Marcos 7
Ri c'ac'ac' Testamento pa kach'ab'al (CAKSNT) vs NVT
1 Y chirij ri Jesús xquimol-quiꞌ ri achiꞌaꞌ fariseos, y nicꞌaj achiꞌaꞌ escribas ri i-patanak Jerusalén.
1 Certo dia, alguns fariseus e mestres da lei chegaram de Jerusalém para ver Jesus.
2 Y ri achiꞌaꞌ reꞌ xaꞌquitzꞌat chi icꞌo chiquivach ri ru-discípulos ri Jesús ri man niquichꞌaj ta quikꞌaꞌ antok ncaꞌvaꞌ. Chiquivach ijejeꞌ man sak ta quikꞌaꞌ. Y rumareꞌ man otz ta ri xquiꞌej chiquij, ruma man niquiꞌan ta incheꞌl niquiꞌan ijejeꞌ.
2 Observaram que alguns de seus discípulos comiam sua refeição com as mãos impuras, ou seja, sem lavá-las.
3 Ruma ri achiꞌaꞌ fariseos y quinojiel ri nicꞌaj chic vinak israelitas, xa ja ri bꞌeꞌn can cuma ri cateꞌt-quimamaꞌ, xa jareꞌ ri ncaꞌquiꞌan. Ruma xa man niquichꞌaj ta quikꞌaꞌ qꞌuiy mul, ja man ncaꞌvaꞌ ta.
3 (Pois todos os judeus, sobretudo os fariseus, não comem sem antes lavar cuidadosamente as mãos, como exige a tradição dos líderes religiosos.
4 Y antok ncaꞌtzalaj-pa pa qꞌuiyiꞌal, xa man niquijoskꞌij ta quiꞌ incheꞌl ri bꞌeꞌn can, man ncaꞌvaꞌ ta. Y icꞌo nicꞌaj chic kax ri niquiꞌan jeꞌ; incheꞌl antok niquichꞌaj ri vasos ri richin niquikun quiyaꞌ chupan, ri xára, ri lak ri bꞌanun cha chꞌichꞌ y hasta ri quichꞌat quireꞌ niquiꞌan cha.
4 Quando chegam do mercado, não comem coisa alguma sem antes mergulhar as mãos em água. Essa é apenas uma das muitas tradições às quais se apegam, como a lavagem de copos, jarras e panelas. )
5 Rumareꞌ ri achiꞌaꞌ fariseos y ri achiꞌaꞌ escribas xquicꞌutuj cha ri Jesús: ¿Karruma ri a-discípulos man niquiꞌan ta incheꞌl ri bꞌeꞌn can cuma ri kateꞌt-kamamaꞌ, ruma antok ncaꞌvaꞌ xa man niquichꞌaj ta quikꞌaꞌ?
5 Então os fariseus e mestres da lei lhe perguntaram: “Por que seus discípulos não seguem a tradição dos líderes religiosos? Eles comem sem antes realizar a cerimônia de lavar as mãos!”.
6 Pero ri Jesús xuꞌej chica ri achiꞌaꞌ reꞌ: Ixreꞌ xa caꞌyeꞌ ipalaj. Xa otz rubꞌixic ruꞌeꞌn can chivij ri profeta Isaías. Ri xutzꞌibꞌaj can, quireꞌ nuꞌej:
6 Jesus respondeu: “Hipócritas! Isaías tinha razão quando profetizou a seu respeito, pois escreveu: ‘Este povo me honra com os lábios, mas o coração está longe de mim.
7 Xa man jun nicꞌatzin ri niquiꞌan antok niquiyaꞌ nukꞌij,
7 Sua adoração é uma farsa, pois ensinam doutrinas humanas como se fossem mandamentos de Deus’.
8 Ixreꞌ xa iyoꞌn can jun lado ri ru-mandamiento ri Dios. Xa ja ri tradición ri ntiꞌan, cheꞌl antok ntichꞌaj ri xára y ri vasos ri richin ntikun iyaꞌ chupan. Y nicꞌaj chic kax incheꞌl reꞌ ri ntiꞌan.
8 Vocês desprezam a lei de Deus e a substituem por sua própria tradição”.
9 Y ri Jesús xuꞌej jeꞌ chica: Ixreꞌ joꞌc ri quicꞌutun can ri ivateꞌt-imamaꞌ ri ntiꞌan, rumareꞌ ibꞌanun cha ri ru-mandamiento ri Dios chi man jun rakalien.
9 Disse ainda: “Vocês se esquivam com habilidade da lei de Deus para se apegar à sua própria tradição.
10 Ruma ri ru-mandamiento ri Dios ri i-rutzꞌibꞌan can ri Moisés, nuꞌej: Caꞌbꞌanaꞌ respetar ri atie-atataꞌ. Y jun ri ncaꞌrukal ri rutie-rutataꞌ, tiquimisas; man tijoyovax roch. Quireꞌ ri tzꞌibꞌan can.
10 Por exemplo, Moisés deu esta lei: ‘Honre seu pai e sua mãe’ e ‘Quem insultar seu pai ou sua mãe será executado’.
11 Pero ixreꞌ ntiꞌej: Basta chi jun ache nuꞌej cha ri rutataꞌ o cha ri rutieꞌ: Inreꞌ manak cheꞌl nquixtoꞌ, ruma nojiel ri cꞌo viqꞌuin xa Corbán (ri tzij Corbán nrajoꞌ nuꞌej: Nuyoꞌn chic cha ri Dios).
11 Vocês, porém, ensinam que alguém pode dizer a seus pais: ‘Não posso ajudá-los. Jurei entregar como oferta a Deus aquilo que eu teria dado a vocês’.
12 Y riqꞌuin ri ntiꞌej, can kꞌalaj chi ixreꞌ ntiꞌan chica ri achiꞌaꞌ chi man jun chic kax tiquiyaꞌ chica ri quitie-quitataꞌ.
12 Com isso, desobrigam as pessoas de cuidarem dos pais,
13 Riqꞌuin reꞌ, ixreꞌ xa man jun rakalien ibꞌanun cha ri ruchꞌabꞌal ri Dios. Ruma joꞌc ri quicꞌutun can ri ivateꞌt-imamaꞌ, joꞌc reꞌ ntivajoꞌ ntiꞌan. Y icꞌo jeꞌ nicꞌaj chic kax incheꞌl reꞌ ri ntiꞌan.
13 anulando a palavra de Deus a fim de transmitir sua própria tradição. E esse é apenas um exemplo entre muitos outros”.
14 Y ri Jesús xaꞌrayuoj-apa quinojiel ri vinak ri quimaluon-quiꞌ chireꞌ y xuꞌej chica: Tivaxaj otz ixvonojiel ri xtinꞌej chiva y tiꞌka pan iveꞌ (tibꞌanaꞌ entender).
14 Jesus chamou a multidão para perto de si e disse: “Ouçam, todos vocês, e procurem entender.
15 Ri nibꞌano tzꞌil cha jun vinak man ja ta ri kax ri ncaꞌrutej-ka. Ri nibꞌano tzꞌil cha jun vinak, ja ri itziel kax ri ncaꞌiel-pa riqꞌuin.
15 Não é o que entra no corpo que os contamina; vocês se contaminam com o que sai do coração.
16 Ri cꞌo ruxiquin chi nraꞌxaj, can tiraꞌxaj ri xinꞌej. Quireꞌ xuꞌej ri Jesús chica ri vinak.
16 Quem tem ouvidos para ouvir, ouça com atenção!”.
17 Y jajaꞌ xaꞌruyaꞌ can ri vinak, y xꞌa chupan jun jay. Y ri ru-discípulos xquicꞌutuj cha ri chica nuꞌej ri parábola (cꞌambꞌal-tzij) reꞌ.
17 Então Jesus entrou numa casa para se afastar da multidão, e seus discípulos lhe perguntaram o que ele queria dizer com a parábola que havia acabado de contar.
18 Y ri Jesús xuꞌej chica: ¿Ixreꞌ jeꞌ man niꞌka ta pan iveꞌ (man ntiꞌan ta entender) ri xinꞌej? ¿Man niꞌka ta pan iveꞌ (man ntiꞌan ta entender) chi man ja ta ri nutej-ka jun vinak ri nibꞌano tzꞌil cha?
18 “Vocês também ainda não entendem?”, perguntou. “Não percebem que a comida que entra no corpo não pode contaminá-los?
19 Nojiel ri nutej-ka jun vinak, xa man pa ránima ta niꞌa-ve. Xa chupan nika-ve-ka, y después ntiel-el. Y ruma ri quireꞌ xuꞌej ri Jesús, nikꞌalajin chi nojiel ri ncaꞌtij, can i-otz.
19 O alimento não vai para o coração, mas apenas passa pelo estômago e vai parar no esgoto.” (Ao dizer isso, declarou que todo tipo de comida é aceitável.)
20 Y ri Jesús xuꞌej jeꞌ chi ja ri itziel kax ri ncaꞌiel-pa riqꞌuin jun vinak, jareꞌ ri nibꞌano tzꞌil cha.
20 Em seguida, acrescentou: “Aquilo que vem de dentro é que os contamina.
21 Ruma xa pa cánima ri vinak ncaꞌiel-pa ri itziel tak kax ri niquiꞌan pensar, ri i-cꞌulan y ri man i-cꞌulan ta niquicanuj-quiꞌ chi niquiꞌan pecado, ri ncaꞌquimisan,
21 Pois, de dentro, do coração da pessoa, vêm maus pensamentos, imoralidade sexual, roubo, homicídio,
22 ri ncaꞌlakꞌ, ri niquirayij chi nojiel ri cꞌo choch-ulief can ta quiqꞌuin ijejeꞌ cꞌo-ve, ri itziel quinoꞌj, ri niquiꞌan maña, ri achiꞌaꞌ y ri ixokiꞌ ja ri nurayij ri qui-cuerpo ri niquiꞌan, ri itziel niquitzꞌat jun vinak ri otz cꞌo, ri ncaꞌquiꞌej itziel tak tzij chiquij nicꞌaj chic, ri niquinaꞌ chi can altíra i-nimaꞌk, y ri man niquiꞌan ta pensar otz.
22 adultério, cobiça, perversidade, engano, paixões carnais, inveja, calúnias, orgulho e insensatez.
23 Nojiel ri itziel tak kax reꞌ, riqꞌuin ránima ri vinak ntiel-pa, y jareꞌ ri nibꞌano tzꞌil cha. Quireꞌ xuꞌej ri Jesús.
23 Todas essas coisas desprezíveis vêm de dentro; são elas que os contaminam”.
24 Ri Jesús xiel-el chireꞌ, y xꞌa cꞌa chupan jun lugar cierca ri tanamet quibꞌinan Tiro y Sidón. Y xcꞌujieꞌ chupan jun jay. Ri Jesús man nrajoꞌ ta chi ninaꞌax chi cꞌo chireꞌ. Pero man xtiquir ta xravaj-riꞌ;
24 Então Jesus deixou a Galileia e se dirigiu para o norte, para a região de Tiro. Não queria que ninguém soubesse onde ele estava hospedado, mas não foi possível manter segredo.
25 xa xunaꞌiej jun ixok ri cꞌo jun ral-xtan, ri cꞌo jun itziel espíritu riqꞌuin, chi ri Jesús cꞌo chireꞌ, y jajaꞌ xpa cꞌa riqꞌuin y xalxuquieꞌ chukul rakan.
25 De imediato, uma mulher que tinha ouvido falar dele veio e caiu a seus pés. A filha dela estava possuída por um espírito impuro,
26 Ri jun ixok reꞌ man israelita ta. Jajaꞌ jun aj-Sirofenicia. Pero xalxuquieꞌ chukul rakan ri Jesús chi xucꞌutuj favor cha chi talasaj-el ri itziel espíritu riqꞌuin ri ral.
26 e ela implorou que ele expulsasse o demônio que estava na menina. Sendo ela grega, nascida na região da Fenícia, na Síria,
27 Pero ri Jesús xuꞌej cha ri ixok: Tayaꞌ chi naꞌay ncaꞌvaꞌ ri israelitas. Ruma man otz ta nicꞌan-el ri qui-simíta ri acꞌolaꞌ y niyoꞌx chica ri tzꞌeꞌ.
27 Jesus lhe disse: “Primeiro devem-se alimentar os filhos. Não é certo tirar comida das crianças e jogá-la aos cachorros”.
28 Ri ixok xuꞌej cha ri Jesús: Ajaf, can ketzij ri naꞌej. Pero ri tzꞌeꞌ, chuxieꞌ ri mesa, ncaꞌquimol ri rupixqꞌuil ri simíta ri ncaꞌquitzak-ka ri acꞌolaꞌ.
28 “Senhor, é verdade”, disse a mulher. “No entanto, até os cachorros, debaixo da mesa, comem as migalhas dos pratos dos filhos.”
29 Y ri Jesús xuꞌej cꞌa cha ri ixok: Riqꞌuin ri xaꞌej, vacame catzalaj chavij, ruma ri itziel espíritu ya xiel-el riqꞌuin ri aval, xchaꞌ ri Jesús.
29 “Boa resposta!”, disse Jesus. “Vá para casa, pois o demônio já deixou sua filha.”
30 Y antok ri ixok xtzalaj chirachuoch, xutzꞌat chi ri itziel espíritu man cꞌo ta chic riqꞌuin ri xtan, y ri xtan choj catzꞌol choch ruchꞌat.
30 E, quando ela chegou à sua casa, sua filha estava deitada na cama, e o demônio a havia deixado.
31 Ri Jesús xiel-el chupan ri lugar ri cierca ri tanamet Tiro y xakꞌax Sidón. Y xakꞌax jeꞌ chupan ri lugar rubꞌinan Decápolis, y quireꞌ xalka chuchiꞌ ri mar Galilea.
31 Jesus saiu de Tiro e subiu para Sidom antes de voltar ao mar da Galileia e à região das Dez Cidades.
32 Chireꞌ cꞌo-ve antok xcꞌamar-pa jun ache choch, jun ache ri man nacꞌaxan ta y man nichꞌoꞌ ta otz. Y ri i-cꞌamayuon-pa richin, xquicꞌutuj favor cha ri Jesús chi tuyaꞌ rukꞌaꞌ paroꞌ.
32 Algumas pessoas lhe trouxeram um homem surdo e com dificuldade de fala, e lhe pediram que pusesse as mãos sobre ele e o curasse.
33 Y ri Jesús xralasaj-el ri ache chiquicajol ri vinak, xujuꞌ ruve-rukꞌaꞌ pa tak ruxiquin, xchubꞌan, y xutzꞌom ri rakꞌ.
33 Jesus o afastou da multidão para ficar a sós com ele. Pôs os dedos nos ouvidos do homem e, em seguida, cuspiu nos dedos e tocou a língua dele.
34 Y ri Jesús xtzuꞌn cꞌa chicaj, xjilo y xuꞌej: Efata. Ri tzij Efata nrajoꞌ nuꞌej: Tijakataj.
34 Olhando para o céu, suspirou e disse: “ Efatá! ”, que significa “Abra-se!”.
35 Y ri ache can ja xcꞌaxan y xchꞌoꞌ otz.
35 No mesmo instante, o homem passou a ouvir perfeitamente; sua língua ficou livre, e ele começou a falar com clareza.
36 Y ri Jesús xuꞌon mandar chica ri vinak chi man tiquitzijuoj ri xbꞌanataj. Pero antok jajaꞌ quireꞌ xuꞌej chica ri vinak, ijejeꞌ xa más niquitzijuoj.
36 Jesus ordenou à multidão que não contasse a ninguém, mas, quanto mais ele os proibia, mais divulgavam o que havia acontecido.
37 Ri vinak reꞌ altíra xaꞌchapataj antok xquitzꞌat ri xbꞌanataj, y niquiꞌej: Can jaꞌal ri ncaꞌruꞌon. Nuꞌon chica ri man ncaꞌcꞌaxan ta chi ncaꞌcꞌaxan; y nuꞌon jeꞌ chica ri miem chi ncaꞌchꞌoꞌ, ncaꞌchaꞌ.
37 Estavam muito admirados e diziam repetidamente: “Tudo que ele faz é maravilhoso! Ele até faz o surdo ouvir e o mudo falar!”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.