barcos e foi para Cafarnaum em busca de Jesus.
25 Idi naeriyokan di ni Jesus ha dibelew, kinagi di, “Maestro, hangan kaddemat mo ha ihe?”
25 Quando o encontraram do outro lado do mar, perguntaram-lhe: "Mestre, quando chegaste aqui? "
26 Kinagi ni Jesus, “Tahod ide a ipeta ko ha nikam. Temanan moy bi. Mageriyok kam ha nikan gipu ha iday a kanan a inpakan ko ha nikam, ket nabbiyag kam. Ngem ipeta ko ha nikam a
26 Jesus respondeu: "A verdade é que vocês estão me procurando, não porque viram os sinais miraculosos, mas porque comeram os pães e ficaram satisfeitos.
27 bakkan mina a kanan a malungsot i eriyokan moy, nu awan a kanan a ikabiyag moy ha magnanayon i eriyokan moy mina. Niyaen, hikan i mangiyatad ha kanan a kona he, gipu ta hikan i Annak na Dios a Nagbalin a Tolay. Ket meyatad ko i biyag a magnanayon, ta inatdinan na ak Nama ko ha turay ko.”
27 Não trabalhem pela comida que se estraga, mas pela comida que permanece para a vida eterna, a qual o Filho do homem lhes dará. Deus, o Pai, nele colocou o seu selo de aprovação".
28 Isu, sinalodsod di ha nikuna, “Anya mina i gimetan mi, penu matalak i Dios ha nikami?”
28 Então lhe perguntaram: "O que precisamos fazer para realizar as obras que Deus requer? "
29 Ket kinagi ni Jesus, “Ide i kayat na Dios a gimetan moy, ket manahod kamon ha nikan, ta pinaangay na ak ha nikam.”
29 Jesus respondeu: "A obra de Deus é esta: crer naquele que ele enviou".
30 Isu a sinalodsod di, “Anya i tiplad a gimetan mo a pangpatahod mo ha nikami? Ipaenta mo i kaddat mo, penu manahod kami ha nikaw.
30 Então lhe perguntaram: "Que sinal miraculoso mostrarás para que o vejamos e creiamos em ti? Que farás?
31 Ha ni Moyses, nagpakan hikuna ha minappo tam ha iday a mana a kakkanan di, idi naghen hidi ha kasaw a lugar. Ta nesurat ha Libro na Dios, ‘Inyatad na ha nidi i kanan a naggipu ha langit a kanan di.’”
31 Os nossos antepassados comeram o maná no deserto; como está escrito: ‘Ele lhes deu a comer pão do céu’".
32 Ket kinagi ni Jesus, “Tahod ide a ipeta ko. Temanan moy bi. Bakkan a ni Moyses, nu awan i Hama ko i nangiyatad ha minappo moy ha kanan a nagipu ha langit. Ket niyaen, mangiyatad paman hikuna ha esa a Kanan a tahod a ikabiyag na totolay.
32 Declarou-lhes Jesus: "Digo-lhes a verdade: Não foi Moisés quem lhes deu pão do céu, mas é meu Pai quem lhes dá o verdadeiro pão do céu.
33 Ta ide i kanan a iyatad na Dios, ket naggipu ito ha langit penu iyatad ko ha totolay i biyag na Dios a magnanayon.”
33 Pois o pão de Deus é aquele que desceu do céu e dá vida ao mundo".
34 Ket kinagi di, “Apo, atdinan mo kami bi ha ide a kanan ha kanayon, penu makabiyag kami.”
34 Disseram eles: "Senhor, dá-nos sempre desse pão! "
35 Ket kinagi ni Jesus, “Hikan i Kanan a ikabiyag na totolay ha magnanayon. Ket ha maski nu heya a magpasakop ha nikan, awan manon hikuna magiyalap. Ket basta manahod hikuna ha nikan, awan hikuna mauwaw.
35 Então Jesus declarou: "Eu sou o pão da vida. Aquele que vem a mim nunca terá fome; aquele que crê em mim nunca terá sede.
36 Ngem niyaen, ipenduwa ko ha nikam i kinagi ko, a maski nu netanak moy, awan kam manahod ha nikan.
36 Mas, como eu lhes disse, vocês me viram, mas ainda não crêem.
37 Ngem atoy paman i totolay a italak na Dios ha nikan. Ket ha maski nu heya a italak na Hama ko ha nikan, magpasakop hikuna ha nikan. Ket maski nu heya a magpasakop ha nikan, awan ko tallekodan.
37 Todo o que o Pai me der virá a mim, e quem vier a mim eu jamais rejeitarei.
38 Ta bakkan a bukod ko a nakam i gimetan ko, nu awan i pagayatan na Dios a nagpaangay ha nikan. Ket ide i gipu na a dinumematak a nagipu ha langit.
38 Pois desci do céu, não para fazer a minha vontade, mas para fazer a vontade daquele que me enviou.
39 Niyaen, ide i pagayatan na Dios, a awan ko mapukaw i maski esa a intalak na ha nikan, nu awan ko hidi pabiyagan manon, ha dilokod a pamalak.
39 E esta é a vontade daquele que me enviou: que eu não perca nenhum dos que ele me deu, mas os ressuscite no último dia.
40 Ta ide i pagayatan Nama ko, a magbiyag ha magnanayon i ngamin a makatandi ken manahod ha Annak na. Ket pabiyagan ko hidi nokkan, ha dilokod a pamalak,” kon ni Jesus.
40 Porque a vontade de meu Pai é que todo o que olhar para o Filho e nele crer tenha a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia".
41 Niyaen, idi nateman na ito na Judyo a hidi, naglimalimad hidi ha ni Jesus. Gipu ta kinagi na a hikuna i Kanan a nagipu ha langit.
41 Com isso os judeus começaram a criticar Jesus, porque dissera: "Eu sou o pão que desceu do céu".
42 Ket kinagi di, “Agay, ide dan ni Jesus, i annak ni Jose. Ket katandi tam i hama ken hena na. Isu, apay a kagi na a naggipu hikuna ha langit?”
42 E diziam: "Este não é Jesus, o filho de José? Não conhecemos seu pai e sua mãe? Como ele pode dizer: ‘Desci do céu’? "
43 Ket tinabbeg ni Jesus, “Awan kam mina maglimalimad.
43 Respondeu Jesus: "Parem de fazer-me críticas.
44 Ta ipeta ko ha nikam a awan ha makapasakop ha nikan, nu awan na hikuna iturong na Hama ko. Ket ha maski nu heya a makapasakop, pabiyagan ko hikuna ha dilokod a pamalak.
44 Ninguém pode vir a mim, se o Pai, que me enviou, não o atrair; e eu o ressuscitarei no último dia.
45 Ta kona hito i nesurat na mahagpugto a hidi. Insurat di, ‘Tolduwan na Dios i ngamin a tolay na.’ Niyaen, ha maski nu heya a makatandi ken umusoseg ha pagitoldu Nama ko a Dios, manahod hikuna ha nikan.
45 Está escrito nos Profetas: ‘Todos serão ensinados por Deus’. Todos os que ouvem o Pai e dele aprendem vêm a mim.
46 (Bakkan a kayat ko kagiyan a atoy i makaenta ha Nama ko. Awan. Ta hikan la i naggipu ha Amang Dios ken nakaenta ha nikuna.)
46 Ninguém viu o Pai, a não ser aquele que vem de Deus; somente ele viu ao Pai.
47 “Tahod ide a ipeta ko ha nikam. Temanan moy bi. Ha maski nu heya a manahod ha nikan, atoy ha nikuna i biyag na Dios a magnanayon.
47 Asseguro-lhes que aquele que crê tem a vida eterna.
48 Oni! Hikan i Kanan a ikabiyag na totolay ha magnanayon.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Ket sabali ito ha iday a mana a kinan na minappo moy, idi naglakalakad hidi ha amamugod. Ta maski kinan di iday, natay dalla hidi.
49 Os seus antepassados comeram o maná no deserto, mas morreram.
50 Ngem awan a matay i maski nu heya a magkan ha Kanan a Naggipu ha Langit.
50 Todavia, aqui está o pão que desce do céu, para que não morra quem dele comer.
51 “Niyaen, hikan i sibibiyag a Kanan a Naggipu ha Langit. Isu, ha maski nu heya a magkan ha ide a Kanan, makabiyag hikuna ha Dios ha magnanayon. I Kanan a iyatad ko, i baggi ko a mismo. Ket iyatad ko ito, penu makabiyag i ngamin a tolay.”
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Se alguém comer deste pão, viverá para sempre. Este pão é a minha carne, que eu darei pela vida do mundo".
52 Idi nateman na ito na Judyo a hidi, nagtinabbeg hidi. “Panyan na agay! Meyatad na dod i pilas na a kanan tam?” kon di.
52 Então os judeus começaram a discutir exaltadamente entre si: "Como pode este homem nos oferecer a sua carne para comermos? "
53 Isu, kinagi ni Jesus, “Tahod ide a ipeta ko ha nikam. Temanan moy bi. Nu awan moy kanan i pilas, ken inoman i digi na Annak na Dios a Nagbalin a Tolay, awan ha biyag ha nikam.
53 Jesus lhes disse: "Eu lhes digo a verdade: Se vocês não comerem a carne do Filho do homem e não beberem o seu sangue, não terão vida em si mesmos.
54 Ngem ha maski nu heya a magkan ha pilas ko, ken uminom ha digi ko, atoy ha nikuna i biyag na Dios a magnanayon. Ket pabiyagan ko hikuna nokkan, ha dilokod a pamalak.
54 Todo o que come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna, e eu o ressuscitarei no último dia.
55 I pilas ko aye i tahod a kanan a ikabiyag na totolay. Ket i digi ko i tahod a inoman a ikabiyag na totolay.
55 Pois a minha carne é verdadeira comida e o meu sangue é verdadeira bebida.
56 Ket maski nu heya a magkan ha pilas ko ken uminom ha digi ko, maghen hikuna ha nikan. Ket maghenak bila ha nikuna.
56 Todo o que come a minha carne e bebe o meu sangue permanece em mim e eu nele.
57 I Hama ko a nagpaangay ha nikan, hikuna i ikabiyag ko ha biyag a magnanayon. Ket kona bila ha nikuna, hikan i ikabiyag na totolay ha biyag a magnanayon. Isu, ha maski nu heya a magkan ha baggi ko, iyatad ko ha nikuna i biyag na Dios a magnanayon.
57 Da mesma forma como o Pai que vive me enviou e eu vivo por causa do Pai, assim aquele que se alimenta de mim viverá por minha causa.
58 Ta hikan i Kanan a Naggipu ha Langit, ket bakkan a kona ha kanan a kinan na minappo moy idi. Ta natay dalla hidi. Ngem ha maski nu heya a magkan ha baggi ko, magbiyag hikuna ha Dios ha magnanayon.”
58 Este é o pão que desceu do céu. Os antepassados de vocês comeram o maná e morreram, mas aquele que se alimenta deste pão viverá para sempre".
59 Ide i pinagitoldu ni Jesus idi, ha kapilya na Judyo a hidi, ha ili a Kapernaum.
59 Ele disse isso quando ensinava na sinagoga de Cafarnaum.
60 Idi nateman di ito, atoy i makpal a tinolduwan na a nagmadi ha kakkagi na. Kinagi di, “Marigat i kakkagi na aye. Awan ha makatandi ha pagitoldu na a kona hay.”
60 Ao ouvirem isso, muitos dos seus discípulos disseram: "Dura é essa palavra. Quem consegue ouvi-la? "
61 Ngem katandi ni Jesus a linimad di i pinagitoldu na. Isu, kinagi na ha nidi, “Anya? Maupay kam wade ha pagitoldu ko?
61 Sabendo em seu íntimo que os seus discípulos estavam se queixando do que ouviram, Jesus lhes disse: "Isso os escandaliza?
62 Anya dod nu maenta moyak a umontok, a sumoli ak ha langit a naghenan ko ha palungo?
62 Que acontecerá se vocês virem o Filho do homem subir para onde estava antes!
63 Makatandiyan moy mina ide, a bakkan i pinnakabalin na tolay i ikabiyag na, nu awan i Espiritu na Dios. Ket idagende a kakkagi ko i kakkagi na Espiritu na Dios, ken ikabiyag na totolay ha magnanayon.
63 O Espírito dá vida; a carne não produz nada que se aproveite. As palavras que eu lhes disse são espírito e vida.
64 Ngem atoy ha nikam i kappal a awan a manahod,” kon ni Jesus. (Ta maski idi palungo, ket katandi ni Jesus nu heya i manahod ken nu heya i mangliput ha nikuna.)
64 Contudo, há alguns de vocês que não crêem". Pois Jesus sabia desde o princípio quais deles não criam e quem o iria trair.
65 Ket kinagi na pala, “Ide i gipu na a inpeta ko ha nikam a awan ha makapasakop ha nikan, nu awan a pagbalinan na hikuna Nama ko.”
65 E prosseguiu: "É por isso que eu lhes disse que ninguém pode vir a mim, a não ser que isto lhe seja dado pelo Pai".
66 Ket gipu ha ide, linakadan na hikuna na makpal a tinolduwan na. Ket awan hidi inumuseg ha nikuna.
66 Daquela hora em diante, muitos dos seus discípulos voltaram atrás e deixaram de segui-lo.
67 Ket gipu ta kona hito, kinagi na ha nikami a esa pulo ket duwa a tinolduwan na, “Ay, hikam. Kayat moy bila a sumina?”
67 Jesus perguntou aos Doze: "Vocês também não querem ir? "
68 Ket tinabbeg ni Simon Pedro, “Apo, hadya mina i angayan mi? Awan ha sabali a maketoldu megipu ha biyag a magnanayon, nu awan la a hikaw.
68 Simão Pedro lhe respondeu: "Senhor, para quem iremos? Tu tens as palavras de vida eterna.
69 Ket niyaen, manahod kami ha nikaw. Ta katandi mi dan a hikaw la i isesa a Annak na Dios a pinaangay na penu maghari.”
69 Nós cremos e sabemos que és o Santo de Deus".
70 Ket kinagi ni Jesus, “Oni. Ket hikan i nangpili ha nikam a esa pulo ket duwa. Ngem katandi ko bila a atoy ha nikam i esa a keddemonyo,” kon ni Jesus.
70 Então Jesus respondeu: "Não fui eu que os escolhi, os Doze? Todavia, um de vocês é um diabo! "
71 Ni Judas a annak ni Simon Iskaryote i kinagi ni Jesus idi. Ta hikuna i nangliput ha ni Jesus, maski nesakop hikuna ha nikami a esa pulo ket duwa.
71 ( Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, que, embora fosse um dos Doze, mais tarde haveria de traí-lo. )
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.