João 11

I T’an Dios (CTUBL) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 C'am juntiquil winic i c'aba' Lázaro. Ya'an ti Betania, ti' tejclum María yic'ot Marta, i chich María.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 (Jiñʌch María tsa' bʌ i boño lac Yum ti perfume, tsa' bʌ i sujcube i yoc ti' tsutsel i jol. C'am i yʌscun.)
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Jini cha'an i yijti'añob Lázaro tsi' chocoyob majlel winic ba'an Jesús. Tsi' subeyob: C Yum awilan, c'am jini mu' bʌ a c'uxbin, che'ob.
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Che' bʌ tsi' yubi Jesús, tsi' yʌlʌ: Tsa' c'am'a cha'an mi' tsictiyel i ñuclel Dios, mach cha'anic mi' chʌmel. Cha'añʌch mi' tsictiyel i ñuclel i Yalobil Dios ti' c'amʌjel Lázaro, che'en.
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Jesús tsi' c'uxbi Marta yic'ot i yijts'in yic'ot Lázaro.
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Che' bʌ tsi' yubi c'am Lázaro, tsa' to jale Jesús yambʌ cha'p'ejl q'uin ya' ba'an.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Ti wi'il Jesús tsi' sube xcʌnt'añob: Cha' conla ya' ti Judea, che'en.
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Jini xcʌnt'añob tsi' subeyob: Maestro, maxto jali tsi' ñopo i juletob ti xajlel. ¿Mu' ba a cha' majlel ya'i? che'ob.
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Jesús tsi' jac'beyob: ¿Mach ba anic lajchʌmp'ejl ora ti jump'ejl q'uin? Jini mu' bʌ i cha'len xʌmbal ti q'uiñil ma'anic mi' yajlel, come mi' q'uel i sʌclel pañimil.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Jini mu' bʌ i cha'len xʌmbal ti ac'ʌlel mi' yajlel, come ma'anic woli' yajñel ti' sʌclel pañimil, che'en Jesús.
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Che' bʌ tsa' ujti i sub jini t'an tsi' subeyob: Wʌyʌlix lac pi'ʌl Lázaro. Mic majlel c ñijcan cha'an mi' ch'oyjel ti wʌyel, che'en.
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Jini xcʌnt'añob i cha'an tsi' subeyob: C Yum, mi wʌyʌlix mi' caj ti lajmel i chʌmel, che'ob.
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Jesús tsi' cha'le lajiya che' bʌ tsi' yʌlʌ wʌyʌl Lázaro che' chʌmenix. Jini xcʌnt'añob tsi' lon ña'tayob ti' pusic'al wolix i c'aj i yo Lázaro ti wʌyel.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Jini cha'an Jesús tsi' subeyob ti toj cha'an mi' ch'ʌmbeñob isujm: Chʌmenix Lázaro, che'en.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Tijicñayon cha'an mach ya'ic añon, come che' jini mi caj la' ñop. Conixla ya' ba'an, che'en.
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 Tomás, mu' bʌ i pejcʌntel ti xloj cha'an i pi'ʌlob, tsa' caji i subeñob: Conla ja'el cha'an mi lac chʌmel yic'ot, che'en.
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Che' bʌ tsa' c'oti Jesús, tsi' subeyob chʌmp'ejlix q'uin mucul Lázaro.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Lʌc'ʌl Betania ti Jerusalén, che' bajche' jump'ejl legua.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 An cabʌl judíojob tsa' bʌ tiliyob ba'an Marta yic'ot María cha'an mi' ñuq'uesʌbeñob i pusic'al che' chʌmenix Lázaro.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Che' bʌ tsi' yubi Marta woli' tilel Jesús, tsa' loq'ui majlel i taj. Buchul tsa' cʌle María ti' yotot.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Marta tsi' sube Jesús: C Yum, wʌ'ic añet ma'anic tsa' chʌmi cʌscun.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Pero cujil mi caj i yʌq'ueñet Dios pejtelel mu' bʌ a c'ajtiben, che'en.
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Jesús tsi' sube: Mi caj i cha' ch'ojyel a wʌscun, che'en.
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Marta tsi' sube: Cujil mi caj i cha' ch'ojyel ti jini cojix bʌ q'uin, che'en.
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Jesús tsi' sube: Joñon Xtech Ch'ujlelʌlon, i cuxtʌlelon jini año' bʌ ti pañimil. Jini mu' bʌ i ñopon, anquese mi' chʌmel, mi caj i cha' cuxtiyel.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 Pejtelel año' bʌ i cuxtʌlel mu' bʌ i ñopoñob, ma'anic mi' cajelob ti chʌmel ti pejtelel ora. ¿Mu' ba a ñop jini? che'en Jesús.
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Marta tsi' sube: Mu' cu, c Yum. Tsa'ix c ñopo Cristojet, i Yalobilet Dios tsa' bʌ tiliyet ti pañimil, che'en.
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Tsa' ujti ti t'an Marta, tsa' majli. Tsi' mucul pʌyʌ majlel María i yijts'in. Tsi' sube: Wʌ'an lac Maestro. Woli' pʌyet, che'en.
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Che' bʌ tsi' yubi María, tsa' ch'ojyi ti ora. Tsa' majli ba'an Jesús.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Maxto ochemic Jesús ti tejclum. Ya'to an ba' tsi' taja Marta.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Jini judíojob woli bʌ i ñuq'uesʌbeñob i pusic'al María ya' ti' yotot tsi' q'ueleyob che' bʌ tsa' bʌc' ch'ojyi María, che' bʌ tsa' loq'ui majlel. Tsa' caji i tsajcañob majlel come tsi' yʌlʌyob: Mi' caj ti uq'uel ya' ti mucoñibʌl, che'ob.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 María tsa' c'oti ba'an Jesús. Che' bʌ tsi' q'uele, tsi' ñocchoco i bʌ ti' tojel Jesús. Tsi' sube: C Yum, wʌ'ic añet ma'anic tsa' chʌmi cʌscun, che'en.
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Jesús tsi' q'uele woli ti uq'uel María, woliyob ti uq'uel judíojob ja'el tsa' bʌ tiliyob yic'ot. Tsi' p'unta ti' pusic'al. Tsi' mele i pusic'al.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 Jesús tsi' c'ajtibeyob: ¿Baqui tsa' la' wʌc'ʌ? che'en. Tsi' subeyob: C Yum, la' q'uele, che'ob.
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Tsi' cha'le uq'uel Jesús.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Jini judíojob tsi' yʌlʌyob: La' wilan c'uxatax tsi' yubi, che'ob.
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Lamital tsi' yʌlʌyob: Jini tsa' bʌ i cambe i wut xpots', ¿mach ba anic tsa' mejli i coltan Lázaro cha'an ma'anic mi' chʌmel? che'ob.
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Jesús tsi' cha' mele i pusic'al. Tsa' tili ti mucoñibʌl. Ch'en jini mucoñibʌl. An jump'ejl xajlel ñʌcʌl ti' ti'.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 Jesús tsi' yʌlʌ: Loc'sanla jini xajlel, che'en. Marta, i yijti'an jini tsa' bʌ chʌmi tsi' sube: C Yum, tuwix, come chʌmp'ejlix q'uin mucul, che'en.
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Jesús tsi' sube: ¿Mach ba anic tsac subeyet mu' to caj a q'uel i ñuclel Dios mi wola' ñop? che'en.
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Tsi' loc'sayob xajlel ti' ti' ba' tsa' ajq'ui chʌmen bʌ. Jesús tsi' letsa i wut ti chan. Tsi' subu: Wocolix a wʌlʌ c Tat, come tsa' wubibeyon c t'an.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Cujil ma' wubibeñon c t'an ti pejtelel ora. Tsa' jach c subeyet jini t'an cha'an mi' yubiñob jini año' bʌ tic joytilel, cha'an mi' ñopob tsa' chocoyon tilel, che'en Jesús.
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Che' bʌ tsa'ix ujti i sub, c'am tsi' cha'le t'an Jesús: Lázaro, la' ti loq'uel, che'en.
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Jini tsa' bʌ chʌmi tsa' loq'ui tilel, bʌc'ʌl i c'ʌb i yoc ti pisil. Mosol i wut ti pisil. Jesús tsi' subeyob: Tiquila. La' majlic, che'en.
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Cabʌl judíojob tsa' bʌ tiliyob ba'an María tsi' q'ueleyob chuqui tsi' cha'le Jesús. Tsi' ñopoyob.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Lamital tsa' majli i subeñob fariseojob chuqui tsi' mele Jesús.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Jini cha'an tsi' tempayob i bʌ ñuc bʌ motomajob yic'ot fariseojob. Tsi' yʌlʌyob: ¿Chuqui yom mi lac mel? che'ob. Come cabʌl mi' pʌs i yejtal i p'ʌtʌlel jini winic.
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Mi ma'anic mi lac tic', mi caj i ñopob pejtelel winicob x'ixicob. Mi caj i tilelob romanojob, mi caj i chilob la que'tel yic'ot lac lumal, che'ob.
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Juntiquil motomaj i c'aba' Caifás, tsa' bʌ i cha'le i ye'tel ti c'ax ñuc bʌ motomaj ti jini jach bʌ jabil, tsi' subeyob: Ma'anic chuqui la' wujil jatetla.
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Ma'anic mi la' ña'tan uts'at mi' chʌmel juntiquil winic cha'an i q'uexol pejtelel winicob x'ixicob cha'an ma'anic mi lac laj jilel ti lac lumal, che'en.
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 Mach tilemic jini t'an ti' bajñel pusic'al. Pero cha'an tsi' cha'le i ye'tel ti ñuc bʌ motomaj ti jini jabil, jini cha'an tsi' yʌlʌ mi caj i chʌmel Jesús cha'an i q'uexol winicob x'ixicob ti' lumal.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 Come wersa mi' chʌmel Jesús, mach cha'anic jach jini año' bʌ ti' lumal, pero cha'an mi' tempañob ti junmojt i yalobilob Dios tsa' bʌ pam pujquiyob.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 Ti jini jach bʌ ora tsa' caji i comol pejcañob i bʌ ti jujump'ejl q'uin cha'an mi' ña'tañob bajche' mi mejlel i tsʌnsañob Jesús.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Jini cha'an Jesús ma'anic tsi' chʌn cha'le xʌmbal ya' ba'an judíojob. Tsa' loq'ui ya'i. Tsa' majli ti tejclum i c'aba' Efraín lʌc'ʌl ti jochol bʌ lum. Ya'i tsa' ajni yic'ot xcʌnt'añob i cha'an.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Lʌc'ʌlix i q'uiñilel Pascua mu' bʌ i melob judíojob. Che' maxto tilemic jini Pascua, bajc'ʌl winicob x'ixicob tsa' loq'uiyob ti' lumal ba' chumulob cha'an mi' majlelob ti Jerusalén, cha'an mi' pocob i bʌ cha'an Pascua.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Jini judíojob tsa' caji i sʌclañob Jesús. Tsi' pejcayob i bʌ che' wa'alob ti Templo: ¿Chuqui mi la' wʌl? ¿Mach ba anic mi caj i tilel Jesús i q'uel q'uin? che'ob.
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 Jini ñuc bʌ motomajob yic'ot fariseojob tsi' yʌc'ʌyob mandar cha'an mi' tilel winic i subeñob mi an majch yujil baqui an Jesús, come yomob i ñup'.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.