Lucas 13
I T’an Dios (CTUBL) vs NTLH
1 Ti jim bʌ ora ya' añob cha'tiquil uxtiquil tsa' bʌ i subeyob Jesús chuqui tsi' mele Pilato che' bʌ tsi' tsʌnsa galileojob. Tsi' xʌbeyob i ch'ich'el galileojob yic'ot i ch'ich'el jini tsʌnsʌbil bʌ i majtan tsa' bʌ i yʌq'ueyob Dios.
1 Naquela mesma ocasião algumas pessoas chegaram e começaram a comentar com Jesus como Pilatos havia mandado matar vários galileus, no momento em que eles ofereciam sacrifícios a Deus.
2 Jesús tsi' c'ajtibeyob: ¿Mu' ba la' wʌl ñumen cabʌl i mul ili galileojob bajche' i mul pejtelel i pi'ʌlob cha'an che'ʌch tsa' ujtiyob bajche' jini?
2 Então Jesus disse:
3 Mic subeñetla, ma'anic. Mi ma'anic mi la' cʌy la' mul che'ʌch mi caj la' jilel ja'el ti la' pejtelel.
3 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
4 Jixcu jini waxʌclujuntiquilob tsa' bʌ chʌmiyob che' bʌ tsa' tejñiyob ti chan bʌ ts'ajc che' bʌ tsa' yajli ya' ti Siloé. ¿Mu' ba la' wʌl ñumen cabʌl i mul bajche' pejtelel chumulo' bʌ ti Jerusalén?
4 E lembrem daqueles dezoito, do bairro de Siloé, que foram mortos quando a torre caiu em cima deles. Vocês pensam que eles eram piores do que os outros que moravam em Jerusalém?
5 Mic subeñetla, ma'anic. Mi ma'anic mi la' cʌy la' mul che'ʌch mi caj la' jilel ja'el ti la' pejtelel, che'en Jesús.
5 De modo nenhum! Eu afirmo a vocês que, se não se arrependerem dos seus pecados, todos vocês vão morrer como eles morreram.
6 Tsi' subeyob ti lajiya: Juntiquil winic an i cha'an higuera te' pʌc'bil ti' ts'usubil. Tsa' tili i q'uel mi anix i wut. Ma'anic tsi' taja.
6 Então Jesus contou esta parábola :
7 Tsi' sube xcʌnta ts'usubil: “Awilan, uxp'ejlix jab wolic tilel cha'an mij q'uel mi anix i wut higuera te'. Ma'anic tsac tajbe. Seq'uex. ¿Chuqui to i ye'tel mi' chʌn mʌctan lum?” che'en.
7 Aí disse ao homem que tomava conta da plantação: “Olhe! Já faz três anos seguidos que venho buscar figos nesta figueira e não encontro nenhum. Corte esta figueira! Por que deixá-la continuar tirando a força da terra sem produzir nada?”
8 Jini xcʌnta tsi' jac'be i yum: “La' to ajñic yambʌ jab jinto mic joy picben i yebal. Mi caj cotsʌben i ta' alʌc'ʌl.
8 Mas o empregado respondeu: “Patrão, deixe a figueira ficar mais este ano. Eu vou afofar a terra em volta dela e pôr bastante adubo.
9 Mi tsi' yʌc'ʌ i wut, uts'at. Mi ma'anic mi' yʌc' i wut, ti wi'il mi caj a sec'”. Che' tsi' yʌlʌ jini winic, che'en Jesús.
9 Se no ano que vem ela der figos, muito bem. Se não der, então mande cortá-la.”
10 Ti' q'uinilel c'aj o tsa' caji ti cʌntesa Jesús ti sinagoga.
10 Certo sábado, Jesus estava ensinando numa sinagoga .
11 Awilan, ya'an x'ixic am bʌ i c'amʌjel. Waxʌclujump'ejl (18) jab ma'anic tsa' mejli i toj'esan i pat cha'an i xibʌjlel. C'uchucña tsi' cha'le xʌmbal.
11 E chegou ali uma mulher que fazia dezoito anos que estava doente, por causa de um espírito mau. Ela andava encurvada e não conseguia se endireitar.
12 Jesús tsi' pʌyʌ tilel jini x'ixic che' bʌ tsi' q'uele. Tsi' sube: X'ixic lajmesʌbiletix ti a c'amʌjel, che'en.
12 Quando Jesus a viu, ele a chamou e disse:
13 Tsi' yʌc'ʌ i c'ʌb ti jini x'ixic. Ti ora, tsa' toj'esʌbenti i pat. Tsi' tsictesa i ñuclel Dios.
13 Aí pôs as mãos sobre ela, e ela logo se endireitou e começou a louvar a Deus.
14 Tsa' mich'a i yum sinagoga, come Jesús tsi' cha'le lajmesaya ti' q'uiñilel c'aj o. Tsi' subeyob winicob x'ixicob: Wʌcp'ejl q'uin mi lac cha'len e'tel. Ti jim bʌ ora yom mi la' tilel cha'an mi la' lajmesʌntel, mach ti' q'uiñilelic c'aj o, che'en.
14 Mas o chefe da sinagoga ficou zangado porque Jesus havia feito uma cura no sábado. Por isso disse ao povo: — Há seis dias para trabalhar. Pois venham nesses dias para serem curados, mas, no sábado, não!
15 Lac Yum tsi' sube: Cha'chajp jax la' pusic'al ti jujuntiquiletla. ¿Mach ba muq'uic a tic jini tat wacax yic'ot a burro ba' cʌchʌl ti' buc'ujib che' ti' q'uiñilel c'aj o cha'an ma' pʌy majlel ba' mi' jap ja'?
15 Então o Senhor respondeu:
16 ¿Mach ba yomic mi' yʌjq'uel ti colel ti' q'uiñilel c'aj o ili x'ixic, i yalobil Abraham chucbil bʌ i cha'an Satanás waxʌclujump'ejl jab? che'en.
16 E agora está aqui uma descendente de Abraão que Satanás prendeu durante dezoito anos. Por que é que no sábado ela não devia ficar livre dessa doença?
17 Che' bʌ tsi' subu ili t'an, tsi' cha'leyob quisin pejtelel i contrajob. Pejtelel winicob x'ixicob tijicña jax tsi' yubiyob cha'an pejtelel jini ñuc tac bʌ i melbal Jesús.
17 Os inimigos de Jesus ficaram envergonhados com essa resposta, mas toda a multidão ficou alegre com as coisas maravilhosas que ele fazia.
18 Jesús tsi' yʌlʌ: ¿Bajche' yilal i yumʌntel Dios? ¿Chuqui yic'ot mi mejlel c lajin?
18 Jesus disse:
19 Lajalʌch bajche' i bʌc' mostaza tsa' bʌ i ch'ʌmʌ winic. Tsi' wejch'u ti lum. Tsa' coli. Tsa' ochi ti colem te'. Tsa' tili te'lemut. Tsi' meleyob i c'u' tac ti' c'ʌb jini te', che'en Jesús.
19 Ele é como uma semente de mostarda que um homem pega e planta na sua horta. A planta cresce e fica uma árvore, e os passarinhos fazem ninhos nos seus ramos.
20 Tsi' cha' alʌ: ¿Chuqui yic'ot mi mejlel c lajin i yumʌntel Dios?
20 Jesus continuou:
21 Lajalʌch bajche' levadura tsa' bʌ i ch'ʌmʌ juntiquil x'ixic. Tsi' yotsa ti uxp'is harina, jinto tsi' xaxa ti pejtelel, che'en Jesús.
21 Ele é como o fermento que uma mulher pega e mistura em três medidas de farinha, até que ele se espalhe por toda a massa.
22 Tsa' ñumi majlel Jesús ti pejtelel tejclum yic'ot ti xchumtʌl tac. Tsi' cha'le cʌntesa che' woli' majlel ti Jerusalén.
22 Jesus atravessava cidades e povoados, ensinando na sua viagem para Jerusalém.
23 Juntiquil tsi' sube: C Yum, ¿mach ba anic jaytiquilob mu' bʌ i coltʌntelob? che'en. Jesús tsi' subeyob:
23 Alguém perguntou: — Senhor, são poucos os que vão ser salvos? Jesus respondeu:
24 Cha'lenla wersa cha'an mi la' wochel ti ch'o'ch'oc bʌ i ti'. Come mic subeñetla cabʌlob mi caj i ñopob ochel pero ma'anic mi caj i mejlelob.
24 — Façam tudo para entrar pela porta estreita. Pois eu afirmo a vocês que muitos vão querer entrar, mas não poderão.
25 I yum otot mi caj i ch'ojyel i ñup'ben i ti' otot. Ti wi'il mi caj la' wa'tʌl ti' pat otot. Mi caj la' pejcan i yum ya' ti' ti' otot. Mi caj la' wʌl: “C Yum, c Yum, jambeñon lojon”, che'etla. I yum otot mi caj i subeñetla: “Mach cujilic baqui ch'oyoletla”, che'en.
25 — O dono da casa vai se levantar e fechar a porta. Então vocês ficarão do lado de fora, batendo na porta e dizendo: “Senhor, nos deixe entrar!” E ele responderá: “Não sei de onde são vocês.”
26 Mi caj la' wʌl: “Tsac cha'le lojon we'el uch'el ti a tojlel. Jatet tsa' cha'le cʌntesa ti yojlil c tejclum tac lojon”, che'etla.
26 Aí vocês dirão: “Nós comemos e bebemos com o senhor. O senhor ensinou na nossa cidade.”
27 I yum otot mi caj i subeñetla: “Mic subeñetla, mach cujilic baqui ch'oyoletla. Loq'uenla tic tojlel pejteleletla mu' bʌ la' cha'len jontolil”, che'en.
27 Mas ele responderá: “Não sei de onde são vocês. Afastem-se de mim, vocês que só fazem o mal.”
28 Ya' mi la' caj ti cabʌl uq'uel yic'ot quech'ecña i bʌquel la' wej, che' mi la' q'uel Abraham yic'ot Isaac yic'ot Jacob yic'ot pejtelel x'alt'añob ti' yumʌntel Dios che' chocbiletixla.
28 Quando vocês virem Abraão, Isaque, Jacó e todos os
29 Mi caj i tilelob cabʌl ch'oyolo' bʌ ti' pasibal q'uin yic'ot ti' bʌjlibal q'uin yic'ot ti norte yic'ot ti sur. Mi caj i buchtʌlob ti' t'ejl mesa ya' ti' yumʌntel Dios.
29 Muitos virão do Leste e do Oeste, do Norte e do Sul e vão sentar-se à mesa no Reino de Deus.
30 Awilan, an wi'ilobix bʌ mu' bʌ caj i c'axelob majlel ti ñaxan. An ñaxaño' bʌ mu' bʌ caj i cʌytʌlob ti wi'ipat, che'en Jesús.
30 E os que agora são os últimos serão os primeiros, e os primeiros serão os últimos.
31 Ti jini jach bʌ q'uin tsa' tiliyob fariseojob. Tsi' subeyob Jesús: Cucu, loq'uen wʌ'i come Herodes yom i tsʌnsañet, che'ob.
31 Naquele momento alguns fariseus chegaram perto de Jesus e disseram: — Vá embora daqui, porque Herodes quer matá-lo.
32 Jesús tsi' subeyob: Cucula, subenla jini wax: “Awilan, mic choc loq'uel xibajob. Mic cha'len lajmesaya wʌle yic'ot ijc'ʌl. Ti yuxp'ejlel q'uin mi cujtesan que'tel”. Che'ʌch yom ma' suben.
32 Jesus respondeu:
33 Wersa mic cha'len xʌmbal wʌle, yic'ot ijc'ʌl, yic'ot chabi come mach mejlic ti tsʌnsʌntel x'altan ti yambʌ tejclum, ya' jach ti Jerusalén.
33 E Jesus continuou:
34 Jerusalén, Jerusalén, mu' bʌ a tsʌnsan x'alt'añob, mi la' jul ti xajlel jini chocbilo' bʌ tilel ba' añetla. Anix jayyajl com c tempan la' walobilob che' bajche' mi' luts' i yal jini ña'a mut, pero mach la' womic.
34 — Jerusalém, Jerusalém, que mata os profetas e apedreja os mensageiros que Deus lhe manda! Quantas vezes eu quis abraçar todo o seu povo, assim como a galinha ajunta os seus pintinhos debaixo das suas asas, mas vocês não quiseram!
35 La' wilan, jocholix tsa' cʌle la' wotot. Mic subeñetla ma'anic mi caj la' q'uelon jinto mi' tilel i yorajlel che' mi caj la' wʌl: “La' sujbic i ñuclel jini woli bʌ i tilel ti' c'aba' lac Yum”. Che'ʌch mi caj la' wʌl, che'en Jesús.
35 Agora a casa de vocês ficará completamente abandonada. Eu afirmo que vocês não me verão mais, até chegar o tempo em que dirão: “Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor!”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.