Mateus 23

I T’an Dios (CTUBL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Jesús tsa' caji i pejcan tempʌbilo' bʌ winicob x'ixicob yic'ot xcʌnt'añob i cha'an.
1 Então Jesus disse às multidões e a seus discípulos:
2 Tsi' yʌlʌ: Jini sts'ijbayajob yic'ot fariseojob tsa' ochiyob ti cʌntesa mandar ti' q'uexol Moisés.
2 “Os mestres da lei e os fariseus ocuparam o lugar de intérpretes oficiais da lei de Moisés.
3 Jini cha'an jac'benla i t'an. Melela chuqui jach mi' subeñetla. Pero mach mi la' tsajcan i melbalob. Come mi' lon cha'leñob subt'an. Ma'anic mi' melob chuqui mi' yʌlob.
3 Portanto, pratiquem tudo que eles dizem e obedeçam-lhes, mas não sigam seu exemplo, pois eles não fazem o que ensinam.
4 Mi' p'ʌtob wen al bʌ cuchʌl wocol bʌ ti q'uechol. Mi' c'ʌcchocobeñob ti' quejlab yaño' bʌ winicob. Pero i bajñelob ma'anic mi' wis tʌlob jini cuchʌl mi ti junts'ijtic i yal i c'ʌb.
4 Oprimem as pessoas com exigências insuportáveis e não movem um dedo sequer para aliviar seus fardos.
5 Ti pejtelel i melbal tac mi' cha'leñob cha'an mi' q'uejlelob ti ñuc ti winicob. Mi' cʌchob ti' jol yic'ot ti' c'ʌb mero ñuc bʌ i yajñib ts'ijbubil bʌ i t'an Dios. Mi' melob wen tam bʌ i ch'ʌjlib rebozo mu' bʌ i xojob ti oración.
5 “Tudo que fazem é para se exibir. Usam nos braços filactérios mais largos que de costume e vestem mantos com franjas mais longas.
6 Mi' mulañob ñaxan bʌ buchlibʌl ti q'uiñijel, yic'ot jini ñaxan bʌ buchlibʌl ti sinagoga.
6 Gostam de sentar-se à cabeceira da mesa nos banquetes e de ocupar os lugares de honra nas sinagogas.
7 Mi' mulañob i yʌq'uentelob cortesía ba'an choñoñibʌl. Mi' mulañob che' mi' pejcʌntelob ti maestro cha'an winicob.
7 Gostam de receber saudações respeitosas enquanto andam pelas praças e de ser chamados de ‘Rabi’.
8 Jatetla, mach yomic mi la' pejcʌntel ti maestro come an juntiquil jach la' maestro, jiñʌch Cristo. Ti pejteletla la' wermano la' bʌ.
8 “Não deixem que pessoa alguma os chame de ‘Rabi’, pois vocês têm somente um mestre, e todos vocês são irmãos.
9 Mach mi la' tatin yambʌ winic ti pañimil, come juntiquil jach la' Tat, jiñʌch am bʌ ti panchan.
9 Não se dirijam a pessoa alguma aqui na terra como ‘Pai’, pois somente Deus no céu é seu Pai.
10 Che' ja'el mach yomic mi la' pejcʌntel ti yumʌl come juntiquil jach la' yum, jiñʌch Cristo.
10 Não deixem que pessoa alguma os chame de ‘Mestre’, pois vocês têm somente um mestre, o Cristo.
11 Jini ñumen ñuc bʌ winic ti la' tojlel, la' i coltañetla.
11 O mais importante entre vocês deve ser servo dos outros,
12 Majqui jach chan mi' mel i bʌ mi caj i peq'uesʌntel. Majqui jach pec' mi' mel i bʌ, mi caj i chañ'esʌntel.
12 pois os que se exaltam serão humilhados, e os que se humilham serão exaltados.
13 ¡Mi caj la' taj wocol sts'ijbayajob yic'ot fariseojob! ¡Cha'p'ejl jax la' pusic'al! Come woli la' mʌctʌbeñob winicob x'ixicob i ti' ba' mi' yochelob ti' yumʌntel jini am bʌ ti panchan. Jatetla ma'anic mi la' wochel. Che' ja'el, ma'anic mi la' wʌc'ob ti ochel jini yomo' bʌ ochel.
13 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Fecham a porta do reino dos céus na cara das pessoas. Vocês mesmos não entram e não permitem que os outros entrem.
14 ¡Mi caj la' taj wocol sts'ijbayajob yic'ot fariseojob! ¡Cha'p'ejl jax la' pusic'al! Mi la' chilbeñob i yototob meba' x'ixicob. Mi la' mel tam bʌ oración cha'an mi' la' lon q'uejlel ti uts'at. Jini cha'an ñumen cabʌl mi caj la' taj tojmulil.
14 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados.
15 ¡Mi caj la' taj wocol sts'ijbayajob yic'ot fariseojob! ¡Cha'p'ejl jax la' pusic'al! Mi la' ñumel ti xʌmbal ti lum yic'ot ti ñajb cha'an mi' sutq'uin i bʌ juntiquil winic. Che' bʌ tsa'ix i sutq'ui i bʌ, mi la' wutsi xic'ben ti jontolil jinto ñumen an i jontolil bajche' la' jontolil.
15 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Atravessam terra e mar para converter alguém e depois o tornam um filho do inferno, duas vezes pior que vocês.
16 ¡Mi caj la' taj wocol xpots' bʌ xpʌs bijetla! Mi la' lon al che' an majch mi' taj ti t'an jini Templo cha'an mi' wa'chocon i t'an, mach wersajic mi' mel chuqui tsi' yʌlʌ. Mi tsi' taja ti t'an jini oro am bʌ ti Templo, mi la' wʌl wersa yom mi' mel chuqui tsi' yʌlʌ.
16 “Que aflição os espera, guias cegos! Vocês dizem não haver importância se alguém jura ‘pelo templo de Deus’, mas se jurar ‘pelo ouro do templo’ será obrigado a cumprir o juramento.
17 ¡Tontojetla! ¡Xpots'etla! ¿Baqui bʌ ñumen ñuc ma' wʌl? ¿Jim ba jini oro? ¿Mach ba jinic Templo ba' mi' taj i c'ʌjñibal jini oro ti' ye'tel Dios?
17 Tolos cegos! O que é mais importante: o ouro ou o templo, que torna o ouro sagrado?
18 Che' ja'el, mi la' wʌl che' an majch mi' taj ti t'an jini pulʌntib che' mi' wa'chocon i t'an, mach wersajic mi' mel chuqui tsi' yʌlʌ. Pero che' mi' taj ti t'an i majtan Dios am bʌ ti pulʌntib, mi la' wʌl wersa yom mi' mel chuqui tsi' yʌlʌ.
18 Dizem também não haver importância se alguém jura ‘pelo altar’, mas se jurar ‘pelas ofertas sobre o altar’ será obrigado a cumprir o juramento.
19 ¡Tontojetla! ¡Xpots'etla! ¿Baqui bʌ ñumen ñuc? ¿Jim ba i majtan Dios o jim ba pulʌntib ba' mi' taj i c'ʌjñibal i majtan Dios?
19 Cegos! O que é mais importante: a oferta sobre o altar ou o altar, que torna a oferta sagrada?
20 Majqui jach mi' taj ti t'an jini pulʌntib cha'an mi' wa'chocon i t'an, mi' taj ti t'an jini pulʌntib yic'ot pejtelel chuqui tac an ti' pam.
20 Quando juram ‘pelo altar’, juram por ele e por tudo que está sobre ele.
21 Majqui jach mi' taj ti t'an jini Templo che' mi' wa'chocon i t'an, mi' taj ti t'an Templo yic'ot jini am bʌ ti' mal Templo.
21 Quando juram ‘pelo templo’, juram por ele e por Deus, que nele habita.
22 Majqui jach mi' taj ti t'an jini panchan che' mi' wa'chocon i t'an mi' taj ti t'an i buchlib Dios yic'ot jini ya' bʌ buchul.
22 Quando juram ‘pelo céu’, juram pelo trono de Deus e por Deus, que se senta no trono.
23 ¡Mi caj la' taj wocol sts'ijbayajob yic'ot fariseojob! ¡Cha'p'ejl jax la' pusic'al! Come mi la' loc'san i diezmojlel jini pimel i c'aba menta yic'ot yambʌ i c'aba' enelto yic'ot yambʌ i c'aba' comino. Pero mi la' ñusan ñumen ñuc tac bʌ i mandar Dios, jiñʌch toj bʌ meloñel yic'ot p'untaya yic'ot chuqui yom ñopol. Yom mi la' jac' ili mandar. Mach yomic mi la' cʌy la' wʌq'uen i diezmojlel la' chubʌ'an.
23 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Têm o cuidado de dar o dízimo da hortelã, do endro e do cominho, mas negligenciam os aspectos mais importantes da lei: justiça, misericórdia e fé. Sim, vocês deviam fazer essas coisas, mas sem descuidar das mais importantes.
24 ¡Xpots' bʌ xpʌs bijetla, mi la' chic loq'uel jini us pero mi la' mʌsan camello!
24 Guias cegos! Coam a água para não engolir um mosquito, mas engolem um camelo!
25 ¡Mi caj la' taj wocol, sts'ijbayajob yic'ot fariseojob! ¡Cha'p'ejl jax la' pusic'al! Mi' la' wen pocben i pat jini vaso yic'ot latu. Ya' ti' mal but'ul ti xujch' yic'ot cabʌl jontolil.
25 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Têm o cuidado de limpar a parte exterior do copo e do prato, enquanto o interior está imundo, cheio de ganância e falta de domínio próprio.
26 ¡Xpots' bʌ fariseojet, ñaxan poco i mal jini vaso yic'ot latu cha'an sʌc mi' yajñel i pat ja'el!
26 Fariseus cegos! Lavem primeiro o interior do copo e do prato, e o exterior também ficará limpo.
27 ¡Mi caj la' taj wocol sts'ijbayajob yic'ot fariseojob! ¡Cha'p'ejl jax la' pusic'al! Lajaletla bajche' i yotlel tac ch'ujlelʌl bombil bʌ ti tan. Wen i t'ojol jax yilal ti' pat pero ti' mal but'ul ti' bʌquel chʌmeño' bʌ yic'ot pejtelel i bibi'lel.
27 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! São como túmulos pintados de branco: bonitos por fora, mas cheios de ossos e de toda espécie de impureza por dentro.
28 Che' ja'el jatetla, toj mi la' pʌs la' bʌ ti' wut winicob, pero ti la' mal but'uletla ti cabʌl lot yic'ot jontolil.
28 Por fora parecem justos, mas por dentro seu coração está cheio de hipocrisia e maldade.
29 ¡Mi caj la' taj wocol, sts'ibayajob yic'ot fariseojob! ¡Cha'p'ejl jax la' pusic'al! Come mi la' melbeñob i yotlel ch'ujlelʌl jini x'alt'añob. Mi la' ch'ʌl i yejtal tac ba' mucul jini tojo' bʌ i pusic'al.
29 “Que aflição os espera, mestres da lei e fariseus! Hipócritas! Constroem túmulos para os profetas, enfeitam os monumentos dos justos
30 Mi la' lon ña'tan mach lajaleticla bajche' la' ñojte'el tsa' bʌ i bec'beyob i ch'ich'el x'altañob. Mi la' wʌl: “Cuxulonicla ti jim bʌ ora, mach che'ic tsa' lac mele”, lon che'etla.
30 e depois dizem: ‘Se tivéssemos vivido no tempo de nossos antepassados, não teríamos participado com eles do derramamento de sangue dos profetas’.
31 Woli la' bajñel contrajin la' bʌ ti la' t'an che' mi la' sub la' bʌ ti' yalobilob jini tsa' bʌ i tsʌnsayob x'alt'añob.
31 “Ao dizer isso, porém, testemunham contra si mesmos que são, de fato, descendentes dos que assassinaram os profetas.
32 Wolix la' chʌn mel che' bajche' tsa' caji' melob la' ñojte'el.
32 Vão e terminem o que seus antepassados começaram.
33 ¡Lucumetla, i yalobiletla xc'ʌñʌñej! ¿Bajche' mi mejlel la' puts'tan tojmulil ti c'ajc?
33 Serpentes! Raça de víboras! Como escaparão do julgamento do inferno?
34 Jini cha'an la' wilan, mi caj c chocbeñetla tilel x'alt'añob yic'ot winicob am bʌ cabʌl i ña'tʌbal, yic'ot sts'ijbayajob. Ojlil mi caj la' tsʌnsañob. Mi caj la' ch'ijob ti cruz. Ojlil mi caj la' jats'ob ti asiyal ti la' sinagoga. Mi caj la' tic'lañob ti cabʌl tejclum.
34 “Por isso eu lhes envio profetas, homens sábios e mestres da lei. Vocês crucificarão alguns e açoitarão outros nas sinagogas, perseguindo-os de cidade em cidade.
35 — ausente —
35 Como resultado, serão responsabilizados pelo assassinato de todos os justos de todos os tempos, desde o assassinato do justo Abel até o de Zacarias, filho de Baraquias, que vocês mataram no templo, entre o santuário e o altar.
36 — ausente —
36 Eu lhes digo a verdade: esse julgamento cairá sobre a presente geração.”
37 ¡Jerusalén, Jerusalén, jatet mu' bʌ a tsʌnsan x'alt'añob! ¡Ma' jul ti xajlel jini chocbilo' bʌ tilel ba' añetla! ¡Anix jayyajl com c tempan la' walobilob che' bajche' mi' luts' i yal jini ña' mut! ¡Pero mach la' womic!
37 “Jerusalém, Jerusalém, cidade que mata profetas e apedreja os mensageiros de Deus! Quantas vezes eu quis juntar seus filhos como a galinha protege os pintinhos sob as asas, mas você não deixou.
38 La' wilan, jochol mi caj i cʌytʌl la' wotot.
38 E, agora, sua casa foi abandonada e está deserta.
39 Come mic subeñetla, ma'anic mi caj la' cha' q'uelon jinto mi la' wʌl: “La' sujbic i ñuclel jini woli bʌ i tilel ti' c'aba' lac Yum”, che'etla. Che' tsi' subeyob sts'ijbayajob yic'ot fariseojob Jesús.
39 Pois eu lhe digo: você nunca mais me verá, até que diga: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor!’”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.