Marcos 10
Chru (CJE) vs NTLH
1 Yàng Jêsu luơi anih nư̆n, nau truh tơ c̆àr Juđe sơ̆ng c̆àr gah dih ia sơdờng Jôđăn. Du tơrpuơl buơl làng pơgùm-pơtòm wơ̆ tòmdăr Pô, sơ̆ng yơu lơđăp bơhiàn, Pô pơto-pơsài buơl guñu.
1 Jesus saiu daquele lugar e foi para a região da Judeia que fica no lado leste do rio Jordão. Uma grande multidão se ajuntou outra vez em volta dele, e ele ensinava todos, como era o seu costume.
2 Hũ du mơnih Pharisi truh tơnia tô lòng Pô: “Mơnih lơkơi hũ gơnuăr pơkloh sơdiŭ ơu?”
2 Alguns fariseus , querendo conseguir uma prova contra ele, perguntaram: — De acordo com a nossa
3 Pô đờm: “Môise hũ pơto-pơđăr buơl guhã pơnuaĭ hơgĕ?”
3 Jesus respondeu com esta pergunta:
4 Buơl guñu đờm: “Môise hũ brơi gơnuăr mơnih lơkơi wă sa blah bơ-àr pơkloh bloh nư̆n pơkloh sơdiŭ.”
4 Eles responderam: — Moisés permitiu ao homem dar à sua esposa um documento de divórcio e mandá-la embora.
5 Yàng Jêsu đờm sơ̆ng buơl guñu: “Kơyoa hơtai-hơtiàn buơl guhã kră-khăng, nư̆n Môise hũ wă pơnuaĭ adăt-pơđăr ni tơ buơl guhã.
5 Então Jesus disse:
6 Bloh mư̆ng tŭ c̆ơmrừp c̆rơ̆ng-tơbiă lơngì-tơsì tơnah-rơya, Yàng Pô Lơngì mĭn pơjiơ̆ng tơbiă sa aràng mơnih lơkơi sơ̆ng sa aràng mơnih kơmơi.
6 Mas no começo, quando foram criadas todas as coisas, foi dito: “Deus os fez homem e mulher.
7 Kơyoa nư̆n, mơnih lơkơi păl tơbiă mư̆ng ame ama bloh pơc̆uăl-pơtòm sơ̆ng sơdiŭ,
7 Por isso o homem deixa o seu pai e a sua mãe para se unir com a sua mulher,
8 sơ̆ng dua aràng rơŭ tơbiă jiơ̆ng sa rùp-phàp soh. Kơyoa nư̆n, sơdiŭ-pơsàng 'buh iơŭ la dua tra, bloh mĭn la sa.
8 e os dois se tornam uma só pessoa.” Assim, já não são duas pessoas, mas uma só.
9 Yơu nư̆n, jơi anà mơnih 'buh hũ pơklah-krơi du mơnih bloh Yàng Pô Lơngì hũ pơc̆uăl-pơtòm.”
9 Portanto, que ninguém separe o que Deus uniu.
10 Tŭ tơma lăm sàng bơjơ, du mơnih tui-mơgru tơnia Pô wơ̆ mư̆ng bruă nư̆n.
10 Quando já estavam em casa, os discípulos tornaram a fazer perguntas sobre esse assunto.
11 Pô đờm sơ̆ng buơl guñu: “Aràng sơi pơkloh sơdiŭ bloh khiăng sơ̆ng mơnih pơkơ̆n, la ngă glài klĕ sơdiŭ-aràng pơsàng-gơŭ sơ̆ng sơdiŭ drơi,
11 E Jesus respondeu:
12 sơ̆ng aràng sơi pơkloh pơsàng tô khiăng sơ̆ng mơnih pơkơ̆n, nư̆n kŭng ngă glài klĕ sơdiŭ-aràng pơsàng-gơŭ rơi.”
12 E, se a mulher mandar o seu marido embora e casar com outro homem, ela também estará cometendo adultério.
13 Aràng ba du lơ-ơneh tìt truh sơ̆ng Yàng Jêsu tô Pô daŭ tơngàn tơ ngŏ guñu, bloh du mơnih tui-mơgru Pô đờm puaĭ 'buah du mơnih ba truh.
13 Depois disso, algumas pessoas levaram as suas crianças a Jesus para que ele as abençoasse, mas os discípulos repreenderam aquelas pessoas.
14 'Buh yơu nư̆n, Yàng Jêsu anok hơtai bloh đờm sơ̆ng du mơnih tui-mơgru: “Luơi bĕ du lơ-ơneh tìt truh sơ̆ng Kơu, juơi pơkơŭ-c̆ơkhă guñu, kơyoa lơgăr Yàng Pô Lơngì la găm sơ̆ng du mơnih lơi hũ hơtai-hơtiàn mơhiơ̆ yơu du lơ-ơneh tìt nư̆n.
14 Quando viu isso, Jesus não gostou e disse:
15 Iơŭ biă, Kơu đờm sơ̆ng buơl guhã, yah aràng sơi 'buh đồ-mă lơgăr Yàng Pô Lơngì yơu sa aràng lơ-ơneh tìt, nư̆n rơŭ 'buh hũ tơma lăm nư̆n jiơ̆ng.”
15 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem não receber o Reino de Deus como uma criança nunca entrará nele.
16 Bloh nư̆n Pô pồ du lơ-ơneh tìt, daŭ tơngàn tơ ngŏ guñu, sơ̆ng brơi lơngai-pơtuah tơ guñu.
16 Então Jesus abraçou as crianças e as abençoou, pondo as mãos sobre elas.
17 Tŭ Pô pơrpa tơbiă nau, nư̆n hũ sa aràng mơnih đuaĭ truh, c̆ĕ-khoai tơ anaŭ Pô sơ̆ng đờm: “Ơ Pô-Pơto sơc̆ih-siàm, dơlhă păl ngă hơgĕ tô hũ đồ-mă pơnuaĭ hơdiŭ rài pơdò rài?”
17 Quando Jesus estava saindo de viagem, um homem veio correndo, ajoelhou-se na frente dele e perguntou: — Bom Mestre, o que devo fazer para conseguir a vida eterna?
18 Yàng Jêsu đờm: “Kơđa hơgĕ hã iơu Kơu la sơc̆ih-siàm? 'Buh hũ aràng sơi la sơc̆ih-siàm ơu, mĭn hũ sa Pô sơc̆ih-siàm, la Yàng Pô Lơngì.
18 Jesus respondeu:
19 Hã hũ thơu du pơnuaĭ adăt-pơđăr: ‘Hã juơi pơmơtai mơnih; hã juơi klĕ sơdiŭ-aràng pơsàng-gơŭ; hã juơi klĕ blơ̆; hã juơi ngă grơh lơ̆r; hã juơi gàt pơ̆ng-gơla; sơ̆ng hã păl păng-duh ame ama.’ ”
19 Você conhece os mandamentos: “Não mate, não cometa adultério, não roube, não dê falso testemunho contra ninguém, não tire nada dos outros, respeite o seu pai e a sua mãe.”
20 Mơnih nư̆n đờm: “Ơ Pô-Pơto, dơlhă hũ păng-rơmiă ngă tui abih tơgrơ̆ pơnuaĭ nư̆n mư̆ng tŭ dơlhă dò lơ-ơneh.”
20 — Mestre, desde criança eu tenho obedecido a todos esses mandamentos! — respondeu o homem.
21 Yàng Jêsu anĭt-rơnăm c̆ơ tơ ñu sơ̆ng đờm: “Hã dò siơŭ sa pơnuaĭ. Nau bĕ, pơblơi abih tơgrơ̆ hơgĕ drơi hũ, apăn priă brơi pơrpha tơ mơnih rơ'bah, tô hã rơŭ hũ phơ̆n-bơna c̆ơk-màng tơ ngŏ lơngì; bloh nư̆n truh bĕ tui Kơu.”
21 Jesus olhou para ele com amor e disse:
22 Tŭ păng Yàng Jêsu đờm yơu nư̆n, 'bò mơta ñu tơbiă jiơ̆ng jruh-jrui biă, sơ̆ng dơnuh-dơnà tơbiă nau, kơyoa ñu hũ lô phơ̆n-bơna biă.
22 Quando o homem ouviu isso, fechou a cara; e, porque era muito rico, foi embora triste.
23 Tŭ nư̆n Yàng Jêsu c̆ơ tòmdăr drơi, bloh đờm sơ̆ng du mơnih tui-mơgru lài: “Mơnih mơda tơma lăm lơgăr Yàng Pô Lơngì la kăn-ke biă!”
23 Jesus então olhou para os seus discípulos, que estavam em volta dele, e disse:
24 Du mơnih tui-mơgru mă ngă krơi-takơtuă biă mư̆ng du pơnuaĭ nư̆n. Bloh Yàng Jêsu đờm wơ̆: “Ơ buơl anà, du mơnih lơi gơnừm tơ pơnuaĭ mơda gơn-hư̆p tô hũ tơma lăm lơgăr Yàng Pô Lơngì la kăn-ke biă-biài!
24 Quando ouviram isso, os discípulos ficaram espantados, mas Jesus continuou:
25 Lakđa rŏ tơma găn lơbàng jrŭm dò 'buơ̆n rơlau tơ mơnih mơda tơma lăm lơgăr Yàng Pô Lơngì.”
25 É mais difícil um rico entrar no Reino de Deus do que um camelo passar pelo fundo de uma agulha.
26 Du mơnih tui-mơgru mă ngă krơi-takơtuă rơlau wơ̆, đờm sơ̆ng gơŭ: “Yơu nư̆n, aràng sơi hũ dŏng-pơklàh?”
26 Quando ouviram isso, os discípulos ficaram espantadíssimos e perguntavam uns aos outros: — Então, quem é que pode se salvar?
27 Yàng Jêsu c̆ơ tơ buơl guñu sơ̆ng đờm: “Jơi anà mơnih 'buh rơgơi ngă jiơ̆ng bruă ni, bloh sơ̆ng Yàng Pô Lơngì nư̆n krơi; kơyoa Yàng Pô Lơngì rơgơi ngă jiơ̆ng abih tơgrơ̆ mơta.”
27 Jesus olhou para eles e disse:
28 Pier pồ-săp đờm: “Ơ Pô-Pơto, buơl dơlhă hũ klà luơi abih tơgrơ̆ mơta bloh tui Pô-Pơto.”
28 Aí Pedro disse: — Veja! Nós deixamos tudo e seguimos o senhor.
29 Yàng Jêsu đờm: “Iơŭ biă, Kơu đờm sơ̆ng buơl guhã, 'buh sa aràng mơnih lơi kơyoa Kơu sơ̆ng Pơnuaĭ-Siàm klà luơi sàng-dơnò, adơi-ai, gơŭ kơmơi, ame ama, anà-tơc̆o, hơma tơnah,
29 Jesus respondeu:
30 bloh rơŭ 'buh đồ-mă hũ lăm tŭ ni, lăm rài ni, rơtùh amăng rơlau mư̆ng sàng-dơnò, adơi-ai, gơŭ kơmơi, ame, anà, hơma tơnah, găm sơ̆ng pơnuaĭ mă-pơkơŭ, sơ̆ng pơnuaĭ hơdiŭ rài pơdò rài lăm rài hơdơi.
30 receberá muito mais, ainda nesta vida. Receberá cem vezes mais casas, irmãos, irmãs, mães, filhos, terras e também perseguições. E no futuro receberá a vida eterna.
31 Bloh hũ lô mơnih akŏ rơŭ tơbiă jiơ̆ng tơluĭ, sơ̆ng mơnih tơluĭ rơŭ tơbiă jiơ̆ng akŏ.”
31 Muitos que agora são os primeiros serão os últimos, e muitos que agora são os últimos serão os primeiros.
32 Yàng Jêsu sơ̆ng du mơnih tui-mơgru lăm jơlàn đì nau tơ plơi-prŏng Jerusalem, Pô nau dơlhơu buơl guñu. Du mơnih tui-mơgru mă ngă krơi-takơtuă, dò du mơnih nau tui nư̆n huơĭ kơđa biă. Pô ba sa-pluh dua aràng mơnih tơdi-tơdài nau krơi sơ̆ng Pô, sơ̆ng đờm tơ buơl guñu thơu tơgrơ̆ bruă hơgĕ rơŭ tơbiă truh tơ drơi.
32 Jesus e os discípulos iam pela estrada, subindo para Jerusalém. Ele caminhava na frente, e os discípulos, espantados, iam atrás dele; as outras pessoas que iam com eles estavam com medo. Então Jesus chamou outra vez os discípulos para um lado e começou a falar sobre o que ia acontecer com ele. Jesus disse:
33 Pô đờm: “Ni, buơl gudrơi đì tơ plơi-prŏng Jerusalem, Anà Mơnih rơŭ kơđòng jào lăm tơngàn du mơnih gơnuăr apăn-akŏ c̆ĕ-pơyơ̆r phơ̆n duh-dơlbăt sơ̆ng du mơnih gơnuăr-pơto pơnuaĭ adăt-adia. Buơl guñu rơŭ ngă nìn-glài pơmơtai Pô, bloh nư̆n jào Pô lăm tơngàn buơl làng agàh.
33 — Escutem! Nós estamos indo para Jerusalém, onde o
34 Aràng rơŭ klau-pơtăt Pô, kơc̆uh ia bơbah lăm Pô, glih pờng sơ̆ng pơmơtai Pô. Bloh hơdơi klơu hơrơi, Pô rơŭ hơdiŭ wơ̆.”
34 Estes vão zombar dele, cuspir nele, bater nele e matá-lo; mas três dias depois ele ressuscitará.
35 Tŭ nư̆n, dua aràng anà lơkơi Sebede la Jakơ sơ̆ng Jăng, truh tòm Yàng Jêsu sơ̆ng đờm: “Ơ Pô-Pơto, buơl dơlhă lơkơu khiăng Pô-Pơto ngă tơ buơl dơlhă du pơnuaĭ buơl dơlhă rơŭ yòng.”
35 Depois Tiago e João, filhos de Zebedeu, chegaram perto de Jesus e disseram: — Mestre, queremos lhe pedir um favor.
36 Pô tơnia: “Buơl guhã khiăng Kơu ngă hơgĕ tơ buơl guhã?”
36 — O que vocês querem que eu faça para vocês? — perguntou Jesus.
37 Buơl guñu đờm: “Tŭ Pô-Pơto hũ màng-kơc̆rà, yòng brơi dua aràng buơl dơlhă sa aràng dò guh gah hơnuă, sa aràng dò guh gah ơñiau Pô-Pơto.”
37 Eles responderam: — Quando o senhor sentar-se no trono do seu
38 Bloh Yàng Jêsu đờm: “Buơl guhã 'buh thơu pơnuaĭ drơi yòng. Buơl guhã hũ rơgơi mơñŭm jiơ̆ng c̆uàn Kơu mơñŭm, sơ̆ng kŏng pơnuaĭ 'baptem Kơu kŏng ơu?”
38 Jesus respondeu:
39 Buơl guñu đờm: “Buơl dơlhă rơgơi.” Yàng Jêsu đờm sơ̆ng buơl guñu: “C̆uàn Kơu mơñŭm, buơl guhã kŭng rơŭ mơñŭm, sơ̆ng 'baptem Kơu kŏng, buơl guhã kŭng rơŭ kŏng.
39 Eles disseram: — Podemos. Então Jesus disse:
40 Bloh bruă dò guh tơ gah hơnuă halài gah ơñiau Kơu, nư̆n Kơu 'buh hũ gơnuăr brơi, du anih nư̆n pioh tơ du mơnih hũ rơc̆ăng ngă-nìn dơlhơu.”
40 Mas eu não tenho o direito de escolher quem vai sentar à minha direita e à minha esquerda. Pois foi Deus quem preparou esses lugares e ele os dará a quem quiser.
41 Mơhư̆ yơu nư̆n, sa-pluh aràng mơnih tui-mơgru dih anok hơtai tơ Jakơ sơ̆ng Jăng.
41 Quando os outros dez discípulos ouviram isso, começaram a ficar zangados com Tiago e João.
42 Bloh Yàng Jêsu iơu buơl guñu truh sơ̆ng đờm: “Buơl guhã thơu lài du mơnih hũ c̆ơ la gơnuăr apăn-akŏ lăm buơl làng agàh nư̆n angui gơnuăr-pràn bloh apăn-akŏ buơl làng, du mơnih ngă prŏng nư̆n mă gơnuăr bloh apăn-akŏ buơl làng.
42 Então Jesus chamou todos para perto de si e disse:
43 Bloh tơkrah buơl guhã nư̆n 'buh iơŭ yơu nư̆n. Tơrblơ̆ wơ̆, aràng sơi khiăng ngă prŏng lăm buơl guhã, mơnih nư̆n păl ngă mơnih duh bruă tơ buơl guhã;
43 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, quem quiser ser importante, que sirva os outros,
44 aràng sơi khiăng ngă mơnih akŏ lăm buơl guhã, nư̆n păl ngă hơlŭn-hơlă tơ tơgrơ̆ mơnih.
44 e quem quiser ser o primeiro, que seja o escravo de todos.
45 Kơyoa Anà Mơnih hũ truh 'buh iơŭ tô hũ aràng duh bruă, bloh la tô drơi duh bruă, sơ̆ng prah-luơi pơnuaĭ hơdiŭ drơi ngă jiơ̆ng phơ̆n tơrbuh tơ lô mơnih.”
45 Porque até o
46 Yàng Jêsu sơ̆ng du mơnih tui-mơgru truh tơ plơi-prŏng Jerikô. Tŭ Pô sơ̆ng du mơnih tui-mơgru găm sơ̆ng tơrpuơl buơl làng lô tơbiă nau mư̆ng plơi-prŏng Jerikô, nư̆n hũ sa aràng mơnih bồm angăn la 'Batime, anà lơkơi Time, dò guh yòng tơ gah jơlàn.
46 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Jericó. Quando ele estava saindo da cidade, com os discípulos e uma grande multidão, encontrou um cego chamado Bartimeu, filho de Timeu. O cego estava sentado na beira do caminho, pedindo esmola.
47 Tŭ mơhư̆ đờm hũ Yàng Jêsu, mơnih Nasaret kơjĕ nau găn, ñu driau iơu prŏng lài: “Khoai Yàng Jêsu, Anà pơtau Đabit, yòng anĭt-anăr dơlhă!”
47 Quando ouviu alguém dizer que era Jesus de Nazaré que estava passando, o cego começou a gritar: — Jesus,
48 Lô mơnih đờm puaĭ tơ ñu, sơ̆ng pơđăr ñu păl kơđơ̆ng kàng, bloh ñu 'brŏ driau prŏng rơlau wơ̆: “Khoai Anà pơtau Đabit, yòng anĭt-anăr dơlhă!”
48 Muitas pessoas o repreenderam e mandaram que ele calasse a boca, mas ele gritava ainda mais: — Filho de Davi, tenha pena de mim!
49 Yàng Jêsu dò dơ̆ng wơ̆, sơ̆ng đờm: “Iơu bĕ mơnih nư̆n truh tơ anih ni.” Buơl guñu iơu mơnih bồm sơ̆ng đờm: “Kơđơ̆ng-kơjăp hơtai-hơtiàn bĕ, tơgồ dơ̆ng, Pô iơu hã nư̆n!”
49 Então Jesus parou e disse: Eles chamaram e lhe disseram: — Coragem! Levante-se porque ele está chamando você!
50 Mơnih bồm wà prah ào agàh, tơgồ dơ̆ng sừp mư, nau truh sơ̆ng Yàng Jêsu.
50 Então Bartimeu jogou a sua capa para um lado, levantou-se depressa e foi até o lugar onde Jesus estava.
51 Yàng Jêsu tơnia: “Hã khiăng Kơu ngă hơgĕ tơ hã?” Mơnih bồm đờm: “Ơ Pô-Pơto, yòng brơi mơta dơlhă c̆ơ 'buh jiơ̆ng.”
51 — O que é que você quer que eu faça? — perguntou Jesus. — Mestre, eu quero ver de novo! — respondeu ele.
52 Yàng Jêsu đờm: “Nau bĕ, pơnuaĭ păng-tui hã hũ pơsồ-pơsaih hã.” Lăm tơk tŭ nư̆n mư, mơnih bồm hũ c̆ơ 'buh jiơ̆ng, sơ̆ng nau tui Yàng Jêsu.
52 — Vá; você está curado porque teve fé! — afirmou Jesus. No mesmo instante, Bartimeu começou a ver de novo e foi seguindo Jesus pelo caminho.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.