João 9
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Mientras ta camina si Jesus, ya mira le un gente quien bulak ya desde el di suyo nacimiento.
1 Orot matan fim auman tufuw ma’am Jesu remor inan itin.
2 Despues el maga dicipulo di Jesus ya pregunta con ele, “Maestro, di quien pecado ya causa para man bulak este gente? Di suyo mismo ba, o del di suyo tata y nana?”
2 Ana bai’ufununayah Jesu hibatiy, “Bai’obaiyenayan, yait ana kakafinamaim iwa’an iti orot matan fim auman tufuw? I taiyuwin ana kakafin o i hinah tamat hai kakafinamaim?”
3 Ya contesta si Jesus, “Nuay le queda bulak por causa del di suyo mismo pecado ni el pecado del di suyo tata y nana, sino ya queda le bulak para Dios ay dale mira su poder por medio de ese gente bulak.
3 Jesu eo, “Orot matan fim i men anabowabow kakafinamaim iwa’an matan ifimemih o i hinah tamah hai kakafinamaim, baise i ana fimemaim God ana fair iti orot biyanamaim nirerereb hina’itin.
4 Necesita kita hace el maga trabajo del quien ya manda conmigo aqui mientras didia pa, cay al llegar el noche nuay ningunos puede trabaja.
4 Iti ana veya’amaim yait ayu iyunu anan i ana bowabow tanabow, gugumin i enan men karam yait ta nabow.
5 Mientras taqui pa yo na mundo, yo amo el luz que ta ilumina el entendimiento del maga gente na mundo.”
5 Ayu boun iti tafaramamaim ama’am, ayu i tafaram ana marakaw.”
6 Despues de hablar ese, si Jesus ya escupi na tierra y ya mescla el polvos con el di suyo laway para hace lodo. Despues ya hace pajit na ojos de ese gente,
6 Iti tur eo ufunamaim, Jesu kwei me yan re naatu iyuriyur bai bora’ah orot matan idadawir.
7 y ya habla le, “Anda ya lava tu cara alla na linao de Siloam.” El palabra Siloam quiere decir “ya manda.” Entonces el gente ya anda y ya lava su cara, y cuando ya bira le ole, ta puede ya le mira bien claro gayot.
7 Naatu iu, “Kwen harew Siloam kukuf (nati wab anayabin iyafar) imaim kururub.” Imih orot in rurub naatu matan nuw sawar itah auman matabir au bar in.
8 El di suyo maga vecinos pati el maga otro gente quien ya conoce con ele cuando ele un limosnero pa, ya pregunta con uno y otro, “Hende ba ese amo el gente quien antes pirmi ya lang sentao ta pidi limosna?”
8 Orot tain tuwan naatu sabuw afa marasika hi’i’itin ma fefefeyan, hibatiy, “Iti orot ta’imon mar etei ema efefefeyanaban i iti?”
9 Tiene del maga gente ya contesta, “Ele ya man.” Pero otros ya habla, “Dol hende man, pero semejante con ele.”
9 Sabuw afa hi’o, “Orot i nati.” Afa hi’o, “En nati i ana yumatabe.”
10 Ya pregunta sila, “Quemodo man tu ya puede mira?”
10 Sabuw hibatiy, “Mi’itube o mat igewasin kunuwanuw?”
11 El estaba bulak ya contesta, “Aquel gente, el nombre si Jesus, ya hace lodo con su laway y ya hace le pajit na mi ojos y ya habla conmigo, ‘Anda ya lava tu cara na linao de Siloam.’ Poreso ya anda yo y apenas yo ya acaba lava el di mio cara ya puede ya yo mira.”
11 Orot iyafutih eo, “Orot wabin te’o Jesu i yur bai matou idadawir naatu na Siloam harew kukufamaim rurubamih iuwu. Imih ayu an arurub, naatu matou to iwa’an anuwanuw.”
12 Ya pregunta sila con ele, “Donde ya man ele ahora?”
12 Sabuw hibatiy, “Bo iti orot i menamaim ema’am?”
13 Despues ya lleva sila con el estaba bulak na presencia del maga Pariseo.
13 Nati orot Jesu biyawas hibai hina Pharisee biyah hitit.
14 Ya tupa Sabado ya tamen cuando si Jesus ya mescla el polvos con su laway y ya cura el maga ojos de aquel gente.
14 Baiyarir ana veya’amaim Jesu nati orot matan fim yuramaim idawir matan igewasin nuw.
15 Poreso el maga Pariseo ya pregunta ole con el gente si paquemodo ya tene le ole el vista. Ya habla le canila, “Tiene un gente ya hace pajit lodo na di mio maga ojos, despues ya lava yo el di mio cara y ya puede ya yo mira.”
15 Isan imih Pharisee ibanak maiye orot hibatiy mi’itube matan igewasin. Orot hai tur eowen eo, “I yuramaim matou idadawir uwu harewamaim arurub naatu boun i anuwanuw.”
16 Tiene del maga Pariseo ya habla, “El gente quien ya hace ese nuay sale con Dios, cay hende ele ta obedece el orden de no trabajar durante el dia de Sabado.”
16 Pharisee afa hi’o, “Iti orot i men Godane na, anayabin Baiyarir ana ofafar i men ekakaif.”
17 Poreso el maga Pariseo ya pregunta ya tamen ole con el estaba bulak, “El di tuyo maga ojos amo el ya cura le, entonces cosa tu puede habla acerca di suyo?”
17 Imih Pharisee hitatabir orot ibanak hibatiy maiye, “Iti orot o mata iwa’an bigewasin isan o boro mi’itube inao?”
18 Pero el maga Pariseo nuay cree que estaba le bulak y ahora ta puede ya mira. Entonces ya llama sila con el tata y nana para ayuda verifica.
18 Jew hai ukwarih men kafa’imo hititumatum iti orot matan fim ma’am naatu bounabo matan nuw, naatu orot hinah tamah isah hi’af hina, imaibo hibatiyih.
19 Y ya pregunta canila, “Anak ba este di ustedes quien bulak ya desde el di suyo nacimiento? Paquemodo man ele ahora ta puede ya mira?”
19 “Iti orot i kwa natu? Kwa kwa’o’o i matan fim auman tutufuw kekeban iti? Naatu boun i mi’itube enuwanuw?”
20 Ya contesta el di suyo tata y nana, “Sabe came este gente anak gayot di amon, y sabe tamen que ya nace le daan ya bulak.
20 Hinah tamah hiyafutih hi’o, “Aki aso’ob iti kek i aki natu, naatu matan fim auman tufuw.
21 Pero no puede came dale rason con ustedes porque le ahora ta puede ya mira y no sabe came si quien ya cura el di suyo maga ojos. Pregunta ustedes con ele, cay de edad ya man ele y puede ya le contesta para di suyo mismo.”
21 Baise aki men aso’ob, boun i mi’itube enuwanuw, o yait matan iwa’an igewasin, kwaibatiy i sanaman, karam taiyuwin isan boro nao.”
22 El di suyo tata y nana ya habla ansina cay tiene sila miedo con el maga lider Judio. Aquellos maga lider ya decidi que si tiene un gente ta habla que si Jesus amo el Cristo, necesita cancela con ese gente como miembro del iglesia.
22 Hinah tamah iti tur hi’o, i Jew sabuw isah hibir, anayabin iti tur i marasika Jew ukwa’ukwarih hi’o hibasit, yait Jesu isan naorereb Keriso nararauw boro kou’ay barene hinabotait ufun nama.
23 Poreso ya habla su tata y nana, “Pregunta con ele cay de edad ya man ele.”
23 Iti isan imih i hinah tamah hi’o, “Kwa taiyuw kwaibatiy kwa’itin, i sanaman.”
24 Entonces el maga Pariseo ya llama ya tamen otra vez con el estaba bulak y ya habla con ele, “Jura na delante de Dios que ay habla uste canamon el verdad, cay sabe came que ese gente un pecador gayot.”
24 Mar bairu’abin orot matan fim nuwanuw isan hi’af na, naatu hibatiy maiye, “Turobe God nanamaim ai tur ina’owen! Aki aso’ob orot yait o biyawasi i bowabow kakafin wairafin.”
25 Ya contesta el estaba bulak, “Na, no puede yo habla con ustedes si ele pecador ba o hende. Pero una cosa lang yo sabe, que antes pa yo bulak pero ahora ta puede ya yo mira.”
25 Orot iyafutih eo “Ayu men aso’ob i bowabow kakafin wairafin o en? Ayu sawar ta’imonamo asoso’ob i ayu matou fim ama’am naatu boun i anuw a’i’itah.”
26 Ya pregunta ya tamen sila, “Cosa man ya hace le contigo? Quemodo man gayot ya cura le el di tuyo maga ojos?”
26 Naatu orot hibatiy, “Abistanawat o isa sinaf? Mi’itube sinaf o mata botawiy?”
27 El gente ya contesta un poco rabiao ya, “Ya acaba ya yo habla con ustedes el cosa ya pasa, y no quiere man ustedes cree el cosa ya habla yo. Para cosa pa ustedes quiere oi otra vez? Quiere ba tamen ustedes queda el di suyo maga dicipulo?”
27 Orot iyafutih eo, “Ayu marasika kwa isa aoka naatu kwa men kwanowar. Aisim kwakokok anao maiye kwananowar? Ta’itin kwa auman kwakokok i ana bai’ufununayah kwanamatar?”
28 Que bien rabiao gayot ya queda el maga Pariseo con el estaba bulak, y ya principia sila ultraja con ele. Y ya habla pa, “Tu ya lang man dicipulo de aquel gente. Pero si por parte di amon, maga dicipulo came di Moises.
28 Hi’obaibiyab naatu hi’o, “O i nati orot ana bai’ufununayan, baise aki i Moses ana bai’ufununayah.
29 Sabe came que antes pa Dios ya habla con Moises, pero este gente no sabe came si de donde le ya sale.”
29 Aki aso’ob God mutufor Moses hairi hi’o, baise orot nati Jesu tibiwab, aki men kafa’imo aso’ob i menane na?”
30 Despues ya contesta el estaba bulak, “Que maca estrañar con ustedes, masquin ya cura le el di mio maga ojos pero no sabe gale ustedes de donde le ya sale!
30 Orot matan fim bigewasin iyafutih eo, “Abifofofor men kafaita! I menane nan kwa men kwaso’ob, baise i ayu matu fim iwa’an anuwanuw.
31 Sabe kita que Dios hende ta oi con el maga pecador si cosa favor ta pidi sila, sino Dios ta oi con aquellos quien ta adora y ta obedece con el di suyo maga mandamiento.
31 It Taso’ob bowabow kakafih wairafih God hai tur men enonowar. God ana sabuw i ana kok tesisinaf naatu isan tekakakaf i hai tur enonowar.
32 Ay, que ver! Desde el principio del mundo nuay pa kita oi acerca de un gente quien puede cura el ojos del bulak desde su nacimiento.
32 Men yait ta tafaram wanawanan orot matan fim auman tufuw ma’am matan botawiy nuwanuw ana tur nowaramih.
33 Si este gente nuay sale con Dios hende gayot ele ay puede hace el que ta hace le.”
33 Iti orot men Godane tanan na’at, i boro men karam iti bowabow tasinaf.”
34 Ya contesta sila con mas insulto, “Heh, tu pecador ya desde na vientre del di tuyo nana. Ta atrebe ba tu enseña canamon?” Despues ya arria sila con el estaba bulak afuera del di ila iglesia.
34 Iti isan hi’o, “O bowabow kakafin wanawanan itufuw ira’at iyey, i boun aki ini’obaiyi!” Naatu kou’ay barene hibotait tit ufun ma.
35 Cuando si Jesus ya oi que ya arria sila con el estaba bulak afuera del di ila iglesia, ya anda le busca con ese. Y cuando ya encontra le con ese, ya pregunta le, “Ahora, tiene ba tu fe con el Hijo del Hombre?”
35 Jesu orot hinun tit ufun ma’am ana tur nowar, naatu titita’ur anamaramaim ibatiy, “O Orot Natun kubitumitum?”
36 Ya contesta el gente, “Señor, habla conmigo si quien ese Hijo del Hombre para puede yo tene fe con ele.”
36 Orot Jesu ibatiy, “Regah, iti orot i menatan ku’o anowar saise i anitumitum!”
37 Ya habla si Jesus con ele, “Ya mira ya man tu con ele, y ahora el quien ta man cuento contigo cara cara amo ya le.”
37 Jesu orot isan eo, “Orot i iti kwi’i’itin, boun iti airi kwa’o’o.”
38 Ya habla el estaba bulak, “O, Señor, ahora ta cree ya gayot yo con uste.” Despues ya hinca le en frente di Jesus.
38 Naatu orot eo, “Regah, Ayu abitumatum.” Naatu Jesu nanamaim sun yowen kwafir.
39 Ya habla si Jesus, “Ya vene yo aqui na mundo como un juez, para el maga bulak ay puede mira, y el maga gente quien ta pensa que puede sila mira ay queda igual como aquellos maga bulak.”
39 Jesu eo, “Ayu ana iti tafaramaim atitit anayabin i sabuw ana kusibih, saise iyab mata fim boro hinanuw, naatu iyab tenuwanuw boro matah fimabe hinamatar.”
40 Tiene del maga Pariseo cerca con ele ya oi el cosa ya habla le, y ya pregunta sila, “Quiere ba decir que came tamen maga bulak?”
40 Pharisee afa nati’imaim bairi hima’am iti tur eo’o hinowar, naatu hibatiy, “Nati tur ku’o’o, aki auman matai fim?”
41 Ya contesta si Jesus, “Si deverasan ya lang era ustedes bulak, hende era culpable. Pero ta declara gayot ustedes que hende bulak, entonces culpable pa gayot ustedes.”
41 Jesu iyafutih eo, “Kwa mata fim na’at, kwa boro men kakafimih. Baise boun kwa kwa’o’o aki matai anuwanuw, kwa a kakafih i tema’am.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.