Marcos 4
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Ábaya lagúmeserun Jesúsu arúfudaja láru dúna, ába joúndaragun sarágu gürígia le ñí lubei. Quei gíbeyaaña lan gürígia ñi, ába ládinun Jesúsu tídoun ában ugúnein to ñíboun dúnarugu. Ába lañúurun ñi, ába jeréderun sun gürígia láru béya.
1 Jesus começou a ensinar outra vez na beira do lago da Galileia. A multidão que se ajuntou em volta dele era tão grande, que ele entrou e sentou-se num barco perto da praia, onde o povo estava.
2 Ábati larúfudajan sarágu cátei joun láu jémpulu, laríñaga joun.
2 Jesus usava parábolas para ensinar muitas coisas. Ele dizia:
3 —Agáamba jumána. Ñíñein ában ábunaguti, ába láfuridun ábunagua.
3 — Escutem! Certo homem saiu para semear.
4 Lídan afúrujeina láani líla nádü, ába láburujan murúsun lídaangiñe luágun ǘma, ába jayábin dunúru, ába jeígini.
4 E, quando estava espalhando as sementes, algumas caíram na beira do caminho, e os passarinhos comeram tudo.
5 Líbiri, ába láburujan labádinaguoún dǘbü le ñí lumuti úa lan sarágu múa, ába laboúchun furése ladǘga majúlilin lan múa.
5 Outra parte das sementes caiu num lugar onde havia muitas pedras e pouca terra. As sementes brotaram logo porque a terra não era funda.
6 Dan le lásüdün wéyu, ába lásaürün, queíti málagüle lan, ába loúnwen.
6 Mas, quando o sol apareceu, queimou as plantas, e elas secaram porque não tinham raízes.
7 Líbiri ílaü, ába láburujan labádinaguoún jíyu, ába laweínamudun jíyu úara lúma, ába lañáradaguagüdüni, magíinduntiti nádü ligía.
7 Outras sementes caíram no meio de espinhos, que cresceram e sufocaram as plantas. Por isso nada produziram.
8 Níjeinti lídaangiñe, áburujati lídoun múa buíti, ába laboúchun, ába laweínamudun, ¡ma lubuídun alúbajoúti lídaangiñe! Níjein lídaangiñe, íchuguti darándi águu luágu cáda ában águu, líbiri rúti ǘrüwa-wein, líbiri, san.
8 Mas as sementes que caíram em terra boa brotaram, cresceram e produziram na base de trinta, sessenta e até cem grãos por um.
9 Ábati laríñagun joun.
9 E Jesus terminou, dizendo:
10 Lárigiñe, dan le leréderunbei Jesúsu lábugua, ába jayábin láni dúusu disípulugu jama jíbiri lánigu, ába jálügüdüni ca lan lílabei jémpulu le.
10 Quando a multidão foi embora, as pessoas que ficaram ali começaram, junto com os doze discípulos, a fazer perguntas a Jesus sobre parábolas .
11 Ába laríñagun joun.
11 Jesus disse a eles:
12 lun dánme lan jaríjin, ibídiñe lámuga joun ca lan laníchigubei cátei le jaríjubei, dánme jagáambun, úa lámuga gunfaráanda jamá, lun lásiñerun jagíribudun lun Búngiu lun ferúdunawa lan jafígoun.
12 para que olhem e não enxerguem nada e para que escutem e não entendam; se não, eles voltariam para Deus, e ele os perdoaria.
13 Ába laríñagun joun.
13 Então Jesus perguntou:
14 Le ábunagubalin líla nádü, ítara líña quei le apúrichijabalin Lerérun Búngiu.
14 E continuou:
15 Añájein gürígia, ítara jáña quei ǘma le uágunbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu, lárigiñe jagáambuni, ába liábin Máfia, ába lagídaruni dimúrei le abunúbei tídan janígi.
15 Algumas pessoas que a ouvem são como as sementes que caíram na beira do caminho. Logo que ouvem, Satanás vem e tira a mensagem que foi semeada no coração delas.
16 Jíbiri gürígia, ítara jáña quei dǘbü le abádinaguoúnbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu, ába jerésibiruni láu ugúndani.
16 Outras pessoas são como as sementes que foram semeadas onde havia muitas pedras. Quando ouvem a mensagem, elas a aceitam logo com alegria;
17 Quei márügüdün lubeí Lerérun Búngiu tídan janígi buídu, madúrati jádan, dánti le larijíniwa jábun, o jeíbaajoúniwa lan lueígiñe Lerérun Búngiu, magúraasuntiña.
17 mas depois de pouco tempo essas pessoas abandonam a mensagem porque ela não criou raízes nelas. E, quando por causa da mensagem chegam os sofrimentos e as perseguições, elas logo abandonam a sua fé.
18 Jayábin jíbiri, ítara jáña quei jíyu le abádinaguoúnbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu,
18 Ainda outras são parecidas com as sementes que foram semeadas no meio dos espinhos. Elas ouvem a mensagem,
19 weíritimaati jafúudun luágu cátei le lánina ibágari le, ába leyéeduniña irísini. Sun le, ába láfaruni Lerérun Búngiu tídaangiñe janígi, mígiruntiti lun lalúbajoún jádan gürígia jagía.
19 mas, quando aparecem as preocupações deste mundo, a ilusão das riquezas e outras ambições, estas coisas sufocam a mensagem, e ela não produz frutos.
20 Añájein gíñe gürígia, ítara jáña quei múa buíti le ídounbei láburuja lídaangiñe líla nádü, ába jagáambuni Lerérun Búngiu, ába jerésibiruni, alúbajoúati cátei buíti jádaangiñe. Buíti jagáburi quei líla nádü le íchugubei darándi águu luágu ában, o ǘrüwa-wein, o san.
20 E existem aquelas pessoas que são como as sementes que foram semeadas em terra boa. Elas ouvem, e aceitam a mensagem, e produzem uma grande colheita: umas, trinta; outras, sessenta; e ainda outras, cem vezes mais do que foi semeado.
21 Ába laríñagun joun.
21 Jesus continuou:
22 Úati lubeíti ni cáta le arámudaguati lun mafúnraangudúnbei lan, úa ligía ni cáta le ibídiñewati lun masúbudirúnwabei lan.
22 Pois tudo o que está escondido será descoberto, e tudo o que está em segredo será conhecido.
23 Agáamba jumána, jugúya le garígeirugubei lun jagáambun.
23 Se vocês têm ouvidos para ouvir, então ouçam.
24 Aríñagati gíñe joun.
24 Disse também:
25 Ítara líña, gürígia le aténirubei buídu lun nerérun, gunfaráandatima lumúti, ánjeinti le meténibei lun, labúlieidubei sun le agáamba láalibei.
25 Quem tem receberá mais; mas quem não tem, até o pouco que tem será tirado dele.
26 Aríñagati gíñe Jesúsu.
26 Jesus disse:
27 áriebu buri lúma wéyuagu lídan le larúmugun ábunaguti ligía, sará ligía quei léchun, chülǘ dan ába laboúchun nádü, ába laweíridun, ibídiñeti lun ábunaguti ída líña lan lasúseredun.
27 Quer ele esteja acordado, quer esteja dormindo, ela brota e cresce, sem ele saber como isso acontece.
28 Múa guánarügü aráandarati, furúmiñe ába láfuridun ídibu, ñígiñe ába legélewejan, ñígiñe ába labuínchun ílewei láu ílaü.
28 É a própria terra que dá o seu fruto: primeiro aparece a planta, depois a espiga, e, mais tarde, os grãos que enchem a espiga.
29 Dánti le funáali líla nádü, ába látüjoúniwa ladǘga chülǘjali lan dan lun lalúbajoún.
29 Quando as espigas ficam maduras, o homem começa a cortá-las com a foice, pois chegou o tempo da colheita.
30 Aríñagati gíñe Jesúsu.
30 Jesus continuou:
31 Ítara líña quei ában tíla mostása le abunúti lábugiñe múa. Tíla mostása, ligía ában lídaangiñe ílaü le ñǘraütimaabei uboúagu,
31 Ele é como uma semente de mostarda, que é a menor de todas as sementes.
32 dan le labunún, ába laweíridun, ligía weíritimaabei tídaangiñe sun nádü, weínamuti lilímun darí lun gayára lan jeméraagun dunúru lábugiñe lamúñounga le líchugubei.
32 Mas, depois de semeada, cresce muito até ficar a maior de todas as plantas. E os seus ramos são tão grandes, que os passarinhos fazem ninhos entre as suas folhas.
33 Ítara liñájei larúfudajan Jesúsu luágu larúeijan Búngiu joun láu sarágu jémpulu líbe le darí le ñí lumuti gayára lan gunfaráanda jamá.
33 Assim, usando muitas parábolas como estas, Jesus falava ao povo de um modo que eles podiam entender.
34 Marúfudajaanti ni cáta joun luágu larúeijan Búngiu mayúsurunga jémpulu. Ába lafúnraanguagüdüni sun jémpulu joun láni disípulugu dan le jagíarügü lan lúma.
34 E só falava com eles usando parábolas, mas explicava tudo em particular aos discípulos.
35 Wéyu méme ligía, dan le lagúñedunbei, ába laríñagun Jesúsu joun láni disípulugu.
35 Naquele dia, de tardinha, Jesus disse aos discípulos:
36 Ábati jígiruniña bürǘbünu gürígia jagía, ába janǘgüni Jesúsu tídan ugúnein to gádaanbaliña. Ñíñoun buri gíñe ámu ugúnein úara jáma.
36 Então eles deixaram o povo ali, subiram no barco em que Jesus estava e foram com ele; e outros barcos o acompanharam.
37 Ába láfuragun ában garábali jéreti, ába lebélujan lugúdi barána tídoun ugúnein darí lún yebe tabuínchun láu dúna.
37 De repente, começou a soprar um vento muito forte, e as ondas arrebentavam com tanta força em cima do barco, que ele já estava ficando cheio de água.
38 Larúmuguñati Jesúsu tiyúna ugúnein baláñu tuágu ában ichǘgübarari. Ába jagágudajani, ába jaríñagun lun.
38 Jesus estava dormindo na parte detrás do barco, com a cabeça numa almofada. Então os discípulos o acordaram e disseram: — Mestre! Nós vamos morrer! O senhor não se importa com isso?
39 Ába lásaarun Jesúsu, ába ladeínjan lun garábali, ába laríñagun lun barána.
39 Então ele se levantou, falou duro com o vento e disse ao lago: O vento parou, e tudo ficou calmo.
40 Ábati laríñagun joun láni disípulugu.
40 Aí ele perguntou:
41 Ába jeréderun láu luweírin janígi, ába jálügüdagun jámagua.
41 E os discípulos, cheios de medo, diziam uns aos outros: — Que homem é este que manda até no vento e nas ondas?!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.