Marcos 14
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Tiene pa dos dias antes de llegar el celebracion que ta llama el Passover y el otro ta llama el Pan Nuay Apujan. Ahora el maga jefe del maga padre Judio pati el maga maestro Judio ta busca gayot si paquemodo ay puede arresta secretamente con Jesus para puede mata con ele.
1 Tar Nowaten naatu Faraw Wanawanan Yeast En ana hiyuw i veya rou’ab nahimaim bat. Naatu firis ukwarih, Ofafar bai’obaiyenayah i wa’iwa’iramaim ef hinuwet mi’itube Jesu hitab hita’asabun isan.
2 Pero ya habla sila, “Hende bueno si ay arresta kita con ele durante el maga celebracion, basi ay hace un alsamiento el maga gente contra canaton.”
2 Naatu hio, “Men hiyuw tanabowabow wanawanan tanasinafumih, anayabin rakit boro tanaku’ub.”
3 Un dia talla ya si Jesus na barrio de Betania, y mientras ta visita le na casa di Simon, aquel estaba leproso, ya llega un mujer llevando un botella hecho de alabastro lleno de perfume de nardo, bien caro. Despues ya quebra le el pescueso del botella, y ya basia aquel na cabeza di Jesus.
3 Jesu in Bethany orot Simon biyan kokom ani’anin ana bar wanawanan run, ma bay eaau basit babin ta kibub kabayamaim hikwak raiy yamurin gewasin hisuwai batabat bai narun, iti raiy i ana baiyan gagamin, kibub sikan ana gigiwaiyomaim takakir Jesu aribun yan isuwai re.
4 Tiene del maga gente alla ya queda rabiao, y ta man hablajan sila, “Porque man ya hace le usik el perfume?
4 Sabuw afa nati’imaim hima’am hi’i’itin yah so’ar naatu taiyuwih hima higam hio, “Aisim iti raiy yamurin gewasin asir ebisuwai kwanikwaniy?
5 Siendo ay puede pa era le vende aquel perfume con buen precio como tres cientos denario, y aquel cen ay puede pa era le dale con el maga pobre.” Despues ya principia ya sila regaña con ese mujer.
5 Iti raiy i 300 denari tafanamaim auman boro hitatubun naatu kabay sabuw bai’akirayah hitibaisih!” Naatu babin hi’i’iyab higam hiu kwanikwaniy.
6 Pero ya habla si Jesus canila, “No mete con este mujer. Porque man ustedes ta estorba con ele? Ya hace pa gane ele el cosa bueno para conmigo.
6 Baise Jesu eo, “Babin kwaihamiy! Aisim kwaowa’awa’an? Sawar gewasin maiyow ayu isou sinaf.
7 El maga pobre taqui pirmi junto con ustedes, y ay puede ustedes ayuda canila masquin cosa hora, pero yo, hende yo pirmi junto con ustedes aqui.
7 Kwa boro mar etei bai’akirayah bairi kwanama, veya afa baibaisih isan kwanakokok boro kwanibaisih. Baise ayu boro men mar etei bairit tanama’amih.
8 Este mujer ya hace lang todo el que puede le hace. Ya perfuma ya le mi cuerpo adelantao para el dia del di mio entierro.
8 Babin abistan sisinaf i karam ayu isou sinaf, raiy yamurin gewasin biyau imaim isuwai re’er i ayu yanowahu biyau eyayabunai ufibo hinayai.
9 Ahora deverasan ta habla gayot yo con ustedes, que masquin na entero lugar del mundo donde ay habla el Buen Noticia acerca di mio, el buen trabajo de este mujer hende gayot nunca ay olvida menciona, como recuerdo di suyo.”
9 Anababatun a tur ao’owen, iti Tur Gewasin tafaram tutufin wanawanan hinao hinabibinan, iti babin abisa sisinaf sabuw boro isan hinao naatu hinanuh.”
10 Despues si Judas Iscariote, uno del doce dicipulo, ya anda dayun con el maga jefe del maga padre Judio, para hace un arreglo de entregar con Jesus canila.
10 Imaibo Judas Iscariot Jesu ana bai’ufununayan orot ta nah 12 wanawanahimaim tit in firis ukwarih biyah tit saise ef tanuwet Jesu umahimaim tayai hitarab tamorob.
11 Que bien alegre el maga padre Judio cuando ya oi sila el cuento di Judas, y ya promete sila paga con ele. Desde ese hora si Judas ya precura gayot busca el oportunidad para traiciona con Jesus.
11 Naatu abistanawat eo hinonowar hiyasisir men kafaita, naatu kabay baitinin isan hi’omatan. Judas misir ef ana gewasin nuwet imaim Jesu tab titih hita’asabun isan.
12 Ahora, na primer dia del celebracion del Pan Nuay Apujan, costumbre gayot ese del maga Judio de matar maga carnero para celebra el Passover. Entonces el maga dicipulo ya pregunta con Jesus, “Señor, donde man uste quiere que ay prepara came el cena del Passover?”
12 Faraw Wanawanan Yeast En ana hiyuw aa ana veya wantoro’ot ebubusuruf, nati’imaim Tar Nowaten ana hiyuw aa isan bobaituw sheep natunatuh wabih lamb imaim terouw tisisibor. Imih Jesu ana bai’ufununayah hibatiy, “O kukokok boro menamaim Tar Nowaten ana hiyuw ana bogaigiwas o isa?”
13 Despues si Jesus ya manda anda dos del di suyo dicipulo, pero ya habla anay le canila, “Anda ustedes na ciudad, y alla ay man encuentro ustedes un gente ta carga tibor de agua.
13 Basit Jesu ana bai’ufununayah orot rou’ab eobaimanih eo, “Kwanan bar oto’otowen kwanatitit nati’imaim orot ta boro noukwatamaim harew nahun na’abar nan bairi kwanitar,
14 Sigui con ele, y entra na casa donde ay entra le, y habla con el dueño del casa, ‘El Maestro ta pregunta si donde lugar na casa ay usa le para come el cena del Passover junto con el di suyo maga dicipulo.’
14 naatu kwani’ufunun bairi kwanan, bar menatan erur imaim kwanarun. Nati’imaim bar matuwan kwanau, ‘Bai’obaiyenayan ebibat bar awan menatan ayu au bai’ufnunayah bairi Tar Nowaten ana hiyuw anaa?’
15 Y ele ay dale con ustedes un lugar grande na piso arriba, daan limpio y arreglao, y alla prepara ustedes el cena di aton.”
15 Naatu bar tafantoro’ot awan ta gewasin hiyabun inu’in nabi’obaiyi imaim kwanabogaigiwas.”
16 Despues el maga dicipulo ya camina ya para na ciudad, y cuando ya llega sila alla, todo el maga cosas ya habla canila si Jesus ya sucede. Entonces ya prepara sila alla el cena del Passover.
16 Bai’ufnunayah hitit hin bar oto’otowen hitit naatu Jesu iu’uwih na’atube sawar etei’imak hitita’uren, naatu Tar Nowaten ana hiyuw hibogaigiwas.
17 Entonces cuando ta cerra ya el noche, ya llega si Jesus pati el di suyo doce dicipulo.
17 Veya re birabirab Jesu ana bai’ufununayah 12 bairi hina
18 Y mientras ta cena sila, ya habla si Jesus canila, “Ta habla gayot yo claro, que uno di ustedes aqui junto conmigo ta come, ay traiciona conmigo.”
18 hima bay hi’aa wanawanan Jesu misir eo, “Anababatun a tur ao’owen kwa wanawananamaim orot ta boro babau nao anamorob, nati orot i ayu airi efan ta’imon ama a’au.”
19 Despues ya queda sila todo bien triste, y cada uno di ila ya pregunta con Jesus, “Yo ba, Señor?”
19 Bai’ufununayah gubamih hurir himisir ta’ita’imon Jesu hibabatiyih, “O kunotanot ayu ai en?”
20 Ya contesta si Jesus, “Uno di ustedes na grupo de doce quien taqui junto conmigo ta hace tusmuk su pan na tason, ele amo ay traiciona conmigo.
20 Jesu iyafutih eo, “Kwa na 12 wanawanamaim yait ana rafiy nab ayu airi tew yan anabubutu’ub orotoban nati.
21 Ya escribi el profeta na Sagrada Escritura que el Hijo del Hombre ay muri, pero que bien terrible el cosa ay pasa con ese gente quien ay entrega con ele na mano del enemigo! Mas bueno pa era si nuay mas lang ele nace!”
21 Orot Natun i boro namorob Bukamaim hikikirum na’atube, baise yait Orot Natun baban eo emomorob i boro bai’akir kakafin maiyow nab, gewasin nati orot iti tafaramaim men tatufuw.”
22 Mientras ta come pa sila, si Jesus ya saca pan y ya dale gracias con Dios, despues ya hace pedaso pedaso, y ya dale canila. Y ya habla le, “Saca ustedes este y come. Este el di mio cuerpo.”
22 Bay hi’aa wanawanan Jesu rafiy bai merar yi yoyoban sawar imasib, ana bai’ufununayah itih eo, “Kwabai kwa’aan, iti i ayu biyou.”
23 Despues ya saca le el copa del vino del uvas, y cuando ya acaba ya le dale gracias con Dios, ya dale le el vino canila y todo sila ya toma ese.
23 Naatu kerowas bai God ana merar yi sawar, ana bai’ufununayah itih etei’imak hitom.
24 Y ya habla le canila, “Este di mio sangre, y por medio del di mio sangre que ay derrama yo mucho gente ay tene un nuevo manera para puede sila queda perdonao.
24 Naatu iuwih eo “Iti i ayu au rara au Obaibasit Boubun kwa etei isa abisuwai.
25 Ta habla gayot yo claro, hende na yo ay toma vino de uvas hasta ay llega el dia ay toma yo el otro clase de vino na Reino de Dios.”
25 Anababatun a tur ao’owen, Ayu iti wine boro men anatom maiye, anama’am wine boubun Tamai ana aiwobomaimibo anatom.”
26 Cuando ya acaba le conversa, ya canta sila maga cancion de alabanza con Dios, y despues ya anda sila para na Monte de Olivo.
26 Naatu ew hitabor sawar himisir hitit hin Olive oyawemaim hitit.
27 Y alla ta continua si Jesus man cuento canila, “Este noche todo ustedes ay abandona conmigo por causa del cosa ay sucede conmigo, como ta habla Dios na Sagrada Escritura, ‘Ay mata yo con el pastor, y todo el maga carnero ay man calayat.’
27 Jesu ana bai’ufununayah hai tur eowen eo, “Kwa etei’imak boro kwanabihir ayu kwanihamiyu, anayabin Bukamaim iti na’atube hikirum.”
28 Pero al resucitar yo ay man una yo anda con ustedes na Galilea.”
28 Baise morobone ana mimisir ufunamaim ayu boro wan anan Galilee anatit.”
29 Despues si Pedro ya habla con Jesus, “Masquin todo pa sila ay abandona con uste, pero yo hende gayot!”
29 Peter iya’afut eo, “Au ofonah boro hinabihir, baise ayu boro men anihamiy ana bihiramih.”
30 Ya habla si Jesus con ele, “Pedro, ta habla gayot yo que este mismo noche, antes de cantar el gallo dos veces, ay nega gayot tu tres veces que tu no conoce conmigo.”
30 Jesu Peter isan eo, “Anababatun a tur ao’owen boun gugumin o mar tounu ayu inayayoubu ufunamaim kokorere boro mar rou’ab nao’o inanowar.”
31 Ya contesta gayot ele con animo, “Hende! Masquin ay muri yo junto con uste, hende gayot yo ay nega que no conoce yo con uste!”
31 Peter fair raro’on rab eo, “Ayu boro men kafa’imo nati tur ana’omih, ayu o airit morobomih wabin abatun.” Naatu bai’ufununayah etei’imak tur ta’imon hio.
32 Despues ya anda sila na lugar ta llama Getsemani, y si Jesus ya habla con el di suyo maga dicipulo, “Senta anay aqui, mientras ta reza yo.”
32 Naatu hina efan wabin Gethsemane imaim hitit, Jesu ana bai’ufununayah isah eo, “Iti’imaim kwanama ayu anan anayoyoban.”
33 Despues ya lleva le junto con ele un poco banda con Pedro, Santiago, y con Juan, y ya principia le tene grande lingasa y ya queda dolorido.
33 Peter, James, naatu John buwih bairi hin. Dogoron wanawanan busuruf yababan naatu biyababan ana bit tatam.
34 Y ya habla le canila, “Dol quiere gayot mi corazon rebenta de tristeza, y maca murir gayot. Na, ustedes aqui ya lang anay y visia enbuenamente.”
34 Naatu ana bai’ufununayah nah tounu isah eo, “Dogorou wanawanan yababan i ra’at kwanekwan kafa’imo nimfufuru, imih iti’imaim kwamare naatu mata nanuw kwanama.”
35 Despues ya anda le poco mas lejos, y ya postra na tierra y ya reza que si posible no mas llega con ele el tiempo de sufrimiento.
35 Jesu in kafa’imo yumatan aubabe me yan ra’iy naatu yoyoban saife ef tama’am na’at bai’akir ana veya tanan men tab.
36 Y ya habla le, “Padre mio, si para con uste, todo el cosas posible gayot. Favor quita este copa de sufrimiento conmigo, pero hende yo ay evita el sufrimiento si ese el di uste querer que debe yo sufri.”
36 Jesu yoyoban eo, “Tamai, Taimaya! Sawar etei i hamehamen karam boro inasinaf iti biyababan ana kerowas biyau’umaim kubosair, men ayu au kok baise o a kok.”
37 Cuando ya acaba le reza, ya bira le con el tres dicipulo, y ya mira le que bien durmido sila. Y ya habla le con Pedro, “Simon, durmido ba tu? No puede ba tu esta dispierto masquin por un hora lang?
37 Naatu Jesu matabir maiye nan ana bai’ufununayah nah tounu hi’inu’in itih Peter isan eo, “Simon o mata fot ku’inu’in? Karam boro one hour ana fofonin mata hitanuw bairit tatama?”
38 Esta siempre dispierto y reza, para hende ay gana el tentacion con ustedes. Sabe gayot yo que quiere ustedes hace cosas bueno, pero di ustedes maga cuerpo maluya gayot.”
38 Nah tounu isah eo, “Mata to’iwa’an kwayoyoban saise men routobon kwanab, ayub i ekokok baise biya i himorob.”
39 Despues ya deja le canila otra vez, y ya reza le el mismo rezo.
39 Jesu matabir maiye yoyobanamih in, tur ta’imonabanak eo yoyoban.
40 Y otra vez ya bira le con el tres, y ya mira le canila bien durmido pa siempre, cay bien con sueño gayot sila, y cuando ya conversa le canila no sabe sila si cosa contesta con ele.
40 Naatu matabir maiye nan ana bai’ufununayah biyah tit matah koun bit sawar hi’inu’in itih, naatu Peter tur o isan kasiy awan bit.
41 Despues ya reza le ole, y cuando ya bira le canila por tercera vez, ya habla le canila, “Ta durmi pa ba ustedes, y ta descansa pa? Husto ya, ya llega ya el hora para ay entrega ya con el Hijo del Hombre na mano del maga gente malo.
41 Jesu mar baitounin matabir maiye na ana bai’ufununayah biyah tit eo, “Kwa i boro’ika kwai’in kwabiyarir? Kwaiyariraka! Mata tenuw. Orot Natun i sabuw kakafih umahimaim hiyai hinab hinafatumimih.
42 Na, levanta! Anda ya kita. Mira! Taqui ya el quien ya traiciona conmigo!”
42 Kwamisir tan, kwa’itin, orot yanuwayan i natitaka, nabuwu’umih.”
43 Mientras ta man cuento pa le, ya llega dayun si Judas, uno del doce dicipulo, pati mucho maga gente armao con espada y batuta. Ya sale sila con el maga jefe del maga padre Judio, y con el maga maestro Judio y con el maga oficial del iglesia del maga Judio.
43 Jesu ana tur eo sawara’e, bai’ufununayah nah 12 wanawanahimaim Judas yanuwayan, firis ukwarih, Ofafar bai’obaiyenayah naatu regaregah ai’in kou’ay gagamin kaiy kefat auman Judas nawiyih bairi hina hitit.
44 Antes de andar sila para arresta con Jesus, si Judas el traidor ya dale canila este señal, y ya habla le, “Con quien yo ay besa, amo ya ese el gente que quiere ustedes. Arresta con ele y visia con ele enbuenamente.”
44 Yanuwayan i kou’ay eobaimanih, “Orot menatan ayu anab ana mamamay kwa a kok orotoban nati, kwanab kwanafatum naatu kwanakaif auman kwanan.”
45 Despues ya atraca si Judas dayun con Jesus, y ya habla le, “Maestro!” Y ya besa le dayun con ele.
45 Basit hina hititit ana veya Judas mutufor in Jesu biyan tit eo, “Bai’obaiyenayan!” Naatu mamay.
46 Despues el maga gente armao ya arresta con Jesus y ya agarra gayot con ele enbuenamente.
46 Naatu Jesu hibai hirab hifatum.
47 Pero uno de aquellos parao alla, ya arranca su espada y ya tajia con el ayudante del Padre Superior Judio, y ya tupa na di suyo orejas hasta ya corta gayot.
47 Baise orot ta nati’imaim batabat kaiy bai firis ukwarin ana akir wairafin tainin buru’um.
48 Y ya habla si Jesus canila, “Cosa man yo, un ladron?… que necesita ba ustedes usa maga espada y maga batuta para arresta conmigo?
48 Jesu awan tara’ah kou’ay isah eo, “Kwa a kaiy, a kefat kwaiteten kwanan ayu fatumu’umih ana itinin ayu i bainowan orot na’atube.
49 Todo el dia ya lang gane yo junto con ustedes na templo ta enseña con el maga gente, y nuay man ustedes arresta conmigo. Pero dejalo, necesita cumpli el cosa ta habla na Sagrada Escritura.”
49 Mar etei Tafaror Baremaim ama abibinan men imaim kwatafatumu? Baise abisa Bukamaim hi’o hikikirum i nan niturobe.”
50 Despues el maga dicipulo ya abandona con Jesus, y ya corre sila todo.
50 Nati’imaim ana bai’ufununayah etei’imak hihamiy hibihir.
51 Tiene alla un joven quien ta sigui con Jesus, y ta visti lang le tampi, y hasta con ele ta precura pa arresta,
51 Orot boubun ta ana faifuw baban akisin ius Jesu bi’ufunun, hisinaftobon hitab hitafatumimih,
52 pero ya deja le su tampi na mano de aquellos, y ya corre le desnudo.
52 baise ana faifuwawat hibai i segar bihir.
53 Despues ya lleva sila con Jesus na casa del Padre Superior de todo el maga padre Judio, y alla ajuntao el maga jefe del maga padre y el maga oficial del iglesia pati el maga maestro Judio.
53 Firis Gagamin, orot ai’in, Ofafar bai’obaiyenayah, etei hiru’ay hima’am Jesu hibai hina firis ukwarih ana baremaim hirun.
54 Y si Pedro ta sigui con Jesus un poco distancia, hasta na patio del casa di Caifas, el Padre Superior. Despues ya senta si Pedro junto con el maga guardia cerca na fuego para calenta su cuerpo.
54 Peter ef yokaika i’ufnunih bairi hina Firis Gagamin ana bar merar hitit imaim ma’utenayah wairaf hi’asir hima rararih i na bairi hima rarih.
55 Ahora el maga jefe del maga padre y el entero Consejo del maga Judio ya precura gayot busca evidencia para sentencia con Jesus para muri, pero nuay sila encontra nada.
55 Firis ukwarih naatu kanisel ana kou’ay sabuw tutufin etei hisinaftobon baifuwen tur hibow hitit saise imaim Jesu hita’asabun isan, baise ana kakafin men ta hitita’urimih.
56 Tiene mucho testigo falso, pero el di ila maga declaracion nuay man tupajan.
56 Sifrubonayah moumurih maiyow Jesu isan hifufuwen, baise hai tur hio men Jesu sisinafumaim hi’o’omih.
57 Tiene tamen ya levanta y ta man testigo contra con ele.
57 Naatu sabuw afa himisir Jesu isan baifuwen tur hibow hit hio.
58 Ansina ya habla sila, “Ya oi came con este gente ta habla que ay destrosa dao ele este templo que el maga gente lang ya hace, despues dao de tres dias ay manda le planta otro templo, que hende hecho de gente.”
58 “Aki eo anowar, ‘Sabuw umahimaim Tafaror Bar hiwowowab ayu boro anataraboun nare naatu veya tounu ufunamaim boro ana wowab maiye, men sabuw umahimaim hiwowowab na’atube.’”
59 Pero masquin cosa acusacion ya hace sila, nuay siempre man tupajan con uno′y otro.
59 Baise hai tur hio men ta sisinafumaim hi’o’omih.
60 Despues si Caifas, el Padre Superior, ya para entremedio di ila, y ya pregunta con Jesus, “Puede ba uste contesta ese acusacion ta lleva sila contra con uste? De cosa ba sila ta acusa con uste?”
60 Imaibo Firis Gagamin misir sabuw nahimaim bat Jesu ibatiy, “Orot hairi sif hirurubon inowar naatu boro hai tur wan inay ai en?”
61 Pero callao lang si Jesus y nuay contesta nada. Otra vez el Padre Superior ya pregunta con ele, “Uste ba el Cristo, el Hijo de Dios con quien el maga gente ta honra y adora?”
61 Baise Jesu men kafa’imo tur ta eomih, Firis Gagamin ibanak ibatiy maiye, “O i Roubininayan God Baigegewasinayan Natun?”
62 Ya contesta si Jesus, “Si, amo man. Y ay mira ustedes el Hijo del Hombre sentao na lao derecha del Dios poderoso, y ay mira tamen ustedes con ele si ay vene le otra vez na maga celaje del cielo.”
62 Jesu iya’afut eo, “Ayu i Natun, naatu kwa etei boro Orot Natun God fairin uman asukwafune namare rofom wanawanan nanan kwana’itin!”
63 Despues si Caifas ya rompe el di suyo camisa largo, cay bien rabiao le con Jesus, y ya habla le, “Hende na kita necesita pa maga otro testigo!
63 Naatu Firis Gagamin iti tur nonowar ana faifuw bow seb naatu eo, “Aki men akokok sif rubonayah!
64 Ya oi ustedes el di suyo maga palabra sin respeto con Dios. Ahora cosa man ustedes ta decidi?”
64 Baigigimen tur eo kwanowar, mi’itube kwanotanot?” Etei’imak hio, “I bowabow kakafin sinaf naatu i boro namorob?”
65 Tiene di ila ya principia escupi con Jesus, y ya tapa sila su ojos con trapo, y despues ya palmadia con ele y ya habla pa sila, “Adivina tu si quien contigo ya palmadia!” Y el maga guardia tamen ya palmadia con ele.
65 Sabuw afa Jesu yumatan hikwaitututur naatu matan faifuwamaim hisum hirab hio, “Kuo anowar yait o rabi?” Ma’utenayah auman rebareban hifafar.
66 Mientras talla si Pedro na patio ya llega uno del maga ayudante mujer del Padre Superior,
66 Peter ufun bar meraraka ma’am basit Firis Gagamin ana akirwairafin babitai na sisibinamaim tit,
67 y cuando ya mira le con Pedro talla ta calenta su cuerpo cerca na fuego, ya pija gayot ele con Pedro, y despues ya habla con ele, “Uste tamen estaba junto con Jesus, aquel gente de Nazaret.”
67 Naatu Peter ma wairaf rarar babitai bat itin kikin naatu eo, “O auman Jesu airi Nazarethane kwana.”
68 Pero si Pedro ya nega gayot, “Hende yo ta entende si cosa tu ta habla,” y ya sale le dayun y ya anda na entrada del patio.
68 Baise Peter youb, “Ayu men aso’ob o abitur ku’o.” Basit i bar merar ana etawan gagamin ufunane tit, naatu kokorere eo.
69 Ya mira ole el ayudante con Pedro, y ya habla le con el maga miron alla, “Este gente uno gayot de aquellos.”
69 Akir babitai Peter itin maiye, naatu nati’imaim sabuw hibatabat tur ta’imon hai tur eowen, “Iti orot i Jesu ana bai’ufununayan ta!”
70 Pero si Pedro ya nega otra vez.
70 Baise Peter ibanak youb maiye, hima kikimin sabuw bairi hibatabat Peter hiu, “Tur anababatun o i Jesu ana bai’ufununayan orot ta, anayabin o auman i Galilee orot.”
71 Pero ya principia si Pedro maldici con ele mismo, y ya jura gayot, “Ojala que Dios ay castiga conmigo si ta habla yo embusterias! No conoce gayot yo con ese gente ta habla ustedes!”
71 Peter eobaifaro eo, “Anababatun a tur ao’owen, God baimakiy nitu ayu ana bifufuwen na’at, ayu nati orot men aso’ob!”
72 Enseguidas ya canta el gallo acados veces ya, y despues pa si Pedro ya acorda el cosa si Jesus ya habla con ele, “Antes de cantar el gallo dos veces, ay habla tu tres veces que no conoce tu conmigo.” Y ya remorde gayot el di suyo conciencia, y ya llora que llora si Pedro.
72 Mar ta’imonamo kokorere mar bairou’abin eo, naatu imaibo Peter nuhin taseb Jesu mi’itube eo not, “Kokorere mar rou’ab nao ana veya o boro mar tounu ayu inayoubu.” Naatu Peter busuruf rerey.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.