Gênesis 37
Yak'usda Ooghuni (CRXNTPO) vs VC
1 'Et Jacob nyo Canaan yun k'ut 'et whut'i 'et 'aw oobá t'enuszun.
1 Jacó habitou na região onde seu pai havia morado, na terra de Canaã.
2 Jacob nts'oh tune'ust'en: Joseph 'en whunizyat 'on 'at lhtak'ant'it be yus k'ut (17) 'et nus khuna-i gha' un'aih dulhutsinke tubulh, bubulh 'ut'en nyoonne bulhutsinke 'enne Bilhah buzkeh 'ink'ez Zilpah buzkeh cha, oobá oo'atke, 'enne bubulh 'ut'en 'ink'ez Joseph dubá 'en yulh nahoolnuk tank'us ne'hut'en huwun.
2 Eis a história da descendência de Jacó: José, ainda jovem, com a idade de dezessete anos, apascentava o rebanho com seus irmãos, os filhos de Bala e os filhos de Zelfa, mulheres de seu pai; e ele contou ao seu pai as más conversas dos irmãos.
3 'Et Israel, Joseph 'onghunne duzkeh buba nus yuk'entsi'. 'Udek'oh ooye' 'ink'ez duneti whe ooye' yuzdli' 'et huwa, 'ink'ez dzoot yuba 'inla, lhelhts'un 'ot'en-i 'i dzoot yuba' yinla.
3 Israel amava José mais do que todos os outros filhos, porque ele era o filho de sua velhice; e mandara-lhe fazer uma túnica de várias cores.
4 'Et bulhutsinke dalcho-i be la bubá Joseph yuk'entsi' huwhunilh'en, 'inka hits'u dutni 'ink'ez 'aw soo cho hiyulh yalhulhduk.
4 Seus irmãos, vendo que seu pai o preferia a eles, conceberam ódio contra ele e não podiam mais tratá-lo com bons modos.
5 'Et Joseph nusuti 'ink'ez dulhutsinke bubulh nahoolnuk. 'Et 'onus hits'u dutni suli'.
5 Ora, José teve um sonho, e o contou aos seus irmãos, que o detestaram ainda mais:
6 'Et 'ubulhni, “Ndi oowanususti-i oozulhts'ai.
6 "Ouvi, disse-lhes ele, o sonho que tive:
7 'Et ats'o nus lhes hananyai-i, 'aw lhdunilt'o whe be ne'ts'udulhch'uz 'ink'ez ndi lhadusla-i 'i ats'o do 'uja 'ink'ez ants'i usyin le'unt'oh, 'ink'ez be ne'dilhchus-i nohch'e' 'i ndi lhadusla-i 'i hinadilhya 'ink'ez hibut yo untutsulh.”
7 estávamos ligando feixes no campo, e eis que o meu feixe se levantou e se pôs de pé, enquanto os vossos o cercavam e se prostravam diante dele."
8 'Ink'ez bulhutsinke 'et 'uhuyulhni, “Nelerwe tanleh whe 'udini 'ink'ez nemoodih tanleh whe 'udini?” 'Et ts'o 'onus hits'u dutni nute-un huwa 'ink'ez ooghuni cha huwa ts'iyawh hits'u dutni.
8 Seus irmãos disseram-lhe: "Quererias, porventura, reinar sobre nós e tornar-te nosso senhor?" E odiaram-no ainda mais por causa de seus sonhos e de suas palavras.
9 'Et doo cha 'udun huwunusuti 'ink'ez dulhutsinke hubudani' 'ink'ez 'utni, “Whunulh'en doo cha 'udun huwunususti. 'Andit ndi dzenis ooza' 'ink'ez 'ulhdzis ooza' cha 'ink'ez whunizyai 'on 'at 'ilho sum, 'i cha sbut yo 'uhuntutsulh.”
9 José teve ainda outro sonho, que contou aos seus irmãos. "Tive, disse ele, ainda um sonho: o sol, a lua e onze estrelas prostravam-se diante de mim."
10 'Et dubá yudani' 'ink'ez dulhutsinke cha budani' 'ink'ez oobá hukwa' yundani' 'ink'ez 'uyulhni, “Dainja whe 'inja? Ndiz un'a nusinti nloo 'ink'ez si cha 'ink'ez nyulhutsinke ts'iyawh mbut yo untitsulh whe' dini?”
10 Ele contou isso ao seu pai e aos seus irmãos, mas foi repreendido por seu pai: "Que significa, disse-lhe ele, este sonho que tiveste? Viremos, porventura, eu, tua mãe e teus irmãos, a nos prostrar por terra diante de ti?"
11 'Ink'ez bulhutsinke highe 'oolnih 'ink'ez oobá 'en 'ants'i huwu nuninuzut za 'unt'oh.
11 Seus irmãos ficaram, pois, com inveja dele, mas seu pai guardou a lembrança desse acontecimento.
12 'Et bulhutsinke bubá ooghuna' Shechem ts'e higha' ti'alh ha whuz whehandil.
12 Os irmãos de José foram apascentar os rebanhos de seu pai em Siquém.
13 'Ink'ez Israel, Joseph 'ulhni, “Nyulhutsinke Shechem ts'e whuz khuna-i gha' hu'aih. 'Anih whuz nyutoos'a sih!” 'Et 'uyulhni, “A, njan susda.”
13 Israel disse a José: "Teus irmãos guardam os rebanhos em Siquém. Vem: vou mandar-te a eles." "Eis-me aqui", respondeu José.
14 'Et whe Israel 'uyulhni, “Sla 'ineh whe, inyalh nyulhutsinke soo 'uhint'oh whe, khuna-i cha soo 'unt'oh whe, 'ink'ez khuni 'i whuz sba naton'alh.” 'Et whe njan Hebron whenkoh 'et wheyalh'a' 'ink'ez Shechem ts'e whenya.
14 "Vai, pois, ver se tudo corre bem a teus irmãos e ao rebanho, e traze-me notícias deles." Enviou-o do vale de Hebron, e José foi a Siquém.
15 'Et 'uyoon dune Joseph nayilhti 'ants'i nus 'et ats'o nus lhelhts'oyalh 'ink'ez dune 'uyulhni, “Di huninta whe 'int'en?”
15 Um homem encontrou-o errando pelo campo: "Que buscas?" perguntou ele.
16 'Et utni, “Sulhutsinke bukunusta whe 'ust'en. Sudini nts'e suba khuna-i gha' hun'aih.”
16 "Busco meus irmãos, respondeu ele. Dize-me onde apascentam os rebanhos."
17 'Et dune 'utni, “'Utsun whehandil whe' hint'oh. ‘Dothan nts'ez uztoodilh,’ hutni whe 'et hubudasts'o.” 'Et Joseph whuz buba whenanya 'ink'ez Dothan 'et nabinla
17 E o homem respondeu: "Partiram daqui e ouvi-os dizer: Vamos a Dotain." Partiu então José em busca dos seus irmãos e encontrou-os em Dotain.
18 'Et 'az de uyalh hitilh'en whe lhahodinla hituzilhghelh-un.
18 Eles o viram de longe. Antes que José se aproximasse, combinaram entre si como o haveriam de matar;
19 'Et 'ulhodutni, “Nyoon nute-un 'az de uyalh.
19 e disseram: "Eis o sonhador que chega.
20 'Et huwa 'andit ts'uzoolhghelh 'ink'ez tsak'et 'ats'ooneh! 'Ink'ez la 'uzdooni', ‘Khuna-i yellhoh,’ uzdooni' la, huwunute-un dahoneh subah!”
20 Vamos, matemo-lo e atiremo-lo numa cisterna; diremos depois que uma fera o devorou; e então veremos de que lhe aproveitaram os seus sonhos."
21 'Et hoonts'i Reuban budants'o 'ink'ez bula k'ehayalhti 'ink'ez 'utni, “'Aw lhts'uzoolhghelh.”
21 Ouvindo-o, porém, Rubem, quis livra-lo de suas mãos: "Não lhe tiremos a vida, disse ele.
22 'Ink'ez Reuban 'ubulhni, “'Aw buzkaih hoolhtselh junih! 'Ants'i njan tsak'et 'et 'atsoolhtelh, chunt'oh 'uhoont'oh, 'aw ootalhizohnal.” 'Et de la yoolhyih 'ink'ez dubá ts'un naitoolhtelh, 'inka 'utni.
22 Não derrameis sangue. Jogai-o naquela cisterna, no deserto, mas não levanteis vossa mão contra ele." Pois Rubem pensava livrá-lo de suas mãos para o reconduzir ao pai.
23 'Et 'uhooja Joseph dulhutsinke bugha ninya whe nyoo dzoot huye hayalhti, nyoo dzoot lhelhtsun 'ot'en-i.
23 Quando José se aproximou de seus irmãos, eles o despojaram de sua túnica, daquela bela túnica de várias cores que trazia,
24 'Et huyilhchoot 'ink'ez nyo tsak'et 'et 'ahuyano, nyo tsak'et 'aw too hooloh. none|src="CO00705B.tif" size="span" copy="©1978 David C. Cook" ref="GEN 37.24"
24 e jogaram-no numa cisterna velha, que não tinha água.
25 'Ink'ez natl'ahudilts'i' 'uhuti'ulh wheni, 'et do hitan'en whe 'az de Ishmael whut'enne 'az de hidulh, Gilead ts'e hahandil. Camel dunt'i-i khuna-i cha ts'iyawh bulh, bulh buta'whut'en-i, lhai cha huyilelh, 'ink'ez balm 'ink'ez myrrh huyulhni, ndunt'i-i cha Egypt ts'e huyutizdla.
25 E, sentando-se para comer, eis que, levantando os olhos, viram surgir no horizonte uma caravana de ismaelitas vinda de Galaad. Seus camelos estavam carregados de resina, de bálsamo e de ládano, que transportavam para o Egito.
26 'Et Judah dulhutsinke 'ubulhni, “Di suba negha ookat neulhutsin ts'uzilhghi 'ink'ez buzkai' ts'untilh'i de?
26 Então Judá disse aos seus irmãos: "Que nos aproveita matar nosso irmão e ocultar o seu sangue?
27 'Anih nyoonne Ismael whut'enne 'az de udulhne, 'enne be buts'e' ts'oket, 'aw kw'elhts'udolhni, neulhutsin 'unt'oh, 'ink'ez neyust'e cha unli.” 'Et bulhutsinke huyoozalhts'ai'.
27 Vinde e vendamo-lo aos ismaelitas. Não levantemos nossas mãos contra ele, pois, afinal, é nosso irmão, nossa carne." Seus irmãos concordaram.
28 'Et ndunne Medianne 'ooketne 'owhuya hidulh, 'et bulhutsinke Joseph nyo tsak'et hanahuyalhti 'ink'ez nyoonne Ismail whut'enne, 'enne nat whunizyai (20) silver, 'i k'elha huye 'onket 'ink'ez nyoonne Joseph huyilhchoot 'ink'ez Egypt ts'e whehuyalhti.
28 E, quando passaram os negociantes madianitas, tiraram José da cisterna e venderam-no por vinte moedas de prata aos ismaelitas, que o levaram para o Egito.
29 'Et Reuban nyo tsak'et whuz naoosja 'ink'ez Joseph 'aw nyo tsak'et hooloh, 'et dunaih yayidalhch'ul.
29 Rubem voltou à cisterna, e eis que José já não estava ali.
30 'Ink'ez dulhutsinke bughu nanja 'ink'ez 'utni, “Duneyaz 'awet hooloh suli'! Nts'e subah toosya?”
30 Rasgou então suas vestes e voltou para junto dos seus irmãos: "O menino desapareceu, disse ele. E eu, para onde irei?"
31 'Et nyoo Joseph oodzoot huyilhchoot 'ink'ez dúbe ntsool-iyaz, 'i hizilhghi 'ink'ez nyoo dzoot 'i buzkaih hiye tunahuyulhchooz.
31 Tomaram então a túnica de José, mataram um cabrito e a mergulharam no seu sangue.
32 'Et ndi dzoot lhelhts'un 'ot'en-i, 'i bubá hits'u nahuyoolhchooz 'ink'ez 'uhutni, “Ndi nats'ilhchooz nye' oodzoot tila 'unt'oh k'us 'awundooh tilah?”
32 E mandaram-na levar ao seu pai com esta mensagem: "Eis o que encontramos: vê se não é, porventura, a túnica do teu filho."
33 'Et nayoolhts'it 'ink'ez 'utni, “Sye' oodzoot 'unt'oh! Khuna-i 'ants'i yellhoh, 'aw nawh lhe'hoot'oh Joseph yabe' yidalhch'ul.”
33 Jacó reconheceu-a e exclamou: "É a túnica de meu filho! Uma fera o devorou! José foi estraçalhado!"
34 'Et Jacob dunaih yayidalhch'ul 'ink'ez doso 'i duts'itoh nayuzguz, 'ink'ez duye' lhatdzin whe yuk'eninudleh.
34 E, rasgando as vestes, cobriu-se de um saco, e chorou o seu filho por muito tempo.
35 'Et ooye'ke 'ink'ez ootse'ke cha ts'iyawh k'enahino'ah kwa' hut'en. 'Et hoonts'i 'aw k'enahino'ah ait'oh 'ink'ez 'utni, “Nyo sts'un k'ut ts'e tisyalh, sye' ook'eni untislelh.” 'Ink'ez oobá yuk'etso.
35 Todos os seus filhos e filhas vieram consolá-lo, mas ele não aceitou nenhuma condolência: "É chorando, disse ele, que descerei para junto de meu filho na habitação dos mortos." Foi assim que o seu pai o chorou.
36 'Et nyoonne Median whut'enne, yun k'ut Egypt ts'e, nyoon Potiphar huyulhni, 'en ts'un huye 'onket. 'En Pharaoh lhuganne moodih, nyo huwunline bumoodih cha unli.
36 Os madianitas venderam-no a Putifar, no Egito, eunuco do faraó e chefe da guarda.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 37, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.