Mateus 15

Ri c'ac'ac' Testamento pa kach'ab'al (CAKSNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Y icꞌo nicꞌaj achiꞌaꞌ fariseos y nicꞌaj achiꞌaꞌ escribas ri i-patanak Jerusalén xaꞌjiel-apa riqꞌuin ri Jesús y xquicꞌutuj cha:
1 Então alguns fariseus e alguns mestres da Lei vieram de Jerusalém para falar com Jesus e lhe perguntaram:
2 ¿Karruma ri a-discípulos man niquiꞌan ta incheꞌl ri bꞌeꞌn can cuma ri kateꞌt-kamamaꞌ? Ruma ri a-discípulos atreꞌ man niquichꞌaj ta quikꞌaꞌ antok ncaꞌvaꞌ, xaꞌchaꞌ.
2 — Por que é que os seus discípulos comem sem lavar as mãos, desobedecendo assim aos ensinamentos que recebemos dos antigos?
3 Y ri Jesús xucꞌutuj chica ijejeꞌ: ¿Y ixreꞌ, karruma joꞌc ri quicꞌutun can ri ivateꞌt-imamaꞌ ri ntiꞌan, y man ntiꞌan ta ri ru-mandamiento ri Dios?
3 Jesus respondeu:
4 Ruma ri Dios nuꞌon mandar: Caꞌbꞌanaꞌ respetar ri atie-atataꞌ. Y jun ri ncaꞌrukal ri rutie-rutataꞌ, tiquimisas; man tijoyovax roch. Quireꞌ ruꞌeꞌn ri Dios.
4 Pois Deus disse: “Respeite o seu pai e a sua mãe!” E disse também: “Que seja morto aquele que amaldiçoar o seu pai ou a sua mãe!”
5 Pero ixreꞌ ntiꞌej: Chica-na ri nuꞌej chica ri rutie-rutataꞌ chi manak cheꞌl ncaꞌrutoꞌ, ruma nojiel ri cꞌo riqꞌuin xa ruyoꞌn chic cha ri Dios;
5 Mas vocês ensinam que, se alguém tem alguma coisa que poderia usar para ajudar os seus pais, em sinal de respeito, mas diz: “Eu dediquei isto a Deus”,
6 ri jun reꞌ ya man nicꞌatzin ta chi ncaꞌruꞌon respetar ri rutie-rutataꞌ. Riqꞌuin ri ntiꞌej, can kꞌalaj chi ixreꞌ joꞌc ntivajoꞌ ntiꞌan ri quicꞌutun can ri ivateꞌt-imamaꞌ, y ibꞌanun cha ri ru-mandamiento ri Dios chi man jun rakalien.
6 então não precisa ajudar os seus pais. Assim vocês desprezam a mensagem de Deus para seguir os seus próprios ensinamentos.
7 Ixreꞌ xa caꞌyeꞌ ipalaj. Xa otz rubꞌixic ruꞌeꞌn can chivij ri profeta Isaías. Quireꞌ cꞌa nuꞌej:
7 Hipócritas! Isaías estava certo quando disse a respeito de vocês o seguinte:
8 Ri vinak reꞌ joꞌc riqꞌuin ri quichiꞌ niquiyaꞌ nukꞌij,
8 “Deus disse:
9 Xa man jun nicꞌatzin ri niquiꞌan antok niquiyaꞌ nukꞌij,
9 A adoração deste povo é inútil,
10 Y ri Jesús xaꞌrayuoj-apa ri vinak ri quimaluon-quiꞌ chireꞌ y xuꞌej chica: Tivaxaj otz ri xtinꞌej chiva y tiꞌka pan iveꞌ (tibꞌanaꞌ entender).
10 Jesus chamou a multidão e disse:
11 Ri nibꞌano tzꞌil cha jun vinak man ja ta ri kax ri ncaꞌrutej-ka. Ri nibꞌano tzꞌil cha jun vinak, ja ri itziel kax ri ncaꞌiel-pa riqꞌuin.
11 Não é o que entra pela boca que faz com que alguém fique
12 Y ri discípulos xaꞌjiel-apa riqꞌuin ri Jesús, y xquiꞌej cha: Ri achiꞌaꞌ fariseos xpa quiyoval antok xcaꞌxaj ri xaꞌej, xaꞌchaꞌ cha.
12 Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Sabe que os
13 Pero ri Jesús xuꞌej chica ri ru-discípulos: Nojiel ri man ticuon ta ruma ri Nataꞌ ri cꞌo chila chicaj, can xticꞌuk-el.
13 Jesus respondeu:
14 Quiꞌiyaꞌ can chireꞌ. Ijejeꞌ xa i-muoy quibꞌanun riqꞌuin ri cataꞌn, y ncaꞌquicꞌuaj nicꞌaj chic muoy. Y xa ri muoy nucꞌuaj jun chic muoy, junan xcaꞌbꞌatzak pa jul.
14 Não se preocupem com os fariseus. São guias cegos. E, quando um cego guia outro, os dois acabam caindo num buraco.
15 Y ri Pedro xuꞌej cha ri Jesús: Tabꞌanaꞌ explicar chika, chica nibꞌano tzꞌil cha jun vinak.
15 Então Pedro pediu: — Explique para nós aquilo que o senhor disse antes.
16 Y ri Jesús xuꞌej: ¿Ixreꞌ jeꞌ man niꞌka ta pan iveꞌ (man ntiꞌan ta entender) ri xinꞌej?
16 Jesus disse:
17 ¿Man niꞌka ta pan iveꞌ (man ntiꞌan ta entender) chi nojiel ri nutej-ka xa chupan nika-ve-ka, y después ntiel-el?
17 O que entra pela boca vai para o estômago e depois sai do corpo.
18 Ri nibꞌano tzꞌil cha jun vinak, ja ri itziel tak tzij ri ncaꞌruꞌej, ruma nojiel reꞌ xa pa ránima ntiel-pa.
18 Mas o que sai da boca vem do coração. É isso que faz com que a pessoa fique impura.
19 Ruma xa pa cánima ri vinak ncaꞌpa-ve ri itziel tak kax ri niquiꞌan pensar, ri ncaꞌquimisan, ri i-cꞌulan y ri man i-cꞌulan ta niquicanuj-quiꞌ chi niquiꞌan pecado, ri ncaꞌlakꞌ, ri niquitzꞌak tzij chiquij nicꞌaj chic, y ri itziel ncaꞌchꞌoꞌ chiquij nicꞌaj chic.
19 Porque é do coração que vêm os maus pensamentos, os crimes de morte, os adultérios, as imoralidades sexuais, os roubos, as mentiras e as calúnias.
20 Nojiel reꞌ, jareꞌ ri nibꞌano tzꞌil cha jun vinak. Pero xa jun vinak man nuchꞌaj ta rukꞌaꞌ antok niva-ka, man jun tzꞌil nuꞌon cha ri ránima. Quireꞌ xuꞌej ri Jesús.
20 São essas coisas que fazem com que alguém fique impuro. Mas comer sem lavar as mãos não torna ninguém impuro.
21 Y ri Jesús xiel-el chireꞌ, y xꞌa cꞌa chupan jun lugar cierca ri tanamet quibꞌinan Tiro y Sidón.
21 Jesus saiu dali e foi para a região que fica perto das cidades de Tiro e de Sidom .
22 Y chireꞌ cꞌo jun ixok aj-Canaán. Jajaꞌ xalka riqꞌuin ri Jesús, y nucꞌutuj favor cha y can riqꞌuin ruchukꞌaꞌ nuꞌej: ¡Ajaf, ri at Rumáma can ri rey David, tajoyovaj noch! Ri val-xtan cꞌo jun itziel espíritu riqꞌuin, y can altíra nuꞌon sufrir pa rukꞌaꞌ.
22 Certa mulher cananeia, que morava naquela terra, chegou perto dele e gritou: — Senhor,
23 Pero ri Jesús man xchꞌoꞌ ta cha ri ixok. Y ri discípulos xaꞌjiel-apa riqꞌuin ri Jesús y xquiꞌej cha: Taꞌej cha ri ixok reꞌ chi ticꞌujieꞌ can, ruma patanak chikij y can altíra nisiqꞌuin nichꞌoꞌ.
23 Mas Jesus não respondeu nada. Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Mande essa mulher embora, pois ela está vindo atrás de nós, fazendo muito barulho!
24 Y ri Jesús xuꞌej: Inreꞌ xitak-pa joꞌc quichin ri israelitas, ri incheꞌl ri ovejas ri i-sachnak can, xchaꞌ.
24 Jesus respondeu:
25 Can ja xpa ri ixok y xalxuquieꞌ choch, y xuꞌej cha: ¡Ajaf, quinatoꞌ! xchaꞌ.
25 Então ela veio, ajoelhou-se aos pés dele e disse: — Senhor, me ajude!
26 Ri Jesús xuꞌej cha ri ixok: Man otz ta nicꞌan-el ri qui-simíta ri acꞌolaꞌ y niyoꞌx chica ri tzꞌeꞌ.
26 Jesus disse:
27 Y ri ixok xuꞌej: Ajaf, can ketzij ri naꞌej. Pero ri tzꞌeꞌ ncaꞌquimol ri rupixqꞌuil ri simíta ri ncaꞌquitzak-ka ri cajaf choch ri mesa.
27 — Sim, senhor, — respondeu a mulher — mas até mesmo os cachorrinhos comem as migalhas que caem debaixo da mesa dos seus donos.
28 Y ri Jesús xuꞌej cha ri ixok: Can altíra acukubꞌan acꞌuꞌx viqꞌuin. Can tibꞌanataj cꞌa ri navajoꞌ, xchaꞌ cha. Y can chupan ri huora reꞌ, ri itziel espíritu ri cꞌo riqꞌuin ri ral-xtan ri ixok, ja xiel-el.
28 — Mulher, você tem muita fé! — disse Jesus. — Que seja feito o que você quer! E naquele momento a filha dela ficou curada.
29 Ri Jesús xuyaꞌ can ri lugar reꞌ y xꞌa cierca ri mar Galilea, xjotieꞌ paroꞌ ri chꞌiti juyuꞌ ri cꞌo chireꞌ y chireꞌ xbꞌatzꞌuye-ve.
29 Jesus saiu dali e foi até o lago da Galileia. Depois subiu um monte e sentou-se ali.
30 Y can iqꞌuiy vinak xaꞌlka riqꞌuin, i-quicꞌamun-pa ri i-jacajic ncaꞌin, ri i-muoy, ri i-miem, ri man otz ta quikꞌaꞌ y nicꞌaj chic ri jun-ve chic roch yabꞌil ntuoc chica. Quinojiel xaꞌyoꞌx choch ri Jesús, y quinojiel xaꞌruꞌon sanar.
30 E foram até Jesus grandes multidões levando coxos, aleijados, cegos, mudos e muitos outros doentes, que eram colocados aos seus pés. E ele curou todos.
31 Y ruma ri xuꞌon ri Jesús quiqꞌuin ri ncaꞌyavaj, ri vinak can xaꞌchapataj; ruma ri i-miem, ncaꞌchꞌoꞌ; ri man otz ta ri quikꞌaꞌ, xaꞌcꞌachoj; ri ncaꞌjacajot ncaꞌin, can otz yan chic ncaꞌin; y ri muoy ncaꞌtzuꞌn yan chic. Rumareꞌ ri vinak can xquiyaꞌ rukꞌij ri Ru-Dios ri Israel.
31 O povo ficou admirado quando viu que os mudos falavam, os aleijados estavam curados, os coxos andavam e os cegos enxergavam. E todo o povo louvou ao Deus de Israel.
32 Y ri Jesús xaꞌrayuoj ri ru-discípulos y xuꞌej chica: Altíra nijoyovaj quivach ri vinak, ruma oxeꞌ kꞌij icꞌo viqꞌuin y manak chic ri chica niquitej. Y xa ncaꞌntak ta el y xa man ncaꞌvaꞌ ta el, man nivajoꞌ ta; xa xcaꞌbꞌatzak pa tak bꞌay ruma viꞌjal, xchaꞌ.
32 Jesus chamou os seus discípulos e disse:
33 Y ri ru-discípulos xquiꞌej cha: Chupan va lugar va manak jay. ¿Pacheꞌ nakila-pa simíta chi ncaꞌkatzuk quinojiel?
33 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
34 Pero ri Jesús xucꞌutuj chica: ¿Janeꞌ (jaroꞌ) simíta cꞌo iviqꞌuin? Y ijejeꞌ xquiꞌej: Cꞌo siete (vukuꞌ) simíta y jutzꞌit chꞌitak car, xaꞌchaꞌ cha.
34 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete pães e alguns peixinhos! — responderam eles.
35 Y ri Jesús xuꞌej chica ri vinak chi caꞌtzꞌuye-ka pan ulief.
35 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão.
36 Y xutzꞌom ri siete (vukuꞌ) simíta y ri car, xuyaꞌ tiox bꞌaꞌ cha ri Dios, xaꞌruper y xuya-el chica ri ru-discípulos y ri ru-discípulos xiꞌquiyaꞌ chica quinojiel ri vinak.
36 Depois pegou os sete pães e os peixes e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
37 Can quinojiel xaꞌvaꞌ otz y jaꞌal xnuoj quipan; y xmuol siete (vukuꞌ) chacach ri jutak pir ri xuꞌon suobra.
37 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
38 Y ri xaꞌvaꞌ, joꞌc ri achiꞌaꞌ icajeꞌ mil. Y ri ixokiꞌ y ri acꞌolaꞌ ri xaꞌvaꞌ man xaꞌjilax ta.
38 Os que comeram foram quatro mil homens, sem contar as mulheres e as crianças.
39 Y antok ri Jesús i-rubꞌanun chic despedir ri vinak, jajaꞌ xuoc-el chupan ri barco, y xꞌa cꞌa jun lugar rubꞌinan Magdala.
39 Então Jesus mandou o povo embora, subiu no barco e foi para a região de Magadã .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.