Marcos 4

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Si Jesus ya principia enseña otra vez na orilla del mar, y ya ajunta con ele el manada de gente. Tiene alla un vinta cerca na aplaya, entonces ya senta le na vinta y el manada de gente talla na arena.
1 Iban maiye Jesu harew Galilee sisibinamaim ana bai’ubaiyen bai tit. Sabuw i himour kwanekwan imih i wa afe’en yen mare naatu sabuw harew sisibin dones yan himarir
2 Si Jesus ta enseña muchas cosas por medio del maga cuento, y ta habla le este:
2 naatu i oroubonamaim sawar moumurih na’in i’obaiyih eo.
3 “Oi ustedes enbuenamente! Tiene un sembrador quien ta hace sabut similla na su tablon.
3 “Kwananowar! Masaw bowayan ana masawamaim ub tanumamih in.
4 Y mientras ta hace le sabut, tiene del maga similla ya guinda na pasada. Despues ya llega el maga pajaro y ya acaba come con ese maga similla.
4 Naatu ana ub tata’asi’asiy ana maramaim ub afa i ef yan hira’iy, naatu mamu hina hibow hi’aa.
5 Tiene del maga similla ya guinda tamen na piedragal donde tiene poco tierra encima, y nuay tarda el maga similla ya crici.
5 Ub afa i karakarar yan kamar men gagamin yanamaim hira’iy, naatu saisewat hikuboubunih hiyen, anayabin me kikimin baban inu’in.
6 Pero cuando ya abuya el sol, ya queda layung el maga siembra, cay nuay crici enbuenamente el maga reis, y poreso ya muri.
6 Imih veya yen rararan ana mar ana fora’abinamaim, nati ub hikukubounih i hi’arat himorob, anayabin ah wairoron i men ra’iy me babanika.
7 Tiene del maga similla ya guinda entre maga zacate matunuk, y ya crici el similla alla junto con ese maga zacate matunuk, pero nuay mas puede crici enbuenamente, cay bien dalasucan ya el maga reis, y nuay puede cosecha.
7 Ub afa i fotan kokor wanawanan hira’iy, naatu ro’oh men matar, anayabin fotan yen fafa rab isuk.
8 Pero tiene tamen del maga similla ya cae na buen tierra donde ya crici enbuenamente, y ya dale buen cosecha, como treinta veces mas del similla que con el ya hace sabut, y tiene sesenta veces, y otros cien veces mas.”
8 Baise ub afa i me gewasin yan hira’iy, naatu hikubounih hiyen hibiw, afa i magamagar 30 na’atube, afa i rubirubih 60 na’atube, naatu afa i hiwai re 100 na’atube.”
9 Despues ya habla le, “Si quien quiere aprende, necesita oi enbuenamente!”
9 Naatu Jesu iuwih eo, “O yait tain nama’am na’at iti tur nanowar ininotanot.”
10 Cuando nuay mas el manada de gente, el doce dicipulo y aquellos quien junto con Jesus ya pregunta con ele acerca de aquel maga cuento que ya conta le.
10 Jesu akisin ma’am ana maramaim ana bai’ufununayah nah 12 naatu sabuw afa iyab tur hinonowar hina hibatiy oroubon anayabin so’ob isan.
11 Y ya habla si Jesus canila, “Dios ya manda sabe con ustedes el maga secreto escondido de antes acerca del di suyo Reino, pero aquellos quien hende bajo mando de Dios ay oi lang sila por medio del maga cuento,
11 Naatu iuwih, “God ana aiwob ana buriburin i hibai kwa hit. Baise iyab no ufunamaim tema’am sawar etei i boro oroubonamaim hina’uwih.
12 para ay cumpli el cosa ta habla na Sagrada Escritura, que
12 Saise,
13 Ya continua le habla canila, “Si hende ustedes ta entende este cuento, paquemodo man ustedes ay puede entende el maga otro cuento?
13 Naatu Jesu i’uwih, “Kwa iti oroubon naniyan men kwanabaib na’at oroubon afa auman naniyah boro mi’itube kwanaso’ob?
14 El cuento del maga similla amo este: el similla que el gente ya man sabut ta representa el maga palabra de Dios.
14 Masaw bowayan i God ana tur ub na’atube ta’asiy re.
15 Aquel maga similla que ya guinda na pasada puede kita compara con el maga gente quien ta oi el maga palabra de Dios, pero apenas sila ya oi ese, si Satanas ay llega dayun y ay causa canila para olvida el maga palabra de Dios.
15 Sabuw afa i ub ef yan ta’asi’asiyen hire’erebe, God ana tur tenonowar ufunamaim, Satan boro nan abisa re hai yawasamaim tatanum boro nabosair.
16 Aquel maga similla que ya guinda entre maga piedragal, puede kita compara con el maga gente quien ta oi y ta recibi dayun con alegria el maga palabra de Dios,
16 Afa i ub karakarar yanamaim hire’erebe, tur gewasin tenonowar ana veya i boro matah nakabiy ereyasisir auman hinab.
17 pero por corto tiempo lang, cay hende fuerte el di ila fe igual como el siembra que ta falta el reis. Y si ay llega el maga tormento y maga persecucion por causa del di ila fe con Dios, ay perde dayun el di ila fe.
17 Baise i an wairoroh en, imih boro men maninaka nawainabih, anayabin tur gewasin hibaib isan ahay waf naatu bai’akir kakafin wanawanan hinarur ana maramaim i boro saisewat hinare.
18 Aquel maga similla que ya guinda entre maga zacate matunuk ta representa el maga gente quien ta oi y ta cree el palabra de Dios,
18 Naatu baise ub afa i fotan kokor wanawanan hire’erebe, i tur gewasin tenonowar,
19 pero no puede tene buen resulta na di ila maga vida, y ya olvida el cosa ya oi sila, cay ta man ansias gayot sila el maga cosas del mundo, y ta confia sila con el riqueza para hace canila alegre, y quiere quiere gayot sila todo el maga clase de cosas.
19 baise i hai yababan biyah ana yasisir isan, totobuyoy ana baitenbibiren, naatu hai kok sawar ta ta men gewasih erun, tur gewasin hai yawasamaim erabirab, imih men ebiwamih.
20 Pero aquel maga similla que ya cae na buen tierra amo el ta representa el maga gente quien ta oi y ta obedece gayot el maga palabra de Dios. Ta tene sila buen resulta na di ila maga vida como un buen cosecha que ta dale treinta veces, sesenta veces, y cien veces mas que con el ya hace sabut.”
20 Naatu sabuw afa i ub me gewasin yanamaim hire’ere’ebe, tur hinowar hibasit hibai naatu hai yawasamaim ro’on matar, afa i 30, afa 60, naatu afa i 100.”
21 Despues ya habla pa le canila, “Nuay gente ta tapa el lampara con balde o ta pone ese abajo del cama, sino ta pone na un lugar alto para puede dale claridad na entero casa.
21 Naatu i’uwih, “Kwa ramef kwabito’ab i noukwatamaim kwatatarafut? O gem babanamaim kwaya’iyai? Ai ana sisikofamaim kwasisikof?
22 Todo el maga secreto que escondido ahora, ay puede sabe despues. Y nuay cosas secreto si hende ay puede queda aclarao na ultimo.
22 Anayabin sawar abisa baibunuwenamaim ti’inu’in boro hinagatur, naatu sawar abisa wa’iwa’irih ti’inu’in boro hinatit hinibebeyan.
23 Si quien quiere aprende, necesita oi enbuenamente!”
23 O yait tain nama’am na’at iti tur inanowar inanot!”
24 Y ya habla le canila, “Pone gayot atencion con el cosa ustedes ta oi. Dios ay dale con ustedes conforme el cantidad ta dale ustedes con otros, y mas pa de ese ay puede le dale con ustedes.
24 Ibanak iuwih maiye, “Kwananowar gewas! O sabuw kufufufunih na’atube, nati fufun ta’imonamaim boro God o nafufuni, baise boro afe’enamaim naya’abar auman nafufuni.
25 Cay el quien tiene ya alguna cosa, Dios ay omenta pa con ese. Y el quien nuay pa nada o masquin tiene le poco, Dios ay quita pa ese.”
25 Yait aurin ema’am boro afe’en hinaya’abar hinitin, yait aurin en, abistanawat biyan ti’inu’in boro hinabosair.”
26 Si Jesus ta continua enseña por medio de otro pa cuento, y ya habla le, “Ta compara kita el Reino de Dios con el gente quien ya man sabut similla na su tablon.
26 Ibanak eo maiye, “God ana aiwob i orot ub me yan tatanum na’atube.
27 Mientras ta pasa el maga dia y el maga noche ta crici y ta engranda el similla, pero ese gente no sabe si paquemodo ese similla ta crici.
27 Fai mar in emimisir, i men so’ob ub i mi’itube kuboun yen erara’at.
28 El tierra mismo amo el que ta hace crici con el siembra. Primero ta man suyu el ojas, y despues ta tene espigas, y por ultimo ta madura ya el fruta.
28 Me akisin ub ituw eyey, wantoro’ot i boro nakufufun, naatu naiwan nayai, imaibo boro niw ro’on namatar.
29 Despues de madurar ese fruta, el sembrador ay corta dayun, cay tiempo ya para cosecha.”
29 Naatu sanabey ibiyamur ana maramaim, masaw bowayan boro ana nikok nab natit nan natar.”
30 Despues ya habla pa si Jesus, “Cosa ejemplo pa man kita ay usa para compara con el Reino de Dios, o cosa cuento pa gayot ay habla kita para puede esplica acerca de este?
30 Naatu ibanak eo maiye, “God ana aiwob boro abisa’amaim tanayai tanao, o oroubon boro menatanamaim tanakubuna kwananowar?
31 Puede kita compara el Reino de Dios con el mas diutay pepita de todo el siembra que ta sembra el gente na tierra.
31 I ana itinin i momor ro’on kikimin maiyow na’atube, tafaramamaim iti ro’on i kikimin maiyow o boro me yan inatanum.
32 Pero masquin diutay gayot ese pepita, ay crici gayot y ay queda ese mas grande con todo otro siembra, y ay tene maga grande rama que ta dale sombrio donde el maga pajaro ay puede hace di ila maga pugaran.”
32 Baise inatatanun ufunamaim, boro nara’at nayen masaw etei nanatabir, ai gagamin famefamen auman namatar, naatu famenamaim mamu boro hinan hinabatar.”
33 Ansina ta enseña si Jesus con el maga gente por medio del maga otro cuento hasta donde sila ay puede entende.
33 Oroubon maumurih na’in iti na’atube imaim binan sabuw hima hinowar, saife isah tirerereb naniyan hitab.
34 Si ta enseña le con el maga gente na publico ta conta le siempre maga cuento, pero si ele ya lang y el di suyo maga dicipulo, ta hace gayot ele entende si cosa el significacion de aquel maga cuento.
34 Sabuw isah i oroubonamaim eo hinonowar, baise nabinamaim oroubon hai yabih i ana bai’ufununayah eo hinonowar.
35 Aquel mismo dia cuando cerca ya sumi el sol, si Jesus ya habla con su maga dicipulo, “Ñia, anda kita para na otro lao del mar.”
35 Nati veya ta’imon ana rabirab, i ana bai’ufununayah iuwih, “It i boro tanarabon harew rounane.”
36 Despues el maga dicipulo ya deja con el manada de gente, y ya embarca sila na vinta donde sentao ya si Jesus, y ya lleva sila con ele junto canila. Y el maga otro baroto ta sigui tamen canila.
36 Ana bai’ufununayah hire wa i afe’en ma’amamaim hisra’at. Naatu wa afa i nati’imaim auman hibatabat.
37 Despues ya llega el mal tiempo y bien fuerte viento, y nuay tarda, ta entra ya el agua na vinta por causa del grande grande marijada.
37 Hirarabon wowog tafair tit, naatu yabat misir, harew wa wanawanan iwan yen awan kakaratan. Wa yabat wanawanan run|alt="boat in storm" src="CN01707B.TIF" size="col" loc="Mrk 4.37" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="4.37"
38 Ahora, si Jesus durmido gayot con almujada na otro punta del vinta, pero ya disperta sila con ele y ya habla, “Maestro, hende ba uste ta man lingasa si ay man lumus kita?”
38 Jesu wa uranane ukwarin kunuwar yara’ah matan fot inu’in. Ana bai’ufununayah hibunibun misir hiu, “Bai’obaiyenayan it morob isan men kunotanot?”
39 Despues ya levanta le y ya dale orden con el viento para calma, y ya habla le con el mar, “Esta quieto!” Enseguidas el fuerte viento y el mar ya queda gayot calmao.
39 Misir wowog naatu yabat kwarar eo, “Kwanutanub! Kwa’inbaibinub!” Naatu wowog morob ra’iy nuwarob eafuw.
40 Ya habla le canila, “Porque man ustedes ta tene miedo? Nuay ba ustedes fe con Dios?”
40 Ana bai’ufununayah iuwih, “Aisim kwabirubir? Kwa men kwabitumatum?”
41 Pero bien espantao gayot sila, y ta man preguntajan, “Quien man gaja este gente, cay masquin el viento y el marijada ta obedece con ele!”
41 Ana bai’ufununayah hibir naatu taiyuwih hibabatiyih, “Iti orot i yait? Wowog naatu yabat hairi fanan hibai!”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.