Mateus 10
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Despues ya manda si Jesus con su doce apostoles atraca con ele, y ya dale canila poder para icha afuera con el maga demonio na cuerpo del maga gente. Y ya dale canila poder para cura tamen sila todo clase de enfermedad y debilidad.
1 Jesu ana bai’ufununayah etei 12 eaf ayuwih hina, sawow yumatah ta ta, feher yumatah ta ta, sabuw biyahimaim baiyawasih isan fair itih naatu igegewasinih.
2 Este el maga nombre del maga gente ta llama doce apostoles: si Simon, con quien ta llama tamen Pedro, y si Andres, el di suyo hermano, y si Santiago y si Juan amo el dos anak di Zebedeo.
2 Naatu iti i bai’ufununayah nah 12 wabih, wantoro’ot i Simon wabin ta Peter tufuturan Andrew hairi, James tufuturan John hairi, orot Zebedee natunatun.
3 Ya escoje tamen le con Felipe, con Bartolome, con Tomas y con Mateo, el colector de aduana, y con Jaime, el anak di Alfeo, y con Tadeo tamen.
3 Philip, Bartholomew hairi, kabay onayan wabin Matthew i Thomas hairi, naatu Alpheus natun James i Thaddeus hairi,
4 Y con Simon, uno del miembro na grupo patriotico. Y el ultimo ya escoje le con Judas Iscariote, amo el quien ay traiciona con ele despues.
4 tafaram kafafarayan orot wabin Simon. Jesu ana yanuwayan orot Judas Iscariot hairi.
5 Ya manda si Jesus camina con ese doce apostoles, pero antes de caminar sila ya ordena le canila, “No anda na maga lugar del maga hende-Judio hasta na maga pueblo de Samaria,
5 Orot nah 12 Jesu iyunih hititit iuwih eo, “Ufun Sabuw hai tafaramamaim men kwanan naatu Samaria sabuw hai bar hai meraramaim men kwanarun.
6 sino anda lang ustedes con el maga gente del nacion Israel, cay perdido sila como maga carnero estrabiao de camino.
6 Baise kwanan Israel sabuw bobaituw na’atube hikasiy tema’am biyahimaim kwanarun kwaniyawasih.
7 Y mientras ustedes ta visita na maga lugar, habla ustedes este maga palabra que cerca ya llega el tiempo para Dios ay principia ya reina.
7 Kwanan iti tur i kwanabinan, Mar ana aiwob i na iyubinaka.
8 Y cura tamen ustedes con el maga enfermo, y manda resucita con el maga muerto, hace bueno con el maga leproso, y icha afuera con el maga demonio na cuerpo del maga gente. Libre gayot el cosa ya recibi ustedes, poreso no tamen recibi pago por el di ustedes maga trabajo.
8 Sawusawuwih kwaniyawasih, murumurubih kwanao hinamisir, sabuw iyab biyah kokom ani’anih kwaniyawasih naatu demon kakafih kwananunih hinatit. Sawar ana baiyan en kwabaib, imih kwanabow ana baiyan en.
9 No lleva cen masquin de cosa clase de valor, como oro, plata, y bronze.
9 Men kabay ta kwanab a koukut kwaniwan, naiw a kikiramaim kwanarobere auman kwananamih.
10 Y si ay viaja, no lleva saquito para usa, ni sandalias, ni baston, y no lleva sobra ropa, cay sabe kita que un trabajador, tiene su derecho para recibi su maga necesidad.
10 Remor isan men hafoy ta kwanab, men biya baibiyon ta, a baibiyon ta, tu ta, kwanabow auman kwananamih. anayabin bowayah abis kikimin tibitin boro nakaram.
11 “Si ay llega na pueblo o na barrio, busca con el gente bien respetao, y esta na casa de aquel gente lang hasta ay sale ustedes aquel lugar.
11 “Kwanan bar merar kikimin o bar merar gagamin kwanarur, sabuw iyab merarayow wairafih kwananuwihih, naatu i hai baremaim kwanama, a bowabow kwanisawar imaibo kwihamiyih kwanan.
12 Al entrar ustedes na casa, dale canila el bendicion de paz.
12 Naatu bar runamih sabuw a merarayow kwanitih.
13 Y si bueno el maga gente de ese casa, ay recibi sila el di ustedes bendicion de paz, pero si hende ay trata enbuenamente con ustedes, aquel bendicion de paz hende ay guinda canila.
13 Naatu sabuw bar wanawanan tufuw ana merarayow hinabaib, basit a merarayow kwanihamiy nati baremaim nama, baise men hinabaib a tufuw ana merarayow kwanabosair kwanab maiye.
14 Y si tiene del maga gente hende ay recibi con ustedes ni oi el cosa ustedes ta habla, sale ustedes aquel casa o pueblo. Pero antes de salir, hace pas pas el polvos na di ustedes maga pies como un señal que ustedes nuay puede tene buen relacion canila.
14 Orot babin yait a merar men nay naatu a tur men nanonowar, kwanamisir ura kwanarutatab efan nati kwanihamiy kwanan efan ta.
15 Ta habla gayot yo con ustedes que al llegar el dia Dios ay jusga con el maga gente, ay dale pa le menos castigo con el maga gente de Sodoma y de Gomorra, aquel dos mal pueblo de antes, que con el pueblo que hende ta recibi con ustedes.
15 Anababatun a tur ao’owen, baibatebat ana veya God Sodom, Gomorah sabuw boro nakabibirih, baise nati bar merar sabuw hai baimakiy i boro God tafan nayara’ah gagamin na’in hinab.
16 “No olvida que ta manda yo con ustedes anda predica como si fuera ustedes maga carnero entre maga animal montesco. Entonces necesita ustedes esta alisto como el maga culebra pero esta sumiso como el maga paloma.
16 “Kwananowar, kwa i bobaituw sheep na’atube haru fairih wanawanahimaim abiyuni kwanatit kwananamih, imih kok na’atube kwanakakaf naatu mamu imak na’atube kwananutanub.
17 Tene ustedes cuidao con el maga gente quien ay entrega con ustedes na mano del di ila maga corte, y ay latiga sila con ustedes na di ila maga iglesia.
17 “Mata toniwa’an sabuw isah, anayabin boro hinabuw hinafatumi kwanan kanisel nahimaim hibabatiy, naatu Kou’ay Baremaim boro hinaborabirabi.
18 Y ay lleva sila con ustedes na presencia del maga gobernador y del maga rey cay ustedes el di mio maga siguidores. Y por causa de ese ustedes ay puede declara canila el Buen Noticia de Dios.
18 Ayu wabu’umaim kwabowabow isan boro aiwob sabuw naatu gawan orot gagamih na’atube Ufun Sabuw nahimaim Tur Gewasin kurereb nowar isan boro hinarab hinataini.
19 Cuando ay entrega sila con ustedes na mano del maga autoridad, no man lingasa si cosa ustedes necesita habla canila, o si paquemodo ustedes ay contesta, cay aquel mismo hora ay llega na di ustedes pensamiento si cosa ustedes necesita habla.
19 Baise hinafatum hinabuw baibabatiyimih kwanan men kwaniyababan tur isan, o tur o isan, hinabibatiy ana veya’amaim tur boro imaim natit kwanao.
20 Cay hende man ese di ustedes mismo maga palabra, sino ay habla ustedes por medio del Espiritu Santo del di ustedes Padre Celestial quien ay guia con ustedes habla el cosa conviene.
20 Anayabin nati tur i men o a notamaim tit kuo’omih, baise Tamat Anunin o iwani awa rukirir kuo.
21 “Y ay llega un tiempo cuando el maga man hermano ay traiciona con uno y otro para causa el di ila muerte, y el maga tata ay traiciona con el di ila mismo maga anak, y el maga anak ay traiciona con el di ila maga tata y nana y de igual manera ay causa ese el di ila muerte.
21 “Orot ain boro tain baban nao namorob, regah boro natun nifa’ifa’i baban nao namorob, na’atube kek boro hinah tamah hinifa’ifa’ih babah hinao hinamorob.
22 Y mucho del maga gente ay odia con ustedes cay ta sigui ustedes conmigo, pero Dios ay salva con aquellos quien ay aguanta ese maga sufrimiento hasta el fin del di ila vida.
22 Ayu wabu’umaim kwabowabow isan sabuw boro hinifa’ifa’i, baise orot yait nabat kikin nabowabow yomaninamaim boro yawas natita’ur.
23 Si el maga gente de un pueblo ay hace malo con ustedes, evacua ustedes para na otro pueblo, cay ta asegura gayot yo con ustedes que hende ustedes ay puede guinda con todo el maga pueblo de Israel antes de venir el Hijo del Hombre.
23 Bar merar ta’amaim hinarukoukuw kwanabia’akir, kwanabihir kwanan bar merar ta, anababatun a tur ao’owen, Israel wanawanan bar merar etei boro men kwanabow kwanisawaribo Orot Natun namatabir maiye nanamih.
24 “Y sabe kita que nuay estudiante mas importante que con el di suyo maestro, ni el ayudante mas importante que con el di suyo amo.
24 “Kirum kek boro men ana bai’obaiyen orot na natabirimih, na’atube akir wairafin boro men ana orot ukwarin na natabirimih.
25 El cosa ta pasa con el maestro amo tamen ay pasa con el estudiante, y el cosa ta pasa con el amo ansina tamen ay pasa con el ayudante. Y si ta llama sila con el cabeza del familia Beelzebul (quiere decir Satanas), mas peor pa ay malhabla sila con el maga miembro del familia!
25 Baise kirum kek na kok ana bai’obaiyen orot na’atube mataramih, basit i ukwarin na rerekab na kirum gewas, na’atube akir wairafin nabow gewas ana orot ukwarin boro nayara’ah ibe namatar, baise bar matuwan orot isan Beelzebul hinarouw hinao na’at, i ana akir wairafin isah boro tur kakafin maiyow hina’uwih wabih hini’a’afiy.
26 “No tene miedo con el maga gente, cay todo el maga cosas tapao ay queda tamen abierto, y todo el maga cosas escondido ay puede sabe el publico.
26 “Baise sabuw isah men kwanabir, anayabin abisa sum wanawanan wa’iwa’irin inu’in boro hina botait nirereb, naatu sawar baibunuwenamaim ti’inu’in etei boro hinatit hinibebeyan sabuw etei hinaso’ob.
27 El cosa ta enseña yo durante el oscuridad del noche, necesita ustedes repiti durante el dia, y el cosa ta man hutik yo, necesita ustedes anuncia gayot na publico.
27 Abisa wa’iwa’iramaim ao kwanonowar sabuw etei nahimaim kwanao hinanowar, naatu abisa akisimo ao kwanonowar, kwanayen gem tafahimaim kwanabat kwanabinan sabuw etei hinanowar.
28 No tene miedo con el maga gente quien ta puede mata con el cuerpo lang pero con el alma no puede sila mata. El mas importante para tene miedo con Dios quien ta puede destrosa el cuerpo y manda tamen con el alma na infierno.
28 Sabuw biya te’a’asabun isan men kwanabirumih, anayabin anun boro men hina’asabunimih, baise God isan i kwanabir, anayabin i boro biya naatu anun hairi’ika na’asbunuwen hinamorob.
29 Sabe kita que el maga gente ta vende maga pajaro como el maya bien barato lang, hende ba? Pero nuay ni uno de esos ay puede cae na tierra sin consintimiento del di ustedes Padre Celestial,
29 Mamu kwikwik rou’ab hai baiyan i one toea’maim boro inatubun, baise mamu ta boro men Tamat so’oba’e namorob haw nare’emih.
30 y masquin el numero del pelo na di ustedes maga cabeza, sabe el Dios si cuanto.
30 Naatu kwa ukwarimaim arib i etei God iyab sawar.
31 Poreso no tene miedo, cay na vista de Dios un gente tiene mas valor que con el maga pajaro!
31 Imih men kwanabir, Tamat ana yabow kwa isa i ra’at men mamu kwikwik na’atube’emih.
32 “Entonces si quien ay habla na publico que ele ta sigui conmigo, yo tamen ay conoce con ele na presencia del di mio Padre na cielo.
32 “Orot yait sabuw etei nahimaim ayu isou eo’orereb, ayu auman boro maramaim na’atube ana sinaf Tamai nanamaim.
33 Pero si quien ay habla na publico que ele no conoce conmigo, yo tamen ay habla que yo no conoce con ele na presencia del di mio Padre na cielo.
33 Baise orot babin yait sabuw etei nahimaim ayu ekwakwahiru, ayu auman mar Tamai nanamaim boro ibo anakwahir.
34 “No ustedes pensa que ya vene yo para dale paz entre el maga gente aqui na mundo. Nuay yo vene para dale paz, sino ya vene yo aqui para causa con el maga gente man guerra.
34 “Men kwananot ayu i tufuw abai tafaramamaim anan, En. Ayu i men tufuw abai ananamih, baise kauseb abai anan.
35 Y por causa del di mio venida, un hijo ay man contra con su tata, y un hija ay man contra con su nana, y el hierna ay man contra con su suegra.
35 Ayu anan anayabin
36 Y el maga contrario de un gente ay sale na di suyo mismo familia de casa.
36 Imih orot ana kamabiy anababatun i boro i taiyuwin ana rara.’
37 “Si quien ta ama con su tata y nana mas que conmigo, hende merece para sigui conmigo, y si quien ta ama con su maga anak mas que conmigo hende merece para queda di mio maga siguidores.
37 “Orot yait ana yabow ayu isou ikikimin naatu hinah tamah isah ebiyabow kwanekwan i men karam boro ni’ufnunu, na’atube orot yait ana yabow ayu isou ikikimin naatu i natun orot naatu babitai isah ebiyabow kwanekwan, i men karam boro ni’ufnunu.
38 Y si quien hende ta otorga carga di suyo cruz de sufrimiento, hende ele merece para sigui conmigo.
38 Naatu orot babin yait ana onaf men na’abar ayu nabi’ufnunu i men karam boro ayu airi ani’of.
39 Si quien ta precura salva el di suyo mismo vida, hende le ay puede salva el di suyo alma, pero si quien ta considera el di suyo vida de nuay valor cay ta cree le conmigo, ay queda le salvao.
39 Orot babin yait taiyuwin ana yawas enunuwih boro ana yawas nikasiy, baise orot babin yait ana yawas isou ebi’inuw boro natita’ur.
40 “Si quien ta recibi con ustedes, igual tamen como ta recibi conmigo, y si quien ta recibi conmigo, igual tamen como ta recibi le con quien ya manda conmigo aqui.
40 “Orot yait kwa a merar eyiyi, ayu au merar eyiyi, naatu orot yait ayu au merar eyiyi, i orot yait ayu iyunu anan i ana merar eyiyi.
41 Si aquellos quien ay recibi enbuenamente un profeta por causa cay ese un profeta, Dios ay dale canila igual recompensa como de un profeta, y aquellos quien ay recibi con el gente por causa cay ese bien devoto con Dios, sila ay recibi igual recompensa que ay recibi aquel devoto.
41 Orot babin yait dinab orot ana merar eyiyi, anayabin i dinab orot, nati orot boro dinab orot ana baiyan turin nab. Naatu orot yait, orot ana yawas mutufurin ana merar eyiy, anayabin i orot ana yawas mutufurin boro orot ana yawas mutufurin ana baiyan turin nab.
42 Si quien ta dale toma masquin un baso ya lang de agua con el mas menos siguidores di mio, ta habla gayot yo claro que ay recibi gayot le el di suyo recompensa.”
42 Naatu orot babin yait kek kikimin harewawat hun itin etomatom, anayabin i ayu au bai’ufununayan, anababatun a tur ao’owen i ana baiyan boro nab.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.