Lucas 10
Chru (CJE) vs NTLH
1 Hơdơi mư̆ng nư̆n, Yàng Jêsu rơwah tơjuh pluh aràng mơnih tui-mơgru pơkơ̆n, sơ̆ng pơđăr tui yơu nau dơlhơu Pô, truh tơ du plơi-prŏng sơ̆ng du anih bloh rùp-phŭn Pô rơŭ nau.
1 Depois disso o Senhor escolheu mais setenta e dois dos seus seguidores e os enviou de dois em dois a fim de que fossem adiante dele para cada cidade e lugar aonde ele tinha de ir.
2 Pô đờm sơ̆ng buơl guñu: “Blàn yuă nư̆n hũ biă, bloh mơnih yuă nư̆n tơkì. Yơu nư̆n, yòng bĕ Pô blàn yuă pơđăr lô mơnih yuă rơlau tơma lăm 'blàng hơma Pô.
2 Antes de os enviar, ele disse:
3 Nau bĕ; ni, Kơu pơđăr buơl guhã nau, 'buh krơi yơu du abo anà nau tơkrah kơtàr asơu sĭng.
3 Vão! Eu estou mandando vocês como ovelhas para o meio de lobos.
4 Juơi apăn tui kơdŭng priă, kơdŭng nau jơlàn, kơlì kơjuă, sơ̆ng kŭng juơi dò pơdơh tơnia c̆uă aràng sơi rò jơlàn.
4 Não levem bolsa, nem sacola, nem sandálias. E não parem no caminho para cumprimentar ninguém.
5 Yah buơl guhã tơma lăm sàng lơi, dơlhơu biă đờm bĕ: ‘Yòng lơkơu pơnuaĭ rĭng-lơngai dò sơ̆ng sàng-dơnò ni!’
5 Quando entrarem numa casa, façam primeiro esta saudação: “Que a paz esteja nesta casa!”
6 Yah lăm sàng-dơnò nư̆n hũ mơnih iơŭ păl đồ-mă pơnuaĭ rĭng-lơngai, nư̆n pơnuaĭ rĭng-lơngai buơl guhã rơŭ truh sơ̆ng mơnih nư̆n. Yah 'buh ơu nư̆n, pơnuaĭ rĭng-lơngai nư̆n rơŭ gài mơrai wơ̆ sơ̆ng buơl guhã.
6 Se um homem de paz morar ali, deixem a saudação com ele; mas, se o homem não for de paz, retirem a saudação.
7 Dò bĕ lăm sàng nư̆n, 'bơ̆ng mơñŭm sơ̆ng buơl guñu tơgrơ̆ phơ̆n hơgĕ buơl guñu jà, kơyoa mơnih ngă bruă iơŭ păl hũ lĕng priă blàn drơi. Juơi luơi sàng ni nau sàng pơkơ̆n.
7 Fiquem na mesma casa e comam e bebam o que lhes oferecerem, pois o trabalhador merece o seu salário. Não fiquem mudando de uma casa para outra.
8 Tŭ buơl guhã tơma lăm plơi-prŏng lơi bloh aràng wă-rò buơl guhã, nư̆n 'bơ̆ng bĕ du phơ̆n-kơya buơl guñu pồ tơ buơl guhã.
8 — Quando entrarem numa cidade e forem bem-recebidos, comam a comida que derem a vocês.
9 Pơsồ-pơsaih bĕ tơ du mơnih lơ-ơ̆n lơngoh rơwă-sơkì lăm anih nư̆n, sơ̆ng đờm sơ̆ng buơl guñu lài: ‘Lơgăr Yàng Pô Lơngì hũ truh jĕ buơl guhã bơjơ’
9 Curem os doentes daquela cidade e digam ao povo dali: “O
10 Bloh tŭ buơl guhã tơma lăm plơi-prŏng lơi, bloh buơl làng lăm anih nư̆n 'buh wă-rò buơl guhã, nư̆n tơbiă bĕ tơ jơlàn prŏng buơl guñu sơ̆ng đờm:
10 Porém, quando entrarem numa cidade e não forem bem-recebidos, vão pelas ruas, dizendo:
11 ‘Găm truh hơbơu lơ̆n lăm plơi-prŏng buơl guhã klĕm tơ tơkai buơl dơlhă, buơl dơlhă kŭng tơrtuh abih, tô ngă grơh tămdră wơ̆ sơ̆ng buơl guhã. Bloh buơl guhã păl thơu pơnuaĭ ni: Lơgăr Yàng Pô Lơngì hũ truh jĕ buơl guhã bơjơ!’
11 “Até a poeira desta cidade que grudou nos nossos pés nós sacudimos contra vocês! Mas lembrem disto: o Reino de Deus chegou até vocês.”
12 Kơu đờm tơ buơl guhã thơu: truh hơrơi c̆ahrơña, plơi-prŏng Sôđôm rơŭ kŏng ngă glài sơ-uơ̆l rơlau tơ plơi-prŏng nư̆n wơ̆.
12 E Jesus disse mais isto:
13 Gleh-glăr dồn-să tơ hã, ơ plơi-prŏng Kôrasin! Gleh-glăr dồn-să tơ hã, ơ plơi-prŏng 'Betsaiđa! Kơyoa yah du pơnuaĭ c̆rih-krơi hũ ngă tơkrah buơl guhã bloh apăn ngă tơ plơi-prŏng Tirơ sơ̆ng plơi-prŏng Siđôn, nư̆n buơl guñu hũ c̆ù ào biài blơu kơtăl, đoa hơbơu gìng, sơ̆ng mơbai prah-luơi glài-sơnoh mư̆ng suơi bơjơ.
13 Jesus continuou:
14 Kơyoa nư̆n, lăm hơrơi c̆ahrơña, plơi-prŏng Tirơ sơ̆ng plơi-prŏng Siđôn rơŭ kŏng ngă glài sơ-uơ̆l rơlau tơ buơl guhã.
14 No Dia do Juízo, Deus terá mais pena de Tiro e de Sidom do que de vocês, Corazim e Betsaida!
15 Dò hã wơ̆, ơ plơi-prŏng Kapenaum, hã sơnư̆ng la drơi rơŭ hũ pồ-pơđì truh tơ ngŏ lơngì? 'Buh ơu, hã rơŭ kŏng pơtrŭn truh tơ ala lơgăr atơu!
15 E você, cidade de Cafarnaum, acha que vai subir até o céu? Pois será jogada no
16 Aràng sơi păng buơl guhã, nư̆n la păng Kơu. Aràng sơi kơmlah-luơi buơl guhã, nư̆n la kơmlah-luơi Kơu. Aràng sơi kơmlah-luơi Kơu, nư̆n la kơmlah-luơi Pô hũ pơđăr Kơu.”
16 Então disse aos discípulos:
17 Tơjuh pluh aràng mơnih tui-mơgru gài mơrai wơ̆, sờh-sài đờm sơ̆ng Pô: “Khoai Yàng, gơnừm tơ angăn Pô, bloh du kơmlài păl păng-huơĭ buơl dơlhă.”
17 Os setenta e dois voltaram muito alegres e disseram a Jesus: — Até os demônios nos obedeciam quando, pelo poder do nome do senhor, nós mandávamos que saíssem das pessoas!
18 Pô đờm sơ̆ng buơl guñu: “Kơu hũ 'buh Satăn mư̆ng lơngì lĕ trŭn yơu kơrla c̆ă.
18 Jesus respondeu:
19 Ni, Kơu brơi tơ buơl guhã gơnăp-gơnuăr tô juă trơ̆m ala, adiăng, sơ̆ng tơ ngŏ tơgrơ̆ gơnuăr-pràn mơnih mơbai-tămdră. 'Buh hũ pơnuaĭ hơgĕ ngă jơhà buơl guhã jiơ̆ng.
19 Escutem! Eu dei a vocês poder para pisar cobras e escorpiões e para, sem sofrer nenhum mal, vencer a força do inimigo.
20 Bloh yah yơu nư̆n, juơi sờh kơyoa du kơmlài păng-huơĭ tơ buơl guhã, bloh sờh-sài bĕ kơyoa mơta buơl guhã hũ wă tơ ngŏ lơngì bơjơ.”
20 Porém não fiquem alegres porque os espíritos maus lhes obedecem, mas sim porque o nome de cada um de vocês está escrito no céu.
21 Kŭng lăm jơ nư̆n, Yàng Jêsu sờh-sài lăm Yàng Bơngă Sơc̆ih-Sri sơ̆ng đờm: “Khoai Ama, la Yàng lơngì sơ̆ng tơnah! Anà mơyòm-pơglòng Ama, kơyoa Ama hũ bơdơŭ du pơnuaĭ ni sơ̆ng mơnih jak-khờh, mơnih jak-sơrdah, bloh ràng-tơbiă tơ du lơ-ơneh tìt! Biă yơu nư̆n, ơ Ama, kơyoa pơnuaĭ ni siàm hơtai Ama.
21 Naquele momento, pelo poder do Espírito Santo, Jesus ficou muito alegre e disse:
22 Ama Kơu hũ jào abih tơgrơ̆ mơta tơ Kơu. Rơlau tơ Ama 'buh hũ aràng sơi thơu Anà, rơlau tơ Anà sơ̆ng du mơnih lơi Anà khiăng ràng-tơbiă, nư̆n kŭng 'buh hũ aràng sơi thơu Ama.”
22 — O meu Pai me deu todas as coisas. Ninguém sabe quem é o Filho, a não ser o Pai; e ninguém sabe quem é o Pai, a não ser o Filho e também aqueles a quem o Filho quiser mostrar quem o Pai é.
23 Bloh nư̆n Pô pơtrah wơ̆ sơ̆ng du mơnih tui-mơgru bloh đờm krơi sơ̆ng buơl guñu: “Lơngai-pơtuah tơ mơta lơi hũ 'buh pơnuaĭ buơl guhã 'buh!
23 Então Jesus virou-se para os discípulos e disse só para eles:
24 Kơyoa Kơu đờm sơ̆ng buơl guhã, hũ lô mơnih gơnuăr-hwơ̆r sơ̆ng lô kwăng-pơtau khiăng 'buh du pơnuaĭ buơl guhã 'buh, bloh 'buh hũ 'buh, khiăng mơhư̆ du pơnuaĭ buơl guhã mơhư̆, bloh 'buh hũ mơhư̆.”
24 Eu afirmo a vocês que muitos
25 Tŭ nư̆n, hũ sa aràng mơnih gơnuăr-pơto pơnuaĭ adăt-adia tơgồ dơ̆ng tơnia tô lòng Yàng Jêsu lài: “Ơ Pô-Pơto, dơlhă păl ngă hơgĕ tô hũ đồ-mă pơnuaĭ hơdiŭ rài pơdò rài?”
25 Um mestre da Lei se levantou e, querendo encontrar alguma prova contra Jesus, perguntou: — Mestre, o que devo fazer para conseguir a vida eterna?
26 Pô đờm: “Lăm pơnuaĭ adăt-adia hũ wă pơnuaĭ hơgĕ? Hã pơrpoh-c̆ơ sơ̆ng wờng hơyơu lơi?”
26 Jesus respondeu:
27 Mơnih nư̆n đờm: “Hã păl abih hơtai-hơtiàn, abih bơngă-joa, abih pràn, abih hơtai-akŏ bloh duh-rơnăm Yàng la Yàng Pô Lơngì hã; sơ̆ng rơnăm tơ mơnih gơŭ sa plơi adơi sa 'băng yơu rùp-phŭn drơi.”
27 O homem respondeu: — “Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com todas as forças e com toda a mente. E ame o seu próximo como você ama a você mesmo.”
28 Yàng Jêsu đờm: “Hã đờm sơđồ iơŭ biă. Ngă bĕ pơnuaĭ nư̆n, hã rơŭ hũ hơdiŭ.”
28 — A sua resposta está certa! — disse Jesus. — Faça isso e você viverá.
29 Bloh mơnih nư̆n khiăng angăn drơi la mơnih rĭng-tơpă, nư̆n đờm sơ̆ng Yàng Jêsu: “Aràng sơi la mơnih gơŭ sa plơi adơi sa 'băng dơlhă?”
29 Porém o mestre da Lei, querendo se desculpar, perguntou: — Mas quem é o meu próximo?
30 Yàng Jêsu đờm: “Hũ sa aràng mơnih mư̆ng plơi-prŏng Jerusalem trŭn tơ plơi-prŏng Jerikô, lăm jơlàn nau lĕ kơđòng lăm tơngàn buơl blơ̆. Guñu wà mă abih khăn-ào, pờng ngă rơ-o rùp bloh nư̆n nau, luơi mơti mơnih nư̆n mơtưh hơdiŭ mơtưh mơtai.
30 Jesus respondeu assim:
31 Tŭ nư̆n, hũ sa aràng mơnih gơnuăr pơyă phơ̆n duh-dơlbăt nau trŭn găn jơlàn nư̆n, 'buh mơnih ni, ñu pleh gah dih jơlàn bloh nau.
31 Acontece que um sacerdote estava descendo por aquele mesmo caminho. Quando viu o homem, tratou de passar pelo outro lado da estrada.
32 Kŭng yơu nư̆n rơi, sa aràng mơnih Lebi nau găn anih nư̆n, kŭng 'buh, bloh nư̆n kŭng pleh gah dih jơlàn bloh nau.
32 Também um
33 Bloh hũ sa aràng mơnih Samari nau jơlàn, truh jĕ mơnih nư̆n, c̆ơ 'buh nư̆n hũ hơtai-hơtiàn anĭt-anăr.
33 Mas um
34 Ñu truh jĕ, mă mơñà sơ̆ng alak lŭ lăm anih brơ̆p lơka, akă pơpò wơ̆; bloh nư̆n đơ̆ng mơnih nư̆n đì tơ rŏng alàng drơi, sơ̆ng ba truh tơ anih sàng apah-đih tô c̆ơ rak.
34 Então chegou perto dele, limpou os seus ferimentos com azeite e vinho e em seguida os enfaixou. Depois disso, o samaritano colocou-o no seu próprio animal e o levou para uma pensão, onde cuidou dele.
35 Hơrơi hơdơi, mơnih nư̆n mă dua đơnie brơi tơ mơnih pô sàng apah-đih sơ̆ng đờm: ‘Yòng c̆ơ rak bĕ mơnih ni, yah lơhiă rơlau hơdùm priă, nư̆n tŭ gài mơrai wơ̆ dơlhă rơŭ bơ-yàr c̆iŭ wơ̆.’
35 No dia seguinte, entregou duas moedas de prata ao dono da pensão, dizendo:
36 Tui hã sơnư̆ng, lăm klơu aràng mơnih nư̆n, aràng sơi la mơnih gơŭ sa plơi adơi sa 'băng sơ̆ng mơnih kơđòng lĕ tơma lăm tơngàn buơl blơ̆?”
36 Então Jesus perguntou ao mestre da Lei:
37 Mơnih gơnuăr-pơto pơnuaĭ adăt-adia đờm: “Nư̆n la mơnih hũ ràng-tơbiă hơtai-hơtiàn anĭt-anăr sơ̆ng mơnih nư̆n.” Yàng Jêsu đờm: “Nau bĕ, ngă tui yơu nư̆n.”
37 — Aquele que o socorreu! — respondeu o mestre da Lei. E Jesus disse:
38 Tŭ Yàng Jêsu sơ̆ng du mơnih tui-mơgru nau jơlàn, Pô pleh tơma lăm sa plơi dih. Hũ sa aràng mơnih kơmơi angăn la Mathe, wă-rò Pô tơma lăm sàng drơi.
38 Jesus e os seus discípulos continuaram a sua viagem e chegaram a um povoado. Ali uma mulher chamada Marta o recebeu na casa dela.
39 Mathe hũ sa aràng adơi kơmơi angăn la Mari, dò guh tơ ala tơkai Yàng tô păng pơnuaĭ Pô pơto.
39 Maria, a sua irmã, sentou-se aos pés do Senhor e ficou ouvindo o que ele ensinava.
40 Bloh Mathe nư̆n sŭn-dŭn sơ̆ng lô bruă păl rơc̆ăng ngă tô duh bruă, nư̆n ñu truh đờm sơ̆ng Pô: “Khoai Yàng, adơi dơlhă luơi sa aràng dơlhă duh bruă, bloh Pô 'buh c̆ơ sơnư̆ng hơgĕ truh ơu? Yòng Pô đờm pơđăr ñu dŏng dơlhă sa tơngàn!”
40 Marta estava ocupada com todo o trabalho da casa. Então chegou perto de Jesus e perguntou: — O senhor não se importa que a minha irmã me deixe sozinha com todo este trabalho? Mande que ela venha me ajudar.
41 Yàng đờm: “Ơ Mathe, Mathe, hã sơnư̆ng kơ-ù sơ̆ng dò 'buh suk mư̆ng lô bruă;
41 Aí o Senhor respondeu:
42 bloh mĭn hũ sa bruă prŏng-màng soh. Mari hũ rơwah pơ-ơnah siàm rơlau, la pơ-ơnah rơŭ 'buh hũ aràng sơi tămblah mă jiơ̆ng.”
42 mas apenas uma é necessária! Maria escolheu a melhor de todas, e esta ninguém vai tomar dela.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.