Lucas 8
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Lárigiñe cátei le, ñǘdünti Jesúsu lídoun sarágu ubúrugu lúma buri lirájüñü fulásu íchigei ugánu buíti luágu larúeijan Búngiu.
1 Algum tempo depois Jesus saiu e viajou por cidades e povoados, anunciando a boa notícia do Reino de Deus . Os doze discípulos foram com ele,
2 Ñǘdütiña dúusu apóstolugu lúma jáma würíña ja lareídaguagüdübaña jádaangiñe espíritugu wuríbatiña lúma sándi. Ñíñoun María to gíriboun Magdaléna jádan, to ídaangiñeboun jáfurida sédü espíritugu wuríbatiña,
2 e também algumas mulheres que haviam sido livradas de espíritos maus e curadas de doenças. Eram Maria, chamada Madalena, de quem tinham sido expulsos sete demônios;
3 ñíñoun gíñe Juána, to lúmari Chúza, le oúnigirubarun lúban Heródes, ñíñoun Susána, jámaya sarágu ámu ja íderagubálin láu le jámati.
3 Joana, mulher de Cuza, que era alto funcionário do governo de Herodes; Susana e muitas outras mulheres que, com os seus próprios recursos, ajudavam Jesus e os seus discípulos.
4 Sarágu jáña gürígia ñǘbinburitiña lídaangiñe sarágu fulásu lun jaríjini Jesúsu, dánti le oúndaraguaaña, ába ladímurejan Jesúsu joun láu jémpulu. Laríñaga joun.
4 Uma grande multidão, vinda de várias cidades, veio ver Jesus. Quando todos estavam reunidos, ele contou esta parábola :
5 —Furíti ában ábunaguti ábunagua líla nádü, dan le afúrujeina láani, ába láburujan lídaangiñe luágun ǘma, ába jadǘgüraguni ásügürütiña, ába jeígini dunúru.
5 — Certo homem saiu para semear. E, quando estava espalhando as sementes, algumas caíram na beira do caminho, onde foram pisadas pelas pessoas e comidas pelos passarinhos.
6 Líbiri, ába láburujan labádinaguoún dǘbü, dánti le laboúchun, ába lásaürün ladǘga lumábei fulásu.
6 Outras sementes caíram num lugar onde havia muitas pedras, e, quando começaram a brotar, as plantas secaram porque não havia umidade.
7 Ába láburujan líbiri labádinaguoún jíyu, ába láfaruni jíyu le ájüchübei úara lúma.
7 Outra parte caiu no meio de espinhos, que cresceram junto com as plantas e as sufocaram.
8 Ñíñein gíñe lídaangiñe, áburujati lídoun múa buíti, dan le laweínamudun, gin ligía, buíti lalúbajoún, cáda ílaü rúti san águu.
8 Mas algumas sementes caíram em terra boa. As plantas cresceram e produziram cem grãos para cada semente. E Jesus terminou, dizendo:
9 Ábati jálügüdüni láni disípulugu ca lan lílabei jémpulu le.
9 Os discípulos de Jesus perguntaram o que ele queria dizer com essa parábola .
10 Laríñaga joun.
10 Jesus respondeu:
11 Ába laríñagun Jesúsu joun.
11 — O que essa parábola quer dizer é o seguinte: a semente é a mensagem de Deus.
12 ǘma le ñíjin lubeí láburuja lídaangiñe líla nádü, jagía gürígia ja agáambubalin lerérun Búngiu, ába liábin Máfia, ába lagídaruni tídaangiñe janígi lun mafíñerun jamá, masálbarun jagíame.
12 As sementes que caíram na beira do caminho são as pessoas que ouvem a mensagem. Porém o Diabo chega e tira a mensagem do coração delas para que não creiam e não sejam salvas.
13 Dǘbü le ñíjin lubeí láburuja líbiri líla nádü, jagía gürígia ja agáambubalin lerérun Búngiu, ába jerésibiruni láu ugúndani, áni márügüdünti jádan buídu, afíñetiña luágu murúsun dan, áni dan le joúchawagún, mawándun jamúti, ába jeféridiruni jafíñen luágu Búngiu.
13 As sementes que caíram onde havia muitas pedras são as pessoas que ouvem a mensagem e a recebem com muita alegria. Elas não têm raízes e por isso creem somente por algum tempo; e, quando chega a tentação, abandonam tudo.
14 Jíyu le ñíjin lubeí láburuja líbiri líla nádü, jagía gürígia ja agáambubalin lerérun Búngiu, ába jasígiruni binádu jagáburi, ába jasígirun arítagua luágu irísini lúma ugúndani le lánina uboú le, úati fulásu jarítagurugun lun lerérun Búngiu, siñátiti laságarún cátei buíti jádaangiñe.
14 As sementes que caíram no meio dos espinhos são as pessoas que ouvem a mensagem. Porém as preocupações, as riquezas e os prazeres desta vida aumentam e sufocam essas pessoas. Por isso os frutos que elas produzem nunca amadurecem.
15 Ánjeinti múa buíti le ñíjin lubeí láburuja líbiri líla nádü, jagía gürígia ja agáambubalin lerérun Búngiu táu anígi buítu, adǘga jagía gásu láu lerérun, eíbuga jagía quei lubúdubu, sagáwati cátei buíti jádaangiñe.
15 E as sementes que caíram em terra boa são aquelas pessoas que ouvem e guardam a mensagem no seu coração bom e obediente; e, porque são fiéis, produzem frutos.
16 Ába laríñagun Jesúsu.
16 Jesus continuou:
17 Úati lubeíti ni cáta arámudaguati lun mafúnraangudun lan, úa ni cáta le ibídiñewati lun machǘlürün lan dan lun lasúbudirúniwa lúma lun lafúnraangudun.
17 Pois tudo o que está escondido será descoberto, e tudo o que está em segredo será conhecido e revelado.
18 ‘Gagáambadi jumá lubeíti buídu lun lerérun Búngiu, le gámati lerérun Búngiu tídan lanígi, libíjuba lánwoun le lúmabei, ánjeinti le úabei ni cáta lídaangiñe lerérun Búngiu tídan lanígi, íbini le uágubei larítagua luágu níjein lan lúma, lagídarúaba lueí.
18 — Portanto, tomem cuidado e vejam como vocês ouvem. Porque quem tem receberá mais; mas quem não tem, até o que pensa que tem será tirado dele.
19 Ábati tachǘlürün lúguchu Jesúsu jáma lamúlenu le ñíjin lubeí Jesúsu, siñáti jayárafadun lun ladǘga jíbe gürígia.
19 A mãe e os irmãos de Jesus vieram até o lugar onde ele estava, mas, por causa da multidão, não conseguiam chegar perto dele.
20 Ába laríñawagún lun.
20 Então alguém disse a Jesus: — A sua mãe e os seus irmãos estão lá fora e querem falar com o senhor.
21 Ába laríñagun joun.
21 Mas Jesus disse a todos:
22 Luágu ában wéyu, ába ládinun Jesúsu tídoun ában ugúnein jáu láni disípulugu, ába laríñagun joun.
22 Certo dia Jesus subiu num barco com os seus discípulos e disse: Então eles partiram.
23 Dan le añája lan ánjiñuragua, ába larúmugun Jesúsu. Ába láfurun ában garábali jéreti jáu, lagúnurugu, ába lagúmeserun dúna ebéluja tídoun jagúne yaráfa lun jadíbiragun.
23 Enquanto estavam atravessando o lago, Jesus dormiu. Um vento muito forte começou a soprar sobre o lago, e o barco foi ficando cheio de água, de modo que todos estavam em perigo.
24 Ábati joúdin agágudajei Jesúsu, ába jaríñagun lun.
24 Aí os discípulos chegaram perto de Jesus e o acordaram, dizendo: — Mestre, Mestre! Nós vamos morrer! Jesus se levantou e deu uma ordem ao vento e à tempestade. Eles pararam, e tudo ficou calmo.
25 Ábati laríñagun joun disípulugu.
25 Então ele disse aos discípulos: Mas eles estavam admirados e com medo e diziam uns aos outros: — Que homem é este? Ele manda até no vento e nas ondas, e eles obedecem!
26 Ába jachǘlürün loúbawagun Gadára, le loubáfurugubei lagúnu, ligíbugiñe Galiléa.
26 Jesus e os discípulos chegaram à região de Gerasa, no lado leste do lago da Galileia.
27 Dan le larárirunbei Jesúsu, ába liábin ában wügǘri lílana fulásu ligía lubádun. Lǘjali wügǘri ligía gawágu espíritugu wuríbatiña. Madáüti anáanguni, maganoún ligía tídan múna, lídan buri jabára jiláaña le achigíti luágu dǘbü lagánawa.
27 Assim que Jesus saiu do barco, um homem daquela cidade foi encontrar-se com ele. Esse homem estava dominado por demônios. Fazia muito tempo que ele andava sem roupas e não morava numa casa, mas vivia nos túmulos do cemitério.
28 Dan le laríjinbalin wügǘri ligía Jesúsu, ába lájuduragun ligíbugiñe, ába lagúaragun.
28 Quando viu Jesus, o homem deu um grito, caiu no chão diante dele e disse bem alto: — Jesus, Filho do Deus Altíssimo! O que o senhor quer de mim? Por favor, não me castigue!
29 Laríñagunbei ítara ladǘga lagúmadiruñein lan Jesúsu espíritu ligía lun láfuridun lídaangiñe. Saráguja weíyaasu lárügüdüni espíritu wuríbati ligía, ábaja jagǘraguni gürígia lújabu lúma lugúdi láu güríngüri lun ledéraguagüdün, ábaja látumuraguni, ába lanúragüdüni espíritu lídoun fulásu le mageírawati.
29 Ele disse isso porque Jesus havia mandado o espírito mau sair dele. Esse espírito o havia agarrado muitas vezes. As pessoas chegaram até a amarrar os pés e as mãos do homem com correntes de ferro, mas ele as quebrava, e o demônio o levava para o deserto.
30 Ába laríñagun Jesúsu lun.
30 Jesus perguntou a ele: — O meu nome é Multidão! — respondeu ele. (Ele disse isso porque muitos demônios tinham entrado nele.)
31 Ába jamúriajan espíritugu jagía lúma Jesúsu lun moúnajan lániña máfiougatin.
31 Aí os demônios começaram a pedir com insistência a Jesus que não os mandasse para o abismo .
32 Queíti ñíñanu jamá sarágu büíruju eíga luágu ában wǘbü yaráfa, ába jayúmuragun espíritugu jagía lun lun loúnajaniña jádoun büíruju jagía, ába lánjarun Jesúsu.
32 Muitos porcos estavam comendo num morro ali perto. Os demônios pediram com insistência a Jesus que os deixasse entrar nos porcos, e ele deixou.
33 Ábati jáfuridun espíritugu wuríbatiña jagía lueí wügǘri ligía, ába jebélurun jádoun büíruju, ábati jáguragun büíruju jagía joúngua lueígiñe ában gudúungu, ába jáburujan lídoun lagúnu, ába jañáradagun.
33 Então eles saíram do homem e entraram nos porcos, que se atiraram morro abaixo, para dentro do lago, e se afogaram.
34 Dan le jaríjinbalin ja oúnigirubaliña büíruju cátei le asúseredubei, ába janúfudedagun, ába jeíbaagun abájüdaguei ubúrugu lúma áraabu.
34 Quando os homens que estavam tomando conta dos porcos viram o que havia acontecido, fugiram e espalharam a notícia na cidade e nos seus arredores.
35 Ábati joúdingua gürígia aríjei cátei le asúseredubei. Dan le jachǘlürünbei le ñí lubei Jesúsu, ába jadáriruni wügǘri le ídaangiñebei jáfurida espíritugu wuríbatiña ñun lubádu lugúdi Jesúsu, táu lanáangun, areídaguaali, ába janúfudedagun.
35 Muita gente foi ver o que havia acontecido. Quando chegaram perto de Jesus, viram o homem de quem haviam saído os demônios. E ficaram assustados porque ele estava sentado aos pés de Jesus, vestido e no seu perfeito juízo.
36 Játi buga aríjubalin, ába jabájüdaguni luáguti lareídagun wügǘri lé buga gawágubei espíritugu wuríbatiña joun,
36 Os que haviam visto tudo contaram ao povo como o homem tinha sido curado.
37 ába jayúmuragun lílana fulásu ligía lun Jesúsu lun lídin ñígiñe, ladǘga janúfude. Ábati ládinun Jesúsu tídoun ugúnein lun lídin,
37 Aí toda a gente da região de Gerasa ficou com muito medo e pediu que Jesus saísse da terra deles. Então Jesus subiu no barco e foi embora.
38 ába layúmuragun wügǘri le ídaangiñebei jáfurida espíritugu lun lun lídin lúma, ába laríñagun Jesúsu lun lun leréderun, laríñaga lun.
38 E o homem de quem os demônios tinham saído implorou a Jesus: — Me deixe ir com o senhor! Mas Jesus o mandou embora, dizendo:
39 —Giríbubá búbiñoun, ábame babájüdaguni sun le ladǘgübei Búngiu bun.
39 — Volte para casa e conte o que Deus fez por você. Então o homem foi pela cidade, contando o que Jesus tinha feito por ele.
40 Dan le lagíribudunbei Jesúsu loubáfurugun lagúnu, ába jerésibiruni gürígia láu ugúndani ladǘga sun jagía agúrabañu jáñein.
40 Quando Jesus voltou para o lado oeste do lago, a multidão o recebeu com alegria, pois todos tinham ficado ali à espera dele.
41 Ábati liábin ában wügǘri gíriti Jáiro, le ábanbei jádaangiñe tábutigu jalígilisin juríu, ába lájuduragun lubádu lugúdi Jesúsu, ába layúmuragun lun lun lídin lúbiñe,
41 Então chegou um homem chamado Jairo, que era chefe da sinagoga daquele lugar. Ele se jogou aos pés de Jesus e pediu com insistência que fosse até a sua casa
42 ladǘga ában rügǘñoun liraǘ, queí buri dúusu irúmu táu, toúwe. Dan le lídinbei Jesúsu, ába jafálaruni sarágu gürígia darí lun jámurudaguni.
42 porque a sua filha única, de doze anos, estava morrendo. Enquanto Jesus ia caminhando, a multidão o apertava de todos os lados.
43 Ñíñounti ában wǘri jádan, dúusu irúmu táu láu lésejan jítaü tídaangiñe. Gásta táali sun tiseínsun jawágu surúsiagu, siñá jamutu areídaguagüda.
43 Nisto, chegou uma mulher que fazia doze anos que estava com uma hemorragia. Ela havia gastado com os médicos tudo o que tinha, mas ninguém havia conseguido curá-la.
44 Ába tayárafadun lun Jesúsu lanágangiñe, ába tagúruruni táru lanáangun, lídan méme óra ligía ába tareídagun.
44 Ela foi por trás de Jesus e tocou na barra da capa dele, e logo o sangue parou de escorrer.
45 Ábati laríñagun Jesúsu.
45 Aí Jesus perguntou: Todos negaram. Então Pedro disse: — Mestre, todo o povo está rodeando o senhor e o está apertando.
46 Ába laríñagun Jesúsu.
46 Mas Jesus disse:
47 Dan le tasúbudiruni wǘri tugúya luágu subúdiwaali lan, aba tiábin adádagareina, ába tájuduragun lubádu lugúdi Jesúsu, ába tagúfeserun lun jagíbugiñe sun gürígia ca lan lébubei tagúrurun luágu áni ába lan tareídagun lídan méme óra ligía.
47 Então a mulher, vendo que não podia mais ficar escondida, veio, tremendo, e se atirou aos pés de Jesus. E, diante de todos, contou a Jesus por que tinha tocado nele e como havia sido curada na mesma hora.
48 Ábati laríñagun Jesúsu tun.
48 Aí Jesus disse:
49 Ñígili Jesúsu adímureja, ligía lachǘlürün ában lúbiñegiñe Jáiro, ába laríñagun lun Jáiro.
49 Jesus ainda estava falando, quando chegou da casa de Jairo um empregado, que disse: — Seu Jairo, a menina já morreu. Não aborreça mais o Mestre.
50 Dan le lagáambunbalin Jesúsu le, ába laríñagun lun.
50 Jesus ouviu isso e disse a Jairo:
51 Dan le lachǘlürünbei Jesúsu lúbiñoun Jáiro, mígirunti lun jebélurun ámu lúma lueídügüya Pédro, Jacóbo lúma Juan jáma tagǘbürigu irájü tugúya.
51 Quando Jesus chegou à casa de Jairo, deixou que Pedro, João e Tiago entrassem com ele, além do pai e da mãe da menina, e mais ninguém.
52 Jayájuña sun ja ñíbaña tárigi, ába laríñagun Jesúsu joun.
52 Todos os que estavam ali choravam e se lamentavam por causa da menina. Então Jesus disse:
53 Ába jéjerajan láu ladǘga subúdi jamáni luágu jilá tan.
53 Aí começaram a caçoar dele porque sabiam que ela estava morta.
54 Ábati lárügüdüni Jesúsu tújabu, ába laríñagun láu umálali jéreti.
54 Mas Jesus foi, pegou-a pela mão e disse bem alto:
55 Ába táguyugun, ába tásaarun lídan méme óra ligía, ába laríñagun Jesúsu lun jíchugun eígini tun.
55 Ela tornou a viver e se levantou imediatamente. Aí Jesus mandou que dessem comida a ela.
56 Weíriti janígi tagǘbürigu, ába laríñagun Jesúsu joun lun mabájüdagun jamáni le asúseredubei ni ca un.
56 Os seus pais ficaram muito admirados, mas Jesus mandou que não contassem a ninguém o que havia acontecido.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.