João 13
Ri c'ac'ac' Testamento pa kach'ab'al (CAKSNT) vs NTLH
1 Y antok ya nalka ri kꞌij richin ri namakꞌej Pascua, ri Jesús rataꞌn chic chi ya nalka ri huora chi jajaꞌ ntiel-el vaveꞌ choch-ulief y nitzalaj-el chicaj riqꞌuin ri Rutataꞌ. Ri Jesús can altíra xaꞌrajoꞌ quinojiel ri i-richin jajaꞌ ri icꞌo vaveꞌ choch-ulief, y quireꞌ xuꞌon hasta cꞌa xcon.
1 Faltava somente um dia para a Festa da Páscoa . Jesus sabia que tinha chegado a hora de deixar este mundo e ir para o Pai. Ele sempre havia amado os seus que estavam neste mundo e os amou até o fim.
2 Antok ri Jesús y ri discípulos ja ncaꞌvaꞌ chakꞌaꞌ, ri diablo ya ruyoꞌn chic pa ránima ri Judas Iscariote, ri rucꞌajuol ri Simón, chi tujachaꞌ ri Jesús.
2 Jesus e os seus discípulos estavam jantando. O Diabo já havia posto na cabeça de Judas, filho de Simão Iscariotes, a ideia de trair Jesus.
3 Ri Jesús can rataꞌn chi nojiel jachuon-pa pa rukꞌaꞌ ruma ri Dios ri Rutataꞌ, y can rataꞌn chi riqꞌuin ri Dios patanak-ve y chireꞌ chic niꞌa-ve.
3 Jesus sabia que o Pai lhe tinha dado todo o poder. E sabia também que tinha vindo de Deus e ia para Deus.
4 Y ri Jesús xutanabꞌaꞌ can ri ruvaꞌen, xpalaj y xralasaj-el ri tziak ri rukꞌuꞌn, xbꞌarucꞌama-pa jun tualla, y xuxim chupan.
4 Então se levantou, tirou a sua capa , pegou uma toalha e amarrou na cintura.
5 Y xuyaꞌ jeꞌ yaꞌ chupan jun vacal y xutzꞌom ruchꞌajic ri cakan ri ru-discípulos, y nusuꞌ ri cakan cha ri tualla ri ruximuon chupan.
5 Em seguida pôs água numa bacia e começou a lavar os pés dos discípulos e a enxugá-los com a toalha.
6 Y antok xalka riqꞌuin ri Simón Pedro chi nuchꞌaj ri rakan, ri Pedro xuꞌej cha ri Jesús: Ajaf, ¿atreꞌ nachꞌaj ri vakan inreꞌ? xchaꞌ.
6 Quando chegou perto de Simão Pedro, este lhe perguntou: — Vai lavar os meus pés, Senhor?
7 Y ri Jesús xuꞌej cha ri Pedro: Ri nquinajin inreꞌ, man xtiꞌka ta pan aveꞌ (man xtaꞌan ta entender) vacame, pero chuaꞌk chi cabꞌij xtiꞌka pan aveꞌ (xtaꞌan entender).
7 Jesus respondeu:
8 Pero ri Pedro xuꞌej: Inreꞌ man xtinyaꞌ ta chi xtachꞌaj ri vakan, xchaꞌ. Y ri Jesús xuꞌej cha: Xa man nayaꞌ ta, man xcacꞌujieꞌ ta viqꞌuin, xchaꞌ ri Jesús.
8 — O senhor nunca lavará os meus pés! — disse Pedro.
9 Rumareꞌ ri Simón Pedro xuꞌej cha ri Jesús: Ajaf, xa quireꞌ, man joꞌc ta ri vakan nachꞌaj, xa tachꞌajaꞌ jeꞌ ri nukꞌaꞌ y ri nujaluon, xchaꞌ ri Pedro.
9 — Então, Senhor, não lave somente os meus pés; lave também as minhas mãos e a minha cabeça! — pediu Simão Pedro.
10 Pero ri Jesús xuꞌej cha: Jun ri ya xatin, joꞌc chic ri rakan nuchꞌaj; ruma jajaꞌ can rujoskꞌin chic riꞌ. Ixreꞌ sak chic ri icꞌaslien, mesque man ixvonojiel ta, xchaꞌ ri Jesús.
10 Aí Jesus disse:
11 Jajaꞌ xuꞌej quireꞌ, ruma rataꞌn ri chica xtijacho richin. Y mareꞌ xuꞌej: Man ixvonojiel ta sak chic ri icꞌaslien.
11 Jesus sabia quem era o traidor. Foi por isso que disse: “Todos menos um.”
12 Y antok ri Jesús ruchꞌajuon chic cakan ri ru-discípulos, xbꞌarucꞌamaꞌ chic pa ri tziak ri ruchꞌiluon can chirij, xbꞌatzꞌuyeꞌ chic chirij ri mesa y xuꞌej: ¿Xiꞌka pan iveꞌ (xiꞌan entender) ri xinꞌan inreꞌ?
12 Depois de lavar os pés dos seus discípulos, Jesus vestiu de novo a capa, sentou-se outra vez à mesa e perguntou:
13 Ixreꞌ, Maestro y Ajaf nquixchaꞌ chuva. Can otz ri ntiꞌej, ruma quireꞌ.
13 Vocês me chamam de “Mestre” e de “Senhor” e têm razão, pois eu sou mesmo.
14 Y xa inreꞌ ri Maestro y ri Ajaf xinchꞌaj ri ivakan, quireꞌ mismo tibꞌanaꞌ ixreꞌ, tichꞌajaꞌ ivakan chivach-ka ixreꞌ.
14 Se eu, o Senhor e o Mestre, lavei os pés de vocês, então vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 Inreꞌ ya xincꞌut chivach. Can incheꞌl ri xinꞌan inreꞌ iviqꞌuin, can quireꞌ tibꞌanaꞌ ixreꞌ.
15 Pois eu dei o exemplo para que vocês façam o que eu fiz.
16 Can ketzij, ketzij ri niꞌej chiva: Man jun samajiel más nem choch ri rajaf; ni ri takuon-el, más nem choch ri takayuon-el richin.
16 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o empregado não é mais importante do que o patrão, e o mensageiro não é mais importante do que aquele que o enviou.
17 Xa ixreꞌ xivatamaj can nojiel reꞌ y can ntiꞌan ri xivatamaj, can jaꞌal quixquicuot.
17 Já que vocês conhecem esta verdade, serão felizes se a praticarem.
18 Man chivij ta ixvonojiel nquichꞌo-ve, ruma inreꞌ vataꞌn ivach ixreꞌ ri xixchaꞌ. Pero xtuꞌon cumplir ri tzꞌibꞌan can chupan ri ruchꞌabꞌal ri Dios ri nuꞌej: Ri jun ri xvaꞌ viqꞌuin, xpalaj chuvij. Quireꞌ nuꞌej chupan ri ruchꞌabꞌal ri Dios.
18 — Não estou falando de vocês todos; eu conheço aqueles que escolhi. Pois tem de se cumprir o que as
19 Reꞌ niꞌej yan chiva, chi quireꞌ antok xtalka ri kꞌij chi nibꞌanataj, xtinimaj chi inreꞌ ri Cristo.
19 Digo isso a vocês agora, antes que aconteça, para que, quando acontecer, vocês creiam que “
20 Can ketzij, ketzij ri niꞌej chiva: Ri xtibꞌano recibir ri nitak-el inreꞌ, can inreꞌ ri nquiruꞌon recibir y ri xquiruꞌon recibir inreꞌ, can nuꞌon recibir ri takayuon-pa vichin.
20 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem receber aquele que eu enviar estará também me recebendo; e quem me recebe recebe aquele que me enviou.
21 Y antok ri Jesús ruꞌeꞌn chic nojiel reꞌ, ri ránima can vor chica xunaꞌ. Jajaꞌ xuꞌej chica: Can ketzij, ketzij ri niꞌej chiva, chi jun chivach ixreꞌ ri xtijacho vichin, xchaꞌ chica.
21 Depois de dizer isso, Jesus ficou muito aflito e declarou abertamente aos discípulos:
22 Y ri discípulos xquicaꞌyiej-quiꞌ, y man niquil ta chica niquiꞌej, ruma man cataꞌn ta choj chirij xchꞌo-ve.
22 Então eles olharam uns para os outros, sem saber de quem ele estava falando.
23 Y ri jun chiquivach ri discípulos, ri altíra najoꞌx ruma ri Jesús, rakꞌal riqꞌuin ri Jesús.
23 Ao lado de Jesus estava sentado um deles, a quem Jesus amava.
24 Y cha ri jun discípulo reꞌ, xuꞌon-apa seña ri Simón Pedro, chi tucꞌutuj cha ri Jesús chi chica ri jun ri xtijacho richin.
24 Simão Pedro fez um sinal para ele e disse: — Pergunte de quem o Mestre está falando.
25 Y ri discípulo reꞌ xrakꞌie-apa cierca ri roch-rucꞌuꞌx ri Jesús, y xucꞌutuj cha: Ajaf, ¿chica ri jun ri xtijacho avichin? xchaꞌ cha.
25 Então aquele discípulo chegou mais perto de Jesus e perguntou: — Senhor, quem é ele?
26 Y ri Jesús xuꞌej cha ri discípulo reꞌ: Ri choj cha xtinya-ve jun pedazo simíta mubꞌan, jareꞌ ri xtijacho vichin. Y jajaꞌ xumubꞌaꞌ jun pedazo simíta y xuyaꞌ cha ri Judas Iscariote ri rucꞌajuol ri Simón.
26 — É aquele a quem vou dar um pedaço de pão passado no molho! — respondeu Jesus. Em seguida pegou um pedaço de pão, passou no molho e deu a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Y antok ri Judas Iscariote xucꞌux-ka ri simíta reꞌ, ja xuoc ri Satanás pa ránima. Y ri Jesús xuꞌej cha: Ri abꞌanun chic pensar chi naꞌan, tabꞌanaꞌ chaꞌnin, xchaꞌ cha.
27 E assim que Judas recebeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus disse a Judas:
28 Pero ri discípulos ri icꞌo-apa chirij ri mesa riqꞌuin, man xiꞌka ta pa quiveꞌ (man xquiꞌan ta entender) karruma quireꞌ xuꞌej cha ri Judas.
28 Nenhum dos que estavam à mesa entendeu por que Jesus disse isso.
29 Icꞌo xquiꞌan-ka pensar chi xtak-el ruma ri Jesús chulokꞌic nojiel ri xticꞌatzin chica chupan ri namakꞌej, o chi tuyaꞌ miera chica ri i-puobra, ruma ijejeꞌ cataꞌn chi ja ri Judas ri niyaco ri miera.
29 Como era Judas que tomava conta da bolsa do dinheiro, alguns pensaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse alguma coisa para a festa ou desse alguma ajuda aos pobres.
30 Ri Judas joꞌc xucꞌux-el ri jun pedazo simíta, ja xiel-el. Antok xiel-el jajaꞌ, can chakꞌaꞌ chic.
30 Judas recebeu o pão e saiu logo. E era noite.
31 Y antok ri Judas alanak chic el, ri Jesús xuꞌej: Ja xalka ri huora chi ri Xtak-pa chicaj chi xalax chiꞌicajol, xtikꞌalajin chi can cꞌo-ve rukꞌij. Y quireꞌ jeꞌ ri Dios, can xtikꞌalajin ri nem rukꞌij ruma jajaꞌ.
31 Quando Judas saiu, Jesus disse:
32 Y ri Dios can xtikꞌalajin ri rukꞌij ruma jajaꞌ, y ri Dios can xtuꞌon chi nikꞌalajin ri rukꞌij. Y reꞌ vacame.
32 E, se por meio dele a natureza gloriosa de Deus for revelada, então Deus revelará em si mesmo a natureza divina do Filho do Homem. E Deus fará isso agora mesmo.
33 Chꞌitak valcꞌual, xa jubꞌaꞌ chic oc tiempo ri xquicꞌujieꞌ iviqꞌuin. Ixreꞌ xquinicanuj; pero vacame niꞌej can chiva, incheꞌl ri nuꞌeꞌn chica nicꞌaj chic israelitas, chi ri pacheꞌ xquibꞌacꞌujie-ve inreꞌ, ixreꞌ man xquixtiquir ta xquixbꞌaka vacame.
33 Meus filhos, não vou ficar com vocês por muito tempo. Vocês vão me procurar, mas eu digo agora o que já disse aos líderes judeus: vocês não podem ir para onde eu vou.
34 Vacame niyaꞌ jun cꞌacꞌacꞌ mandamiento chiva: Can tivajo-iviꞌ. Can incheꞌl nquixvajoꞌ inreꞌ, can quireꞌ tibꞌanaꞌ ixreꞌ. Jareꞌ ri cꞌacꞌacꞌ mandamiento ri niyaꞌ can chiva.
34 Eu lhes dou este novo mandamento: amem uns aos outros. Assim como eu os amei, amem também uns aos outros.
35 Y xa xtivajo-iviꞌ, ri vinak xtiquitzꞌat chi ix nu-discípulos inreꞌ, xchaꞌ ri Jesús.
35 Se tiverem amor uns pelos outros, todos saberão que vocês são meus discípulos.
36 Y ri Simón Pedro xuꞌej cha ri Jesús: Ajaf, ¿pacheꞌ cꞌa ncaꞌa-ve? xchaꞌ. Y ri Jesús xuꞌej cha: Vacame man ncatiquir ta ncaꞌa chuvij ri pacheꞌ xquiꞌa-ve inreꞌ. Pero después xcatiquir xcaꞌa chuvij, xchaꞌ cha ri Pedro.
36 Simão Pedro perguntou a Jesus: — Senhor, para onde é que o senhor vai? Jesus respondeu:
37 Y ri Pedro xuꞌej cha: Ajaf, ¿karruma man nquitiquir ta nquiꞌa chavij vacame? Ruma xa nicꞌatzin chi niyaꞌ ri nucꞌaslien avuma atreꞌ, can xtinya-ve, xchaꞌ.
37 Pedro tornou a perguntar: — Senhor, por que eu não posso segui-lo agora? Eu estou pronto para morrer pelo senhor!
38 Ri Jesús xuꞌej cha: ¿Nayaꞌ came ri acꞌaslien vuma inreꞌ? Inreꞌ can ketzij, ketzij ri niꞌej chava: Cꞌa majaꞌ titzirin-pa ri mamaꞌ, antok atreꞌ oxeꞌ yan mul taꞌej chica ri ncaꞌcꞌutun chava, chi man avataꞌn ta noch, xchaꞌ ri Jesús cha ri Pedro.
38 — Está mesmo? — perguntou Jesus. — Pois eu afirmo a você que isto é verdade: antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.