Romanos 2
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVT
1 Ligía gadúnrun lubeí le adímurejabei luágu le ladǘgübei ámu, cáteiñein lan, lugúndun dan le ladímurejan luágu wuríbani le ladǘgübei ámu, líchuguña guánarügü dúru luoúgua, lugúndun líbe méme gíñe cátei wuríbati ligía ladǘgübei.
1 Talvez você pense que pode condenar esses indivíduos, mas é igual a eles e não tem desculpa! Quando diz que eles deveriam ser castigados, condena a si mesmo, porque você, que julga os outros, pratica as mesmas coisas.
2 Subúdi wamúti luágu láu lan inárüni lagúseragüda Búngiu dan le lasíadiruniña ja adǘgübalin buri cátei l jasáminan, lun jadǘgüni lee.
2 E sabemos que Deus, em sua justiça, castigará todos que praticam tais coisas.
3 Bugúyati le adímurejabei jawágu ja adügúbalin buri cátei wuríbati le, áni ligía méme gíñe badǘgübei, ¿jarítaguatibu funági luágu beséfuruba lan lueí ligáñi Búngiu?
3 Uma vez que você julga outros por fazerem essas coisas, o que o leva a pensar que evitará o julgamento de Deus ao agir da mesma forma?
4 ¿Ódi mebéresentibu láu lareíni Búngiu le magúmuchadibei lúma lugúraasun, ibídiñounga bun luágu arúfuda láani Búngiu lareíni bun lun gayáraabei lan basáansiruni bigáburi, máma lun basígirun afígounja?
4 Não percebe quanto ele é bondoso, tolerante e paciente com você? Não vê que essas manifestações da bondade de Deus visam levá-lo ao arrependimento?
5 Derétu banígi, májatibu basáansiruni bigáburi. Ligía abúnja lubeí agánwoundagüda lafáyeija bifígoun lubáme luwéyuri lagúseragüdün Búngiu dánme liábin lun líchuguni lisíadin le richábei,
5 Mas, por causa de seu coração rebelde, você se recusa a abandonar o pecado, acumulando ira sobre si mesmo. Pois o dia da ira se aproxima, quando o justo juízo de Deus se revelará.
6 dánme le lafáyeiruni cáda ában según le ladǘgübei.
6 Ele julgará cada um de acordo com seus atos.
7 Líchuguba ibágari magúmuchaditi joun ja áluajabalin uweíriguni, inébesei, lúma cátei lé buri magúmuchaditi yágüta siélu láu jadǘgüni le buídubei súnwandan ya uboúagu.
7 Dará vida eterna àqueles que, persistindo em fazer o bem, buscam glória, honra e imortalidade.
8 Ánjaña sun gürígia ja magáambadibaña lun Búngiu, ja májabaña lun jafálaruni linárün Búngiu, jafálarei wuríbani, lafáyeirubaña Búngiu láu sun ligáñi.
8 Mas derramará ira e indignação sobre os que vivem para si mesmos, que se recusam a obedecer à verdade e preferem entregar-se a uma vida de perversidade.
9 Níjeinbei asúfuriruni lúma igárigu joun sun ja adǘgübalin le wuríbabei, joun juríu furúmiñe, lúma gíñe joun ja mámabaña juríu.
9 A todos que praticam o mal, ele trará aflição e calamidade: primeiro para os judeus, e também para os gentios.
10 Ánjeinti joun sun ja adǘgübalin le buídubei, líchuguba Búngiu uweíriguni, inébesei, lúma darángilaü, juríu furúmiñe, lúma gíñe joun ja mámabaña juríu.
10 Mas, a todos que fazem o bem, ele dará glória, honra e paz: primeiro para os judeus, e também para os gentios.
11 Lugúndun ában lan lanǘgüniña Búngiu sun gürígia.
11 Pois Deus não age com favoritismo.
12 sun ja afígounjabaña masúbudirunga jameí lilúrudun Búngiu le ledéregerubei joun gürígia lídaangiñe Moisés, jagúserawagüdǘba boúgudin lueí lúrudu ligía, tídiba jawáni máfiougatin. Játi afígounjabaña láu sun subúdi jamáni lilúrudun Búngiu, jagúserawagüdǘba láu lúrudu ligía, tídiba gíñe jawáni máfiougatin.
12 Assim, todos os que pecarem, mesmo não tendo a lei escrita de Deus, serão destruídos. E todos os que pecarem estando sob a lei de Deus, de acordo com essa lei serão julgados.
13 Lugúndun máma ja agáambarügübalin lúrudu richáguabaña ligíbugiñe Búngiu, anáti ja agúnfulirubalin.
13 Pois o simples ato de ouvir a lei não nos torna justos diante de Deus, mas sim a obediência à lei é que nos torna justos aos olhos dele.
14 Játi mámabaña juríu, ja ibídiñejabubaña lun lilúrudun Búngiu, gayáraagili jadǘgüni le lubeíbei Búngiu láurügü laríñagun jarítagun guánarügü joun luágu le buídubei lúma le wuríbabei.
14 Até mesmo os gentios, que não têm a lei escrita, quando obedecem a ela instintivamente, mostram que conhecem a lei, mesmo não a tendo.
15 Láu jagáburi, arúfuda jamúti luágu níjein lan lilúrudun Búngiu bürǘñu tídan janígi, arúfuda tumúti janígi líra, áni laríñagubei jarítagun joun ánjein gadúnrun jabeí lúmoun madúnrun jamá.
15 Demonstram que a lei está gravada em seu coração, pois sua consciência e seus pensamentos os acusam ou lhes dizem que estão agindo corretamente.
16 Luágume wéyu le lagúseragüdüniña Búngiu sun gürígia lídaangiñe Jesucrístu, larítaguba luágu sún buri cátei le, ladǘga lagúseragüdübei gíñe ásta cátei lé buri arámudagúabei tídan wanígi. Ítara lúba según ugánu luáguti asálbaruni le napúrichijabei.
16 Isso se confirmará no dia em que Deus julgar os segredos de cada um por meio de Cristo Jesus, de acordo com as boas-novas que anuncio.
17 Ánjein bugúya le pántabei luágu juríu ban, luágu bárügüdün luágu lilúrudun Moisés lun basálbarun, luágu Búngiu lan le inárüniti Bubúngiutebei.
17 Você, que se diz judeu, se apoia na lei de Deus e se orgulha de seu relacionamento especial com ele.
18 Subúdi bumúti lugúndan Búngiu, áni arúfudajati lilúrudun Moisés bun lun banúadajani cátei le buídutimaabei.
18 Conhece a vontade de Deus: sabe o que é certo, porque foi instruído em sua lei.
19 Jarítaguatibu búngua luágu gayára lan badúndejan maríjintiña lídoun ǘma buíti lúma luágu gayára lan bíchugun larúgounga joun ja eíbugubaña lídan lubúriga.
19 Está convencido de que é guia para os cegos e luz para os que estão perdidos na escuridão.
20 Jarítaguatibu luágu gayára lan barúfudajan joun ibídiougua táu luágu Búngiu, lúma lun barúfuduni ǘma joun ja isérigiñabaña lídan jafíñen, queísi barítagun luágu ibíja báani sun subúdi lúma inárüni lídan lilúrudun Moisés.
20 Considera-se capaz de instruir os ignorantes e ensinar os caminhos de Deus às crianças. Está certo de que a lei de Deus lhe dá pleno conhecimento e verdade.
21 Wel, ánjein lubeíti arúfudaja bubeí joun ámu, ¿cági uágu marúfudajan bubeí bun guánarügü? Ánjein apúrichija bubeí luágu lúnti lan míwerujoún lan, ¿cági uágu bíweruja?
21 Pois bem, se você ensina a outros, por que não ensina a si mesmo? Diz a outros que não roubem, mas você mesmo rouba?
22 Ánjein aríñaga bubeí luágu moún lumuti lan jagámaridúniwa jámari gürígia maríeitiña, ¿cámegi badǘgei? Ánjein iyéreegu lubeí cátei lánina sándu bun, ¿cámegi bádaragua búngua lídoun buri cátei jánina sándu láu bíwerujani tirísin jalígilisin?
22 Afirma que é errado cometer adultério, mas você mesmo adultera? Condena a idolatria, mas rouba objetos dos templos?
23 Pántatibu láu lilúrudun Búngiu, ába bíchugun minébesei lun Búngiu láu magúnfulirun báani.
23 Você, que tanto se orgulha de conhecer a lei, desonra a Deus, desobedecendo à lei?
24 Tinárün Lerérun Búngiu dan le taríñagunbei. “Jídaangiñeti, jugúya juríu, jadímurejanbei ja mámabaña juríu wuríba luágu Búngiu.”
24 Não é de admirar que as Escrituras digam: “Os gentios blasfemam o nome de Deus por causa de vocês”.
25 Adǘga jumúti jugúya juríu igáburi le circuncisión lé meja liseíni lidáradun Búngiu jáma lánigu. Buíti igáburi ligía ánjaün agúnfulira lúma líbiri lilúrudun Búngiu lé meja líchugubei joun lánigu lídaangiñe Moisés. Ánjein magúnfulirun jumá, manǘgünti circuncisión ni cáta jun, queígubeirügü madügǘniwa lan.
25 A prática judaica da circuncisão só tem valor se você obedece à lei de Deus. Mas se você, que é circuncidado, não obedece à lei de Deus, não é diferente de um gentio incircuncidado.
26 Gürígia ja mámabaña juríu, ánjein jadǘga buri cátei le lubeíbei lilúrudun Búngiu, janügǘba queísi lánigu Búngiu láu sun merésibirun jamáni circuncisión.
26 E, se os incircuncidados obedecerem à lei de Deus, acaso não serão também considerados circuncidados?
27 Gürígia ja merésibirubalin circuncisión, ába jagúnfulirun lúma lilúrudun Búngiu, jarúfudunbei jidúnrun, jugúya le resíbi jumáalibei circuncisión, ja magúnfulirunbalin Lerérun Búngiu, láu sun jun lan labǘrüdǘwa.
27 De fato, os gentios incircuncidados que cumprem a lei de Deus condenarão você, judeu, que é circuncidado e tem a lei de Deus, mas não obedece a ela.
28 Le juríubei le tímatimaati, máma boúgudigiñerügü libíti juríu lan, máma gíñe láurügü wadǘgün cátei le boúguditi wabíti lánigu wamá Búngiu.
28 Pois ser judeu exteriormente ou ser circuncidado não torna ninguém judeu de fato.
29 Láu wafálaruni Búngiu táu sun wanígi, lánigu wagía le tímatimaati, wáfaaguba táu sun wanígi lun wadǘgüni lugúndan, lugúndun ni cáta circuncisión lun Búngiu. Ítara líña lubeíti, gürígia le lánigubei Búngiu tídaangiñe lanígi, ligía buídubei ligíbugiñe Búngiu íbini jarítagun gürígia luágu mabuídun lan.
29 Judeu verdadeiro é quem o é no íntimo, e circuncisão verdadeira é a do coração, feita pelo Espírito, e não pela letra da lei, recebendo assim a aprovação de Deus, e não das pessoas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.