João 9

Yakʼusda bughunek: k’andit khunek neba lhaidinla (CAFNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 'Et Sizi uyalh hoh, dune whuzdli da whuts'un chawhés'en yutélh'en.
1 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem cego de nascença.
2 'Et yugha hoodul'eh hiyoodulhkut, “Whuneoodilh'eh ndun dune, ndan simba bulubeshi yugha 'úja chawhés'en hoh whuzdli? Dich'oh k'us be'abá k'us be'ama hubulubeshi k'elha tulih 'uja?”
2 E os seus discípulos perguntaram: — Mestre, quem pecou para que este homem nascesse cego? Ele ou os pais dele?
3 'Et Sizi ndo búlhni, “Aw dich'oh bulubeshi bugha, k'us be'abá k'us be'ama hubulubeshi hubugha ilah chawhés'en unli. Yak'usda be 'ut'en k'ah bughá t'ewhunoodzeh, 'et huwa 'uja chawhés'en hoh whuzdli.
3 Jesus respondeu:
4 'Awhuz dzenis whét'en hoh, ndun whuz de sútelh'a, 'en hube 'ut'en oolh'en huba 'uhoont'ah. 'Ulh'ek whusawhutélts'ulh 'ink'ez tsahólhgus yuh suli t'eh, 'aw dune 'oot'en ghaít'ah.
4 É necessário que façamos as obras daquele que me enviou enquanto é dia; a noite vem, quando ninguém pode trabalhar.
5 'Awhuz ndi yun k'ut sída hoh, ndi yun k'ut whudune huba be whét'en 'i usdli.”
5 Enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 'Et ndúdeja hukw'elh'az yun 'úntezno, buzek too, 'i be whutl'us inla, 'ink'ez ndun dune chawhés'en yuna yé yulhlho,
6 Depois de dizer isso, Jesus cuspiu na terra, fez lama com a saliva e com a lama untou os olhos do cego.
7 'ink'ez ndi yúlhni, “Nyooz too dez'ai Siloam ts'ih inyalh 'ink'ez ni'nildeh.” 'Et ndi khunek Siloam ni, 'et whél'a, ni ho 'utni. 'Et huwa whuz whinya, ni'nelde, 'ink'ez whunilh'en hoh whusanája.
7 Então disse ao cego: Siloé quer dizer “Enviado”. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 'Et ndun hinat whut'i 'ink'ez 'uyoon chah, ndunnah chawhés'en hoh hinalh'en da, 'en 'ulhódutni, “Ndun 'en da hoh úsda 'ink'ez hubuts'udatso inle, 'en ih 'int'ah?”
8 Então os vizinhos e os que antes o conheciam de vista, como mendigo, perguntavam: — Não é este o que ficava sentado pedindo esmolas?
9 Bulunah 'uhutni, “A, 'en 'int'ah.” 'Et bulunah chah 'uhutni, “Awundooh, 'ants'ih yunduwhút'en 'int'ah.” 'Et ndun chawhés'en inle obúlhni, “A, si 'ust'ah.”
9 Uns diziam: — É ele. Outros: — Não, mas se parece com ele. O homem dizia: — Sou eu.
10 'Et 'uhiyúlhni, “Daínja hoh ho'en suli?”
10 Então lhe perguntaram: — Como foram abertos os seus olhos?
11 'Et ndo búlhni, “Ilhunuh dune, Sizi hiyulhni, 'en whutl'us 'ínla, suna k'ut yé sulhlho, 'ink'ez 'usulhni, ‘Ta dez'ai ts'ih, Siloam huwhútni, whuz inyalh 'ink'ez ni'nildeh.’ Whuz lhgha diya 'ink'ez nine'lhúde hoh whes'en súli.”
11 Ele respondeu: — O homem chamado Jesus fez lama, passou nos meus olhos e disse: “Vá ao tanque de Siloé e lave-se.” Então fui, lavei-me e estou vendo.
12 Et doo chah hiyoodulhkut, “Ndun dune, nts'e 'ut'en?” “Aw t'éoonuzúszun,” hubúlhni.
12 Eles perguntaram: — Onde está ele? Respondeu: — Não sei.
13 'Et ndun chawhés'en inle, Pharisee bughu hinílhti.
13 Levaram aos fariseus aquele que antes era cego.
14 Njan dzin ndun dune Sizi whutl'us 'ínla 'ink'ez whes'en nayulhtsi, 'et nats'ulyis dzin 'uyínla.
14 E era sábado o dia em que Jesus fez a lama e lhe abriu os olhos.
15 'Et doo chah zeh Pharisee hiyoodulhkut, “Dáhoont'ah huwa ho'en suli?” 'Et ndo búlhni, “Ndun dune whutl'us 'ínla, suna k'ut yé whulhlho, hukw'elh'az ni'nelhude, 'ink'ez whes'en sili.”
15 Então os fariseus lhe perguntaram outra vez como podia ver. Ele respondeu: — Ele pôs lama sobre os meus olhos, lavei-me e estou vendo.
16 'Et ndunnah Pharisee bulunah 'uhutni, “Ndun dune bugha yailhtuk, 'en 'aw Yak'usda buts'u haínya ilah 'int'ah. 'Aw nats'ulyis dzin hukw'u nucha'ust'en 'et huwa.” 'Et 'uyoon chah 'uhutni, “Nts'e na'a 'uwhutét'ilh, 'aw lubeshi 'ulh'en, 'en huwa 'ét'en túne' óot'en ghaít'ah!” 'Et hubugha lhch'a nihudendel.
16 Por isso, alguns dos fariseus diziam: — Esse homem não é de Deus, porque não guarda o sábado. Mas outros diziam: — Como pode um homem pecador fazer sinais como estes? E houve divisão entre eles.
17 'Et doo chah zeh ndun chawhés'en inle 'uhiyúlhni, “Hó'en nyúlhtsi, 'et huwa 'en bugha daja dini?” “Alha nus whunilh'en 'int'ah,” hubúlhni.
17 De novo perguntaram ao cego: — O que você diz a respeito dele, uma vez que lhe abriu os olhos? Ele respondeu: — É um profeta.
18 'Et whunts'ih Lizwif moodih 'aw hububa 'alha' cha'hóot'ah, chawhés'en inle hoh whuzdli 'ink'ez k'an 'et whe'en, 'et huwa be'abá 'ink'ez be'ama 'anih hubúdani,
18 Os judeus não acreditaram que ele tinha sido cego e que agora podia ver, enquanto não chamaram os pais dele
19 'ink'ez hubuhútni, “Ndun 'en nuhye' 'int'ah 'ink'ez whuzdli whuts'un chawhés'en nedúhni, 'ink'ez nts'e na'a k'an whe'en?”
19 e lhes perguntaram: — É este o filho de vocês, que vocês dizem que nasceu cego? Como é que agora ele está vendo?
20 'Et be'abá 'ink'ez be'ama 'uhutni, “T'ets'onízun ndun 'en neye' 'int'ah 'ink'ez whuzdli whuts'un chawhés'en inle.
20 Então os pais responderam: — Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego,
21 'Ink'ez ndet huwa k'an whe'en, 'ink'ez ndun whe'en yulhtsi, 'aw t'éts'onízun. 'Aw 'uski chailah ho' 'int'ah, oodilhkut da. Dich'oh ts'ah'un na'a 'unwhudóoni.”
21 mas não sabemos como agora está vendo. E também não sabemos quem lhe abriu os olhos. Perguntem a ele, pois já tem idade e poderá falar por si mesmo.
22 'Et be'abá 'ink'ez be'ama t'ehonínzun Lizwif moodih 'uda lhgha 'úhudeja ndunnah Sizi Christ 'int'ah, 'uyoon hudáni t'eh, luglez 'et whuch'a tinabunteyolh. 'Et huwa ndun dune be'abá 'ink'ez be'ama Lizwif moodih hube hunuljut.
22 Os pais dele disseram isso porque estavam com medo dos judeus, pois estes já tinham combinado que, se alguém confessasse que Jesus era o Cristo, seria expulso da sinagoga.
23 Njan hunuljut, 'et huwa 'uhutni, “Aw 'uski chah ilah ho' 'int'ah, 'en huboodilhkut daja,” hutni.
23 Foi por isso que os pais dele disseram: “Ele já tem idade e poderá falar por si mesmo.”
24 'Et doo chah zeh whulh nat ndun dune chawhés'en inle, “Anih,” hiyúlhni, 'ink'ez 'uhutni, “Njan daínja Yak'usda 'en buba whudélhti, 'aw ndun dune 'en ílah, t'ets'onínzun lubeshi 'ulh'en 'int'ah 'et huwa.”
24 Então chamaram, pela segunda vez, o homem que tinha sido cego e lhe disseram: — Diga a verdade diante de Deus; nós sabemos que esse homem é pecador.
25 'Et ndo búlhni, “Lubeshi 'ulh'en tulih 'int'ah, 'aw t'éoonuzúszun. 'Et 'ilhuh nt'éoonúszun, chaoozes'en ínle, 'et k'an naitast'en.”
25 Ele respondeu: — Se é pecador, não sei. Uma coisa sei: eu era cego e agora vejo.
26 'Et doo chah zeh 'uhiyúlhni, “Danyín la inle? Nts'e na'a hó'en nyulhtsi?”
26 Perguntaram-lhe outra vez: — O que ele fez a você? Como lhe abriu os olhos?
27 'Et ndo búlhni, “Uda ndun whúdusni 'et whunts'ih 'aw chasóozulhts'ai, di ka 'et doo chah 'un whudóosni hukwa' nahzun? Soo tuzélhts'ilh hukwa' nahzun ih? Nuhwheni chah ih bugha hodutelhu'eh tehleh hukwa' nahzun ih?” hubúlhni.
27 Ele respondeu: — Já lhes disse, mas vocês não ouviram. Por que querem ouvir outra vez? Por acaso vocês também querem se tornar discípulos dele?
28 'Et soo hoontsi' tune' hiduni, “Nyun 'en yugha hoodul'eh inli! 'Et wheni Moses bulh 'út'en ts'inli!
28 Então o insultaram e lhe disseram: — Discípulo dele é você! Nós somos discípulos de Moisés.
29 T'éts'onínzun Yak'usda 'en Moses yulh yaílhtuk ínle. 'Et ndun 'en, 'aw nts'ez de hainya whunts'ih t'éts'onízun,” hiyúlhni.
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas este nem sabemos de onde é.
30 'Et ndun dune chawhés'en inle ndo búlhni, “Ndun dune whes'en sulhtsi 'et whunts'ih nuhwheni 'aw t'éoonuzúhzun nts'ez de haíya duhni! Tube suba hooncha!
30 O homem respondeu: — É estranho que vocês não saibam de onde ele é, mas ele me abriu os olhos.
31 T'ets'onínzun Yak'usda 'aw lubeshi 'ulh'en chaboozílhts'ai. 'Et ndunnah Yak'usda ts'un téni' nilhzun, 'ink'ez buts'u húkwa' ninzun tune' 'út'en, 'en zeh huboozélhts'ai.
31 Sabemos que Deus não atende a pecadores. Pelo contrário, se alguém teme a Deus e pratica a sua vontade, a este atende.
32 Soo 'udechoo yinkak 'uhóolya whuts'un 'aw dune chawhés'en hoh whuzdli, 'en dune soo ná'yinla whucha'dilhts'o.
32 Desde que o mundo existe, jamais se ouviu que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 Ndun dune 'en 'aw Yak'usda buts'un ilah 'int'ah t'eh, 'aw hoonli whe ndóneh ghaít'ah,” hubúlhni.
33 Se este homem não fosse de Deus, não poderia ter feito nada.
34 “Whuzinli da whuts'un nyun lubeshi 'ulh'en zeh inli! Ndun na'dunínzun hoh whuneoodolh'eh hukwa' dini?” hiyúlhni 'ink'ez 'az tináhinino.
34 Mas eles disseram: — Você nasceu cheio de pecado e quer nos ensinar? E o expulsaram.
35 'Et Sizi whulh údants'o hoh Lizwif ndun dune tináhinino, hukw'elh'az nayilhti, 'et ndi yúlhni, “Yak'usda buYe' bugha mba 'alha 'uhoont'ah ih?”
35 Jesus ouviu que eles tinham expulsado o homem. Ao encontrá-lo, perguntou:
36 'Et dune 'utni, “Moodihti ndan ho' 'int'ah? Busúnilhtun 'et sih suba 'alha 'uhot'e.”
36 Ele respondeu: — Quem é, Senhor, para que eu creia nele?
37 'Et Sizi ndi yúlhni, “Uda ah'en ho' 'int'ah, 'ink'ez 'en 'utni nyulh yálhtuk.”
37 E Jesus lhe disse:
38 'Et dune yubut nacháneti 'ink'ez, “SMoodihti, suba 'alha' 'int'ah!” yúlhni, 'ink'ez yuts'u teni' nalhzin.
38 Então ele afirmou: — Eu creio, Senhor! E o adorou.
39 'Et Sizi 'utni, “Ndi yun k'ut ts'un whusaíya 'et huwa yinkak dune huba nahooyeh ka. Whusaíya, 'et huwa chawhés'en 'en huwhe'en hutele. 'Et ndunnah whe'en, 'en chah chawhés'en hutéle.”
39 Jesus continuou: —
40 'Et bulunah Pharisee yugha hoodul'eh hidánts'o hoh, 'et 'uhiyúlhni, “Wheni chah chats'uwhes'en dini hoh ih 'udini?”
40 Alguns dos fariseus que estavam perto dele perguntaram-lhe: — Por acaso também nós somos cegos?
41 'Et Sizi ndo búlhni, “Chawhuzeh'en t'eh, nuhwheni 'aw lubeshi nuhwhuba hoolah. 'Et 'uduhni, ‘Nuwheni ts'uwhe'en,’ dahni, 'et huwa lubesh nuhwhuba hoonli.”
41 Jesus respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.