Lucas 10

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Lárigiñe cátei le, ába lanúadajan Jesúsu ǘrüwa-wein-díisi jádaangiñe lánigu, ába loúnajaniña lubá, bián bián, lídoun sun ageíraü lúma fulásu le lúnbei lídin ñi.
1 Depois disso, o Senhor escolheu outros setenta e os enviou de dois em dois, para que fossem adiante dele a cada cidade e lugar onde ele haveria de passar.
2 Laríñaga joun.
2 E lhes disse:
3 Jeíba, noúnajañadün quei mudún jádoun anímaalu gáñitiña.
3 Vão! Eis que eu os envio como cordeiros para o meio de lobos.
4 Manǘga jumá ságü júmagua, ni seínsu, ni geídi, meréderagun jugúyame ayánuja ni ca úma luágu ǘma.
4 Não levem bolsa, nem sacola, nem sandálias; e não saúdem ninguém pelo caminho.
5 Dánme le jebélurun tídoun ában múna, busújuma furúmiñe, jaríñagame. “Darángilaü joun tílana múna to.”
5 Ao entrarem numa casa, digam primeiro: “Paz seja nesta casa!”
6 Ánjein añájein lubeí gürígia jínsiñejabutiña lun darángilaü tídan múna tugúya, jerésibirubadün láu ugúndani, joúnbei abúsuruni lánina darángilaü. Ánjein úa jabeí gürígia jínsiñejabutiña lun darángilaü tídan múna tugúya, giríbugüda jumeí abúsuruni.
6 Se houver ali uma pessoa que ama a paz, sobre ela repousará a paz de vocês; se não houver, a paz voltará sobre vocês.
7 Reídei jumá tídan múna tugúya to ñí lubei jerésibirúa, jou jumeíme, gurá le íchugúti jun úouga busíganu, ladǘga garíchati ñadágimeinti lun lafáyeiruaja. Masáansija jumá múna.
7 Fiquem na mesma casa, comendo e bebendo do que eles tiverem; porque o trabalhador é digno do seu salário. Não fiquem mudando de casa em casa.
8 Dánme le jachǘlürün lídoun ában ageíraü le ñí lumuti jerésibirúa, joújumei le íchugúti jun,
8 Quando entrarem numa cidade e ali forem bem-recebidos, comam do que lhes for oferecido.
9 areídaguagüda jumáña sánditiña ja ñítiña, jaríñagame joun lílana fulásu ligía. “Subúdigüdáwaali luáguti larúeijan Búngiu jun.”
9 Curem os doentes que nela houver e digam ao povo dali: “O Reino de Deus se aproximou de vocês.”
10 Ánjaün achǘlüra lídoun ában ageíraü le ñí lumuti merésibirúniwa jumá, furíjuma lídoun buri ǘma, jaríñagame.
10 Porém, quando entrarem numa cidade e não forem bem-recebidos, saiam pelas ruas, dizendo:
11 “Ásta licáliquin jageíra le luágubei wagúdi furú wamuti lun warúfuduni jun luágu magúndan wamá láu jigáburi, áni subúdi jumeí luágu subúdigüdáwaali lan luáguti larúeijan Búngiu jun.”
11 “Até o pó desta cidade, que grudou nos nossos pés, sacudimos contra vocês! No entanto, saibam que está próximo o Reino de Deus.”
12 Naríñajare jun luágu lídan lánme luwéyuri lagúseragüdüniña Búngiu gafígountiña, janárimetimaabei jabeichúniwa lílana fulásu le merésibirunbadün sügǘ láu jabeichún lílana ubúrugu le Sodóma.
12 Eu digo a vocês que, naquele dia, haverá menos rigor para Sodoma do que para aquela cidade.
13 ‘¡Fugiábu jugúya lílana Corazín! ¡Fugiábu jugúya lílana Betsáida! Ladǘga lun jamúga ubúrugu lan Tíro o Sidón ladügǘwa buri miláguru le adügǘbei lídan jubúrugute, binárü jamúga lasáansiragua jagáburi lílana, ába jamúga jarúfuduni láu jadáüragun lúdu lúma balígi.
13 — Ai de você, Corazim! Ai de você, Betsaida! Porque, se em Tiro e em Sidom se tivessem operado os milagres que foram feitos em vocês, há muito que elas teriam se arrependido, assentadas em pano de saco e cinza.
14 Ánjein jugúya, lídaanme luwéyuri agúseruni, weíritimaabei jabeichúniwa sügǘ jáu gürígia Tírona jáma Sidónna.
14 Mas, no Juízo, haverá menos rigor para Tiro e Sidom do que para vocês.
15 Amǘrüti, ubúrugu le Capernaúm, ¿jarítaguatibu luágu liñurúaba lan bíri queísi líñun siélu? Larárirawagüdǘwaba bíri ǘnabun queísi lǘnabun máfiougati.
15 — E você, Cafarnaum, pensa que será elevada até o céu? Será jogada no inferno!
16 Ába laríñagun Jesúsu joun ǘrüwa-wein-díisi disípulugu ja loúnajañabaña apúrichija luágu larúeijan Búngiu.
16 — Quem ouve vocês ouve a mim; e quem rejeita vocês é a mim que rejeita; quem, porém, me rejeita está rejeitando aquele que me enviou.
17 Ába jagíribudun ǘrüwa-wein-díisi disípulugu jagía lídaangiñe jaweíyasun láu ugúndani, aríñageina jagía.
17 Então os setenta voltaram, cheios de alegria, dizendo: — Senhor, em seu nome os próprios demônios se submetem a nós!
18 Laríñaga Jesúsu joun.
18 Jesus lhes disse:
19 Rújadina ubáfu jun lun jadǘgüragun jéwe jáma águru, masúfurirunga ni cáta, lúma lun jére lan jubáfu lueí lubáfu Máfia.
19 Eis que eu dei a vocês autoridade para pisarem cobras e escorpiões e sobre todo o poder do inimigo, e nada, absolutamente, lhes causará dano.
20 Láu sun líra, magúndaara jumá luágu jagáambunün espíritugu, gúnda jumá luágu níjein lan jíri bürǘwañu tídan lilíburun Búngiu siélu.
20 No entanto, alegrem-se, não porque os espíritos se submetem a vocês, e sim porque o nome de cada um de vocês está registrado no céu.
21 Lídan óra ligía, ába labuínchagüdüni Sífiri Sándu Jesúsu láu ugúndani, ába laríñagun.
21 Naquela hora, Jesus exultou no Espírito Santo e exclamou:
22 ‘Derége láali Núguchi sun cátei nun. Úati ni ában subúdijabuti cátana lan lueídügüya Núguchi, úati gíñe ni ában subúdijabuti cáteiñein lan Núguchi nueídügüya jáma ja úntiña nabúseera nasúbudiragüdüni.
22 — Tudo me foi entregue por meu Pai. Ninguém sabe quem é o Filho, a não ser o Pai; e também ninguém sabe quem é o Pai, a não ser o Filho e aquele a quem o Filho o quiser revelar.
23 Ábati ladígiragun adímureja joúnrügü láni disípulugu, laríñaga.
23 E, voltando-se para os seus discípulos, Jesus lhes disse em particular:
24 ladǘga naríñajare jun luágu sarágu jáña urúeigu jáma profétagu abúseerutiña yebe meja jaríjini le jaríjubei jugúya guetó, maríjin jamúti, busén jagía yebé meja jagáambuni le jagáambubei guetó, magáambun jamúti.
24 Pois eu lhes digo que muitos profetas e reis quiseram ver o que vocês estão vendo, mas não viram; e quiseram ouvir o que vocês estão ouvindo, mas não ouviram.
25 Lídan ában guríriguaü, ñíñein ában arúfudajati lilúrudun Moisés, abúseeruti loúchaguni Jesúsu, ába lásaarun, ába laríñagun lun.
25 E eis que certo homem, intérprete da Lei, se levantou com o objetivo de pôr Jesus à prova e lhe perguntou: — Mestre, que farei para herdar a vida eterna?
26 Laríñaga Jesúsu lun.
26 Então Jesus lhe perguntou:
27 Ába loúnabun, laríñaga.
27 A isto ele respondeu: — “Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, com todas as suas forças e todo o seu entendimento.” E: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.”
28 Ábati laríñagun Jesúsu lun.
28 Então Jesus lhe disse:
29 Queíti busén lan arúfudajati ligía larúfuduni luágu buídu lan lálügüdajan, ába laríñagun lun Jesúsu.
29 Mas ele, querendo justificar-se, perguntou a Jesus: — Quem é o meu próximo?
30 Ábati loúnabuni Jesúsu, laríñaga lun.
30 Jesus prosseguiu, dizendo:
31 Ába lásügürün ában jafádirin juríu lídaangiñe méme ǘma ligía, dan le laríjinbalin wügǘri ligía, mebéresenti láu, ába lasígiruni leíbugun loubáfurugugiñe ǘma.
31 Por casualidade, um sacerdote estava descendo por aquele mesmo caminho e, vendo aquele homem, passou de largo.
32 Sügǘ ligía ában jádaangiñe ladǘgawagun Leví ñígiñe, dan gíñe le laríjini wügǘri buleíseiwaali ligía, ába gíñe lasígiruni leíbugun loubáfurugugiñe ǘma, mebéresenga gíñe láu.
32 De igual modo, um levita descia por aquele lugar e, vendo-o, passou de largo.
33 Ábati lásügürün ában wügǘri Samariána aweíyasujati lídaangiñe ǘma ligía, dan le laríjinbalin, ába lagúdemedagun lun.
33 Certo samaritano, que seguia o seu caminho, passou perto do homem e, vendo-o, compadeceu-se dele.
34 Ába liábin, ába lagáranijan lun bíti buri le luágubei láu aíli túma diweín, ába lagǘraguni. Ába laweínragüdüni luágu lilǘgün burígü, ába lanǘgüni tídoun jában chülǘdügütiña, ába ladǘgüni le liyáraati lun.
34 E, aproximando-se, fez curativos nos ferimentos dele, aplicando-lhes óleo e vinho. Depois, colocou aquele homem sobre o seu próprio animal, levou-o para uma hospedaria e tratou dele.
35 Larúgan, dan le leíbuga lan Samariána ligía, ába láluguchun bián seínsu le denáriu, ába líchuguni lun tabúreme múna, laríñaga lun. “Toúnigibeí wügǘri le, ánjabu agástara ámu lueí le níchugubei bun luágu, nafáyeirubei bun dánme le nagíribudun.”
35 No dia seguinte, separou dois denários e os entregou ao hospedeiro, dizendo: “Cuide deste homem. E, se você gastar algo a mais, farei o reembolso quando eu voltar.”
36 Ábati lálügüdüni Jesúsu arúfudajati ligía.
36 Então Jesus perguntou:
37 Laríñaga lun.
37 O intérprete da Lei respondeu: — O que usou de misericórdia para com ele. Então Jesus lhe disse:
38 Ába lasígirun Jesúsu luágu luweíyasun jáma lánigu, ába lachǘlürün lídoun ában liraǘraü fulásu le ñí lubei terésibirei ában wǘri gíritu Márta, túbiñe.
38 Quando eles seguiam viagem, Jesus entrou numa aldeia. E certa mulher, chamada Marta, hospedou-o na sua casa.
39 Ñíñoun ában tamúlelua Márta gíritu María, ába tañúurun lubádu lugúdi Jesúsu lun tagáambuni le laríñagubei,
39 Marta tinha uma irmã, chamada Maria, que, assentada aos pés do Senhor, ouvia o seu ensino.
40 ánjounti Márta, weíriti teténirun lun tubéresegun. Ába taríñagun Márta lun Jesúsu.
40 Marta agitava-se de um lado para outro, ocupada em muitos serviços. Então se aproximou de Jesus e disse: — O Senhor não se importa com o fato de minha irmã ter deixado que eu fique sozinha para servir? Diga-lhe que venha me ajudar.
41 Ába loúnabunun Jesúsu, laríñaga tun.
41 Mas o Senhor respondeu:
42 buídurügüti murúsun lun weígin. Anúadaja táali María lubuídun-ágei cátei le lúnbei ladügǘniwa, áni úabei ni ában lun lagídaruni tueí.
42 mas apenas uma é necessária. Maria escolheu a boa parte, e esta não lhe será tirada.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.