Lucas 11

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Un dia si Jesus ta reza na un lugar y cuando ya acaba le reza, uno del di suyo dicipulo ya habla con ele, “Señor, enseña canamon reza como si Juan ya enseña con el di suyo maga dicipulo.”
1 Veya ta Jesu efan ta’amaim ma yoyoban inan, ana yoyoban sasawar ufunamaim ana bai’ufununayah orot ta natit eo, “Regah, kwi’obaiyi ana yoyoban, John ana bai’ufununayah bi’obaiyih na’atube.”
2 Ya habla si Jesus canila, “Si ay reza ustedes con Dios, habla ansina:
2 Jesu iuwih eo, “Yoyobanamih iti na’atube kwanayoyoban.
3 Y todo el dia dale canamon el comida ta necesita came,
3 Mar etei ana fofonin ai bay initi.
4 y perdona el di amon maga pecado, como ta perdona tamen came con todo quien ta hace malo canamon. Y no deja canamon cae na tentacion.’”
4 Ai bowabow kakafih kunotawiyen,
5 Despues ya habla si Jesus canila, “Si por ejemplo durante el media noche tiene di ustedes ay anda con uno del di ustedes amigo para molesta con ele, y ay habla, ‘Amigo, puede ba gaja dale anay alli conmigo un poco de comida?
5 Imaibo Jesu ana bai’ufununayah iuwih eo, “O yait a of auman boro fainaiwan itan itafefeyan itao, “Au of akokok rafiy fafar tounu inibaisu,
6 Cay ya llega el di mio amigo quien ta man viaje y ahora talla le na casa por un noche lang, y nuay gayot yo que dale con ele para come.’
6 anayabin ayu au of ta bai’esegamih inan na au bar tit naatu ayu auru bay en, imih o isa abifefeyan inibaisu.’
7 Na. Si por ejemplo ya contesta le adentro, ‘Favor no molesta conmigo este hora, cay cerrao ya el puerta y acustao ya yo pati el di mio maga anak, poreso no puede yo levanta para dale contigo cosa cosa.’
7 Naatu a of bar wanawanan boro na’afatit nao, ‘Men akokok au in ini’afiy, etawan i atufatan, naatu ayu natunatu bairi i a’inu’in, imih men karam boro ana misir bay anit.’
8 Ahora, cosa man gaja ay pasa despues? Ta habla yo con ustedes que masquin no quiere el dueño del casa levanta cay man amigo man ustedes dos, ay levanta gayot ele para dale contigo cay ta perde ya el di tuyo huya para pidi que pidi con ele.
8 Naatu kwanotanot nati orot boro namisir ana of bay nitin? Ai, boro namisir ana of bay nitin, baise a tur ao’owen orot namisir ana of bay nabitin i men i ana of imih bay ebitin, baise anayabin, nati orot i ana fefeyanamaim ana of ihahar imih misir bay itin.
9 Poreso ta habla yo con ustedes, si ta reza pidi gayot y ay recibi ustedes el cosa quiere. Continua gayot busca y ay encontra ustedes el cosa ta busca. Continua saluda na puerta y ay invita con ustedes entra.
9 Imih a tur ao’owen. Inafefeyan boro inab, inanuwet boro inatitau’ur, inarukikitar etawan boro nabotawiy.
10 Cay si quien ta pidi, ele ay recibi; y si quien ta anda busca, ele ay encontra; y ay invita entra con el gente quien ta continua saluda.
10 Anayabin Orot yait efefeyan boro nab, orot yait enunuwet boro natita’ur; naatu orot yait erurukikitar etawan boro nabotawiy.
11 Ustedes maga tata aqui hende nunca ay dale culebra con el di ustedes anak, si ta pidi sila pescao.
11 Kwa kek tamahinah natunat siyamih hitarererey na’at boro siy efanin kok kwatitih hita’an?
12 O si ta pidi tamen sila un bilug huevos, hende ustedes nunca ay dale alacran.
12 O mamu foufunamih hitarererey na’at boro kafukafus kwatitih hita’an?
13 Ustedes maga tata, masquin pecador, sabe gayot quemodo dale cosas bueno con el di ustedes maga anak, poreso puede gayot ustedes asegura que el Padre Celestial ay dale gayot el Espiritu Santo con aquellos quien ta pidi con ele.”
13 Kwa kek tamahinah, kwa i sawar kakafih moumurih maiyow kwasisinaf, baise natunat isah boro men nuhi naburumih, abisa isan hikokok tibiyababan boro kwanab kwanan kwanitih. Imih kwanaso’ob, Tamat maramaim baitinin isan i igewasin kwanekwan, imih sabuw iyab Anun Kakafiyin isan tefefefeyan boro nitih!”
14 Un dia si Jesus ta icha afuera con el demonio na cuerpo del gente quien ya queda apa por causa de ese demonio. Cuando ya sale ya el demonio na cuerpo de ese gente, enseguidas ya puede le conversa. Y el maga gente ya queda espantao gayot.
14 Jesu demon awan bey nun tit; naatu demon bihir tit orot bihamiy ana veya’amaim orot busuruf tur eo, sabuw hai tur sawar hifofofor men kafaita.
15 Pero tiene di ila alla ya habla, “Si Beelzebul gale el rey del maga demonio, amo el quien ta dale con ele ese poder para icha afuera con el maga demonio na cuerpo del maga gente.”
15 Baise sabuw afa hio, “Nati i demon hai ukwarin wabin Beelzebul ana fair itin imih enununih.”
16 Tiene tamen maga otro gente quiere pruba con ele, entonces ya pidi sila que hace le milagro para sabe sila si ele ba gayot el Cristo.
16 Naatu sabuw afa hikok i marane ina’inan ta tiwa’an hita’itin, imih hikubibiruw.
17 Pero sabe gayot le el di ila maga pensamiento, poreso ya dale le canila un ejemplo y ya habla le, “Tiene un nacion ya queda dividido cay el maga gente ya forma maga grupo y ese maga grupo ya man contrario con uno y otro. El resulta de ese, aquel nacion ya queda destrosao. Ansina tamen si el maga miembro del familia pirmi ta man peleajan, ay tene sila desunion.
17 Baise abisa hinotanot Jesu so’ob naatu iuwih, “Tafaram ta’imon hinakusib rou’ab namatar hinabiyow, hai fair boro hina gurus, na’atube orot aawan natunatun aawat bairi hinakusib hinabiyow boro hinama kakaf.
18 Entonces si ay anda contra si Satanas con ele mismo y si el di suyo maga siguidores ta man peleajan entre sila lang mismo, el resulta de ese si Satanas no puede mas continua reina. Ta habla ustedes que ta icha yo afuera con el maga demonio cay tiene yo el poder di Satanas,
18 Imih Satan an aiwob wanawananamaim hina kusisib hinabiyow, ana aiwob boro mi’itube fair nab nabat? Ayu iti tur ao anayabin i kwa a turamaim, ayu Beelzebul hai ukwarin fair baitu demon nunih kwarouw kwa’o.
19 pero si ta dale conmigo si Beelzebul el di suyo poder para icha afuera con el maga demonio, paquilaya man ta icha afuera el di ustedes maga siguidores con el maga demonio? Tiene ba sila mismo poder di Beelzebul? Ay! Hende gayot! El di ustedes mismo siguidores ay habla que hende ustedes amo.
19 Baise ayu Beelzebul ana fairamaim demon ana nununih na’at, bo kwa a bai’ufununayah fair yait itih demon tinununih? Imih kwa taiyuw a bai’ufununayah iti kwa’o isan hinabi’obaiyi kwa a tur i men turobe!
20 Pero si yo ta icha afuera demonio na cuerpo del maga gente por medio del poder de Dios, entonces bien claro gayot que Dios ta principia ya reina aqui con ustedes.
20 Baise ayu God ana fairamaim demon ana nunih hinatitit na’at, nati ebi’obaiyi God ana aiwob i natitaka.
21 “Sabe kita si tiene un gente bien valiente, ta visia le su casa y bien armao gayot le, y nuay quien puede mete el di suyo propiedad.
21 Orot fairin aurin ahay waf karam ma ana bar ekakaif, ana sawar etei boro natafafar hina’in.
22 Pero si ay ataca con ele otro gente mas armao, deporsi ay gana con ele, y ay saca le todo el maga armas del dueño del casa que ta pensa le usa para defende con ele mismo. Despues el ladron ay dividi con otros todo el maga cosas que ya roba le.
22 Baise orot fairin anababatun nati orot boro nawasfufur narun ana ahay ana waf tafahimaim ema’am boro niteten nan ana ofonah nafaramih bairi hinabow.
23 “Si quien hende ta sigui conmigo, deporsi contra gayot ele conmigo y si quien hende ta ayuda recoje con el maga gente para sigui conmigo, como ta arria pa le con otros para desaleja conmigo.”
23 Orot yait ayu ananamaim men enan, i ayu isou ebiwosai, naatu orot yait men ibaisu airi sabuw abita’ay, i was geyayan.
24 Ya dale si Jesus este ejemplo, y ya habla, “Al saler el demonio na cuerpo del gente, ta anda ese busca lugar donde donde na desierto para descansa, pero no puede man ele encontra lugar. Entonces ta habla ese demonio, ‘Ay bira ya lang yo ole na cuerpo de aquel gente donde ya sale yo.’
24 Demon kakafin orot biyanamaim titit ana veya i efan gewasin ta imaim ma baiyarir isan nuwet in, baise nuwet inan efan men ta tita’ur, naatu eo, “Ayu i boro ana matabir maiye au bar abihamiy ana’itin.”
25 Despues ya bira le y ya mira le con ese cuerpo del gente, bien limpio y arreglao ya.
25 Basit matabir maiye na ana bar titit, hirereb hina yabuna inu’in itin.
26 Poreso ta sale le otra vez para lleva siete otro demonio mas malo que con ele mismo, y ta entra sila con ese gente para queda alli. Na ultimo, ese gente ya queda mas peor que con el primera vez.”
26 Naatu tit in demon kakafih anababatun etei seven nawiyih bairi hina nati’imaim hisusuw hima. Yomaninamaim orot ana itinin botabir kakafin anababatun matar men marasika ma’am na’atube.”
27 Cuando si Jesus ya acaba habla ese, tiene un mujer entre manada de gente quien ya alsa su voz y ya habla, “Bendicido el mujer quien ya pari y ya dale mama con uste!”
27 Jesu iti na’atube bat binan sabuw hai tur eo’owen auman, babin ta sabuw wanawanahimaim ma’am, Jesu isan eo, “Babin yait taub o ya’i bitoman i ebiyasisir.”
28 Pero si Jesus ya habla gayot, “Amo ese, pero bendicido el quien ta oi y obedece el maga palabra de Dios.”
28 Baise Jesu eo, “Sabuw iyab God ana tur hinowar tibi’ufunun i turobe anababatun tibiyasisir.”
29 Mientras el maga gente ta man dalasucan, si Jesus ta continua habla, “Que bien malo ya gayot el maga gente de este tiempo. Quiere dao sila mira milagro, pero Dios hende mas ay dale canila mira ni uno, sino aquel lang siempre milagro que antes pa ya hace Dios con Jonas.
29 Sabuw moumurih maiyow hiru’ay Jesu hi’ar bebera’uh, naatu Jesu iuwih eo, “Boun ana veya’amaim sabuw hai yawas etei i eaf, ina’inan matar itah isan tefefefeyan, baise ina’inan ta boro men anitih, ina’inan ta’imon i Jonah isan mamatar i hiso’obaka.
30 Desde antes pa Dios ya manda con Jonas na ciudad de Nineva, como un señal con el maga gente alla (cuando Dios ya libra con ele despues de estar le tres dias na barriga del pescao), y igual tamen Dios ya manda conmigo el Hijo del Hombre como un señal para con el maga gente de este generacion.
30 Anayabin Jonah biyanamaim ina’inan mamatar i Nineveh sabuw isah. Imih Orot Natun i sabuw iti boun tema’am hai i’inanen.
31 Tiene un reina na lugar de sur quien ya travesa gayot dol mitad del mundo para oi lang el sabiduria di Solomon. Y al llegar el dia donde Dios, ay jusga con todo el maga gente, aquel reina ay aparece na di suyo presencia junto con ustedes maga gente de este generacion, y aquel reina ay acusa con ustedes, cay nuay ustedes pone atencion con el persona quien tiene mas poder que con Solomon. Ahora ese persona taqui ya junto con ustedes.
31 Baibatebat ana veya tafaram Sheba hai aiwob babin boro namisir. Sabuw iti boun tema’ama boro tur fokarin maiyow na’uwih, anayabin ef yok na’in tafaram yomaninaka aiwob orot Solomon ana binan gewasin nowaramih natit, baise a tur ao’owen, sawar ta iti boun kwa’i’itin i Solomon natabir.
32 Cuando el maga gente de Nineva ya oi el maga palabra di Jonas, ya arripinti ya sila el di ila maga pecado. Y al llegar el dia donde Dios ay jusga con todo el maga gente, ese maga gente de Nineva ay aparece na presencia de Dios para acusa con ustedes maga gente de este generacion, cay hende ustedes siempre ta arripinti el di ustedes pecado, masquin ya oi ustedes el maga palabra de un persona quien mas poderoso que con Jonas. Ahora ese persona taqui ya junto con ustedes.
32 Naatu a tur ao’owen maiye, Baibatebat ana veya Nineveh sabuw boro hinamisir kwa iti kwama’am boro tur fokarin maiyow hina’uwi, anayabin Jonah binan hinonowar ufunamaim hai bowabow kakafih etei hihamiyen dogor baikitabir hibai, naatu boun i a tur ao’owen, orot ta Jonah tafanamaim i natit iti wanawanamaim ema’am.
33 “Nuay gente ta sindi el lampara y ta tapa con balde, sino ta pone ese na un lugar alto para puede dale claridad con el maga gente quien ta entra na casa.
33 Orot men ta ramef ito’ab naatu bai run ibunimih, o noukwat wanawanan tarafutimih. Baise ana sisikofamaim sikof, saise sabuw hinanan ana marakawin hina’itin boro hinarun.
34 El di ustedes ojos igual como el lampara que ta alumbra con el di ustedes pensamiento. Entonces si el di ustedes ojos bien claro, igual como un lampara ta alumbra gayot enbuenamente. El resulta de ese, el di ustedes pensamiento bien claro tamen. Pero si el di ustedes maga ojos hende claro, igual como un lampara hende tamen ta arde enbuenamente, entonces el di ustedes entero pensamiento bien oscuro tamen.
34 Mata i biya ana hinow, mata gewasin biya etei boro marakawin. Baise mata kakafin biya etei boro nagugum.
35 Entonces tene gayot cuidao para hende este lampara queda apagao,
35 Isan imih kwanakaifi gewas a marakaw biyamaim men kwaniwa’an nagugum.
36 cay si el di ustedes pensamiento lleno de claridad nuay gayot lugar para tene oscuridad, igual con el lampara ta alumbra gayot todo el lugar.”
36 Biya tutufin etei namamarakaw na’at, biya turin boro men nagugum. Baise na biya wanawanan tutufin etei namarakaw, ramef ana marakaw tafamaim in ekukusisiyar na’atube.”
37 Cuando ya acaba ya si Jesus conversa, uno del maga Pariseo ya invita con ele na su casa para come. Cuando ya llega le na casa ya entra le y ya senta dayun na mesa.
37 Jesu iti tur eo in sasawar ufunamaim, Pharisee orot ta kok i boro Jesu hairi hitan ana baremaim bay hitaa. Imih Jesu ifefeyan hairi hina ana bar hitit naatu bay aa ana efanamaim mare.
38 Ya estraña gayot el Pariseo cay nuay si Jesus lava el di suyo mano antes de comer como ese sistema del religion del maga Judio.
38 Baise Pharisee orot Jesu i’itin i men ofafar i’ufunun an souwibo na bay aa ana efanamaim mare, imih Pharisee orot ana kasiy ra’at.
39 Poreso el Señor ya habla con ele, “Ustedes maga Pariseo igual lang con el gente quien ta limpia lang el afuera del maga tasa, y del maga tason, pero el laman de ese sucio ya gayot. Quiere decir ese, el di ustedes maga maldad y el maga cosas ya abarca ustedes por medio del di ustedes engaño.
39 Naatu Jesu iu, “Kwa Pharisee i a kerowas naatu a tew ufuhine kwa sasouwen, baise kwa dogor wanawanan i baribar kakafin naatu rougoy rabirabin.
40 Que ignorante ustedes! No sabe ba ustedes que Dios ya crea el pensamiento del gente pati el di suyo cuerpo?
40 Kwabikoko’aw! God biya ufunane wowowab na’atube biya wanawanan auman wowowab men kwaso’ob?
41 Dale si cosa ustedes tiene na di ustedes maga tason con el maga gente quien tiene necesidad de alguna cosa, para hace claro que el di ustedes maga corazon deverasan gayot limpio como el ichura di ustedes afuera.
41 Imih a kerowas naatu a tew wanawanah abisa’awat tema’am yababan wairafih kwanitih hinaa, saise kwa a sawar etei boro hinigewasin.
42 “Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes maga Pariseo, cay hende ustedes ta olvida dale con Dios dies parte de masquin cosa clase de cada hierba para guarda el maga reglamento de religion, y necesita ese hace, pero hende ustedes ta hace el cosa justo na vista de Dios ni hende tamen ustedes ta ama con Dios. Y este maga cosas amo el mas importante gayot.
42 Yababan boro gagamin maiyow kwanab, kwa Pharisee sabuw! Anayabin kwa iti mint, rue, naatu adanafur afa God baitinin isan i men nuhi eburubur, mar etei ana mumusin God kwabitin, baise ma gewas naatu God ana yabow isan i nuhi eburubur, gewasin nati sawar i kwati’a’ait sawar afa auman kwatasinaf.
43 “Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes maga Pariseo, cay quiere quiere gayot ustedes senta na maga mejor lugar na maga iglesia, y quiere tamen ustedes si el maga gente ta saluda con ustedes na maga lugar publico, como na plaza y na camino.
43 Yababan boro kwanab, kwa Pharisee sabuw! Anayabin kwa a kok gagamin i Kou’ay Bar wanawanah efan gewasih kwanabow kwanamare kwanama, naatu ahar hai efanamaim a kok gagamin i sabuw a merar hinay naatu hinakakaf.
44 El di ustedes corazon igual con el sepultura sin marca que el maga gente ta camina encima, pero no sabe sila cosa tiene adentro del tierra donde sila ta pisa. Igual tamen si ta mira el maga gente con ustedes, no sabe sila si cosa maldad tiene na di ustedes corazon.”
44 Yababan boro kwanab! Anayabin kwa i rah atamanih hai i’inanen en sabuw so’oba’e tafah hibat tereremor na’atube.”
45 Despues uno del maga maestro Judio ya habla con ele, “Maestro, si ta conversa uste ansina ta insulta tamen hasta canamon.”
45 Ofafar so’obayan orot ta Jesu ibatiy, “Bai’obaiyenayan iti tur i’o i aki auman irabi.”
46 Ya contesta si Jesus, “Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes maga maestro Judio! Ta pichi ustedes abajo con el maga gente, y ta causa hace el maga reglamento del religion que bien dificil para cumpli. Y despues ustedes mismo hende ta ayuda ni un poquito de ayuda.
46 Jesu iya’afut eo, “Kwa Ofafar Bai’obaiyenayah so’ob wairafi auman boro yababan kwanab. Anayabin bit gagamin na’in sabuw tuwabuh kwayara’ah hi’abar tun erarabih, naatu kwa i men kafa’imo uma ta baibais isan kwabitihimih.
47 Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes! Cay el di ustedes maga tatarabuelo de antes ya mata con el maga profeta de Dios. Y ahora ta hace ustedes maga bonito monumento en memoria de aquellos mismo maga profeta.
47 Yababan boro kwanab! Anayabin dinab oro’orot kwa a’agir hirouw himomorob i hai rah kwama kwawowowab gaigiwas.
48 Ahora ta admiti ustedes que ustedes mismo ta aprova el cosa ya hace el di ustedes maga tatarabuelo. Pero sila amo el quien ya mata con el maga profeta, y ahora ustedes ta hace el maga tumba para el honor de aquellos maga profeta.
48 Imih kwa i taiyuw kwakukubuna, abisa a’agir hisisinaf a baibasit kwabitin, dinab oro’orot a’agir hirouw himorob naatu kwa i hai rah kwawowowab.
49 Dios ya habla este acerca di ustedes, ‘Ay manda yo con el di mio maga profeta y con el di mio maga apostoles para anda canila, pero tiene de esos ay queda persiguido y tiene tamen de los demas ay queda victima de matanza.’
49 Anayabin iti isan, God ana so’obamaim eo ‘Ayu boro dinab oro’orot naatu kob abarayah aniyafarih, afa boro hina rouw hina morob, afa boro bai’akir kakafin hinab.’
50 Ustedes maga gente de este generacion ay queda castigao por causa del muerte de aquellos maga profeta con quien ya mata, desde el principio del mundo hasta ahora,
50 Isan imih kwa sabuw iti boun kwama’am, God ana dinab oro’orot tafaram aneika hirouw himomorob ana baimakiy i boro kwa kwanab.
51 principiando con el muerte di Abel y hasta con el muerte di Zacarias con quien ya mata cerca na altar y El Lugar Mas Sagrao na templo. Deverasan ta habla yo claro que el maga gente de este generacion ay recibi gayot el castigo por causa de todo ese maga crimen!
51 Abel ana rara’ika busuruf na Zechariah ana rara’amaim tit. Zechariah i Tafaror Baremaim iti sibor ana gem naatu Regah ana Bar Kakafiyin hairi hai founamaim hi’asabun morob. Imih anababatun a tur ao’owen kwa iti boun kwama’am iti sabuw hai baimakiy boro kwa kwanab.
52 “Que bien terrible el cosa ay pasa con ustedes maga maestro Judio, cay por ejemplo igual ese como ta quita ustedes el llave que ta abri el puerta del lugar donde el maga gente ta puede entende con Dios. Ustedes mismo no quiere entra ese lugar y ta sangga ustedes con otros para no entra.”
52 Kwa Ofafar Bai’obaiyenayah so’ob wairafi. Yababan boro kwanab. Anayabin etawan botawiyin run so’ob bain ana tufatan i kwa kwabobotan, naatu kwa iti bar i men kwakokok boro kwarun so’ob kwanab, baise sabuw afa run so’ob bainamih tisisinaftobon kwa i hai ef kwahirihir.”
53 Cuando ya sale ya si Jesus na casa del Pariseo, el maga maestro Judio pati el maga Pariseo ya principia gayot habla contra con ele,
53 Jesu efan nati bihamiy ana veya’amaim Ofafar Bai’obaiyenayah naatu Pharisee yah so’ar hiu kwanikwaniy naatu baibatebat moumurih na’in hibow hitit hibabatiy,
54 cay ta espera sila si ay equivoca el di suyo cuento para puede sila acusa con ele.
54 naatu hikubibiruw na’atube abisa tao kakaf na’at saise ubar hititin hitafatum isan.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.