Mateus 20

A Ch'an Biblia D'a Chuj San Mateo (CAC) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ix yalan Jesús d'a eb' sc'ayb'um icha tic:
1 Jesus disse:
2 Ayic ix ilchaj eb', ix yac' strato vin̈ yed' eb'. Ix yalan vin̈ d'a eb' to jun denario ol stup sc'u junjun eb' vin̈. Ichato chi' b'ian, ix checjib'at eb' d'a smunlajel vin̈ chi'. A q'uen tumin denario|src="HK058D.tif" size="col" copy="Horace Knowles ©The British & Foreign Bible Society, 1954, 1967, 1972, 1995." ref="Mt 20.2"
2 Ele combinou com eles o salário de costume, isto é, uma moeda de prata por dia, e mandou que fossem trabalhar na sua plantação.
3 Axo d'a q'uec'ualilxo, ix b'at vin̈ d'a mercado. Ix yilan vin̈ to ay juntzan̈xo eb' vin̈ ton̈ej ayeq'ui.
3 Às nove horas, saiu outra vez, foi até a praça do mercado e viu ali alguns homens que não estavam fazendo nada.
4 Yuj chi' ix yalan vin̈ d'a eb' vin̈: Tato e gana tze say munlaj e b'a, ixiquec munlajel d'ayin. Tz'acan ol vac' e tojol, yaln̈ej jantac ol ex munlajoc, xchi vin̈. Yuj chi' ix b'at eb' vin̈ d'a vin̈ munlajel chi'.
4 Então disse: “Vão vocês também trabalhar na minha plantação de uvas, e eu pagarei o que for justo.”
5 Axo d'a chimxoc'ual, ix b'atxi vin̈. An̈eja' lajan ix yutej vin̈ yac'anxi strato yed' juntzan̈xo eb' vin̈, icha ix yutej vin̈ d'a q'uec'ualil. An̈eja' icha chi' ix yutej vin̈ d'a tz'eymajc'ualxo.
5 — E eles foram. Ao meio-dia e às três horas da tarde o dono da plantação fez a mesma coisa com outros trabalhadores.
6 Axo d'a yemxoc'ualil, ix b'atxi vin̈ d'a mercado chi'. Axo ix yilan vin̈, ay juntzan̈xo eb' vin̈ ton̈ej ayeq'ui, ix yalanpax vin̈ d'a eb' vin̈: ¿Tas yuj ton̈ej ayex ec' d'a tic tz'ec' c'u? xchi vin̈.
6 Eram quase cinco horas da tarde quando ele voltou à praça. Viu outros homens que ainda estavam ali e perguntou: “Por que vocês estão o dia todo aqui sem fazer nada?”
7 Malaj mach tzon̈ manani, xchi eb' vin̈ d'a vin̈. Tato icha chi', ixiquec, munlajan̈ec jab'oc d'ayin. Ol vac' e tojol icha syal jantac ol ex munlajoc, xchi vin̈.
7 — “É porque ninguém nos contratou!” — responderam eles.
8 Axo d'a q'uic'b'alxo, ix yalan vin̈ d'a jun vin̈ scaporal: Avtejcot eb' vin̈ in majan chi', tza tupan eb' vin̈. A eb' vin̈ tzac'anto ix och d'a in munlajel chi', a eb' vin̈ tza b'ab'laj tupej. Axo eb' vin̈ b'ab'el ix ochi, tzac'anto tza tup eb' vin̈, xchi vin̈.
8 — No fim do dia, ele disse ao administrador: “Chame os trabalhadores e faça o pagamento, começando com os que foram contratados por último e terminando pelos primeiros.”
9 Yuj chi', a eb' vin̈ yemxoc'ualil ix ochi, a eb' vin̈ ix b'ab'lajc'och scha stojol. Junjun denario ix scha eb' vin̈ stojoloc.
9 — Os homens que começaram a trabalhar às cinco horas da tarde receberam uma moeda de prata cada um.
10 Axo eb' vin̈ ix b'ab'laj och d'a smunlajel chi', a snaan eb' vin̈ to más nivan stojol eb' vin̈ ol scha'a. Palta an̈ejtona' junjunn̈ej denario ix scha eb' vin̈.
10 Então os primeiros que tinham sido contratados pensaram que iam receber mais; porém eles também receberam uma moeda de prata cada um.
11 Ayic ix schaan stojol eb' vin̈ chi', ix cot yoval eb' vin̈ d'a vin̈ patrón chi'.
11 Pegaram o dinheiro e começaram a resmungar contra o patrão,
12 Ix yalan eb' vin̈: Ach co patrón, a eb' vin̈ ix och d'a slajvub'xo munlajel, junxon̈ej hora ix yac' eb' vin̈ qued'oc, palta lajan co tojol ix ac' yed' eb' vin̈. Palta a on̈ tic pural ix ec' c'u cuuj, man̈ jantacoc c'ac' ix cab'i, xchi eb' vin̈.
12 dizendo: “Estes homens que foram contratados por último trabalharam somente uma hora, mas nós aguentamos o dia todo debaixo deste sol quente. No entanto, o pagamento deles foi igual ao nosso!”
13 Axo vin̈ patrón chi' ix alan d'a jun vin̈ d'a scal eb' vin̈: Ach vamigo, man̈ chucoc svutej in b'a d'ayex. Inai, jun denario ix cutej co trato.
13 — Aí o dono disse a um deles: “Escute, amigo! Eu não fui injusto com você. Você não concordou em trabalhar o dia todo por uma moeda de prata?
14 Yuj chi', cha a tojol. Ixic. Axo juntzan̈xo eb' vin̈ tzac'anto ix och d'a in munlajel, a in d'a in gana, tz'acan svac' stojol eb' vin̈.
14 Pegue o seu pagamento e vá embora. Pois eu quero dar a este homem, que foi contratado por último, o mesmo que dei a você.
15 Yujto a in, vic in tumin. Max yal scot oval d'ayin, yujto vach' svutej in b'a d'a junjun anima, xchi vin̈. Icha chi' syal jun ab'ix tic.
15 Por acaso não tenho o direito de fazer o que quero com o meu próprio dinheiro? Ou você está com inveja somente porque fui bom para ele?”
16 Yuj chi', a eb' malaj yelc'och ticnaic, más nivan ol aj yelc'och eb'. Axo eb' nivan yelc'och ticnaic, man̈xalaj ol aj yelc'och eb' ta', xchi Jesús d'a eb'.
16 E Jesus terminou, dizendo:
17 Axo Jesús van sb'atxi d'a yol b'e yed' eb' ajun yed'oc, van sb'at eb' d'a Jerusalén. Ayic van sb'ey eb', ix yavtanelta eb' sc'ayb'um slajchavan̈il d'a scal eb' anima chi'. Ix yalan d'a eb':
17 Quando Jesus estava subindo para Jerusalém, chamou os discípulos para um lado e falou com eles em particular, enquanto caminhavam. Ele disse:
18 Inai, ticnaic van co b'at d'a Jerusalén. A in tic, vach'chom Ac'b'il in cot yuj Dios voch animail, palta ol in ac'jococh d'a yol sc'ab' eb' vin̈ sacerdote yed' d'a yol sc'ab' eb' vin̈ c'ayb'um d'a ley Moisés. Ol yac'och chamel eb' vin̈ d'a vib'an̈.
18 — Escutem! Nós estamos indo para Jerusalém, onde o
19 Ol in ac'jococh d'a yol sc'ab' eb' man̈ israeloc. Ol in sb'uch eb'. Ol in smac'an eb'. Ol in culusajq'ueoc. Axo d'a schab'jial, ol in pitzvocxoc, xchi d'a eb'.
19 e o entregarão aos não judeus. Estes vão zombar dele, bater nele e crucificá-lo; mas no terceiro dia ele será ressuscitado.
20 A ix yetb'eyum vin̈aj Zebedeo, ix c'och ix d'a Jesús yed' chavan̈ eb' yune', aton vin̈aj Jacobo yed' vin̈aj Juan. Ix em cuman ix d'a yichan̈, yujto sgana ix sc'an jab'oc tas d'ay.
20 Então a mãe dos filhos de Zebedeu chegou com os seus filhos perto de Jesus, curvou-se e pediu a ele um favor.
21 Yuj chi' ix yalan d'a ix:
21 — O que é que você quer? — perguntou Jesus. Ela respondeu: — Prometa que, quando o senhor se tornar Rei, estes meus dois filhos sentarão à sua direita e à sua esquerda.
22 Ix yalan Jesús d'a eb' vin̈ schavan̈il:
22 Jesus disse aos dois filhos dela: — Podemos! — responderam eles.
23 —Val yel ol ex ac'joc proval icha ol in utajoc. Icha ol vab' syail a in tic, icha chi' ol aj eyab'anpax syail. Palta a in tic, malaj valan vic ex vac'an em c'ojan d'a in vach' ma d'a in q'uexan̈. Yujto a co Mam Dios b'ojinaccani mach eb' ol em c'ojan ta'. Yuj chi' ol ac'joc d'a eb', xchi Jesús d'a eb' vin̈.
23 Então Jesus disse:
24 Axo lajun̈van̈xo eb' sc'ayb'um, ayic ix yab'an juntzan̈ chi' eb', ix cot yoval eb' d'a eb' chavan̈ chi'.
24 Quando os outros dez discípulos ouviram isso, ficaram zangados com os dois irmãos.
25 Yuj chi' ix avtajcot eb' slajchavan̈il yuj Jesús. Ix yalan d'a eb':
25 Então Jesus chamou todos para perto de si e disse:
26 Palta a ex tic, man̈ ichocta' ol aj d'a e cal. Tato ay mach sgana nivan tz'aj yelc'och d'a e cal, yovalil tz'och ex yac' servil.
26 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, quem quiser ser importante, que sirva os outros,
27 A mach sgana sat tz'aj d'a e cal, yovalil tz'och e checab'oc.
27 e quem quiser ser o primeiro, que seja o escravo de vocês.
28 Ichin pax ta' a in Ac'b'il in cot yuj Dios voch animail tic, man̈ yujoc in yac'an servil eb' anima in javi, palta yuj ul vac'an servil eb', in ja vac'cham in b'a yuj eb', yic vach' tzijtum mach ol colchaj vuuj, xchi d'a eb'.
28 Porque até o
29 Ayic van yelxi eb' d'a Jericó, tzijtum anima ix och tzac'an yuj Jesús.
29 Quando Jesus e os discípulos estavam saindo de Jericó, uma grande multidão seguia Jesus.
30 Axo d'a ti' b'e, c'ojanem chavan̈ vinac max uji yilani. Axo ix yab'an eb' to van yec' Jesús, te chaan̈ ix avaj eb':
30 Dois cegos, sentados na beira do caminho, ouviram alguém dizer que ele estava passando e começaram a gritar: — Senhor,
31 Palta axo eb' anima ix cachan eb' yic tz'em numan eb'. Palta masn̈ej ix avaj chaan̈ eb':
31 A multidão os repreendeu e mandou que calassem a boca, mas eles gritaram ainda mais: — Senhor, Filho de Davi, tenha pena de nós!
32 Yuj chi', ix och vaan Jesús, ix yavtancot eb':
32 Então Jesus parou, chamou os cegos e perguntou:
33 —Mamin, co gana tza jac co sat, xchi eb'.
33 — Senhor, queremos poder enxergar! — responderam eles.
34 Ix oc' sc'ool Jesús d'a eb'. Ix maslaj sat eb' chi' yuuj. D'a jun rato chi' ix jacvi sat eb', ix och tzac'an eb' yuuj.
34 Jesus teve pena dos cegos e tocou nos olhos deles. No mesmo instante eles puderam ver e então seguiram Jesus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.