Lucas 13

I T’an Dios (CTUBL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ti jim bʌ ora ya' añob cha'tiquil uxtiquil tsa' bʌ i subeyob Jesús chuqui tsi' mele Pilato che' bʌ tsi' tsʌnsa galileojob. Tsi' xʌbeyob i ch'ich'el galileojob yic'ot i ch'ich'el jini tsʌnsʌbil bʌ i majtan tsa' bʌ i yʌq'ueyob Dios.
1 Por essa época, Jesus foi informado de que Pilatos havia assassinado algumas pessoas da Galileia enquanto ofereciam sacrifícios.
2 Jesús tsi' c'ajtibeyob: ¿Mu' ba la' wʌl ñumen cabʌl i mul ili galileojob bajche' i mul pejtelel i pi'ʌlob cha'an che'ʌch tsa' ujtiyob bajche' jini?
2 “Vocês pensam que esses galileus eram mais pecadores que todos os outros da Galileia?”, perguntou Jesus. “Foi por isso que sofreram?
3 Mic subeñetla, ma'anic. Mi ma'anic mi la' cʌy la' mul che'ʌch mi caj la' jilel ja'el ti la' pejtelel.
3 De maneira alguma! Mas, se não se arrependerem, vocês também morrerão.
4 Jixcu jini waxʌclujuntiquilob tsa' bʌ chʌmiyob che' bʌ tsa' tejñiyob ti chan bʌ ts'ajc che' bʌ tsa' yajli ya' ti Siloé. ¿Mu' ba la' wʌl ñumen cabʌl i mul bajche' pejtelel chumulo' bʌ ti Jerusalén?
4 E quanto aos dezoito que morreram quando a torre de Siloé caiu sobre eles? Eram mais pecadores que os demais de Jerusalém?
5 Mic subeñetla, ma'anic. Mi ma'anic mi la' cʌy la' mul che'ʌch mi caj la' jilel ja'el ti la' pejtelel, che'en Jesús.
5 Não! E eu volto a lhes dizer: a menos que se arrependam, todos vocês também morrerão.”
6 Tsi' subeyob ti lajiya: Juntiquil winic an i cha'an higuera te' pʌc'bil ti' ts'usubil. Tsa' tili i q'uel mi anix i wut. Ma'anic tsi' taja.
6 Então Jesus contou a seguinte parábola: “Um homem tinha uma figueira em seu vinhedo e foi várias vezes procurar frutos nela, sem sucesso.
7 Tsi' sube xcʌnta ts'usubil: “Awilan, uxp'ejlix jab wolic tilel cha'an mij q'uel mi anix i wut higuera te'. Ma'anic tsac tajbe. Seq'uex. ¿Chuqui to i ye'tel mi' chʌn mʌctan lum?” che'en.
7 Por fim, disse ao jardineiro: ‘Esperei três anos e não encontrei um figo sequer. Corte a figueira, pois só está ocupando espaço no pomar’.
8 Jini xcʌnta tsi' jac'be i yum: “La' to ajñic yambʌ jab jinto mic joy picben i yebal. Mi caj cotsʌben i ta' alʌc'ʌl.
8 “O jardineiro respondeu: ‘Senhor, deixe-a mais um ano, e eu cuidarei dela e a adubarei.
9 Mi tsi' yʌc'ʌ i wut, uts'at. Mi ma'anic mi' yʌc' i wut, ti wi'il mi caj a sec'”. Che' tsi' yʌlʌ jini winic, che'en Jesús.
9 Se der figos no próximo ano, ótimo; se não, mande cortá-la’”.
10 Ti' q'uinilel c'aj o tsa' caji ti cʌntesa Jesús ti sinagoga.
10 Certo sábado, quando Jesus ensinava numa sinagoga,
11 Awilan, ya'an x'ixic am bʌ i c'amʌjel. Waxʌclujump'ejl (18) jab ma'anic tsa' mejli i toj'esan i pat cha'an i xibʌjlel. C'uchucña tsi' cha'le xʌmbal.
11 apareceu uma mulher enferma por causa de um espírito impuro. Andava encurvada havia dezoito anos e não conseguia se endireitar.
12 Jesús tsi' pʌyʌ tilel jini x'ixic che' bʌ tsi' q'uele. Tsi' sube: X'ixic lajmesʌbiletix ti a c'amʌjel, che'en.
12 Ao vê-la, Jesus a chamou para perto e disse: “Mulher, você está curada de sua doença!”.
13 Tsi' yʌc'ʌ i c'ʌb ti jini x'ixic. Ti ora, tsa' toj'esʌbenti i pat. Tsi' tsictesa i ñuclel Dios.
13 Então ele a tocou e, no mesmo instante, ela conseguiu se endireitar e começou a louvar a Deus.
14 Tsa' mich'a i yum sinagoga, come Jesús tsi' cha'le lajmesaya ti' q'uiñilel c'aj o. Tsi' subeyob winicob x'ixicob: Wʌcp'ejl q'uin mi lac cha'len e'tel. Ti jim bʌ ora yom mi la' tilel cha'an mi la' lajmesʌntel, mach ti' q'uiñilelic c'aj o, che'en.
14 O chefe da sinagoga ficou indignado porque Jesus a tinha curado no sábado. “Há seis dias na semana para trabalhar”, disse ele à multidão. “Venham nesses dias para serem curados, e não no sábado.”
15 Lac Yum tsi' sube: Cha'chajp jax la' pusic'al ti jujuntiquiletla. ¿Mach ba muq'uic a tic jini tat wacax yic'ot a burro ba' cʌchʌl ti' buc'ujib che' ti' q'uiñilel c'aj o cha'an ma' pʌy majlel ba' mi' jap ja'?
15 O Senhor, porém, respondeu: “Hipócritas! Todos vocês trabalham no sábado! Acaso não desamarram no sábado o boi ou o jumento do estábulo e o levam dali para lhe dar água?
16 ¿Mach ba yomic mi' yʌjq'uel ti colel ti' q'uiñilel c'aj o ili x'ixic, i yalobil Abraham chucbil bʌ i cha'an Satanás waxʌclujump'ejl jab? che'en.
16 Esta mulher, uma filha de Abraão, foi mantida presa por Satanás durante dezoito anos. Não deveria ela ser liberta, mesmo que seja no sábado?”.
17 Che' bʌ tsi' subu ili t'an, tsi' cha'leyob quisin pejtelel i contrajob. Pejtelel winicob x'ixicob tijicña jax tsi' yubiyob cha'an pejtelel jini ñuc tac bʌ i melbal Jesús.
17 As palavras de Jesus envergonharam seus adversários, mas todo o povo se alegrava com as coisas maravilhosas que ele fazia.
18 Jesús tsi' yʌlʌ: ¿Bajche' yilal i yumʌntel Dios? ¿Chuqui yic'ot mi mejlel c lajin?
18 Então Jesus disse: “Com que se parece o reino de Deus? Com o que posso compará-lo?
19 Lajalʌch bajche' i bʌc' mostaza tsa' bʌ i ch'ʌmʌ winic. Tsi' wejch'u ti lum. Tsa' coli. Tsa' ochi ti colem te'. Tsa' tili te'lemut. Tsi' meleyob i c'u' tac ti' c'ʌb jini te', che'en Jesús.
19 É como a semente de mostarda que alguém plantou na horta. Ela cresce e se torna uma árvore, e os pássaros fazem ninhos em seus galhos”.
20 Tsi' cha' alʌ: ¿Chuqui yic'ot mi mejlel c lajin i yumʌntel Dios?
20 Disse também: “Com que mais se parece o reino de Deus?
21 Lajalʌch bajche' levadura tsa' bʌ i ch'ʌmʌ juntiquil x'ixic. Tsi' yotsa ti uxp'is harina, jinto tsi' xaxa ti pejtelel, che'en Jesús.
21 É como o fermento que uma mulher usa para fazer pão. Embora ela coloque apenas uma pequena quantidade de fermento em três medidas de farinha, toda a massa fica fermentada”.
22 Tsa' ñumi majlel Jesús ti pejtelel tejclum yic'ot ti xchumtʌl tac. Tsi' cha'le cʌntesa che' woli' majlel ti Jerusalén.
22 Jesus foi pelas cidades e povoados ensinando ao longo do caminho, em direção a Jerusalém.
23 Juntiquil tsi' sube: C Yum, ¿mach ba anic jaytiquilob mu' bʌ i coltʌntelob? che'en. Jesús tsi' subeyob:
23 Alguém lhe perguntou: “Senhor, só alguns poucos serão salvos?”. Ele respondeu:
24 Cha'lenla wersa cha'an mi la' wochel ti ch'o'ch'oc bʌ i ti'. Come mic subeñetla cabʌlob mi caj i ñopob ochel pero ma'anic mi caj i mejlelob.
24 “Esforcem-se para entrar pela porta estreita, pois muitos tentarão entrar, mas não conseguirão.
25 I yum otot mi caj i ch'ojyel i ñup'ben i ti' otot. Ti wi'il mi caj la' wa'tʌl ti' pat otot. Mi caj la' pejcan i yum ya' ti' ti' otot. Mi caj la' wʌl: “C Yum, c Yum, jambeñon lojon”, che'etla. I yum otot mi caj i subeñetla: “Mach cujilic baqui ch'oyoletla”, che'en.
25 Quando o dono da casa tiver trancado a porta, será tarde demais. Vocês ficarão do lado de fora, batendo e pedindo: ‘Senhor, abra a porta para nós!’. Mas ele responderá: ‘Não os conheço, nem sei de onde são’.
26 Mi caj la' wʌl: “Tsac cha'le lojon we'el uch'el ti a tojlel. Jatet tsa' cha'le cʌntesa ti yojlil c tejclum tac lojon”, che'etla.
26 Então vocês dirão: ‘Nós comemos e bebemos com o senhor, e o senhor ensinou em nossas ruas’.
27 I yum otot mi caj i subeñetla: “Mic subeñetla, mach cujilic baqui ch'oyoletla. Loq'uenla tic tojlel pejteleletla mu' bʌ la' cha'len jontolil”, che'en.
27 E ele responderá: ‘Não os conheço nem sei de onde são. Afastem-se de mim, todos vocês que praticam o mal!’.
28 Ya' mi la' caj ti cabʌl uq'uel yic'ot quech'ecña i bʌquel la' wej, che' mi la' q'uel Abraham yic'ot Isaac yic'ot Jacob yic'ot pejtelel x'alt'añob ti' yumʌntel Dios che' chocbiletixla.
28 “Haverá choro e ranger de dentes, pois verão Abraão, Isaque, Jacó e todos os profetas no reino de Deus, mas vocês serão lançados fora.
29 Mi caj i tilelob cabʌl ch'oyolo' bʌ ti' pasibal q'uin yic'ot ti' bʌjlibal q'uin yic'ot ti norte yic'ot ti sur. Mi caj i buchtʌlob ti' t'ejl mesa ya' ti' yumʌntel Dios.
29 E virão pessoas de toda parte, do leste e do oeste, do norte e do sul, para ocupar seus lugares à mesa no reino de Deus.
30 Awilan, an wi'ilobix bʌ mu' bʌ caj i c'axelob majlel ti ñaxan. An ñaxaño' bʌ mu' bʌ caj i cʌytʌlob ti wi'ipat, che'en Jesús.
30 E prestem atenção: alguns últimos serão os primeiros, e alguns primeiros serão os últimos”.
31 Ti jini jach bʌ q'uin tsa' tiliyob fariseojob. Tsi' subeyob Jesús: Cucu, loq'uen wʌ'i come Herodes yom i tsʌnsañet, che'ob.
31 Naquele momento, alguns fariseus lhe disseram: “Vá embora daqui, pois Herodes Antipas quer matá-lo!”.
32 Jesús tsi' subeyob: Cucula, subenla jini wax: “Awilan, mic choc loq'uel xibajob. Mic cha'len lajmesaya wʌle yic'ot ijc'ʌl. Ti yuxp'ejlel q'uin mi cujtesan que'tel”. Che'ʌch yom ma' suben.
32 Jesus respondeu: “Vão dizer àquela raposa que continuarei a expulsar demônios e a curar hoje e amanhã; e, no terceiro dia, realizarei meu propósito.
33 Wersa mic cha'len xʌmbal wʌle, yic'ot ijc'ʌl, yic'ot chabi come mach mejlic ti tsʌnsʌntel x'altan ti yambʌ tejclum, ya' jach ti Jerusalén.
33 Sim, hoje, amanhã e depois de amanhã, devo seguir meu caminho. Pois nenhum profeta de Deus deve ser morto fora de Jerusalém!
34 Jerusalén, Jerusalén, mu' bʌ a tsʌnsan x'alt'añob, mi la' jul ti xajlel jini chocbilo' bʌ tilel ba' añetla. Anix jayyajl com c tempan la' walobilob che' bajche' mi' luts' i yal jini ña'a mut, pero mach la' womic.
34 “Jerusalém, Jerusalém, cidade que mata profetas e apedreja os mensageiros de Deus! Quantas vezes eu quis juntar seus filhos como a galinha protege os pintinhos sob as asas, mas você não deixou.
35 La' wilan, jocholix tsa' cʌle la' wotot. Mic subeñetla ma'anic mi caj la' q'uelon jinto mi' tilel i yorajlel che' mi caj la' wʌl: “La' sujbic i ñuclel jini woli bʌ i tilel ti' c'aba' lac Yum”. Che'ʌch mi caj la' wʌl, che'en Jesús.
35 E, agora, sua casa foi abandonada, e você nunca mais me verá, até que diga: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor!’”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.