Mateus 20

Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Jesús ti' subeyob yambʌ lajoñel. Ti yʌlʌ: Ch'ujbi lac laje' bajche' mi' cha'len yumʌl Dios yic'ot bajche' mi' cha'len yumʌl juntiquil i yum ts'ujsubol. Ti wen sʌc'an ti majli i sʌclan ajtroñelob cha'an i tyuc'ob ts'ujsub.
1 “Pois o reino dos céus é como o dono de uma propriedade que saiu de manhã cedo a fim de contratar trabalhadores para seu vinhedo.
2 Ti' lajayob i t'an cha'an mi' tyojob jump'ej tyaq'uin denario bʌ i c'aba' ti jujump'ej q'uin. Che' jini ti' chocoyob majlel ti toñel ti ts'ujsubol.
2 Combinou de pagar uma moeda de prata por um dia de serviço e os mandou trabalhar.
3 Che' bajche' ti las nueve ti cha' majli i yum ts'ujsubol ya' ba' mi' much'quiñob i bʌ winicob mach'ʌ ba'añob i toñel. Ya' ti c'oti i tyaj cha'tiquil uxtiquil mach'ʌ ba'an i toñel.
3 “Às nove da manhã, estava passando pela praça e viu por ali alguns desocupados.
4 Ti' subeyob: Cucula je'el ti tyuc' ts'ujsub. Mux c tyojetla bajche' yom cha'an la' toñel, che'en. Ti majliyob.
4 Contratou-os e disse-lhes que, no final do dia, pagaria o que fosse justo.
5 Jini i yum ti cha' majli i suben yambʌ mach'ʌ ba'añobix i toñel ti xinq'uinil yic'ot ti las tres ti och an q'uin. Lajal ti' subeyob bajche' ti subenti jini tsa' bʌ i xiq'ui majlel ti toñel ti las nueve.
5 E eles foram trabalhar no vinhedo. Ao meio-dia e às três da tarde, fez a mesma coisa.
6 Yic'ot ti las cinco ti och an q'uin ti cha' majli ya' ba' mi' much'quiñob i bʌ jini mach'ʌ ba'añob i toñel. Ya' ti c'oti i tyaj yambʌ cha'tiquil uxtiquil mach'ʌ ba'añob i troñel. Ti' subeyob: ¿Chucoch wʌ tyo wa'aletla c'ʌlʌ mi ñumel q'uin? che'en.
6 “Às cinco da tarde, estava outra vez na cidade e viu por ali mais algumas pessoas. ‘Por que vocês não trabalharam hoje?’, perguntou ele.
7 Ti' jac'ʌyob: Cha'an ma' majch ti' subeyon lojon toñel, che'ob. Che' jini, jini i yum ts'ujsubol ti' subeyob: Cucula je'el ti toñel ya' tic ts'ujsubol. Muq'uix c tyojetla bajche' yom cha'an la' troñel, che'en.
7 “‘Porque ninguém nos contratou’, responderam. “Então o proprietário disse: ‘Vão e trabalhem com os outros no meu vinhedo’.
8 Che' iq'uixi i yum ts'ujsubol ti' sube jini ajcʌñʌtya troñel: Pʌyʌla tyʌlel jini ajtroñelob. Aq'ueñobix i tyojol. Ma' ñaxan tyoje' jini wi'ilix bʌ ti c'otiyob. Ti wi'il ma' tyoje' jini ñaxan bʌ ti c'otiyob, che'en.
8 “Ao entardecer, mandou o capataz chamar os trabalhadores e pagá-los, começando pelos que haviam sido contratados por último.
9 Che' jini, ti tyʌliyob jini tsa' bʌ quejiyob ti troñel ti las cinco ti och an q'uin. Ti aq'uentiyob jujuntiquil jump'ej denario, jiñʌch i tyojol jump'ej q'uin toñel.
9 Os que foram contratados às cinco da tarde vieram e receberam uma moeda de prata.
10 Ti wi'il tyo che' ñac ti tyʌliyob i ch'ʌm i tyojol jini tsa' bʌ ñaxan quejiyob ti troñel c'ʌlʌ ti sʌc'ʌ, ti' lolon ña'tyʌyob cha'an más on mi quejel i yʌq'uentyelob. Pero ti aq'uentiyob jujump'ej denario i tyojol ti jujuntiquil je'el.
10 Quando chegaram os que foram contratados primeiro, imaginaram que receberiam mais. Contudo, também receberam uma moeda de prata.
11 Che' ñac ti' ch'ʌmʌyob i tyojol ti quejiyob i mich'an. Ti queji i tyaje' ti t'an jini i yum ts'ujsubol.
11 Ao receber o pagamento, queixaram-se ao proprietário:
12 Ti yʌlʌyob: Jini wi'ilobix ti juli ti' cha'leyob troñel jump'ej jach ora. Junlajal ti a wʌq'ueyob i tyojol che' bajche' ti a tyojoyon lojon tsa' bʌ lojon c cha'le wersa bʌ toñel. Ti lojon j cuchu ticwal c'ʌlʌ ti ñumi q'uin, che'ob.
12 ‘Aqueles trabalharam apenas uma hora e, no entanto, o senhor lhes pagou a mesma quantia que a nós, que trabalhamos o dia todo no calor intenso’.
13 Jini i yum ts'ujsubol ti' sube juntiquil: C pi'ʌl, mach'an chʌ bʌ tic cha'le ti a contra. ¿Mach'a ba'an ti lac laja lac t'an cha'an mi cʌq'ueñet jump'ej denario cha'an jump'ej q'uin toñel? che'en.
13 “O proprietário respondeu a um deles: ‘Amigo, não fui injusto. Você não concordou em trabalhar o dia inteiro por uma moeda de prata?
14 Ch'ʌmʌ a tyojol. Cucux. Com c tyoje' jini wi'ilix bʌ ti c'otiyob lajal bajche' mic tyojetla.
14 Pegue seu dinheiro e vá. Eu quis pagar ao último trabalhador o mesmo que paguei a você.
15 ¿Mach'a ch'ujbi c cha'len chʌ bʌ jach com yic'ot c bajñel tyaq'uin? ¿Jim ba jini wen bʌ tsa' bʌ c cha'le ti' tyejchbe i mich'lel la' pusic'al yic'ot la' pi'ʌlob ti troñel cha'an jach la' wom chʌ bʌ niq'ui an i cha'an? Che' ti yʌlʌ i yum ts'ujsubol.
15 É contra a lei eu fazer o que quero com o meu dinheiro? Ou você está com inveja porque fui bondoso com os outros?’.
16 Jesús ti yʌlʌ: Che' bajche' jini, an mach'ʌ ba'an mi q'uejlel ti ñuc wʌ' ti mulawil mi quejel i q'uejlel ti ñuc ya' ba' mu' ti yumʌl Dios. An jini mu' bʌ i q'uejlel ti ñuc wʌ' ti mulawil mach'an mi quejel i q'uejlel ti ñuc ya' ba' mu' ti yumʌl Dios. Como an cabʌl pʌyʌlo' bʌ cha'an mi yochel ya' ba' mu' ti yumʌl Dios, pero mach'an cabʌlob yajcʌbilo' bʌ ti Dios cha'an mi yochelob.
16 “Assim, os últimos serão os primeiros, e os primeiros serão os últimos”.
17 Che' ñac mu' ti xʌmbal majlel Jesús ti bijlel Jerusalén an chʌ bʌ ti queji i bajñel subeñob ajcʌnt'añob i cha'an.
17 Enquanto subia para Jerusalém, Jesus chamou os doze discípulos e lhes disse, em particular, o que aconteceria com ele:
18 Ti yʌlʌ: Che' bajche' mi la' wilan chʌncol lac letsel majlel ya' ti Jerusalén. Ya'i Joñon i Pi'ʌlon bʌ Quixtyañujob mi quejel cʌjq'uel ti' c'ʌb ñuco' bʌ curajob yic'ot jini yambʌ ajcʌntisajob cha'an i mandar israelob. Mi quejel i meloñob cha'an i yʌc'on ti sajtyel.
18 “Ouçam, estamos subindo para Jerusalém, onde o Filho do Homem será traído e entregue aos principais sacerdotes e aos mestres da lei. Eles o condenarão à morte
19 Mi quejel i yʌc'on ti' c'ʌb jini mach'ʌ israelo' bʌ quixtyañujob cha'an i wajleñoñob, cha'an i jats'oñob, cha'an i yʌc'on ti sajtyel ti cruz. Pero ti yuxp'ejlel q'uin mi quejel c tyejchel loq'uel ya' ba'an sajtyemo' bʌ. Che' ti yʌlʌ Jesús.
19 e o entregarão aos gentios, para que zombem dele, o açoitem e o crucifiquem. No terceiro dia, porém, ele ressuscitará”.
20 Che' jini, i yijñam Zebedeo ti c'oti ba'an Jesús yic'ot cha'tiquil i yalobilob, jiñʌch Jacobo yic'ot Juan. Ti ñocle ti yebal yoc Jesús cha'an an chʌ bʌ yom i c'ajtiben.
20 Então a mãe dos filhos de Zebedeu veio a Jesus com seus filhos. Ela se ajoelhou diante dele a fim de lhe pedir um favor.
21 Jesús ti yʌlʌ: ¿Chuquiyes a wom? che'en. Jini i ña' Jacobo yic'ot Juan ti' jac'ʌ: Ac'ʌ a t'an cha'an mi buchtyʌlob jini cha'tiquil calobilob juntiquil ti a ñoj, juntiquil ti a ts'ej che' mi quejel a cha'len yumʌl, che'en.
21 “O que você quer?”, perguntou ele. Ela respondeu: “Por favor, permita que, no seu reino, meus dois filhos se sentem em lugares de honra ao seu lado, um à sua direita e outro à sua esquerda”.
22 Jesús ti' subeyob: Mach'an mi la' ña'tyan chʌ bʌ yes chʌncol la' c'ajtin. ¿Ch'ujbi ba la' ñusan jini wocol mu' bʌ quejel c ñusan? como ñoj cʌlʌx bʌ wocol mi quejel c ñusan, che'en. Ti' jac'ʌyob: Ch'ujbiyʌch, che'ob.
22 Jesus respondeu: “Vocês não sabem o que estão pedindo! São capazes de beber do cálice que estou prestes a beber?”. “Somos!”, disseram eles.
23 Jesús ti' subeyob: Melelʌch mi quejel la' ñusan ñoj cʌlʌx bʌ wocol mu' bʌ c ñusan. Pero mach c wenta cʌle' majchqui mi quejel i buchtyʌl tic ñoj yic'ot tic ts'ej. Ya'i mi quejel i buchtyʌlob jini tsa' bʌ chajpʌntiyob tic Tyat am bʌ ti panchan. Che' ti yʌlʌ Jesús.
23 Então Jesus disse: “De fato, vocês beberão do meu cálice. Não cabe a mim, no entanto, dizer quem se sentará à minha direita ou à minha esquerda. Meu Pai preparou esses lugares para aqueles que ele escolheu”.
24 Che' ñac ti yubiyob ili t'an jini yaño' bʌ diez ti queji i mich'q'uelob Jacobo yic'ot Juan.
24 Quando os outros dez discípulos souberam o que os dois irmãos haviam pedido, ficaram indignados.
25 Jesús ti' pʌyʌyob tyʌlel jini docejob. Ti' subeyob: La' wujil bajche' mi' pʌsob i bʌ ti ñuc jini yumʌlob wʌ' ti mulawil. Yic'ot jini am bʌ i ye'tyel ti' tyojlel más ñuc bʌ yumʌlob, ñoj tsʌts mi' xic'ob quixtyañujob.
25 Então Jesus os reuniu e disse: “Vocês sabem que os governantes deste mundo têm poder sobre o povo, e que os oficiais exercem sua autoridade sobre os súditos.
26 Pero jatyetla mach che'ic yom mi la' cha'len. Pero jini yom bʌ ajñel ti ñuc ti la' tyojlel la' i cha'len cotyaj ti tyojlel i pi'ʌlob.
26 Entre vocês, porém, será diferente. Quem quiser ser o líder entre vocês, que seja servo,
27 Pero majchical jach yom ajñel ti jini más ñuc bʌ yom i yotsan i bʌ che' bajche' lolom ajtroñel jach la' cha'an.
27 e quem quiser ser o primeiro entre vocês, que se torne escravo.
28 Chʌ'ʌch joñon je'el i Pi'ʌlon bʌ Quixtyañujob ma' ti tyʌliyon ti mulawil cha'an mic tyaj j cotyʌntyel ti quixtyañujob. Pero ti tyʌliyon cha'an mij cotyañob, cha'an mi cʌc' c bʌ ti sajtyel cha'an i loq'uib ti mulil cabʌlob. Che' ti yʌlʌ Jesús.
28 Pois nem mesmo o Filho do Homem veio para ser servido, mas para servir e dar sua vida em resgate por muitos”.
29 Che' ñac chʌncol i loq'uelob majlel ya' ti lum Jericó bʌ i c'aba', cabʌl quixtyañu ti' tsʌcleyob majlel Jesús.
29 Quando Jesus e seus discípulos saíam de Jericó, uma grande multidão os seguiu.
30 Ya'an cha'tiquil muts'ul bʌ i wut buchulob ti i ti' bij. Che' ñac ti subentiyob cha'an chʌncol i ñumel majlel Jesús ti quejiyob ti c'am bʌ t'an. Ti yʌlʌyob: C Yum, i jiñʌjlelet bʌ David tsa' bʌ i choco tyʌlel Dios, p'untyañon lojon cha'an ma' cotyañon lojon, che'ob.
30 Dois cegos estavam sentados à beira do caminho e, quando souberam que Jesus vinha naquela direção, começaram a gritar: “Senhor, Filho de Davi, tenha misericórdia de nós!”.
31 Jini quixtyañujob ti' tiq'uiyob cha'an mi' lajmelob ti t'an. Pero más c'am ti quejiyob ti t'an. Ti yʌlʌyob: C Yum, i jiñʌjlelet bʌ David tsa' bʌ i choco tyʌlel Dios, p'untyañon lojon cha'an ma' cotyañon lojon, che'ob.
31 “Calem-se!”, diziam aos brados os que estavam na multidão. Eles, porém, gritavam ainda mais alto: “Senhor, Filho de Davi, tenha misericórdia de nós!”.
32 Che' jini Jesús ti' cʌyʌ xʌmbal. Ti' pʌyʌ tyʌlel jini muts'ulo' bʌ i wut. Ti' c'ajtibeyob: ¿Chuquiyes a wom mic melbeñetla? che'en.
32 Ao ouvi-los, Jesus parou e perguntou: “O que vocês querem que eu lhes faça?”.
33 Ti' jac'ʌyob: C Yum, com lojon cha'an mi c'otyel lojon c wut, che'ob.
33 Eles responderam: “Senhor, nós queremos enxergar!”.
34 Che' jini, Jesús ti' p'untyʌyob. Ti' tyʌlbeyob i wut. Ti jin jach bʌ ora ti wa' c'oti i wut. Ti' tsʌcleyob majlel Jesús.
34 Jesus teve compaixão deles e tocou-lhes nos olhos. No mesmo instante, passaram a enxergar e o seguiram.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.