Lucas 13

Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ti jim bʌ ora ti c'oti cha'tiquil uxtiquil ya' ba'an Jesús. Ti' subeyob Jesús bajche' jini yumʌl Pilato bʌ i c'aba' ti yʌc'ʌ ti tsʌnsʌntyel winicob ya' ti pañimil Galilea bʌ i c'aba'. Pilato ti yʌc'ʌ ti xʌc'tyuntyel i ch'ich'el jini quixtyañujob yic'ot i ch'ich'el animal tyac tsa' bʌ i tsʌnsʌyob cha'an i majtyan Dios.
1 Por essa época, Jesus foi informado de que Pilatos havia assassinado algumas pessoas da Galileia enquanto ofereciam sacrifícios.
2 Jesús ti' subeyob: ¿Chʌncol ba la' lolon pensalin chʌ'ʌch ti' tyʌc'lʌntiyob jini winicob loq'uem bʌ ti Galilea cha'an más an i mul bajche' yaño' bʌ ti lumal?
2 “Vocês pensam que esses galileus eram mais pecadores que todos os outros da Galileia?”, perguntou Jesus. “Foi por isso que sofreram?
3 Mic subeñetla: Mach che'iqui pero mi mach'an mi la' q'uextyan la' pensal la' cʌye' la' mul mi quejel la' jilel je'el, che'en.
3 De maneira alguma! Mas, se não se arrependerem, vocês também morrerão.
4 ¿O mu' ba la' lolon pensalin más añob i mul jini dieciocho tsa' bʌ jiliyob che' ñac ti yajli jini chan bʌ ts'ajc ya' ti Siloé bajche' jini yaño' bʌ chumulo' bʌ ti Jerusalén?
4 E quanto aos dezoito que morreram quando a torre de Siloé caiu sobre eles? Eram mais pecadores que os demais de Jerusalém?
5 Mic subeñetla: Mach che'iqui. Mi mach'an mi la' q'uextyan la' pensal la' cʌye' la' mul, ti pejtyeleletla mi quejel la' jilel je'el, che' ti yʌlʌ Jesús.
5 Não! E eu volto a lhes dizer: a menos que se arrependam, todos vocês também morrerão.”
6 Jesús ti' subeyob ili lajoñel: An juntiquil winic am bʌ i higuera tye' tsa' bʌ i pʌc'ʌ ya' ti i lum. Ti majli i q'uel mi an i wut. Pero mach'an ti' tyajbe i wut.
6 Então Jesus contou a seguinte parábola: “Um homem tinha uma figueira em seu vinhedo e foi várias vezes procurar frutos nela, sem sucesso.
7 Che' jini ti' sube jini ajtroñel i cha'an chʌncol bʌ i cʌñʌtyʌben i lum. Q'uele awilan uxp'ej jab chʌncol c bebebijin. Pero mach'an mic saj tyajben i wut. Seq'ue, ¿chucoch tyo mi' bej lolon mʌctyan lum? che'en.
7 Por fim, disse ao jardineiro: ‘Esperei três anos e não encontrei um figo sequer. Corte a figueira, pois só está ocupando espaço no pomar’.
8 Pero jini ajtroñel i cha'an ti' sube: C yum, la' tyo colic jump'ej tyo jab. Mu' tyo c wen joy picben i yebal. Mi quejel cotsan i tya' alʌq'uil cha'an i yʌc' i wut.
8 “O jardineiro respondeu: ‘Senhor, deixe-a mais um ano, e eu cuidarei dela e a adubarei.
9 C'o'ojl mu' tyo quejel i yʌc' i wut, che' jini. Pero mi mach'an mi yʌc' i wut mu' tyo c seq'ue' jubel, che' ti yʌlʌ jini ajtroñel.
9 Se der figos no próximo ano, ótimo; se não, mande cortá-la’”.
10 Ti jump'ej i q'uinilel c'aj oj Jesús ti' cha'le cʌntisa ti i templo israelob.
10 Certo sábado, quando Jesus ensinava numa sinagoga,
11 Ya'an juntiquil x'ixic. Anix bʌ dieciocho jabil i quejel ti c'am'an. Tyʌc'lʌbil ti xiba. Xiba ti yʌc'ʌ ti cotcot xʌmbal. Mach ch'ujbi i saj tyoj isan i bʌ jini x'ixic.
11 apareceu uma mulher enferma por causa de um espírito impuro. Andava encurvada havia dezoito anos e não conseguia se endireitar.
12 Che' ñac Jesús ti yilʌ, ti' pʌyʌ tyʌlel. Ti' sube: X'ixic, lajmeñetix ti a c'am'an, che'en.
12 Ao vê-la, Jesus a chamou para perto e disse: “Mulher, você está curada de sua doença!”.
13 Che' jini Jesús ti yʌc'ʌ i c'ʌb ti jini x'ixic. Ti jim bʌ ora ti' wa' tyoj isʌ i bʌ. Ti queji i suben i ñuclel Dios.
13 Então ele a tocou e, no mesmo instante, ela conseguiu se endireitar e começou a louvar a Deus.
14 Pero i yum i templo israelob ti mich'ʌ como Jesús ti' lajmisʌ ti q'uinilel c'aj oj. Ti' sube quixtyañujob: An wʌcp'ej q'uin cha'an lac cha'len troñel. Yom la' tyʌlel ti joch q'uin tyac cha'an mi la' lajmel. Mach yom ti i q'uinilel c'aj oj, che'en.
14 O chefe da sinagoga ficou indignado porque Jesus a tinha curado no sábado. “Há seis dias na semana para trabalhar”, disse ele à multidão. “Venham nesses dias para serem curados, e não no sábado.”
15 Che' jini lac Yum ti' jac'be: Cha'chajp la' pensal. ¿An ba majch mach'ʌ ba'an mi tile' i tyat wacax o mi i burro cha'an i yʌq'uen ja' che' ti q'uinilel c'aj oj?
15 O Senhor, porém, respondeu: “Hipócritas! Todos vocês trabalham no sábado! Acaso não desamarram no sábado o boi ou o jumento do estábulo e o levam dali para lhe dar água?
16 Jixcu ili x'ixic i jiñʌjlel bʌ Abraham cʌchʌl yubil ti i p'ʌtyʌlel xiba jini Satanás c'ʌlʌ dieciocho jabil. ¿Mach ba yom mic tique' yubil che' ti yorojlel c'aj oj ma' wʌl? Che' ti yʌlʌ Jesús.
16 Esta mulher, uma filha de Abraão, foi mantida presa por Satanás durante dezoito anos. Não deveria ela ser liberta, mesmo que seja no sábado?”.
17 Che' ñac ti yʌlʌ Jesús jini, pejtyelel i contrajob quisintic ti yubiyob. Pero ti pejtyelel yambʌ quixtyañujob c'ajacña i yoj ti yubiyob che' ñac ti yilʌ chʌ bʌ ñuc tyac ti' cha'le Jesús.
17 As palavras de Jesus envergonharam seus adversários, mas todo o povo se alegrava com as coisas maravilhosas que ele fazia.
18 Che' jini, Jesús ti yʌlʌ: ¿Bajche' yilal i yumintyel Dios? ¿Bajche' ch'ujbi lac laje' i yumintyel Dios? che'en.
18 Então Jesus disse: “Com que se parece o reino de Deus? Com o que posso compará-lo?
19 Ch'ujbi lac laje' i yumintyel Dios bajche' i bʌc' mostaza tsa' bʌ i p'ujp'u juntiquil winic ti i lum. Colem mi colel jintyo chanix bajche' juntyejc tye' yubil. Ya' mi' mel i c'u' xma'tye'mut ya' ti' c'ʌb tyac. Che' ti' cha'le lajoñel Jesús.
19 É como a semente de mostarda que alguém plantou na horta. Ela cresce e se torna uma árvore, e os pássaros fazem ninhos em seus galhos”.
20 Jesús ti yʌlʌ je'el: ¿Chuquiyes yic'ot mic laje' i yumintyel Dios? che'en.
20 Disse também: “Com que mais se parece o reino de Deus?
21 Ch'ujbi lac laje' i yumintyel Dios bajche' levadura mu' bʌ i yʌq'uen i wos i bʌ caxlan waj mu' bʌ i xʌc'tyun juntiquil x'ixic ti uxp'is harina mu' bʌ i c'ʌñob i mel caxlan waj. Jini mi yʌc' i lu' wose' i bʌ caxlan waj, che'en.
21 É como o fermento que uma mulher usa para fazer pão. Embora ela coloque apenas uma pequena quantidade de fermento em três medidas de farinha, toda a massa fica fermentada”.
22 Jesús ti bej majli cha'an mi c'otyel ti Jerusalén. Ti' cha'le cʌntisa ya' ti lum tyac yic'ot saj xchumtyʌl tyac ba' ti ñumi majlel.
22 Jesus foi pelas cidades e povoados ensinando ao longo do caminho, em direção a Jerusalém.
23 An majch ti' c'ajtibe Jesús: C Yum, ¿cha'tiquil uxtiquil jach ba mu' bʌ quejel i cotyʌntyel? che'en. Jesús ti' jac'be:
23 Alguém lhe perguntou: “Senhor, só alguns poucos serão salvos?”. Ele respondeu:
24 Jop'ox la' wochel ti jini saj bʌ i ti' otyot yubil como mic subeñetla cabʌl yom ochel ti tyal tyo bʌ ora pero mach ch'ujbi.
24 “Esforcem-se para entrar pela porta estreita, pois muitos tentarão entrar, mas não conseguirão.
25 Che' mi tyejchel i yum otyot mi quej i ñupe' i ti' otyot. Jatyetla añet bʌ la ti pañimil mi quej la' jats'e' i ti' otyot. Mi quej la' wʌle': C Yum, jambeñon lojon i ti' a wotyot. Pero mi quej la' subentyel: Mach cujil isujm baqui ch'oyoletla jatyetla, che'en.
25 Quando o dono da casa tiver trancado a porta, será tarde demais. Vocês ficarão do lado de fora, batendo e pedindo: ‘Senhor, abra a porta para nós!’. Mas ele responderá: ‘Não os conheço, nem sei de onde são’.
26 Che' jini mi quejel la' wʌle': Tic cha'le lojon uch'el a wic'ot. Ti a cʌntisʌyon lojon ti bij tyac. Che' mi quejel la' wʌle',
26 Então vocês dirão: ‘Nós comemos e bebemos com o senhor, e o senhor ensinou em nossas ruas’.
27 pero jini mi quejel i jac'beñetla: Tsa'ix cʌlʌ mach j cʌñʌ baqui ch'oyoletla. Loq'uenixla pejtyeletla mach'ʌ wen ti la' cha'le. Che' mi quejel i jaq'ue'.
27 E ele responderá: ‘Não os conheço nem sei de onde são. Afastem-se de mim, todos vocês que praticam o mal!’.
28 Ya'i mi quejel la' cha'len uq'uel yic'ot tsʌts mi quejel la' c'uxe' la' wej che' mi la' q'uele' ya' ba' mi' cha'len yumʌl Dios ya'an Abraham, Isaac, Jacob yic'ot ti pejtyelel jini tsa' bʌ i xiq'ui i yʌle' Dios. Pero jatyetla mach'an ti otsʌntiyetla.
28 “Haverá choro e ranger de dentes, pois verão Abraão, Isaque, Jacó e todos os profetas no reino de Deus, mas vocês serão lançados fora.
29 Como mi quejel i c'otyel quixtyañujob ch'oyolo' bʌ ti paso' q'uin yic'ot ba' mi p'ʌjquel q'uin yic'ot ti norte yic'ot ti sur. Mi quejel i buchtyʌl ti uch'el ya' ba' mi' cha'len yumʌl Dios.
29 E virão pessoas de toda parte, do leste e do oeste, do norte e do sul, para ocupar seus lugares à mesa no reino de Deus.
30 Che' jini an jini mu' bʌ i q'uejlel ti mach'ʌ ñuc wale iliyi mi quejel i q'uejlel ti ñuc yic'ot an jini mu' bʌ i q'uejlel ti ñuc wale mi quejel i q'uejlel ti mach'ʌ ñuc ba' mi' cha'len yumʌl Dios. Che' ti' cha'le cʌntisa Jesús.
30 E prestem atenção: alguns últimos serão os primeiros, e alguns primeiros serão os últimos”.
31 Ti jim bʌ q'uin ti c'oti cha'tiquil uxtiquil israelob mu' bʌ i pejcʌntyel ti fariseojob cha'an ti caj bajche' mi' ch'ujbin. Ti' subeyob Jesús: Loq'uen wʌ'wʌ'i como Herodes yom i tsʌnsañet, che'ob.
31 Naquele momento, alguns fariseus lhe disseram: “Vá embora daqui, pois Herodes Antipas quer matá-lo!”.
32 Pero Jesús ti' jac'beyob: Cucu suben jini simaron bʌ yumʌl: Q'uele awilan, wale iliyi yic'ot ijc'ʌl mic choque' loq'uel xibajob. Mic lajmisan xc'am'an. Uxi tyo mic jolontisan c troñel, che'en.
32 Jesus respondeu: “Vão dizer àquela raposa que continuarei a expulsar demônios e a curar hoje e amanhã; e, no terceiro dia, realizarei meu propósito.
33 Pero wersa mic bej majlel wale iliyi, ijc'ʌl, cha'bi, jinto mij c'otyel ti Jerusalén como mach ch'ujbi i tsʌnsʌntyel jini tsa' bʌ i xiq'ui i yʌle' Dios ti yambʌ lum. Jin jach ti Jerusalén mi tsʌnsʌntyel. Che' ti yʌlʌ Jesús.
33 Sim, hoje, amanhã e depois de amanhã, devo seguir meu caminho. Pois nenhum profeta de Deus deve ser morto fora de Jerusalém!
34 Jatyetla añet bʌ la ti Jerusalén mu' bʌ la' tsʌnsan jini tsa' bʌ i xiq'ui i yʌle' Dios mu' bʌ la' jul ti tyun jintyo mi la' tsʌnsan jini ajsubt'an tsa' bʌ i choco tyʌlel Dios. Jayyajlel com c much'quiñetla yubil che' bajche' ña' mut mi luts i yal. Pero mach la' wom.
34 “Jerusalém, Jerusalém, cidade que mata profetas e apedreja os mensageiros de Deus! Quantas vezes eu quis juntar seus filhos como a galinha protege os pintinhos sob as asas, mas você não deixou.
35 Q'uele awilan la' colem templo mi quejel i joch cʌytyʌl. Ma'ix mi quejel la' cha' ilañon jintyo ti yorojlel mi quejel la' wʌle': Tijicñayet jatyet Yumʌlet mu' bʌ a tyʌlel cha'an che' yom Dios. Chʌ'ʌch mi quejel la' wʌle', che' ti yʌlʌ Jesús.
35 E, agora, sua casa foi abandonada, e você nunca mais me verá, até que diga: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor!’”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.