João 6

Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Ti wi'il Jesús ti majli ti junxej colem joyol bʌ ja' Galilea bʌ i c'aba'. Cha'chajplel bʌ i c'aba' jini ja' Tiberias.
1 Depois disso, atravessou Jesus o lago da Galiléia {que é o de Tiberíades.}
2 Cabʌl quixtyañu ti' tsʌcleyob majlel Jesús como tsa'ix i yilʌyob ti' pʌsʌ ñuc tyac bʌ i p'ʌtyʌlel che' ñac ti' lajmisʌ ajc'am'añob.
2 Seguia-o uma grande multidão, porque via os milagres que fazia em beneficio dos enfermos.
3 Che' jini, Jesús ti letsi ti jump'ej bujtyʌl. Ya'i ti buchle yic'ot ajcʌnt'añob i cha'an.
3 Jesus subiu a um monte e ali se sentou com seus discípulos.
4 Lʌc'ʌlix i yorojlel pascua bʌ q'uin i cha'an israelob.
4 Aproximava-se a Páscoa, festa dos judeus.
5 Che' ñac ti yilʌ Jesús ñoj cabʌl quixtyañu chʌncol i tsʌcleñob ti' sube Felipe: ¿Baqui mi quejel lac mʌñe' waj cha'an pejtyelel ili quixtyañujob? che'en.
5 Jesus levantou os olhos sobre aquela grande multidão que vinha ter com ele e disse a Filipe: Onde compraremos pão para que todos estes tenham o que comer?
6 Chʌ'ʌch ti yʌlʌ Jesús cha'an jach mi' tsictisan bajche' mi quejel i jaq'ue' Felipe. Come Jesús wʌ yujil isujm chʌ bʌ yes mi quejel i cha'len.
6 Falava assim para o experimentar, pois bem sabia o que havia de fazer.
7 Che' jini, Felipe ti' jac'ʌ: Mach jastyay mi ti laj c'ʌñʌ doscientos denarios cha'an mi lac mʌmbeñob waj cha'an i c'uxob ya' ts'itya' jach ti jujuntiquil, che'en. [Doscientos denarios i tyojol doscientos días toñel.]
7 Filipe respondeu-lhe: Duzentos denários de pão não lhes bastam, para que cada um receba um pedaço.
8 Che' jini, Andrés, juntiquil ajcʌnt'an i cha'an Jesús i yijts'in Simón Pedro ti yʌlʌ:
8 Um dos seus discípulos, chamado André, irmão de Simão Pedro, disse-lhe:
9 Umba'an juntiquil alob am bʌ joq'uej i waj melel bʌ ti cebada. An cha'cojt i chʌy je'el. ¿Pero chʌ bʌ yes i c'ʌjnibal jini che' ñoj cabʌl quixtyañu? Che' ti yʌlʌ Andrés.
9 Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixes... mas que é isto para tanta gente?
10 Che' jini, Jesús ti' subeyob: Subenla ti pejtyelel cha'an mi buchtyʌlob, che'en. Ya'an cabʌl jam. Che' bajche' jo'p'ej mil winicob ti buchleyob.
10 Disse Jesus: Fazei-os assentar. Ora, havia naquele lugar muita relva. Sentaram-se aqueles homens em número de uns cinco mil.
11 Che' jini, Jesús ti' ch'ʌmʌ jini waj. Ti' sube Dios wocox i yʌlʌ. Ti yʌq'ue ajcʌnt'añob i cha'an. Ti' pucbeyob ti pejtyelel ya' bʌ buchulob. Chʌ'ʌch ti' pucbeyob je'el jini chʌy. Ti aq'uentiyob che' bajche' c'amel yom i c'uxob.
11 Jesus tomou os pães e rendeu graças. Em seguida, distribuiu-os às pessoas que estavam sentadas, e igualmente dos peixes lhes deu quanto queriam.
12 Che' ñac tsa'ix ñaj'ʌyob, Jesús ti' sube ajcʌnt'añob i cha'an: Lotyola ti pejtyelel i xejt'il tyac waj tsa' bʌ colojbʌyi cha'an ma' mi lolon jilel, che'en.
12 Estando eles saciados, disse aos discípulos: Recolhei os pedaços que sobraram, para que nada se perca.
13 Ti' lotyoyob jini tsa' bʌ colojbʌyi. Ti' but'uyob doce chiquib i xejt'il tyac jini cebada bʌ waj.
13 Eles os recolheram e, dos pedaços dos cinco pães de cevada que sobraram, encheram doze cestos.
14 Che' jini, che' ñac ti yilʌ jini quixtyañujob jini ñuc bʌ i p'ʌtyʌlel tsa' bʌ i pʌsʌ Jesús, ti yʌlʌyob: Melelʌch jiñʌch juntiquil ñuc bʌ tsa' bʌ i xiq'ui i yʌle' Dios wersa bʌ yom mi tyʌlel ti mulawil, che'ob.
14 À vista desse milagre de Jesus, aquela gente dizia: Este é verdadeiramente o profeta que há de vir ao mundo.
15 Pero Jesús yujil isujm cha'an wersa yom i yotsañob ti ñuc bʌ yumʌl i cha'añob. Jin cha'an ti cha' bajñel majli ti chan bʌ wits.
15 Jesus, percebendo que queriam arrebatá-lo e fazê-lo rei, tornou a retirar-se sozinho para o monte.
16 Che' bʌ ac'bʌlelix jini ajcʌnt'añob i cha'an Jesús ti jubi majlel ti' ti' colem joyol bʌ ja'.
16 Chegada a tarde, os seus discípulos desceram à margem do lago.
17 Ti ochiyob ti barco. Ti queji i c'axelob ti jini colem joyol bʌ ja' cha'an mi majlel ti lum Capernaum bʌ i c'aba'. Iq'uix. Pero Jesús max tyo ti jubi tyʌlel ti bujtyʌl.
17 Subindo a uma barca, atravessaram o lago rumo a Cafarnaum. Era já escuro, e Jesus ainda não se tinha reunido a eles.
18 Ti queji ti ñumel p'ʌtyʌl bʌ ic'. Ti queji i wen letsel jini ja'.
18 O mar, entretanto, se agitava, porque soprava um vento rijo.
19 Che' ñac tsa'ix i bej ñijcʌyob majlel barco che' bajche' jump'ej legua, ti yilʌyob Jesús chʌncol i lʌq'ue' tyʌlel barco. Chʌncol ti xʌmbal tyʌlel ti' pam ja'. Ti' cha'leyob bʌq'uen.
19 Tendo eles remado uns vinte e cinco ou trinta estádios, viram Jesus que se aproximava da barca, andando sobre as águas, e ficaram atemorizados.
20 Pero Jesús ti' subeyob: Joñoñʌch. Mach yom la' cha'len bʌq'uen, che'en.
20 Mas ele lhes disse: Sou eu, não temais.
21 Che' jini, c'ajacña i yoj ti queji i yubiñob. Ti' pʌyʌyob ochel Jesús ti barco. Ora jach ti c'otiyob ti' ti' ja' ba' yomob majlel.
21 Quiseram recebê-lo na barca, mas pouco depois a barca chegou ao seu destino.
22 Ti yijc'ʌlel ti queji i ña'tyañob quixtyañujob tsa' bʌ cʌyle ti junxej colem joyol bʌ ja' cha'an tsa'ix majliyob ajcʌnt'añob i cha'an Jesús ti jini cojach bʌ barco ya' bʌ an. Ti' ña'tyʌyob ma'ix ti sujti Jesús yic'otyob.
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado do outro lado do mar percebeu que Jesus não tinha subido com seus discípulos na única barca que lá estava, mas que eles tinham partido sozinhos.
23 Pero ti jumuc' ti c'oti yambʌ barco tyac ya' ti lum Tiberias bʌ i c'aba' lʌc'ʌl ba' ti' c'uxuyob jini waj che' ñac lac Yum ti' sube Dios wocox i yʌlʌ.
23 Nesse meio tempo, outras barcas chegaram de Tiberíades, perto do lugar onde tinham comido o pão, depois de o Senhor ter dado graças.
24 Che' ñac jini quixtyañujob ti queji i ña'tyan mach bej ya'ic an Jesús mi ajcʌnt'añobic i cha'an je'el, ti ochiyob ti barco tyac. Ti majliyob ti Capernaum cha'an i sajcañob.
24 E, reparando a multidão que nem Jesus nem os seus discípulos estavam ali, entrou nas barcas e foi até Cafarnaum à sua procura.
25 Che' ñac ti c'oti ti junxej colem joyol bʌ ja' jini quixtyañujob ti' tyajayob Jesús. Ti' c'ajtibeyob: Maestro, ¿bajche'qui ora ti juliyet?
25 Encontrando-o na outra margem do lago, perguntaram-lhe: Mestre, quando chegaste aqui?
26 Pero Jesús ti' subeyob: Melel mic subeñetla: Mi la' sajcañon cha'an jach ti la' c'uxu jini waj jintyo ti ñaj'ʌyetla. Mach'an mi la' sajcañon cha'an ti caj ti la' ch'ʌme' isujm jini ñuc bʌ c p'ʌtyʌlel.
26 Respondeu-lhes Jesus: Em verdade, em verdade vos digo: buscais-me, não porque vistes os milagres, mas porque comestes dos pães e ficastes fartos.
27 Mach yom mi jin jach mi la' cha'len toñel cha'an la' tyaj waj mu' jach bʌ i jilel. Pero yom mi la' cha'len wersa je'el cha'an la' tyaje' mu' bʌ i jalijel mu' bʌ i yʌq'ueñetla la' cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel. Jiñʌch jini waj mu' bʌ cʌq'ueñetla Joñon i Pi'ʌlon bʌ Quixtyañujob como Dios c Tyat tsa'ix i yʌc'on tic wenta cha'an cʌq'ueñob i cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel, che'en.
27 Trabalhai, não pela comida que perece, mas pela que dura até a vida eterna, que o Filho do Homem vos dará. Pois nele Deus Pai imprimiu o seu sinal.
28 Che' jini, ti' c'ajtibeyob Jesús: ¿Chʌ bʌ ti toñel yom mi lojon c cha'len cha'an mi lojon c cha'len jini yom bʌ Dios? che'ob.
28 Perguntaram-lhe: Que faremos para praticar as obras de Deus?
29 Jesús ti' jac'ʌ: Jini yom bʌ Dios jiñʌch cha'an mi la' ch'ujbiñon tsa' bʌ chojquiyon tyʌlel ti Dios, che'en.
29 Respondeu-lhes Jesus: A obra de Deus é esta: que creiais naquele que ele enviou.
30 Che' jini, jini quixtyañujob ti' c'ajtibe Jesús: ¿Chuqui ti seña ch'ujbi a pʌs'eñon lojon cha'an mi lojon quilan cha'an mi lojon j ch'ujbin cha'an melel a t'an? ¿Chuqui ti ñuc tyac bʌ a p'ʌtyʌlel ma' pʌs?
30 Perguntaram eles: Que milagre fazes tu, para que o vejamos e creiamos em ti? Qual é a tua obra?
31 Lac yumob ti ñoj oniyix ti' c'uxuyob maná ya' ti tyʌquin bʌ joch lum che' bajche' mi yʌle' ti Ts'ijbubil bʌ i T'an Dios: Dios ti yʌq'ueyob uch'el tyʌlem bʌ ti panchan. Che' ts'ijbubil, che'ob.
31 Nossos pais comeram o maná no deserto, segundo o que está escrito: Deu-lhes de comer o pão vindo do céu {Sl 77,24}.
32 Jesús ti' jac'ʌ: Melel mic subeñetla: Mach jinic Moisés ti yʌq'ueyob uch'el tyʌlem bʌ ti panchan. C Tyatyʌch tsa' bʌ i choco tyʌlel jini uch'el. Jiñʌch mu' bʌ i yʌq'ueñetla jini isujm bʌ uch'el tyʌlem bʌ ti panchan.
32 Jesus respondeu-lhes: Em verdade, em verdade vos digo: Moisés não vos deu o pão do céu, mas o meu Pai é quem vos dá o verdadeiro pão do céu;
33 Como jini uch'el yubil mu' bʌ i yʌq'ueñetla Dios jiñʌch juntiquil tsa' bʌ jubi tyʌlel ti panchan. Jiñʌch mi yʌq'ueñob tsiji' bʌ i cuxtyʌlel jini año' bʌ ti mulawil, che'en.
33 porque o pão de Deus é o pão que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Che' jini, ti' subeyob Jesús: C Yum, bej aq'ueñon lojon jini uch'el che'ob.
34 Disseram-lhe: Senhor, dá-nos sempre deste pão!
35 Jesús ti' subeyob: Joñon jini uch'el mu' bʌ yʌq'ueñetla la' cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel. Jini mu' bʌ i yochel tic cha'an ma'ix ba' bʌ ora mi quejel i yubin wi'ñal yubil. Jini mu' bʌ ch'ujbiñon cha'an melel c t'an ma'ix ba' bʌ ora mi quejel i yubin tyʌquin ti' yubil.
35 Jesus replicou: Eu sou o pão da vida: aquele que vem a mim não terá fome, e aquele que crê em mim jamais terá sede.
36 Pero che' bajche' tic subeyetla mach'an mi la' ch'ujbiñon aunque ti la' wilʌyon.
36 Mas já vos disse: Vós me vedes e não credes...
37 Ti pejtyelel mu' bʌ i yʌq'ueñon c Tyat mi yochel tic cha'an. Jini mu' bʌ i yochel tic cha'an ma' mic cha' choc sujtyel.
37 Todo aquele que o Pai me dá virá a mim, e o que vem a mim não o lançarei fora.
38 Como ma' ti jubiyon tyʌlel ti panchan cha'an mic cha'len chʌ bʌ bajñel com. Pero ti tyʌliyon cha'an c cha'len chʌ bʌ yom jini tsa' bʌ i chocoyon tyʌlel.
38 Pois desci do céu não para fazer a minha vontade, mas a vontade daquele que me enviou.
39 Jini yom bʌ c Tyat ti panchan tsa' bʌ i chocoyon tyʌlel jiñʌch cha'an ma' mic sʌt mi junticlec jini tsa' bʌ i yʌq'ueyon. Pero yom cha'an mic tyechob loq'uel ba'an sajtyemo' bʌ che' mic cha' tyʌlel ti cojix bʌ q'uin.
39 Ora, esta é a vontade daquele que me enviou: que eu não deixe perecer nenhum daqueles que me deu, mas que os ressuscite no último dia.
40 Jini yom bʌ tsa' bʌ i chocoyon tyʌlel jiñʌch cha'an ti pejtyelel mu' bʌ i ña'tyan cha'an i Yalobilon Dios, mu' bʌ i ch'ujbin cha'an melel c t'an mi yʌq'uentyel i cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel. Dios yom cha'an mic cha' tyechisan loq'uel ba'an sajtyemo' bʌ che' mic cha' tyʌlel ti cojix bʌ q'uin, che'en.
40 Esta é a vontade de meu Pai: que todo aquele que vê o Filho e nele crê, tenha a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
41 Jin cha'an jini israelob año' bʌ ye'tyel ti queji i tyajob ti mach'ʌ wen bʌ t'an Jesús cha'an ti caj ti yʌlʌ: Che' joñon uch'elʌlon tsa' bʌ jubi tyʌlel ti panchan, che'en.
41 Murmuravam então dele os judeus, porque dissera: Eu sou o pão que desceu do céu.
42 Ti yʌlʌyob: ¿Mach'a jinic jini Jesús i yalobil José? Mi laj cʌmben i tyat, i ña'. ¿Bajche'qui isujm che' mi yʌl i bʌ ti jubi tyʌlel ti panchan? che'ob.
42 E perguntavam: Porventura não é ele Jesus, o filho de José, cujo pai e mãe conhecemos? Como, pois, diz ele: Desci do céu?
43 Che' jini, Jesús ti' subeyob: Cʌyʌ la' tyajon ti mach'ʌ wen bʌ t'an.
43 Respondeu-lhes Jesus: Não murmureis entre vós.
44 Ma' majch ch'ujbi i yochel tic cha'an mi ma' mi ñaxan nijcʌbentyel i pusic'al cha'an tic Tyat tsa' bʌ i chocoyon tyʌlel. Joñon mi quejel c tyech loq'uel ba'an sajtyemo' bʌ ti cojix bʌ q'uin.
44 Ninguém pode vir a mim se o Pai, que me enviou, não o atrair; e eu hei de ressuscitá-lo no último dia.
45 Ti jun tyac tsa' bʌ i ts'ijbuyob jini tsa' bʌ i xiq'ui i yʌle' Dios ti ñoj oniyix mi yʌle': Mi quejel i lu' cʌntisʌntyel ti Dios, che'ob. Ti pejtyelel mu' bʌ i ñʌch'tyʌben i t'an c Tyat mu' bʌ i cʌntisʌntyel tic Tyat mi quejel i yochel tic cha'an.
45 Está escrito nos profetas: Todos serão ensinados por Deus {Is 54,13}. Assim, todo aquele que ouviu o Pai e foi por ele instruído vem a mim.
46 Ma' majch ti yilʌ c Tyat. Joñon jach tsa' bʌ quilʌ como yʌ'ʌch tyʌlemon ti Dios.
46 Não que alguém tenha visto o Pai, pois só aquele que vem de Deus, esse é que viu o Pai.
47 Melel mic subeñetla: Jini mu' bʌ i ch'ujbiñon anix i cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel.
47 Em verdade, em verdade vos digo: quem crê em mim tem a vida eterna.
48 Joñon uch'elʌlon mu' bʌ cʌq'ueñob i cuxtyʌlel.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Aunque la' yumob ti ñoj oniyix ti' c'uxuyob jini uch'el tyʌlem bʌ ti panchan maná bʌ i c'aba' ya' ti tyʌquin bʌ joch lum pero ti pejtyelel ti sajtiyob.
49 Vossos pais, no deserto, comeram o maná e morreram.
50 Pero jini uch'el tsa' bʌ jubi tyʌlel ti panchan chʌncol bʌ cʌl, jini mu' i c'ux jini uch'el ma'ix mi quejel i sajtyelob.
50 Este é o pão que desceu do céu, para que não morra todo aquele que dele comer.
51 Joñoñʌch jini cuxul bʌ uch'el tsa' bʌ jubi tyʌlel ti panchan. Jini mu' bʌ i c'ux ili uch'el mi quejel i yajñel ti bele' ora. Jini uch'el mu' bʌ cʌq'ueñob jiñʌch c bʌc'tyal. Mi cʌc' c bʌc'tyal cha'an bele' cuxul mi yajñel jini año' bʌ ti mulawil, che'en.
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Quem comer deste pão viverá eternamente. E o pão, que eu hei de dar, é a minha carne para a salvação do mundo.
52 Jini israelob año' bʌ ye'tyel ti queji i tyajob ti' t'an. Ti yʌlʌyob: ¿Bajche'qui ch'ujbi i yʌq'ueñonla laj c'ux i bʌc'tyal? che'ob.
52 A essas palavras, os judeus começaram a discutir, dizendo: Como pode este homem dar-nos de comer a sua carne?
53 Jin cha'an Jesús ti' subeyob: Melel mic subeñetla mi ma' mi la' c'ux c bʌc'tyal Joñon i Pi'ʌlon bʌ Quixtyañujob, mi ma' mi la' jap c ch'ich'el ma'ix la' cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel.
53 Então Jesus lhes disse: Em verdade, em verdade vos digo: se não comerdes a carne do Filho do Homem, e não beberdes o seu sangue, não tereis a vida em vós mesmos.
54 Jini mu' bʌ i c'ux c bʌc'tyal mu' bʌ i jap c ch'ich'el anix i cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel. Joñon mic tyechisan loq'uel ba'an sajtyemo' bʌ ti jini cojix bʌ q'uin che' mic cha' tyʌlel.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Como jini c bʌc'tyal mi' lajmisan wi'ñal. Jinic ch'ich'el mi' lajmisan tyʌquin ti' yubil.
55 Pois a minha carne é verdadeiramente uma comida e o meu sangue, verdadeiramente uma bebida.
56 Jini mu' bʌ i c'ux c bʌc'tyal, mu' bʌ i jap c ch'ich'el mi yajñel quic'ot. Joñon mi cajñel quic'ot je'el.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue permanece em mim e eu nele.
57 An i cuxtyʌlel c Tyat tsa' bʌ i chocoyon tyʌlel. Cuxul mi cajñel cha'an tic Tyat. Chʌ'ʌch je'el, jini mu' bʌ i c'ux c bʌc'tyal cuxul mi yajñel cha'an ti joñon.
57 Assim como o Pai que me enviou vive, e eu vivo pelo Pai, assim também aquele que comer a minha carne viverá por mim.
58 Jini mu' bʌ i c'ux chʌncol bʌ cʌl tsa' bʌ jubi tyʌlel ti panchan mach lajal yic'ot tsa' bʌ i c'uxuyob la' yumob ti ñoj oniyix maná bʌ i c'aba' pero ti lu' sajtiyob. Jini mu' bʌ i c'ux mu' bʌ cʌl, bej cuxul mi yajñel ti bele' ora. Joñoñʌch jini uch'el. Che' ti yʌlʌ Jesús.
58 Este é o pão que desceu do céu. Não como o maná que vossos pais comeram e morreram. Quem come deste pão viverá eternamente.
59 Jesús ti' cʌntisʌyob ili tyac ya' ba' much'quibilob ti templo i cha'an israelob ya' ti lum Capernaum bʌ i c'aba'.
59 Tal foi o ensinamento de Jesus na sinagoga de Cafarnaum.
60 Che' ñac ti yubiyob jini cʌntisa cabʌl tsa' bʌ tsʌcleyob Jesús ti yʌlʌyob: Leco iliyi cʌntisa. ¿Majchqui yom i bej ñʌch'tyan? che'ob.
60 Muitos dos seus discípulos, ouvindo-o, disseram: Isto é muito duro! Quem o pode admitir?
61 Yujil isujm Jesús cha'an chʌncolob ti t'an ti caj jini tsa' bʌ i yʌlʌ. Ti' c'ajtibeyob: ¿Tyoj bʌc'ñʌjelet ba la cha'an ti caj ili c t'an?
61 Sabendo Jesus que os discípulos murmuravam por isso, perguntou-lhes: Isso vos escandaliza?
62 ¿Chuqui mi quejel la' wʌl muq'uic la' wilan mic letsel majlel ti panchan Joñon i Pi'ʌlon bʌ Quixtyañujob ba' añon ti ñaxan?
62 Que será, quando virdes subir o Filho do Homem para onde ele estava antes?...
63 Jini Ch'ujul bʌ c Ch'ujlel mi yʌq'ueñob i cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel. Che' i bajñel c bʌc'tyal jach ma'ix mi yʌq'ueñob i cuxtyʌlel. Jini t'an tsa' bʌ c subeyetla i cha'añʌch Ch'ujul bʌ c Ch'ujlel. Jini t'an mi yʌq'ueñob i cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel.
63 O espírito é que vivifica, a carne de nada serve. As palavras que vos tenho dito são espírito e vida.
64 Pero an cha'tiquil uxtiquil mach'ʌ ba'an mi' ch'ujbin cha'an ch'ujbi cʌq'ueñetla la' cuxtyʌlel, che'en. Como Jesús yujil isujm majchqui jini mach'ʌ ba'an ti' ch'ujbi. Yujil isujm majchqui jini mu' bʌ quejel i yʌc' ti' c'ʌb i contra.
64 Mas há alguns entre vós que não crêem... Pois desde o princípio Jesus sabia quais eram os que não criam e quem o havia de trair.
65 Jesús ti yʌlʌ: Jin cha'an tic subeyetla ma' majch ch'ujbi i yochel tic cha'an mi ma' mi ñijcʌbentyel i pusic'al tic Tyat ti panchan, che'en.
65 Ele prosseguiu: Por isso vos disse: Ninguém pode vir a mim, se por meu Pai não lho for concedido.
66 Ti jim bʌ ora cabʌl tsa' bʌ i tsʌcleyob Jesús ti' cʌyʌyob. Mach'an ti' bej tsʌcleyob ti xʌmbal.
66 Desde então, muitos dos seus discípulos se retiraram e já não andavam com ele.
67 Che' jini, Jesús ti' c'ajtibe jini doce ajcʌnt'añob i cha'an: ¿La' wom ba la' cʌyon je'el? che'en.
67 Então Jesus perguntou aos Doze: Quereis vós também retirar-vos?
68 Pero Simón Pedro ti' jac'ʌ: C Yum, ¿majchqui ch'ujbi lojon c tsʌclen? Jatyet a bajñel ma' subeñon lojon t'an cha'an mi lojon c tyaje' j cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel.
68 Respondeu-lhe Simão Pedro: Senhor, a quem iríamos nós? Tu tens as palavras da vida eterna.
69 Ti lojon c ch'ujbi cha'an ch'ujbi a wʌq'ueñon lojon j cuxtyʌlel. Cujil lojon isujm jatyet jini yajcʌbilet bʌ i Yalobil jini cuxul bʌ Dios, che' ti yʌlʌ Pedro.
69 E nós cremos e sabemos que tu és o Santo de Deus!
70 Jesús ti' jac'ʌ: ¿Mach'a doce tic yajcʌyetla? Pero juntiquil i cha'an xiba. Che' ti yʌlʌ Jesús.
70 Jesus acrescentou: Não vos escolhi eu todos os doze? Contudo, um de vós é um demônio!...
71 Che' ñac ti yʌlʌ Jesús che' bajche' jini, ti' tyaja ti t'an Judas Iscariote, i yalobil bʌ Simón. Como jini Judas mi quejel i yʌc' Jesús ti' c'ʌb i contra aunque i pi'ʌl jini yambʌ once ajcʌnt'añob i cha'an Jesús.
71 Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, porque era quem o havia de entregar não obstante ser um dos Doze.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.