Romanos 2
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Ligía gadúnrun lubeí le adímurejabei luágu le ladǘgübei ámu, cáteiñein lan, lugúndun dan le ladímurejan luágu wuríbani le ladǘgübei ámu, líchuguña guánarügü dúru luoúgua, lugúndun líbe méme gíñe cátei wuríbati ligía ladǘgübei.
1 Meu amigo, não importa quem você seja, você não tem desculpa quando julga os outros. Pois, quando você os julga, mas faz as mesmas coisas que eles fazem, você está condenando a você mesmo.
2 Subúdi wamúti luágu láu lan inárüni lagúseragüda Búngiu dan le lasíadiruniña ja adǘgübalin buri cátei l jasáminan, lun jadǘgüni lee.
2 Nós sabemos que Deus é justo quando condena os que fazem essas coisas.
3 Bugúyati le adímurejabei jawágu ja adügúbalin buri cátei wuríbati le, áni ligía méme gíñe badǘgübei, ¿jarítaguatibu funági luágu beséfuruba lan lueí ligáñi Búngiu?
3 Mas você, que faz as mesmas coisas que condena nos outros, será que você pensa que escapará do julgamento de Deus?
4 ¿Ódi mebéresentibu láu lareíni Búngiu le magúmuchadibei lúma lugúraasun, ibídiñounga bun luágu arúfuda láani Búngiu lareíni bun lun gayáraabei lan basáansiruni bigáburi, máma lun basígirun afígounja?
4 Ou será que você despreza a grande bondade, a tolerância e a paciência de Deus? Você sabe muito bem que ele é bom e que quer fazer com que você mude de vida.
5 Derétu banígi, májatibu basáansiruni bigáburi. Ligía abúnja lubeí agánwoundagüda lafáyeija bifígoun lubáme luwéyuri lagúseragüdün Búngiu dánme liábin lun líchuguni lisíadin le richábei,
5 Mas o seu coração é duro e teimoso. Por isso você está aumentando ainda mais o castigo que vai sofrer no dia em que forem revelados a ira e os julgamentos justos de Deus,
6 dánme le lafáyeiruni cáda ában según le ladǘgübei.
6 pois ele recompensará cada um de acordo com o que fez.
7 Líchuguba ibágari magúmuchaditi joun ja áluajabalin uweíriguni, inébesei, lúma cátei lé buri magúmuchaditi yágüta siélu láu jadǘgüni le buídubei súnwandan ya uboúagu.
7 Deus dará a vida eterna às pessoas que perseveram em fazer o bem e buscam a glória , a honra e a vida imortal .
8 Ánjaña sun gürígia ja magáambadibaña lun Búngiu, ja májabaña lun jafálaruni linárün Búngiu, jafálarei wuríbani, lafáyeirubaña Búngiu láu sun ligáñi.
8 Mas fará cair a sua ira e o seu castigo sobre os egoístas e sobre os que rejeitam o que é justo a fim de seguir o que é mau.
9 Níjeinbei asúfuriruni lúma igárigu joun sun ja adǘgübalin le wuríbabei, joun juríu furúmiñe, lúma gíñe joun ja mámabaña juríu.
9 Haverá sofrimentos e aflições para todos os que fazem o mal, primeiro para os judeus e também para os não judeus.
10 Ánjeinti joun sun ja adǘgübalin le buídubei, líchuguba Búngiu uweíriguni, inébesei, lúma darángilaü, juríu furúmiñe, lúma gíñe joun ja mámabaña juríu.
10 Mas Deus dará glória, honra e paz a todos os que fazem o bem, primeiro aos judeus e também aos não judeus.
11 Lugúndun ában lan lanǘgüniña Búngiu sun gürígia.
11 Pois ele trata a todos com igualdade.
12 sun ja afígounjabaña masúbudirunga jameí lilúrudun Búngiu le ledéregerubei joun gürígia lídaangiñe Moisés, jagúserawagüdǘba boúgudin lueí lúrudu ligía, tídiba jawáni máfiougatin. Játi afígounjabaña láu sun subúdi jamáni lilúrudun Búngiu, jagúserawagüdǘba láu lúrudu ligía, tídiba gíñe jawáni máfiougatin.
12 Todos aqueles que pecam sem conhecer a lei de Deus se perderão sem essa lei; mas todos aqueles que pecam conhecendo a lei serão julgados por ela.
13 Lugúndun máma ja agáambarügübalin lúrudu richáguabaña ligíbugiñe Búngiu, anáti ja agúnfulirubalin.
13 Porque as pessoas que Deus aceita não são aquelas que somente ouvem a lei, mas aquelas que fazem o que a lei manda.
14 Játi mámabaña juríu, ja ibídiñejabubaña lun lilúrudun Búngiu, gayáraagili jadǘgüni le lubeíbei Búngiu láurügü laríñagun jarítagun guánarügü joun luágu le buídubei lúma le wuríbabei.
14 Os não judeus não têm a lei. Mas, quando fazem pela sua própria vontade o que a lei manda, eles são a sua própria lei, embora não tenham a lei.
15 Láu jagáburi, arúfuda jamúti luágu níjein lan lilúrudun Búngiu bürǘñu tídan janígi, arúfuda tumúti janígi líra, áni laríñagubei jarítagun joun ánjein gadúnrun jabeí lúmoun madúnrun jamá.
15 Eles mostram, pela sua maneira de agir, que têm a lei escrita no seu coração. A própria consciência deles mostra que isso é verdade, e os seus pensamentos, que às vezes os acusam e às vezes os defendem, também mostram isso.
16 Luágume wéyu le lagúseragüdüniña Búngiu sun gürígia lídaangiñe Jesucrístu, larítaguba luágu sún buri cátei le, ladǘga lagúseragüdübei gíñe ásta cátei lé buri arámudagúabei tídan wanígi. Ítara lúba según ugánu luáguti asálbaruni le napúrichijabei.
16 E, de acordo com o evangelho que eu anuncio, assim será naquele dia em que Deus, por meio de Cristo Jesus, julgará os pensamentos secretos de todas as pessoas.
17 Ánjein bugúya le pántabei luágu juríu ban, luágu bárügüdün luágu lilúrudun Moisés lun basálbarun, luágu Búngiu lan le inárüniti Bubúngiutebei.
17 O que dizer de você? Você diz que é judeu, confia na lei e se orgulha do Deus que você adora.
18 Subúdi bumúti lugúndan Búngiu, áni arúfudajati lilúrudun Moisés bun lun banúadajani cátei le buídutimaabei.
18 Você sabe o que Deus quer que você faça e aprende na lei a escolher o que é certo.
19 Jarítaguatibu búngua luágu gayára lan badúndejan maríjintiña lídoun ǘma buíti lúma luágu gayára lan bíchugun larúgounga joun ja eíbugubaña lídan lubúriga.
19 Você tem a certeza de que é guia dos cegos, luz para os que estão na escuridão,
20 Jarítaguatibu luágu gayára lan barúfudajan joun ibídiougua táu luágu Búngiu, lúma lun barúfuduni ǘma joun ja isérigiñabaña lídan jafíñen, queísi barítagun luágu ibíja báani sun subúdi lúma inárüni lídan lilúrudun Moisés.
20 orientador dos que não têm instrução e professor dos jovens. Você está certo de que encontra na lei a apresentação completa do conhecimento e da verdade.
21 Wel, ánjein lubeíti arúfudaja bubeí joun ámu, ¿cági uágu marúfudajan bubeí bun guánarügü? Ánjein apúrichija bubeí luágu lúnti lan míwerujoún lan, ¿cági uágu bíweruja?
21 Você, que ensina os outros, por que é que não ensina a você mesmo? Se afirma que não se deve roubar, por que é que você mesmo rouba?
22 Ánjein aríñaga bubeí luágu moún lumuti lan jagámaridúniwa jámari gürígia maríeitiña, ¿cámegi badǘgei? Ánjein iyéreegu lubeí cátei lánina sándu bun, ¿cámegi bádaragua búngua lídoun buri cátei jánina sándu láu bíwerujani tirísin jalígilisin?
22 Se você diz que não se deve cometer adultério, por que é que você mesmo comete adultério? Você odeia os ídolos, mas rouba as coisas dos templos.
23 Pántatibu láu lilúrudun Búngiu, ába bíchugun minébesei lun Búngiu láu magúnfulirun báani.
23 Você se orgulha de ter a lei de Deus, mas você é uma vergonha para Deus porque desobedece à sua lei.
24 Tinárün Lerérun Búngiu dan le taríñagunbei. “Jídaangiñeti, jugúya juríu, jadímurejanbei ja mámabaña juríu wuríba luágu Búngiu.”
24 Pois as Escrituras Sagradas dizem: “Os não judeus falam mal de Deus por causa de vocês, os judeus.”
25 Adǘga jumúti jugúya juríu igáburi le circuncisión lé meja liseíni lidáradun Búngiu jáma lánigu. Buíti igáburi ligía ánjaün agúnfulira lúma líbiri lilúrudun Búngiu lé meja líchugubei joun lánigu lídaangiñe Moisés. Ánjein magúnfulirun jumá, manǘgünti circuncisión ni cáta jun, queígubeirügü madügǘniwa lan.
25 A circuncisão tem valor se você, que é judeu, obedecer à lei; porém, se não obedecer, é como se você não tivesse sido circuncidado.
26 Gürígia ja mámabaña juríu, ánjein jadǘga buri cátei le lubeíbei lilúrudun Búngiu, janügǘba queísi lánigu Búngiu láu sun merésibirun jamáni circuncisión.
26 E, se um homem que não foi circuncidado obedecer aos mandamentos da lei, Deus o tratará como se ele fosse circuncidado.
27 Gürígia ja merésibirubalin circuncisión, ába jagúnfulirun lúma lilúrudun Búngiu, jarúfudunbei jidúnrun, jugúya le resíbi jumáalibei circuncisión, ja magúnfulirunbalin Lerérun Búngiu, láu sun jun lan labǘrüdǘwa.
27 Assim vocês, judeus, serão condenados pelos não judeus, pois vocês desobedecem à lei apesar de terem essa lei escrita e de serem circuncidados, enquanto que os não judeus obedecem à lei, embora não sejam circuncidados.
28 Le juríubei le tímatimaati, máma boúgudigiñerügü libíti juríu lan, máma gíñe láurügü wadǘgün cátei le boúguditi wabíti lánigu wamá Búngiu.
28 Portanto, eu pergunto: quem é judeu de fato e circuncidado de verdade? É claro que não é aquele que é judeu somente por fora e circuncidado só no corpo.
29 Láu wafálaruni Búngiu táu sun wanígi, lánigu wagía le tímatimaati, wáfaaguba táu sun wanígi lun wadǘgüni lugúndan, lugúndun ni cáta circuncisión lun Búngiu. Ítara líña lubeíti, gürígia le lánigubei Búngiu tídaangiñe lanígi, ligía buídubei ligíbugiñe Búngiu íbini jarítagun gürígia luágu mabuídun lan.
29 Pelo contrário, o verdadeiro judeu é aquele que é judeu por dentro, aquele que tem o coração circuncidado; e isso é uma coisa que o Espírito de Deus faz e que a lei escrita não pode fazer. E o louvor que essa pessoa recebe não vem de seres humanos, mas vem de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 2, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.