Lucas 21
Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs NAA
1 Jesús ti yilʌ bajche' ti yotsʌyob tyaq'uin jini ricojo' bʌ ya' ti yajnib ofrenda ya' ti colem templo.
1 Jesus estava observando e viu os ricos que lançavam seu dinheiro na caixa de ofertas.
2 Ti yilʌ je'el juntiquil meba' 'ixic mach'ʌ ba'an chʌ bʌ an i cha'an. Ti yotsʌ cha'wejch tyaq'uin i saj jach bʌ.
2 Viu também certa viúva pobre lançar ali duas pequenas moedas.
3 Jesús ti yʌlʌ: Ubinla mic subeñetla, ili p'ump'un bʌ meba' 'ixic más on ti yotsʌ yubil bajche' ti pejtyelel jini yaño' bʌ.
3 Então Jesus disse:
4 Como jini yaño' bʌ yoñel chʌ bʌ an i cha'an ti cʌyle. Pero jini x'ixic ma'ix chʌ bʌ an i cha'an ti cʌyle cha'an chʌ bʌ yom, che' ti yʌlʌ Jesús.
4 Porque todos esses deram como oferta daquilo que lhes sobrava; esta, porém, da sua pobreza deu tudo o que possuía, todo o seu sustento.
5 Cha'tiquil uxtiquil ti quejiyob ti t'an cha'an jini colem templo i cha'an bʌ israelob. Ti yʌlʌyob cha'an c'otyajax yic'ot cha'an c'otyajax jini tyun tyac yic'ot cha'an i majtyan tsa' bʌ ajq'ui tyac cha'an i ch'ʌjlil. Che' jini Jesús ti yʌlʌ:
5 Alguns falavam a respeito do templo, como estava ornado de belas pedras e de dádivas.
6 Tyal i yorojlel mi quejel i jisʌntyel ti pejtyelel iliyi chʌncol bʌ la' wilan wale iliyi. Ma'ix mi quejel i saj cʌytyʌl mi jump'ejlic tyun ti pam yambʌ.
6 Então Jesus disse:
7 Che' jini ti' c'ajtibeyob Jesús: Maestro, ¿jalajqui mi quejel i yujtyel pejtyelel jijini? ¿Chuquiyes i señʌjlel che' mi quejel i lu' ts'ʌctiyel pejtyelel jijini? che'ob.
7 Perguntaram a Jesus: — Mestre, quando será isto? E que sinal haverá quando estas coisas estiverem para acontecer?
8 Jesús ti' subeyob: Yom wen xuc'uletla cha'an mach'an majch ch'ujbi i lotiñetla. Como mi quejelob i tyʌlel mu' bʌ quejel i c'ʌmbeñon j c'aba'. Mi quejel i yʌlob: Joñon Cristojon, che'en. Wale iliyi lʌc'ʌlix mach tyal Cristo, che'en. Pero ma' mi la' lolon tsʌcleñob, che' ti yʌlʌ Jesús.
8 Jesus respondeu:
9 Che' mi la' wubin an cabʌl guerra yic'ot contrajiya mach yom mi la' cha'len bʌq'uen. Como chʌ'ʌch mi quejel i lu' yujtyel iliyi pero max tyo jinic i yujtibal mulawil.
9 Quando vocês ouvirem falar de guerras e revoluções, não fiquem assustados; pois é necessário que primeiro aconteçam estas coisas, mas o fim não será logo.
10 Che' jini ti bej alʌ Jesús: Junmujch' quixtyañu mi quejel i contrajin yambʌ junmujch' quixtyañujob. Yumʌlob yic'ot año' bʌ ti i wenta mi quejel i cha'len guerra ti i contra yambʌ yumʌl.
10 Então Jesus lhes disse:
11 Mi quejel ñoj bʌq'uentic bʌ yujquel lum tyac. Mi quejel wi'ñal yic'ot c'am'an tyac ti cabʌl pañimil tyac. Mi quejel i yilan bʌq'uentic bʌ seña tyac ti chan yic'ot yan tyac bʌ ñuc bʌ seña tyac.
11 Haverá grandes terremotos, epidemias e fome em vários lugares, coisas espantosas e também grandes sinais vindos do céu.
12 Pero ñaxan tyo che' max tyo mi lu' yujtyel tyac ili mi quejel i chuquetla. Mi quejel i tyʌc'lañetla. Mi quejel i pʌyetla ti melojel ti i templo israelob. Mi quejel la' cʌjchel. Mi quejel i pʌyetla majlel ba'an ñuc bʌ yumʌlob yic'ot yambʌ ñuco' bʌ i ye'tyel cha'an tij caj.
12 Antes, porém, de todas estas coisas, vocês serão presos e perseguidos. Vocês serão entregues às sinagogas e lançados nas prisões; serão levados à presença de reis e de governadores, por causa do meu nome.
13 Mi quejel la' wʌc'on ti wen cʌjñel cha'an ti ili la' wocol tyac.
13 Isto acontecerá para que vocês deem testemunho.
14 Wʌ ña'tyanla cha'an ma'ix mi quejel la' chajpan bajche' mi quejel la' jaq'ue' cha'an la' cotyan la' bʌ che' ti i yorojlel melojel.
14 Tomem, pois, a decisão de não se preocupar com o que irão responder,
15 Como mi quejel cʌq'ueñetla t'an yic'ot la' ña'tyʌbal bajche' ch'ujbi la' jaq'ue'. Mi jinic la' contrajob mach mej i jac'ob.
15 porque eu lhes darei palavras e sabedoria a que não poderão resistir nem contradizer todos os que se opuserem a vocês.
16 Pero mi quejel la' wʌjq'uel ti i c'ʌb la' contra. Jinic tyo la' tyat la' ña', la' wʌscuñob, la' chichob, la' wijts'iñob, la' pi'ʌlob yic'ot cʌñʌlo' bʌ la' cha'an mi yʌq'uetla ti i c'ʌb la' contrajob. An juntiquil cha'tiquiletla mi quejel la' tsʌnsʌntyel.
16 E vocês serão entregues até por seus próprios pais, irmãos, parentes e amigos; e eles matarão alguns de vocês.
17 Pejtyelel quixtyañu mi quejel i ts'a'leñetla cha'an tij caj.
17 Todos odiarão vocês por causa do meu nome.
18 Pero ma'ix mi quejel i sajtyel mi junt'umic i tsutsel la' jol.
18 Mas não se perderá um só fio de cabelo da cabeça de vocês.
19 Mi bej xuc'uletla che' mi la' ñusan wocol mi quejel la' cotyʌntyel.
19 É pela perseverança que vocês ganharão a sua alma.
20 Che' mi quejel la' wilan joyol ti soldadojob jini lum Jerusalén bʌ i c'aba', ña'tyanla, che' jini, ma'ix jal mi quejel i jisʌntyel.
20 — Quando, porém, vocês virem Jerusalém sitiada de exércitos, saibam que está próxima a sua devastação.
21 Che' jini, jini año' bʌ ti pañimil Judea bʌ i c'aba' yom puts'ic majlel ti wits. Jini año' bʌ ti lum Jerusalén bʌ i c'aba' yom loq'uicob majlel. Jini mach'ʌ ba'an añob ti lum mach yom i cha' sujtyel majlel ti lum.
21 Então os que estiverem na Judeia fujam para os montes; os que se encontrarem dentro da cidade saiam dela; e os que estiverem nos campos não entrem na cidade.
22 Como tyal wen wocol tyac bʌ q'uin tyac cha'an ti caj i mul quixtyañujob. Mi quejel i ts'ʌctiyel pejtyelel jini ts'ijbubil tyac bʌ.
22 Porque esses dias são de vingança, para se cumprir tudo o que está escrito.
23 P'ump'uñob bajche' mi quejel i ñusan wocol jini x'ixicob chʌncol tyo bʌ i cʌñʌtyan i yalobil yic'ot chʌncol tyo bʌ i tsu'sañob i yalobil. Como mi quejel wen wocol bʌ wʌ' ti mulawil cha'an ti mich'lel Dios mi quejel i yʌq'uentyel i xot'ob i mul.
23 Ai das que estiverem grávidas e das que amamentarem naqueles dias! Porque haverá grande aflição na terra e ira contra este povo.
24 Juntiquil cha'tiquil mi quejel i tsʌnsʌntyelob ti guerra, yaño' bʌ mi quejel i pʌyob majlel ti cʌchol ti yambʌ pañimil tyac. Jini ñajt bʌ tyʌlemob mi quejel i ch'ʌmben ti i wenta jini lum Jerusalén bʌ i c'aba' c'ʌlʌ jintyo mi ts'ʌctiyel i yorojlel i cha'leñob jijini. Che' ti yʌlʌ Jesús.
24 Cairão a fio de espada e serão levados cativos para todas as nações; e, até que os tempos dos gentios se completem, Jerusalém será pisada por eles.
25 Che' jini mi quejel i tsictiyel i seña tyac ti q'uin, ti uw yic'ot ti ec' tyac. Wʌ' ti mulawil quixtyañujob mi quejel i lolon cha'len cabʌl pensal yic'ot mi' cha'len bʌq'uen cha'an wen bʌbʌq'uen bʌ pujucña bʌ ti colem ja' yic'ot cha'an jini wits'law bʌ ja'.
25 — Haverá sinais no sol, na lua e nas estrelas; sobre a terra, angústia entre as nações em perplexidade por causa do bramido do mar e das ondas.
26 Jini quixtyañujob mi quejel i sajtyel ti bʌq'uen che' mi' pensalin chʌ bʌ mi quejel i yujtyel. Mi jinic tyo chan mi quejel i ñijcʌyel.
26 Haverá pessoas que desmaiarão de terror e pela expectativa das coisas que sobrevirão ao mundo, pois os poderes dos céus serão abalados.
27 Che' jini mi quejel i yilan mic tyʌlel Joñon i Pi'ʌlon Quixtyañujob ti tyocal tic p'ʌtyʌlel yic'ot ti ñoj c'otyajax bʌ c ñuclel.
27 Então verão o Filho do Homem vindo numa nuvem, com poder e grande glória.
28 Che' mi quejel i yujtyel pejtyel ili, tijicnisan la' bʌ. Ñuc isan la' pusic'al como lʌc'ʌlix i yorojlel la' cotyʌntyel.
28 Ora, quando estas coisas começarem a acontecer, levantem-se e fiquem de cabeça erguida, porque a redenção de vocês se aproxima.
29 Che' je'el ti' subeyob ti lajoñel: Ña'tyanla jini higuera bʌ tye' o mi ba'ic jach bʌ yambʌ tye'.
29 Jesus ainda lhes contou uma parábola, dizendo:
30 Che' mi la' wilan mi ch'oc an i yopol tye' mi la' wʌ ña'tyan lʌc'ʌlix i yorojlel q'uin tyunil.
30 Quando veem que começam a brotar, vocês mesmos sabem que o verão está próximo.
31 Che' je'el che' mi la' wilan chʌncolix i lu' ujtyel tyac iliyi ña'tyanla lʌc'ʌlix i yorojlel i cha' tyʌlel lac Yum i cha'len yumʌl.
31 Assim também, quando virem acontecer essas coisas, saibam que está próximo o Reino de Deus.
32 Melel mic subeñetla mi quejel i yujtyel tyac ti pejtyelel iliyi che' max tyo ti sajtiyob ili quixtyañujob am bʌ ili ora.
32 Em verdade lhes digo que não passará esta geração sem que tudo isto aconteça.
33 Mi quejl i sʌc jilel majlel jini chani yic'ot mulawil pero c t'an bʌ mach saj jil, che' ti yʌlʌ Jesús.
33 Passará o céu e a terra, porém as minhas palavras não passarão.
34 Xuc'uletla cha'an mach'an mi la' wʌc' ti tsʌts' an la' pusic'al cha'an ti caj la' wo' yic'ot cha'an ti caj la' q'uixñejel yic'ot cabʌl pensal cha'an cabʌl chʌ bʌ tyac an ti mulawil. Ame mi wa' c'otyel i yorojlel che' mach an mi la' saj pensalin.
34 — Tenham cuidado para não acontecer que o coração de vocês fique sobrecarregado com as consequências da orgia, da embriaguez e das preocupações deste mundo, e para que aquele dia não venha sobre vocês repentinamente,
35 Che' ora jach mi tyʌlel jim bʌ q'uin i tyaje' pejtyelel quixtyañu ti petyelel mulawil che' bajche' mi wa' ñujp'el yac che' mach'an mi ña'tyʌntyel.
35 como uma armadilha. Pois sobrevirá a todos os que vivem sobre a face de toda a terra.
36 Yom chajpʌbiletla. Yom mi la' chʌc cha'len oración ti pejtyelel ora cha'an mi mejlel la' puts'tyan pejtyelel jini wocol tyac bʌ mu' bʌ quejel i yujtyel. Yic'ot cha'an mi la' c'otyel tic tyojlel Joñon i Pi'ʌlon Quixtyañujob, che' ti yʌlʌ Jesús.
36 Portanto, vigiem o tempo todo, orando, para que vocês possam escapar de todas essas coisas que têm de acontecer e para que possam estar em pé na presença do Filho do Homem.
37 Ti q'uinil ti' cha'le cʌntisa Jesús ti templo. Ti ac'bʌlel ti majli i ñusan ac'bʌlel ya' ti wits Olivajol bʌ i c'aba'.
37 Jesus ensinava todos os dias no templo, mas à noite saía e ficava no monte chamado das Oliveiras.
38 Ti wen sʌc'an tyac ti jujump'ej q'uin ti c'oti pejtyelel quixtyañujob ti templo cha'an i ñʌch'tyʌben i t'an Jesús.
38 E todo o povo madrugava para ir ao encontro dele no templo, a fim de ouvi-lo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.