Marcos 4

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Ábaya lagúmeserun Jesúsu arúfudaja láru dúna, ába joúndaragun sarágu gürígia le ñí lubei. Quei gíbeyaaña lan gürígia ñi, ába ládinun Jesúsu tídoun ában ugúnein to ñíboun dúnarugu. Ába lañúurun ñi, ába jeréderun sun gürígia láru béya.
1 Jesus pôs-se novamente a ensinar, à beira do mar, e aglomerou-se junto dele tão grande multidão, que ele teve de entrar numa barca, no mar, e toda a multidão ficou em terra na praia.
2 Ábati larúfudajan sarágu cátei joun láu jémpulu, laríñaga joun.
2 E ensinava-lhes muitas coisas em parábolas. Dizia-lhes na sua doutrina:
3 —Agáamba jumána. Ñíñein ában ábunaguti, ába láfuridun ábunagua.
3 Ouvi: Saiu o semeador a semear.
4 Lídan afúrujeina láani líla nádü, ába láburujan murúsun lídaangiñe luágun ǘma, ába jayábin dunúru, ába jeígini.
4 Enquanto lançava a semente, uma parte caiu à beira do caminho, e vieram as aves e a comeram.
5 Líbiri, ába láburujan labádinaguoún dǘbü le ñí lumuti úa lan sarágu múa, ába laboúchun furése ladǘga majúlilin lan múa.
5 Outra parte caiu no pedregulho, onde não havia muita terra; o grão germinou logo, porque a terra não era profunda;
6 Dan le lásüdün wéyu, ába lásaürün, queíti málagüle lan, ába loúnwen.
6 mas, assim que o sol despontou, queimou-se e, como não tivesse raiz, secou.
7 Líbiri ílaü, ába láburujan labádinaguoún jíyu, ába laweínamudun jíyu úara lúma, ába lañáradaguagüdüni, magíinduntiti nádü ligía.
7 Outra parte caiu entre os espinhos; estes cresceram, sufocaram-na e o grão não deu fruto.
8 Níjeinti lídaangiñe, áburujati lídoun múa buíti, ába laboúchun, ába laweínamudun, ¡ma lubuídun alúbajoúti lídaangiñe! Níjein lídaangiñe, íchuguti darándi águu luágu cáda ában águu, líbiri rúti ǘrüwa-wein, líbiri, san.
8 Outra caiu em terra boa e deu fruto, cresceu e desenvolveu-se; um grão rendeu trinta, outro sessenta e outro cem.
9 Ábati laríñagun joun.
9 E dizia: Quem tem ouvidos para ouvir, ouça!
10 Lárigiñe, dan le leréderunbei Jesúsu lábugua, ába jayábin láni dúusu disípulugu jama jíbiri lánigu, ába jálügüdüni ca lan lílabei jémpulu le.
10 Quando se acharam a sós, os que o cercavam e os Doze indagaram dele o sentido da parábola.
11 Ába laríñagun joun.
11 Ele disse-lhes: A vós é revelado o mistério do Reino de Deus, mas aos que são de fora tudo se lhes propõe em parábolas.
12 lun dánme lan jaríjin, ibídiñe lámuga joun ca lan laníchigubei cátei le jaríjubei, dánme jagáambun, úa lámuga gunfaráanda jamá, lun lásiñerun jagíribudun lun Búngiu lun ferúdunawa lan jafígoun.
12 Desse modo, eles olham sem ver, escutam sem compreender, sem que se convertam e lhes seja perdoado.
13 Ába laríñagun joun.
13 E acrescentou: Não entendeis essa parábola? Como entendereis então todas as outras?
14 Le ábunagubalin líla nádü, ítara líña quei le apúrichijabalin Lerérun Búngiu.
14 O semeador semeia a palavra.
15 Añájein gürígia, ítara jáña quei ǘma le uágunbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu, lárigiñe jagáambuni, ába liábin Máfia, ába lagídaruni dimúrei le abunúbei tídan janígi.
15 Alguns se encontram à beira do caminho, onde ela é semeada; apenas a ouvem, vem Satanás tirar a palavra neles semeada.
16 Jíbiri gürígia, ítara jáña quei dǘbü le abádinaguoúnbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu, ába jerésibiruni láu ugúndani.
16 Outros recebem a semente em lugares pedregosos; quando a ouvem, recebem-na com alegria;
17 Quei márügüdün lubeí Lerérun Búngiu tídan janígi buídu, madúrati jádan, dánti le larijíniwa jábun, o jeíbaajoúniwa lan lueígiñe Lerérun Búngiu, magúraasuntiña.
17 mas não têm raiz em si, são inconstantes, e assim que se levanta uma tribulação ou uma perseguição por causa da palavra, eles tropeçam.
18 Jayábin jíbiri, ítara jáña quei jíyu le abádinaguoúnbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu,
18 Outros ainda recebem a semente entre os espinhos; ouvem a palavra,
19 weíritimaati jafúudun luágu cátei le lánina ibágari le, ába leyéeduniña irísini. Sun le, ába láfaruni Lerérun Búngiu tídaangiñe janígi, mígiruntiti lun lalúbajoún jádan gürígia jagía.
19 mas as preocupações mundanas, a ilusão das riquezas, as múltiplas cobiças sufocam-na e a tornam infrutífera.
20 Añájein gíñe gürígia, ítara jáña quei múa buíti le ídounbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu, ába jerésibiruni, alúbajoúati cátei buíti jádaangiñe. Buíti jagáburi quei líla nádü le íchugubei darándi águu luágu ában, o ǘrüwa-wein, o san.
20 Aqueles que recebem a semente em terra boa escutam a palavra, acolhem-na e dão fruto, trinta, sessenta e cem por um.
21 Ába laríñagun joun.
21 Dizia-lhes ainda: Traz-se porventura a candeia para ser colocada debaixo do alqueire ou debaixo da cama? Não é para ser posta no candeeiro?
22 Úati lubeíti ni cáta le arámudaguati lun mafúnraangudúnbei lan, úa ligía ni cáta le ibídiñewati lun masúbudirúnwabei lan.
22 Porque nada há oculto que não deva ser descoberto, nada secreto que não deva ser publicado.
23 Agáamba jumána, jugúya le garígeirugubei lun jagáambun.
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, que ouça.
24 Aríñagati gíñe joun.
24 Ele prosseguiu: Atendei ao que ouvis: com a medida com que medirdes, vos medirão a vós, e ainda se vos acrescentará.
25 Ítara líña, gürígia le aténirubei buídu lun nerérun, gunfaráandatima lumúti, ánjeinti le meténibei lun, labúlieidubei sun le agáamba láalibei.
25 Pois, ao que tem, se lhe dará; e ao que não tem, se lhe tirará até o que tem.
26 Aríñagati gíñe Jesúsu.
26 Dizia também: O Reino de Deus é como um homem que lança a semente à terra.
27 áriebu buri lúma wéyuagu lídan le larúmugun ábunaguti ligía, sará ligía quei léchun, chülǘ dan ába laboúchun nádü, ába laweíridun, ibídiñeti lun ábunaguti ída líña lan lasúseredun.
27 Dorme, levanta-se, de noite e de dia, e a semente brota e cresce, sem ele o perceber.
28 Múa guánarügü aráandarati, furúmiñe ába láfuridun ídibu, ñígiñe ába legélewejan, ñígiñe ába labuínchun ílewei láu ílaü.
28 Pois a terra por si mesma produz, primeiro a planta, depois a espiga e, por último, o grão abundante na espiga.
29 Dánti le funáali líla nádü, ába látüjoúniwa ladǘga chülǘjali lan dan lun lalúbajoún.
29 Quando o fruto amadurece, ele mete-lhe a foice, porque é chegada a colheita.
30 Aríñagati gíñe Jesúsu.
30 Dizia ele: A quem compararemos o Reino de Deus? Ou com que parábola o representaremos?
31 Ítara líña quei ában tíla mostása le abunúti lábugiñe múa. Tíla mostása, ligía ában lídaangiñe ílaü le ñǘraütimaabei uboúagu,
31 É como o grão de mostarda que, quando é semeado, é a menor de todas as sementes.
32 dan le labunún, ába laweíridun, ligía weíritimaabei tídaangiñe sun nádü, weínamuti lilímun darí lun gayára lan jeméraagun dunúru lábugiñe lamúñounga le líchugubei.
32 Mas, depois de semeado, cresce, torna-se maior que todas as hortaliças e estende de tal modo os seus ramos, que as aves do céu podem abrigar-se à sua sombra.
33 Ítara liñájei larúfudajan Jesúsu luágu larúeijan Búngiu joun láu sarágu jémpulu líbe le darí le ñí lumuti gayára lan gunfaráanda jamá.
33 Era por meio de numerosas parábolas desse gênero que ele lhes anunciava a palavra, conforme eram capazes de compreender.
34 Marúfudajaanti ni cáta joun luágu larúeijan Búngiu mayúsurunga jémpulu. Ába lafúnraanguagüdüni sun jémpulu joun láni disípulugu dan le jagíarügü lan lúma.
34 E não lhes falava, a não ser em parábolas; a sós, porém, explicava tudo a seus discípulos.
35 Wéyu méme ligía, dan le lagúñedunbei, ába laríñagun Jesúsu joun láni disípulugu.
35 À tarde daquele dia, disse-lhes: Passemos para o outro lado.
36 Ábati jígiruniña bürǘbünu gürígia jagía, ába janǘgüni Jesúsu tídan ugúnein to gádaanbaliña. Ñíñoun buri gíñe ámu ugúnein úara jáma.
36 Deixando o povo, levaram-no consigo na barca, assim como ele estava. Outras embarcações o escoltavam.
37 Ába láfuragun ában garábali jéreti, ába lebélujan lugúdi barána tídoun ugúnein darí lún yebe tabuínchun láu dúna.
37 Nisto surgiu uma grande tormenta e lançava as ondas dentro da barca, de modo que ela já se enchia de água.
38 Larúmuguñati Jesúsu tiyúna ugúnein baláñu tuágu ában ichǘgübarari. Ába jagágudajani, ába jaríñagun lun.
38 Jesus achava-se na popa, dormindo sobre um travesseiro. Eles acordaram-no e disseram-lhe: Mestre, não te importa que pereçamos?
39 Ába lásaarun Jesúsu, ába ladeínjan lun garábali, ába laríñagun lun barána.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: Silêncio! Cala-te! E cessou o vento e seguiu-se grande bonança.
40 Ábati laríñagun joun láni disípulugu.
40 Ele disse-lhes: Como sois medrosos! Ainda não tendes fé?
41 Ába jeréderun láu luweírin janígi, ába jálügüdagun jámagua.
41 Eles ficaram penetrados de grande temor e cochichavam entre si: Quem é este, a quem até o vento e o mar obedecem?

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.