João 4
El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI
1 Ya llega na oido del maga Pariseo que si Jesus ta manda sigui con ele mas mucho dicipulo que con Juan, y ta bautisa tamen le canila,
1 Pharisee hinowar Jesu i bigegesairih naatu John natabir ana bai’ufununayah moumurih na’in bapataito ebitih,
2 pero el verdad hende man ele mismo ta bautisa, sino el di suyo maga dicipulo amo el quien ta hace ese.
2 turobe iti i men Jesu bapataito ebitih, baise i ana bai’ufununayah.
3 Cuando si Jesus ya oi que ya sabe ya el maga Pariseo acerca de ese, ya sale le na Judea y ya anda otra vez para na Galilea.
3 Anamaramaim Jesu, i Judea ihamiy naatu matabir maiye in Galilee.
4 Mientras ta camina le necesita le pasa anay na Samaria, el lugar del maga hende-Judio.
4 Boun ana remoramaim i boro Samaria wanawanan narun nan.
5 Poreso ya llega le na Sychar, un pueblo na Samaria, y este lugar cerca lang na lote que antes pa si Jacob ya dale con su anak si Jose.
5 Imih i Samaria bar merar wabin Sychar tit, Jacob ana me kamar i natun Joseph bitin i sisibinamaim.
6 Talla el poso ta man tubut agua que antes pa gayot si Jacob ya abri. Ahora como medio dia ya, si Jesus ya senta na canto del poso, cay bien cansao ya le del caminada.
6 Jacob ana harew karakar i nati’imaim, naatu Jesu ef nan hahar, karakar sisibin mara’at ma. Nati i ouyit.
7 — ausente —
7 Samaria babin harew huninamih nan anamaramaim, Jesu babin isan eo, “Karam harew ititu atatom?Jesus Samaritan babin hairi tibidudur|alt="Jesus talking to Samaritan woman" src="CN01674B.TIF" size="col" loc="Jhn 4.7" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="4.7"
8 — ausente —
8 I ana bai’ufununayah hin bar merar bay tobonamih.
9 Despues ya contesta el mujer, “Que ver! Uste un Judio y yo un Samaritana, porque man uste conmigo ta pidi agua?” Espantao gayot ele cay sabe le el maga Judio hende ta ledia con el maga gente de Samaria.
9 Samaria babin Jesu isan eo, “O i Jew naatu ayu i Samaria babin. Mi’itube ayu isou harewamih kufefefeyan?” (Jew hai naukwat, o hai kerowas boro men Samaria bairi hinafaram hinaa hinatom.)
10 Ya contesta si Jesus, “Si sabe lang uste el cosa Dios quiere dale con uste, y si sabe lang tamen uste si quien ta pidi con uste toma agua, ya pidi era uste con ele y ya dale era le con uste el agua que ta dale vida con el maga gente.”
10 Jesu, babin isan iya’afut eo, “O God ana siwar itasoso’ob na’at yait o isa harew tomamih efefeyan, o boro itibatiy i boro yawas ana harew tit itatom”.
11 Entonces ya habla el mujer con ele, “Ñor, nuay gane uste alguna cosa para tabia, y bien hondo gayot el poso. Donde man ay saca uste aquel agua que ta dale vida con el maga gente?
11 Babin eo, “Aro, o taratarfuruwen men ibai ina naatu karakar ana sou i manin na’in ra’iy in. Karakar menatanamaim boro iti yawas ana harew inab?
12 Mas grande pa ba el di uste autoridad que con el di aton tatarabuelo si Jacob? Ele ya dale canaton este poso, y el di suyo maga anak pati el di ila maga animal ya toma el agua de este poso.”
12 Iti karakar i aki agir Jacob kair imaim ma tomatom, naatu ana haru ana for ouman. Iti karakar aki iti. O taiyuw ku’o’o, o Jacob inatabir?
13 Ya contesta si Jesus, “Aquellos quien ay toma el agua de este poso ay queda pa con sequia otra vez.
13 Jesu iya’afut eo, “Orot babin etei iti harew natomatom boro sikan namamah maiye,
14 Pero si quien ay toma el agua que yo puede dale con ele, nunca mas ay man sequia otra vez, cay este agua que ta dale yo ay queda como un tuburan adentro con ele, que ay man tubut siempre, y ese agua ay dale vida eterna con ele.”
14 baise yait ayu harew anitin natomatom boro men sikan namamah. Naatu harew nati ayu anabitin boro wanawananamaim harew buruburur namatar. Naatu yawas’anaharew imaim na’in nitin, naatu yawas wanatowan nab.
15 Ya habla el mujer, “Señor, dale dao conmigo ese clase de agua, para hende na yo man sequia, ni hende na yo necesita anda pa aqui para saca agua.”
15 Babin Jesu isan eo,” Aro, harew nati ayu kwiti saise ayu men sikou namamaa nan naatu men mar etei iti’imaim harew huninamih anan.”
16 Ya habla si Jesus, “Na, anda anay llama con el di uste marido, y bira aqui ole.”
16 Jesu babin iu, “Kwen ku’af aaw isan naatu kumatabir kuna.”
17 Ya contesta el mujer, “Nuay gane yo marido.”
17 Babin iya’afut eo, “Ayu aawu en.” Jesu eo,” O aaw en ku’o’o i turobe.”
18 Ya habla si Jesus, “Amo gayot el ta habla uste, que nuay uste marido. Cay masquin ya tene uste cinco gente como marido, y ese gente ta vivi junto con uste ahora, hende di uste marido. Ya habla uste conmigo el verdad.”
18 Anababatun, o oro’orot etei five, i aa’awanen naatu orot iti boun airi kwama’am i men o aawamih. Abistan iti boun i’o’o i turobe.”
19 Ya habla el mujer, “Ay Señor! Un profeta gale uste!
19 Babin eo, “Aro, ayu ai’iti, o i dinab orot.”
20 El maga tatarabuelo del di amon maga Samaritanos ya adora con Dios alla na Monte de Gerizim, pero ustedes maga Judio ta habla que necesita kita adora con Dios alla gayot na Jerusalem.”
20 “Aki ai a’agir iti oyawemaim hikwakwafir, baise kwa Jew kwa’o’o kwafiren efan i Jerusalemamaim tanakwafir.”
21 Ya habla si Jesus con ele, “Ñora, cree uste conmigo, que ay llega el tiempo cuando el maga gente hende na ay adora con Dios Padre na Monte de Gerizim ni alla pa na Jerusalem.
21 Jesu eorereb eo, “Babin ayu initutumu, veya i enan anamaramaim kwa boro men Tamat no oyawemaim o Jerusalemamaim kwanakwafir.
22 Ustedes maga Samaritanos no sabe si con quien ustedes ta adora, pero came maga Judio sabe gayot con quien came ta adora, cay el quien ay salva con todo el maga gente ta sale na nacion Judio.
22 Kwa Samaria men kwaso’ob abistan kwakwakwafir, aki aso’ob abistan a kwakwafir, anayabin yawas i Jew sabuw biyahine na.
23 Cerca ya el tiempo cuando el maga devoto ay adora con Dios Padre con sincero corazon y deverasan gayot. Y masquin ahora ta principia ya sila adora ansina. Ese el clase de gente que Dios quiere para adora con ele.
23 Veya i enan naatu natitaka anamaramaim anababatun kwafirenayah boro Regah turobe naatu Anuninamaim hinakwafir, naatu kwafirinayah iti na’atube i boun Regah enunuwet.
24 El Dios un espiritu, y si quien ta adora con ele necesita adora con ele con sincero corazon.”
24 God i Anunin, naatu i ana kwafirenayah i turobe naatu Anuninamaim hinakwafir.”
25 El mujer ya habla con ele, “Sabe man yo que el Mesias ay vene despues, con quien ta llama tamen sila el Cristo, y al vener le ay esplica le canaton todo las cosas.”
25 Babin eo, “Ayu nati Roubininenayan i aso’ob (Keriso terarouw) i enan. I nanan ana veya i boro sawar etei it isat nakubuna.”
26 Despues ya habla si Jesus con ele, “Yo ya el Cristo quien ahora ta conversa con uste.”
26 Imaibo Jesu eorereb eo, “Ayu i yait? Ayu yait airit ta’o’o.”
27 Aquel mismo hora ya llega el maga dicipulo, y bien espantao gayot sila cuando ya mira que ta man cuento le con el mujer na publico. Pero nuay ni uno di ila ya habla, “Ñora, cosa man uste quiere?” o “Señor, porque man uste ta man cuento con este mujer?”
27 Jesu eo oumatan, ana bai’ufununayah himatabir hina hitit naatu Jesu babin hairi hibidudur hi’itih hi’ororsa’ir. Baise men yait ta kok babin tibatiy, o Jesu hitibatiy, “Anayabin aisimamih babin airi kwabidudur?”
28 Despues el mujer ya deja el di suyo tibor sin llenar de agua, y ya volve le ole para na pueblo, y ya habla con el maga gente alla,
28 Naatu babin ana harew hunihun ihamiy, i matabir in bar merar tit naatu sabuw nati’imaim hima’am hai tur eo’wen,
29 “Vene ustedes mira! Tiene alla un gente quien ya habla conmigo todo las cosas que ya hace yo, y no conoce gane came dos! Puede ser ele ya gaja el Cristo!”
29 Kwana tan orot kwa’itin, sawar abistanawat asisinaf etei’imak au tur eowen. Ta’itin i Roubinineyan wariten?”
30 Poreso el maga gente ya sale na ciudad para anda mira con Jesus.
30 Naatu bar merar hihamiy naatu sabuw etei ef hinuwet hin Jesu biyan hitit.
31 Mientras tanto el maga dicipulo ya suplica con Jesus, y ya habla, “Maestro, come anay.”
31 Nati ana veya’amaim ana bai’ufununayah hi’o, “Bai’obaiyenayan bay ta ku’aan ya kurutan!”
32 Pero ya habla le canila, “Tiene yo comida que no sabe ustedes de cosa.”
32 Baise i isah eo, “Ayu au bay menamaim ana’ani’aan kwa men kafa’imo kwaso’ob.”
33 Despues el maga dicipulo ta man preguntajan, “Tiene gaja quien ya lleva comida con ele?”
33 Imih bai’ufununayah taiyuwih hima hi’o, “Ta’itin sabuw afa bay hibow hina hitin eaa wariten?”
34 Ya habla si Jesus canila, “El comida di mio amo el obediencia di mio para hace el querer del Dios Padre quien ya manda conmigo aqui, y para completa el trabajo que ya manda le conmigo hace.
34 Jesu eo, “Ayu au bay, i yait ayu biyafaru i anakok anabosiyasiyar anasinaf naatu bowabow ayu bitu i anabow anisawar.
35 Tiene ustedes un hablada que tiene pa gayot cuatro meses de esperar para puede cosecha. Pero ta habla gayot yo con ustedes, mira enbuenamente con ese maga gente quien ta vene conmigo. Puede kita compara con esos con el maga fruta bien maduru que el dueño ay puede ya cosecha.
35 Kwa iti na’atube kwa’o’o, ’Sumar kwafe’en o tafanamaim aki boro anafour’. Baise a tur ao’owen, Kwa matatoniwa’an me kwana’itin gewas naatu bay iyamur sawar fourin isan ana veya tit.
36 El quien ta corta con el maga frutas ta recibi el pago, y este fruta ta representa el maga alma quien ay vivi hasta para cuando. Despues aquel quien ta sembra pati el quien ta corta, ay puede tene alegria junto.
36 Boun auman fourayan boro hibaiyan ana kabay nab, naatu bay four eya’ay ma’ama wanatowan isan, imih ta’itin tanumayan naatu fourayan i hairi auta’imon hiniyasisir.
37 Entonces deverasan el hablada que tiene quien ta sembra, y tiene quien ta cosecha.
37 Abistan hi’o’o i turobe, “Orot ta’imon etatanum naatu orot ta’imon efafour”.
38 Ya manda yo con ustedes anda corta donde ustedes nuay sembra. Maga otros ya hace el trabajo, y ahora ustedes amo el quien ta cosecha el fruta del di ila trabajo.”
38 “Efan men imaim ima ibowabow, ayu aiyafari kwenan inafouramih naatu i hai fairamaim hibowabow o nonowatin inafour inaa’amih”.
39 Tiene mucho del maga Samaritano de ese pueblo ya cree ya con Jesus por causa del testimonio del mujer cuando ya habla le, “Tiene un gente quien ya habla conmigo todo las cosas que ya hace yo.”
39 Samaria moumurih maiyow nati bar merar Jesu hitumitum anayabin babin ana turamaim, “I ayu au sinaf etei eo anowar”.
40 Poreso cuando ya llega ya el maga Samaritano na poso donde sentao si Jesus, ya invita sila con ele esta tamen anay alla canila. Entonces si Jesus ya queda alla por dos dias,
40 Imih anamaramaim Samaria sabuw hina Jesu biyan hititit, hifefeyan bairi ma isan, imih veya rou’ab bairi hima.
41 y mucho pa gayot gente ya cree cuando ya oi sila el di suyo enseñanza.
41 Sabuw moumurin maiyow hitumatum anayabin i ana turamaim,
42 Y ya habla sila con el mujer, “Ahora ta cree came con ele, hende lang por causa del cosa ya habla uste canamon, sino por causa del di suyo maga palabra que came mismo ya oi, y ahora sabe gayot came que ele amo el Salvador del mundo.”
42 naatu babin isan hi’o, “Aki bounabo abitumatum, men babin i’o isan, baise abistan tur eo’o aki taiyuwika taini anowar”.
43 Despues de gastar ele dos dias na Sychar, si Jesus y el di suyo maga dicipulo ya sale de alli y ya anda camina para na Galilea.
43 Veya rou’ab sasawar ufunamaim Jesu efan nati ihamiy, naatu au Galilee na’at misir in.
44 Si Jesus mismo ya habla que nuay ningunos ta dale respeto con el profeta na di suyo mismo lugar.
44 Anayabin i taiyuwin isan eorereb eo, “Dinab orot taiyuwin ana tafaram sabuw isan men tekakakaf”.
45 Cuando ya llega le na Galilea, ya recibi con ele el maga gente con alegria, cay ya mira sila el cosa ya hace si Jesus cuando estaba le alla na Jerusalem durante el Celebracion del Passover, cay sila tamen ya atende aquel celebracion.
45 Imih anamaramaim na Galilee titit, sabuw ana merar hiyi hibai. Anayabin hin Jerusalem Tar Nowaten Hiyuw aa isan hiruru’ay, nati’imaim sawar abistanawat sinaf hi’i’itin isan.
46 Despues si Jesus pati su maga dicipulo ya bira otra vez na Cana, aquel lugar donde ya hace le con el agua para queda vino. Aquel mismo tiempo tiene un oficial na Capernaum quien ta trabaja na gobierno, y tiene le un anak hombre enfermo.
46 Naatu matabir maiye in Canna tit, nati Canna i Galilee wanawanan, imaim harew botabir wine mamatar. Naatu nati’imaim gawan ana orot ukwarin natun sawow Capernaumamaim inu’in.
47 Aquel oficial ya oi el noticia que si Jesus ya sale na Judea y talla ya na Cana de Galilea, poreso ya anda gane ele na Cana y ya suplica con Jesus para sigui con ele na Capernaum. Quiere le que si Jesus ay cura con el di suyo anak, cay bien grave gayot.
47 Jesu Judea’ane na Galilee tit ma’am ana tur na nowar. Misir in biyan tit ana tur eowen naatu ifefeyan i tare tan natun sawow inu’in tiyawas i kafa’imo namorob.
48 Despues ya habla si Jesus con el oficial, “Si hende uste ay mira un milagro, nunca gayot uste ay cree.”
48 Jesu sabuw iuwih, “Kwa sabuw ina’inan naatu baifofofor kwana’itah, baise boro men kwanitumatum.”
49 Ya contesta el oficial, “Señor, favor, vene ya gayot y sigui conmigo antes de murir el di mio anak.”
49 Gawan ana orot ukwarin Jesu isan eo, “Aro, inare tananabo au kek namorob.”
50 Despues ya habla si Jesus, “Volve ya uste, cay el di uste anak ay puede continua vivi.”
50 Jesu orot isan eo, “Kwen! O a kek yawas ema’am!” Orot itumatum abistan Jesu tur isan eo naatu ana ef rura’ah in.
51 Mientras ta camina le, el di suyo maga ayudante ya anda encontra con ele, y ya habla, “Ñor, el di uste anak ay vivi pa!”
51 I ra’iy inan efamaim ana akir orot bairi hitar naatu ana tur hi’owen, “O a kek i yawas ema’am
52 Despues ya pregunta le si cosa hora ya queda bueno su anak, y ya habla sila, “Ayer tarde como maga ala una nuay mas le calor.”
52 Naatu ibatiyih, Veya abistanamaim au kek yawas?” Naatu i hiya’afut hi’o, “Fai ouyit one korok na’atube imaim sawow ihamiy”.
53 Entonces ya acorda el tata que ese hora gayot cuando ya habla si Jesus con ele, “Di uste anak ay puede continua vivi.” Poreso ele pati todo el maga gente na di suyo casa ya cree y ya tene fe con Jesus.
53 Naatu imaibo tamah not nati ana veya Jesu eo, “O a kek i boro nayawas.” Imih nati ana baremaim hima’am etei hitumatum.
54 Este amo el segundo milagro si Jesus ya hace na Galilea despues de salir ele na Judea.
54 Iti ina’inan bairu’abin men tesinaf emamatar Jesu sinaf matar, no Judea’ane na au Galilee inan ufunamaim.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.