Lucas 6
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Un Sabado, el dia de descanso del maga Judio, si Jesus y su maga dicipulo ta camina na tablon de trigo, y ya corta sila cuanto bilug del maga espigas y ta hace cut cut para come.
1 Baiyarir ana veya ta Jesu sanabey wanawanah remor inan, ana bai’ufununayah sanabey hirut kanabih hikeb ro’oro’oh hibow hi’aa.
2 Pero tiene del maga Pariseo ya habla canila, “Porque man ustedes ta hace el cosa ta prohibi el ley di Moises para hace na dia de descanso?”
2 Ofafar bai’obaiyenayah afa hi’itih basit hibatiyih. Kwa aisim Baiyarir ana veya ata ofafar kwa’astu’ub iti na’atube kwasisinaf?
3 Ya contesta si Jesus canila, “Nuay ba ustedes lee acerca del cosa ya hace el Rey David cuando ele pati el di suyo maga uban ya queda bien con hambre?
3 Jesu iyafutih eo, “David ana sabuw bairi bayumih himorob, abisa sisinaf Buk Atamaninamaim hikirum inu’in kwaiyab kwaitin?
4 Sabe kita que ele ya entra na casa de Dios y ya saca con el maga pan sagrao, despues ele pati el di suyo maga uban ya come ese, masquin ta prohibi el ley di Moises. Y sabe tamen kita Dios ta permiti lang con el maga padre come ese pan sagrao.”
4 David God Ana Bar wanawanan run Regah isan rafiy hisibor inu’in bai eaan, naatu turin ana sabuw itih hi’aa. Nati i ata ofafar eastu’ub. Anayabin firis akisihimo nati rafiy sibor hinab hina’aan men yait ta.
5 Despues ya habla pa le, “Yo, el Hijo del Hombre, tiene autoridad na ordenanza del Sabado, el dia de descanso.”
5 Naatu Jesu ana tur yomaninamaim iti na’atube eo, “Orot Natun i Baiyarir ana ukwarin.”
6 Un Sabado si Jesus ya entra na iglesia para enseña, y tiene alla un gente inutil el mano derecha.
6 Baiyarir ana veya ta Jesu na Kou’ay Bar wanawanan run sabuw bai’obaiyih isan. Naatu nati sabuw wanawanahimaim i orot ta uman asukwafune murubin auman na ma’am.
7 Talla ya tamen el maga Pariseo y el maga maestro Judio quien ta busca rason para acusa con ele, poreso ta mira gayot sila con ele si ay cura le masquin con quien na dia de Sabado.
7 Ofafar bai’obaiyenayah naatu Pharisee Jesu himtitiy Baiyarir ana veya orot ta tabiyawas na’at hita’itin, saise hai fair imaim hitab hitagam hita’umih.
8 Pero si Jesus bien sabe el di ila pensamiento, y ya habla con el gente quien tiene mano inutil, “Levanta y vene aqui adelante.” Entonces ya levanta el gente y ya para alla.
8 Baise sabuw abisa hinotanot i Jesu so’ob, imih orot isan eo, “Kumisir kutit iti sabuw nahimaim kubat.” Basit orot ma’am misir bat.
9 Despues ya habla si Jesus canila, “Ahora ta pregunta yo con ustedes, cosa ba el ley ta habla canaton que conviene hace na dia de Sabado? Ayuda ba kita con el gente o hace sinti duele con ele? Salva ba kita el vida del gente o destrosa ba?”
9 Imaibo Jesu sabuw isah eo, “Ayu kwa abibatiy, ata ofafaramaim Baiyarir ana veya abistan i ebibasit boro tanasinaf? Orot babin tanibais gewasin tanasinaf o kakafin tanasinaf? Orot babin ana ma gewas isan taniyawas o ana yawas tanagurus?”
10 Ya mira le con todo canila alla, despues ya habla le con el gente, “Alcansa conmigo el di tuyo mano inutil.” Entonces ya alcansa le el di suyo mano inutil, y ya queda ese bueno.
10 Jesu tatabir sabuw nutitiyih in sawar basit orot isan eo, “Uma kubora’ah.” Naatu orot uman bora’ah, marta’imon orot uman igewasin.
11 Pero el maga Pariseo y el maga maestro Judio ya queda rabiao gayot, y ya principia sila planea el cosa malo para hace con Jesus.
11 Etei hima’am yah so’ar higagamat taiyuwih hibabatiyih hio, “Iti orot Jesu isan boro mi’itube tanasinaf?”
12 Durante aquel tiempo si Jesus ya anda na gulut para reza con Dios, y ya esta le alla entero noche.
12 Nati ana veya’amaim Jesu yoyobanamih yen in oyaw wanamaim tit, naatu imaim ma God isan yoyoban in marto. Jesus arar yanamaim eyoyoyoban|alt="Jesus praying in wilderness" src="cn01698B.tif" size="col" loc="Luk 6.12" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="6.12"
13 Ala mañana cuando ya abuya ya el sol, ya llama le con su maga siguidores para escoje lang doce di ila, y con esos doce ya nombre le apostoles.
13 Mar auman basit, ana bai’ufununayah etei eaf ayuwih hiru’ay, naatu wanawanahimaim orot etei 12 rubinih, wabih tur abarayan iwaben.
14 Sila amo si Simon con quien ya pone tamen le el nombre de Pedro, y su hermano si Andres, pati si Santiago y si Juan, si Felipe y si Bartolome,
14 Naatu iti i tur abarayah wabih, Simon (wabin ta Peter, Jesu uf biwab) naatu Peter tain Andrew, James, John, Philip naatu Bartholomew,
15 si Mateo y si Tomas y si Jaime el hijo di Alfeo, y si Simeon con quien ta llama sila el Patriotico.
15 Matthew, Thomas naatu Alpheus natun James naatu Simon (Zerot teo),
16 Y ya escoje tamen le con Judas el hijo del otro Jaime, y con Judas Iscariote quien ay queda el traidor despues.
16 James natun Judas, naatu Judas Iscariot, (Jesu baban eo momorob).
17 Despues cuando ya abaja si Jesus junto con su maga apostoles, ya descansa anay sila na patak junto tamen con el montonada del di suyo maga siguidores. Tiene alla un manada de gente quien ya sale na Judea y na Jerusalem, y ya sale tamen na Tiro y Sidon, dos ciudad cerca na mar.
17 Jesu ana tur abarayah bairi oyawane himatabir hire hina hititit ana maramaim, ana bai’ufununayah etei hiru’ay butun ana yabarinamaim bairi hibat, naatu sabuw maumurih na’in Judea wanawanan, Jerusalem wanawanan hiru’ay, naatu torane bar merar rou’ab, Taiya, Sidon auman sabuw etei hiru’ay.
18 Ya vene sila para oi con Jesus, y ya vene tamen sila para puede le cura el di ila maga enfermedad. Ya anda tamen con ele el maga gente con quien te controla el maga demonio, y si Jesus ya hace canila bueno.
18 Hiruru’ay anayabin i tur nowar isan naatu hai sawow yumatah ta ta hibow hima’am baiyawasih isan hina. Naatu sabuw afa demon kakafih hibiwawa’anih auman hinan etei iyawasih.
19 Todo el maga gente ta precura agarra con Jesus, cay cada vez sila ta trompesa con ele el poder di suyo ta alcansa canila, y todo sila ya queda curao.
19 Sabuw etei i hikokok Jesu hitabutubun, anayabin hibubutubun ana veya, ana fair titit i etei biyawasih.
20 Ya man atubang si Jesus con su maga dicipulo, y ya habla le canila,
20 Jesu ana bai’ufununayah nutitiyih in sawar basit eo,
21 Bendicido ustedes quien con hambre ahora, cay ustedes cay recibi todo el di ustedes maga necesidad despues.
21 Kwa iyab boun bayumih kwabi’akir
22 Bendicido ustedes si el maga gente ta odia y ta evita con ustedes, y si ta insulta sila, y si ta mal habla tamen con ustedes cay ta cree ustedes con el Hijo del Hombre.
22 Sabuw hinifa’ifa’i, hinakwahiri, tur kakafih hina’uwi naatu kakafi hinarouw hinao ana maramaim kwaniyasisir, anayabin Orot Natun kwabi’ufunun!
23 Alegra ustedes si ay pasa ese ansina, y salta salta gayot de alegria, cay Dios ta guarda grande recompensa na cielo para dale con ustedes. El maga tatarabuelo de aquellos quien ta malhabla con ustedes, ansina tamen ya hace con el maga profeta de Dios de antes.
23 Imih sawar iti na’atube hinamamatar ana veya kwanakawasa naatu kwaniyasisir kwanaben. Anayabin a baiyan gagamin na’in maramaim inu’in. Abisa tisisinaf anayabin hai a’agir dinab oro’orot isah sawar iti na’atube hisinaf.
24 Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes quien ahora bien rico, cay aqui lang na mundo tiene ustedes todo el maga cosas!
24 Baise kwa iyab boun sawar wairafi kwama’am
25 Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes quien ahora tiene todo el maga necesidad, cay el dia del hambre ay llega con ustedes!
25 Kwa iyab boun bay kwa’aa ya higadid kwama’am
26 Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes si el maga gente ta alaba pirmi con ustedes, cay ansina tamen el di ustedes maga tatarabuelo ta alaba con el maga profeta falso.
26 Kwa iyab sabuw wab tebobora’ara’ah boro yababan gagamin maiyow kwanab! Anayabin hai a’agir dinab baifufuwenayah isah na’atube hisinaf.
27 “Pero ustedes maga dicipulo quien ta oi conmigo ahora, ta habla yo con ustedes, ama con el di ustedes maga enemigo y lleva bueno con aquellos ta odia con ustedes,
27 Kwa iyab iti tur kwanonowar a tur ao’owen a kamabiy sabuw kwaniyabuwih, sabuw iyab tibifa’ifa’i isah gewasin kwanasinaf.
28 y reza para con aquellos quien ta maldici y ta acusa con ustedes.
28 Sabuw iyab hinao’orarafi, God kwanifefeyan baigegewasin nitih, naatu sabuw iyab isa kakafin hinasisinaf isah kwanayoyoban.
29 Si tiene quien ya palmadia con ustedes na cara derecha, bira tamen el otro lao del di ustedes cara para palmadia le. Y si quien ta saca un pedaso del di ustedes ropa, no man hambre pero dale pa tamen con ele hasta el otro pedaso de ropa.
29 Orot yait rebareb nabifafar na’at, raunane’ebo inabotabir nifafar. Naatu orot ta a biyabaibiyon tafan nikiya’ub nabaib na’at, baban auman inau nikiya’ub nab.
30 Si tiene quien ta pidi alguna cosa, dale con ele, y si tiene tamen quien ta saca ya lang el di ustedes cosa cosa, no mas man lingasa saca pa ole.
30 Orot babin ta sawar isan nabifefeyani initih, naatu orot babin ta sawar o nowa ebaib, kwihamiy ebai, men bainamih inao maiye.
31 Trata enbuenamente con otros, igual como quiere ustedes que sila tamen ay trata con ustedes.
31 A kok mi’itube sabuw isa tisisinaf na’atube, ibo isah na’atube inasinaf.
32 “Si ta ama lang ustedes con aquellos quien tamen ta ama con ustedes, hende ustedes ay recibi bendicion de Dios, cay masquin gane el maga gente quien hende ta sigui el ley di Moises ta hace man ansina.
32 Sabuw o tibiyabuw akisih isah inabiyabow na’at, aisim boro baigegewasin inab? Sabuw kakafih turahinah tibiyabuwih akisih boro hiniyabuwih!
33 Si ta hace cosas bueno con aquellos quien ta hace bueno con ustedes, hende tamen ustedes ay recibi bendicion de Dios, cay masquin el maga gente con quien ta llama ustedes maga pecador, ta hace man tamen ansina.
33 Naatu sabuw o isa gewasin tesisinafuwat isah gewasin inasisinaf na’at, aisim boro baigegewasin inab? Sabuw bowabow kakafin wairafih na’atube tisisinaf.
34 Si ta dale lang presta con aquellos quien puede paga, hende man tamen ustedes ay recibi bendicion, cay sabe kita aquellos maga pecador ta man prestajan y ta paga man ole todo.
34 Sabuw iyab kubitih o iso’ob i boro wan hinay maiye hinabit na’at, aisim boro baigewasin inab? Sabuw bowabow kakafin wairafih i hiso’ob turahinah tibitih ana fofonin boro wan hinab maiye!
35 No hace ansina, sino ama con el di ustedes enemigo y lleva bueno canila, y dale presta canila y no mas espera el pago. Despues ay tene ustedes grande recompensa y ay queda ustedes el maga verdadero anak del Dios bien poderoso, cay ele ta hace bueno masquin con el maga mal agradecido y canalla.
35 En! Baise akamabiy sabuw kwaniyabuwih, a gewasin kwanitih. Kwanitin men wan isan kwananot. Saise a baiyan gagamin na’in boro kwanab, naatu God auyomtoro’ot natunatunamih boro kwanamatar. Anayabin sabuw iyab aurih merarayow en, sabuw kakafih God nati sabuw isah i ebigewasin.
36 Tene compasion, igual como el Dios Padre tiene compasion con ustedes.
36 Tamat ekakabeber na’atube kwanakabeber.
37 “No jusga con otros y Dios hende ay jusga con ustedes. No pone culpa con otros y Dios hende ay pone culpa con ustedes.
37 Taituwa inibatiyih, God boro obo nibatiyi, naatu taituwa ubar initih God boro obo ubar nit, taituwa hai kakafin inanotawiy, God boro a kakafin nanotawiy.
38 Dale con otros si cosa sila ta necesita y Dios ay dale tamen con ustedes. Ay recibi ustedes abundancia, mas sobra que con el di ustedes necesidad. Y conforme el cantidad ta dale ustedes con otros, Dios ay devolve tamen con ustedes el mismo cantidad.”
38 Uma natasasar taituw isah, God boro uman natasasar o isa. Tur anababatun o boro inab uma awan nakasuwai. Turobe baibais boro uma yan nasuwa nare inab nayen uma awan nakaratan. Sabuw inabitih ana fofonin God boro na’atube fofon ta’imon nit.”
39 Ya dale si Jesus canila este ejemplo y ya habla, “Puede ba un gente bulak lleva na mano otro gente bulak? Hende puede, cay sila dos ay guinda gayot na canal.
39 Naatu Jesu oroubon ta iti na’atube eo, “Orot matan fim men karam boro fim turan nanawiy hairi hinan, anayabin nanawiy hairi hinanan na’at boro hairi’ika hinan hub hinare.
40 Sabe kita que nuay estudiante mas importante que con el di suyo maestro, pero cada estudiante si ay completa el di suyo estudio, ay queda tamen igual con el importancia del di suyo maestro.
40 Kirum kek men yait ta boro ana bai’obaiyenayan nanatabirimih, baise na kirum nan yomanin na’a’asa’ub ana veya, i boro ana bai’obaiyenayan na’atube namatar.
41 “Porque man ustedes quiere quita el diutay buling na ojos del di ustedes amigo pero hende ta puede sinti el mas grande buling na ojos di ustedes mismo?
41 Aisim tai matan momor i’itin ku’u? Baise o mata ai bahun yi ebatabat men kutatatam.
42 Entonces paquemodo man ustedes habla con el di ustedes amigo, ‘Amigo, puede ba yo quita el buling na di tuyo ojos,’ pero ustedes tiene mas grande buling na di ustedes mismo ojos? Doble cara ustedes! No man pa bueno, quita anay el buling na di ustedes mismo maga ojos, despues puede ya ustedes mira enbuenamente para quita el buling na ojos del di ustedes amigo.
42 O mata ai bahun yi batabat men itatam, naatu tai isan i’o Aro, nekuna mata momor abosair, a naniyan mi’itube ibai kuo? Wanawanan rerekabih! Matoro’ot o mata ai bahun ina’uy, imaibo boro inanuw gewas tai matan momor ina’itin inabosair.
43 “Ta habla yo, un pono de palo bien robusto hende ta dale mal fruta, y un palo tiene enfermedad hende ta dale buen fruta.
43 Ai gewasin nabiw ro’on boro men kakafin nayai, na’atube ai wanawanan kour nabiw ro’on boro men gewasin nayai.
44 Si ta mira kita con el fruta, ay puede kita sabe si cosa clase de pono ese, cay hende kita ta recoje higuera na siembra de sampinik, ni hende tamen ta recoje uvas entre talungun.
44 Ai etei’imak boro ro’ohimaim ina’itah, fafou ro’on boro men agor afe’en inima’ub, na’atube waris boro men digumar afe’en inawasarir hinare.
45 Ay dale yo otro ejemplo. El corazon del gente como un bodega. El gente bueno ta recoje maga cosas bueno para guarda, y un gente malo ta recoje maga cosas malo. Y si ay conversa le, ay sabe kita si cosa clase de persona le, cay ta sale na su boca el cosa tiene le na su corazon.
45 Orot gewasin totobuyoy gewasin dogoronamaim tema’am boro nitaman nit. Orot kakafin totobuyoy kakafih dogoronamaim tema’am boro nitaman nit. Anayabin orot awanamaim abisa kakafin ititit, dogoron wanawanan i kakafin awan karatan inu’in.
46 “Porque man ta llama conmigo, ‘Señor, Señor’ y despues hende ta hace cosa yo ta manda?
46 Aisim ayu isau kwa’o, ‘Regah, Regah,’ baise abisa au’uwi i men na’atube kwasisinaf?
47 Todo el quien ta vene conmigo para oi el di mio palabra y ta obedece gayot el cosa yo ta manda hace, ay habla yo con ustedes si con quien sila ta semeja.
47 Orot yait na ayu au tur nowar ebobosiyasiyar, ana itinin i iti ani’obaiyi kwana’itin.
48 Puede kita compara canila con el gente quien ta planta casa. Ya abri le oyo bien hondo hasta ya alcansa na piedra, despues ya pone le fundacion alla. Y cuando ya llega el avenida na rio ya guinda gayot hasta na casa, pero nuay gayot el casa man anut cay el fundacion del casa bien fuerte.
48 Orot ana bar wowabinamih hub kair re kabay afe’en tutut rouw, bar wowab. Harew tit yen bar bufut rab, baise bar men iyuwiyuw, anayabin bar wowab gewas.
49 Pero el gente quien ta oi el di mio maga palabra y hende ta obedece el cosa yo ta habla, ele igual con el gente quien ta planta su casa na tierra lang y nuay hace hondo el oyo para pone el fundacion. Y cuando ya vene el avenida grande ya tumba dayun su casa, y bien terrible gayot el destroso de aquel casa!”
49 Baise o yait ayu au tur inowar men kubobosiyasiyar, i orot ana bar wabat en wowowab na’atube, bar tutut en wowab batabat, harew tit yen bar rabirab ana veya mar ta’imonamo ufar re, naatu nati bar re’er i mutufor tarogowan.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.