Gênesis 35
A Ch'an Biblia D'a Chuj San Mateo (CAC) vs NAA
1 Ix yalan Dios d'a vin̈aj Jacob: Elan̈ d'a tic, ixic cajnajancan d'a Betel. Ata' tza b'oq'ue jun altar d'ayin. Ata' in ch'oxnac in b'a d'ayach ayic elnac d'a vin̈ uc'tac aj Esaú, xchi d'a vin̈.
1 Deus disse a Jacó: — Levante-se, vá para Betel e habite ali. Faça ali um altar ao Deus que lhe apareceu quando você fugia do seu irmão Esaú.
2 Ix yalan vin̈aj Jacob chi' d'a eb' ix yetb'eyum yed' d'a eb' yuninal yed' d'a masanil eb' vin̈ ajun yed'oc:
2 Então Jacó disse à sua família e a todos os que estavam com ele: — Joguem fora os deuses estranhos que há no meio de vocês, purifiquem-se e troquem de roupa.
3 Coyec elan̈chamel d'a Betel. Ata' ol in b'oq'ue jun altar yic svic'chaan̈ sb'i Dios, aton jun ix colvaj ved'oc ayic ay in och d'a ilc'olal yed' b'ajtac in eq'ui, xchi vin̈.
3 Vamos nos preparar e ir para Betel. Farei ali um altar ao Deus que me respondeu no dia da minha angústia e me acompanhou no caminho por onde andei.
4 Icha chi' ix aj yac'an juntzan̈ comon dios yed'nac eb' d'a vin̈aj Jacob yed' q'uen yuchiquin eb'. Axo vin̈ ix b'at mucanem d'a yich jun te' ji ayec' d'a slac'anil Siquem.
4 Então deram a Jacó todos os deuses estranhos que tinham em mãos e as argolas que lhes pendiam das orelhas. E Jacó os escondeu debaixo do carvalho que está junto a Siquém.
5 Ayic ix el eb' ta', a Dios ix ac'an xivc'olal d'a yib'an̈ masanil juntzan̈ chon̈ab' ayec' d'a slac'anil chi', yuj chi' man̈xalaj mach ix pechan eb'.
5 Quando eles partiram, o terror de Deus invadiu as cidades vizinhas, e não perseguiram os filhos de Jacó.
6 Ix c'och vin̈aj Jacob chi' yed' masanil eb' anima yed'nac d'a jun lugar scuch Luz, d'a yol yic Canaán. An̈ejtona' jun chon̈ab' chi' scuchan Betel.
6 Assim, Jacó chegou a Luz, chamada Betel, que fica na terra de Canaã, ele e todo o povo que estava com ele.
7 Ata' ix sb'oq'ue jun altar vin̈, El-Betel ix sb'iejcan jun lugar chi' yuj vin̈, yujto ata' ix sch'ox sb'a Dios d'a vin̈ ayic ix el vin̈ d'a vin̈ yuc'tac.
7 E edificou ali um altar. E àquele lugar deu o nome de El-Betel, porque ali Deus havia se revelado a ele quando estava fugindo do seu irmão.
8 An̈ejtona' ata' ix cham ix Débora, aton ix ilannac q'uib' ix Rebeca. Ix smucanem ix eb' d'a yich jun te' ji d'a slac'anil Betel chi'. Axo vin̈aj Jacob chi' ix sayan sb'i jun lugar chi', Te' Ji yic Cusc'olal, xchi.
8 Débora, a ama de Rebeca, morreu e foi sepultada ao pé de Betel, debaixo do carvalho que se chama Alom-Bacute.
9 Ayic ix jax vin̈ d'a Canaán, spetoj vin̈ d'a Padán-aram, ix sch'oxanxi sb'a Dios d'a vin̈, ix yalan vach' lolonel d'a yib'an̈ vin̈.
9 Depois que Jacó havia retornado de Padã-Arã, Deus lhe apareceu outra vez e o abençoou.
10 Ix yalan icha tic:
10 Deus disse a ele: — Você se chama Jacó, mas o seu nome não será mais Jacó; o seu nome será Israel. E lhe deu o nome de Israel.
11 Ayic ix lajvi sq'uexan sb'i vin̈ chi', ix yalan d'a vin̈ icha tic:
11 Disse-lhe mais: — Eu sou o Deus Todo-Poderoso; seja fecundo e multiplique-se; uma nação e multidão de nações sairão de você, e reis procederão de você.
12 A lum luum ix vala' to ol vac'can d'a vin̈aj Abraham yed' d'a vin̈aj Isaac, svalpax ticnaic to ol vac'can d'ayach yed' d'a eb' in̈tilal, xchi d'a vin̈.
12 A terra que dei a Abraão e a Isaque darei também a você e, depois de você, à sua descendência.
13 Ix lajvi chi' ix el Dios b'aj ix lolon yed' vin̈.
13 E Deus se retirou dele, elevando-se do lugar onde lhe havia falado.
14 Ix sayan jun nivan q'uen vin̈aj Jacob chi', nivan yaj c'atan q'ueen, ix sb'oancanq'ue lin̈an q'uen vin̈ b'aj ix lolon Dios yed'oc. Ix secanq'ue aceite yed' vino vin̈ d'a yib'an̈ q'ueen, yic syac' vin̈ silab'oc d'a Dios.
14 Então Jacó pôs uma coluna de pedra no lugar onde Deus havia falado com ele e derramou uma libação e azeite sobre ela.
15 Betel ix sb'iejcan jun lugar chi' yuj vin̈.
15 Ao lugar onde Deus lhe havia falado, Jacó deu o nome de Betel.
16 Ix lajvi chi' ix yactancan jun lugar chi' eb'. Ayto sc'och eb' d'a Efrata, ix alji jun yune' ix Raquel.
16 Partiram de Betel, e, havendo ainda pequena distância para chegar a Efrata, Raquel deu à luz um filho, num parto que foi muito difícil.
17 Yic val ayoch ix d'a ilc'olal yuj yab'an syail, axo ix vetz'vajum ix alani: Man̈ ach xivoc, toxo ix alji junxo a vinac unin, xchi ix.
17 Em meio às dores, a parteira disse a Raquel: — Não tenha medo, pois você ainda terá este filho.
18 Palta ayic vanxo scham ix yuj jun unin chi', ix sayancan sb'i ix, Ben-oni ix sb'iejcani. Axo vin̈aj Jacob chi' jun, Benjamín ix yac' vin̈ sb'iej.
18 Ao sair-lhe a alma (porque morreu), deu ao filho o nome de Benoni. Mas seu pai lhe chamou Benjamim.
19 Ata' ix chamcan ix Raquel chi'. Ix mucchajcan ix d'a sb'eal Efrata, aton jun lugar chi' scuch Belén ticnaic.
19 Assim, Raquel morreu e foi sepultada no caminho de Efrata, que é Belém.
20 Ix sb'oanq'ue lin̈an jun cimiento vin̈aj Jacob d'a yib'an̈ b'aj ix mucchaj snivanil ix chi', aton jun chi' sch'oxancan b'ajtil mucan ix.
20 Jacó levantou uma coluna sobre a sepultura de Raquel. Essa é a coluna da sepultura de Raquel até o dia de hoje.
21 Ix b'atn̈ej vin̈aj Israel chi', ix sb'oan scampamento vin̈ d'a yichan̈b'at Torre yic Edar.
21 Então Israel partiu e armou a sua tenda além da torre de Éder.
22 Yacb'an cajan ec' eb' d'a jun lugar chi', axo vin̈aj Rubén, yuninal vin̈aj Israel chi' ix vay vin̈ yed' ix Bilha, schab'il yetb'eyum vin̈ smam chi'. Ix yab' vin̈aj Israel chi' tas ix sc'ulej vin̈ yunin chi'.
22 E aconteceu que, habitando Israel naquela terra, Rúben foi e se deitou com Bila, concubina de seu pai. E Israel ficou sabendo disso. Eram doze os filhos de Israel.
23 A eb' vin̈ yuninal vin̈ yed' ix Lea: Aton vin̈aj Rubén, vin̈ b'ab'el unin, vin̈aj Simeón, vin̈aj Leví, vin̈aj Judá, vin̈aj Isacar yed' vin̈aj Zabulón.
23 Rúben, o primogênito de Jacó, Simeão, Levi, Judá, Issacar e Zebulom, filhos de Lia;
24 Axo eb' vin̈ yuninal vin̈ yed' ix Raquel: Aton vin̈aj José yed' vin̈aj Benjamín.
24 José e Benjamim, filhos de Raquel;
25 Axo eb' yuninal vin̈ yed' ix Bilha, ix scriada ix Raquel: Aton vin̈aj Dan yed' vin̈aj Neftalí.
25 Dã e Naftali, filhos de Bila, serva de Raquel;
26 Axo pax eb' yuninal vin̈ yed' ix Zilpa, ix scriada ix Lea: Aton vin̈aj Gad yed' vin̈aj Aser. Aton eb' tic yuninal vin̈aj Jacob ix alji d'a Padán-aram.
26 e Gade e Aser, filhos de Zilpa, serva de Lia. São estes os filhos de Jacó, que lhe nasceram em Padã-Arã.
27 Ix b'at vin̈aj Jacob yil vin̈ smam, aton vin̈aj Isaac, cajan d'a lum Mamre, d'a chon̈ab' Arba, Hebrón pax sb'i. Ata' ec'nac vin̈aj Abraham yed' vin̈aj Isaac chi'.
27 Jacó veio a Isaque, seu pai, a Manre, a Quiriate-Arba (que é Hebrom), onde peregrinaram Abraão e Isaque.
28 180 ab'il sq'uinal vin̈aj Isaac chi' ayic ix cham vin̈.
28 Os dias da vida de Isaque foram cento e oitenta anos.
29 Te ichamxo vin̈, axo vin̈aj Esaú yed' vin̈aj Jacob, aton eb' vin̈ yuninal vin̈, a eb' vin̈ ix mucancan vin̈.
29 Após uma longa velhice, Isaque expirou e morreu, sendo reunido ao seu povo; e Esaú e Jacó, seus filhos, o sepultaram.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Gênesis 35, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.