João 4
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVT
1 Aba jagáambun fariséogu luágu gíbetima jamá lánigu Jesúsu sügǘ jáu lánigu Juan, áni gíbetima gürígia ñǘbintiña lun, lun jabásterun,
1 Jesus sabia que os fariseus tinham ouvido dizer que ele batizava e fazia mais discípulos que João,
2 láu sun máma lan Jesúsu abásteragüdajabaliña, lánigu abásteragüdajabaña.
2 embora Jesus mesmo não os batizasse, e sim seus discípulos.
3 Dan le lasúbudirunbalin Jesúsu cátei le, ába láfuridun Judéagiñe lun lagíribudun Galiléoun.
3 Assim, deixou a Judeia e voltou para a Galileia.
4 Lídan weíyaasu ligía lásügürübati loúbawagugiñe Samária.
4 No caminho, teve de passar por Samaria.
5 Ítara liñáti lachǘlürün lídoun ában fulásu lídan Samária gíriti Sícar, yaráfa lun múa lé meja lígirubei Jacób lun José le liraǘ, le ában jádaangiñe binádu wagǘbürigu.
5 Chegou ao povoado samaritano de Sicar, perto do campo que Jacó tinha dado a seu filho José.
6 Ñíñein wélu le únbei jagúara luwélun Jacób, queíti buchá lan luágu Jesúsu eíbuga, ába lañúurun láru wélu ligía. Queí buri amídirugu óra ligía.
6 O poço de Jacó ficava ali, e Jesus, cansado da longa caminhada, sentou-se junto ao poço, por volta do meio-dia.
7 Tiábijati ában wǘri Samariána adábura dúna lídaangiñe wélu le, ába laríñagun Jesúsu tun.
7 Pouco depois, uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse: “Por favor, dê-me um pouco de água para beber”.
8 Añángüratí buga láni disípulugu agáñija eígini ubúrugu.
8 Naquele momento, seus discípulos tinham ido ao povoado comprar comida.
9 Ábati taríñagun wǘri Samariána to lun Jesúsu.
9 A mulher ficou surpresa, pois os judeus se recusam a ter qualquer contato com os samaritanos. “Você é judeu, e eu sou uma mulher samaritana”, disse ela a Jesus. “Como é que me pede água para beber?”
10 Aba laríñagun Jesúsu tun.
10 Jesus respondeu: “Se ao menos você soubesse que presente Deus tem para você e com quem está falando, você me pediria e eu lhe daria água viva”.
11 Ába taríñagun lun.
11 “Mas você não tem corda nem balde, e o poço é muito fundo”, disse ela. “De onde tiraria essa água viva?
12 Jacób, lé meja binádu wadǘgawagun, ígirubalin wélu le woun, guráti meja dúna lídaangiñe jáu sun lirájüñü jáma lilǘgüniña. ¿Weírigutibu funági sügǘ láu Jacób?
12 Além do mais, você se considera mais importante que nosso antepassado Jacó, que nos deu este poço? Como pode oferecer água melhor que esta que Jacó, seus filhos e seus animais bebiam?”
13 Ába laríñagun Jesúsu tun.
13 Jesus respondeu: “Quem bebe desta água logo terá sede outra vez,
14 ánjein le átuti lídaangiñe dúna le níchugubei, mamágürabudundügüyaali, ladǘga dúna le lúnbei níchuguni lun, géseséenbei lídan lun líchugun ibágari magúmuchaditi lun.
14 mas quem bebe da água que eu dou nunca mais terá sede. Ela se torna uma fonte que brota dentro dele e lhe dá a vida eterna”.
15 Ábati taríñagun lun.
15 “Por favor, senhor, dê-me dessa água!”, disse a mulher. “Assim eu nunca mais terei sede nem precisarei vir aqui para tirar água.”
16 Ába laríñagun Jesúsu tun.
16 “Vá buscar seu marido”, disse Jesus.
17 Ába taríñagun lun.
17 “Não tenho marido”, respondeu a mulher. Jesus disse: “É verdade. Você não tem marido,
18 ladǘga seíngüjáña wügǘriña úmatiña bagánawa, áni mamárieiduntibu lúma wügǘri le úmabei bagánawa guetó. Aríñagaadibu inárüni.
18 pois teve cinco maridos e não é casada com o homem com quem vive agora. Certamente você disse a verdade”.
19 Dan tagáambubalin wǘri to cátei le, ába taríñagun lun.
19 “O senhor deve ser profeta”, disse a mulher.
20 Binádu wagǘbürigu ja Samariána, judúguatiña meja lun Búngiu ya luágu wǘbü lígita, ánjein jugúya juríu, aríñagatün luágu Jerusalén lan fulásu le lúnbei ñi lan wájuduragua lun Búngiu.
20 “Então diga-me: por que os judeus insistem que Jerusalém é o único lugar de adoração, enquanto nós, os samaritanos, afirmamos que é aqui, no monte Gerizim, onde nossos antepassados adoraram?”
21 Ába laríñagun Jesúsu tun.
21 Jesus respondeu: “Creia em mim, mulher, está chegando a hora em que já não importará se você adora o Pai neste monte ou em Jerusalém.
22 Jugúya Samariána, ibídiñeti jun ca lan un jájuduragua, ánjein wagía, subúdi wamúti ca lan un wájuduragua ladǘga lídaangiñe warásan wagía juríu liábin asálbaruni.
22 Vocês, samaritanos, sabem muito pouco a respeito daquele a quem adoram. Nós adoramos com conhecimento, pois a salvação vem por meio dos judeus.
23 Lachǘlürüba óra, áni niján óra ligía, lun mebéresenwa lan jalía lan jájuduragua gürígia lun Búngiu. Le lúnbei lebéreserunwa láu, ída líña lan ligáburi jájuduragun lun. lúnti jadǘgüni táu sun janígi lídan ában luwúyeri le áuti lagúndaara Búngiu, según lerérun. Niján luwúyeri ájuduraguni le láluajabei Búngiu jámagiñe gürígia.
23 Mas está chegando a hora, e de fato já chegou, em que os verdadeiros adoradores adorarão o Pai em espírito e em verdade. O Pai procura pessoas que o adorem desse modo.
24 Espíritu Búngiu, ja ájuduragubaña lun, lúnti jadǘgüni láu sun janárün, mebéresenga láu cátei le arijúati.
24 Pois Deus é Espírito, e é necessário que seus adoradores o adorem em espírito e em verdade”.
25 Ába taríñagun lun.
25 A mulher disse: “Eu sei que o Messias (aquele que é chamado Cristo) virá. Quando vier, ele nos explicará tudo”.
26 Ába laríñagun Jesúsu tun.
26 Então Jesus lhe disse: “Sou eu, o que fala com você!”.
27 Ligíati jachǘlürün láni disípulugu, ába laweíridun janígi láu jadáriruni Jesúsu adímureja túma ában wǘri, úati ni ában ganígiti lun lálügüdajan ca lan tabúseerubei o ca lan uágu layánuja túma.
27 Naquele momento, seus discípulos voltaram. Ficaram surpresos de encontrá-lo falando com uma mulher, mas nenhum deles se atreveu a perguntar: “O que o senhor quer?” ou “Por que conversa com ela?”.
28 Ábati tígirunun wǘri tugúya tidína, ába tídin ubúrugu oúgaña gürígia, ába taríñagun joun.
28 A mulher deixou sua vasilha de água junto ao poço e correu de volta para o povoado, dizendo a todos:
29 —Jigoúgu jaríja ában eyéri aríñaguti sun cátei le adǘga náalibei nun. ¿Mámadügü funásan ligía Crístubei?
29 “Venham ver um homem que me disse tudo que eu já fiz na vida! Será que não é ele o Cristo?”.
30 Ábati joúdingua ubúrugugiñe lun le ñíjin lubeí Jesúsu.
30 Então as pessoas saíram do povoado para vê-lo.
31 Añájati buga disípulugu ayúmuragua lun Jesúsu lun leígin.
31 Enquanto isso, os discípulos insistiam com Jesus: “Rabi, coma alguma coisa”.
32 Laríñaga joun.
32 Ele, porém, respondeu: “Eu tenho um tipo de alimento que vocês não conhecem”.
33 Ábati jagúmeserun disípulugu álügüdagua jámagua, ába jaríñagun.
33 Os discípulos perguntaram uns aos outros: “Será que alguém lhe trouxe comida?”.
34 Ába laríñagun Jesúsu joun.
34 Então Jesus explicou: “Meu alimento consiste em fazer a vontade daquele que me enviou e em terminar a sua obra.
35 Jugúya aríñagatün. “Níjeingua gádürü játi lubá alúbajani.” Ánjein áu, naríñajare jun. Aríja jumeí nádü, dánjali lun lalúbajoún.
35 Vocês não costumam dizer: ‘Ainda faltam quatro meses para a colheita’? Mas eu lhes digo: despertem e olhem em volta. Os campos estão maduros para a colheita.
36 Le ñadágimeinbei alúbaja, ibíja lumúti lafáyeiruaja, áni cáteiti le lalúbajabei, gürígia, lun jabíjini ibágari le magúmuchaditi siélu, lun lagúndaarun le ábunagubei úara lúma le alúbajabei.
36 Os que colhem já recebem salário, e os frutos que ajuntam são as pessoas que passam a ter a vida eterna. Que alegria espera tanto o que semeia como o que colhe!
37 Quei le lubeíbei laríñawagún. “Ámu le ábunagubei, ámu le alúbajabei.”
37 Vocês conhecem o ditado: ‘Um semeia e outro colhe’. E é verdade.
38 Oúnaja náadün alúbaja le ñí lubei mábunagun jumá, ámu ábunagubaña, jugúya alúbaja.
38 Eu envio vocês para colher onde não semearam; outros realizaram o trabalho, e agora vocês ajuntarão a colheita”.
39 Sarágu jáña lílana fulásu ligía le láni Samária afíñerutiña luágu Jesúsu láu taríñagun wǘri tugúya joun luágu aríñaga láni sun le adǘga táalibei tun.
39 Muitos samaritanos do povoado creram em Jesus por causa daquilo que a mulher relatou: “Ele me disse tudo que eu já fiz!”.
40 Dánti le jachǘlürünbei Samariána le ñí lubei Jesúsu, ába jayúmuragun lun lun leréderun jáma. Ába leréderun bián wéyu ñi,
40 Quando saíram para vê-lo, insistiram que ficasse no povoado. Jesus permaneceu ali dois dias,
41 ábaya jafíñerun sarágu gürígia dan le jagáambunbalin le laríñagubei.
41 e muitos outros ouviram sua palavra e creram.
42 Ábati jaríñagun tun wǘri tugúya.
42 Então disseram à mulher: “Agora cremos, não apenas por causa do que você nos contou, mas porque nós mesmos o ouvimos. Agora sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo”.
43 Bián wéyu lárigiñe, ába láfuridun Jesúsu Samáriagiñe, ába lasígiruni luweíyasun loúbawagun Galiléa,
43 Depois daqueles dois dias, Jesus partiu para a Galileia.
44 mídinti lageíra quei laríñaguni Jesúsu guánarü luágu madügǘniwa lan gásu láu ában proféta lídan guánarü lageíra.
44 Ele mesmo tinha dito que um profeta não é honrado em sua própria terra.
45 Dan lachǘlürünbei Galiléa, resíbi jamúti lílana fulásu buídu, ladǘga ñǘdün jamá gíñe lídan fédu le lánina páscua Jerusalén áni aríja jamúti sun le ladǘgübei lídan fédu ligía.
45 Mas, uma vez que os galileus haviam estado em Jerusalém para a festa da Páscoa e visto tudo que Jesus fizera, eles o receberam.
46 Ábayati lagíribudun Jesúsu lídoun fulásu le Caná le lídaanbei Galiléa, le ñí lubei lasáliraguagüda dúna lun diweínme. Ñíñeinti ában wügǘri weíriguti, ñadágimeinti lúma urúei, níjein ában liraǘ sánditi lídan fulásu le gíribei Capernaúm.
46 Enquanto Jesus viajava pela Galileia, chegou a Caná, onde tinha transformado água em vinho. Perto dali, em Cafarnaum, havia um oficial do governo cujo filho estava muito doente.
47 Dan lagáambunbei wügǘri ligía luágu ñǘbinjali lan Jesúsu Judéagiñe lun Galiléoun, ába lídin aríjei, ába layúmuragun lun lun lídin lúbiñe lun lareídaguagüdüni liraǘ, ladǘga madíseeli lan lun loúnwen.
47 Quando soube que Jesus viera da Judeia para a Galileia, foi até ele e suplicou que fosse a Cafarnaum para curar seu filho, que estava à beira da morte.
48 Ába laríñagun Jesúsu lun.
48 Jesus exclamou: “Jamais crerão, a menos que vejam sinais e maravilhas!”.
49 Laríñaga wügǘri ligía lun.
49 O oficial implorou: “Senhor, por favor, venha antes que meu filho morra”.
50 Ábati laríñagun Jesúsu lun.
50 “Volte!”, disse Jesus. “Seu filho viverá.” O homem creu nas palavras de Jesus e partiu para casa.
51 Dan layárafadun tun lúban, ába jayábin lumúsuniña lubároun, ába jaríñagun lun.
51 Enquanto estava a caminho, alguns de seus servos vieram a seu encontro com a notícia de que seu filho estava vivo e bem.
52 Ába lálügüdüniña ca lan óra lagúmesera liraǘ areídagua, ába jaríñagun lun.
52 Ele perguntou quando o menino havia começado a melhorar, e eles responderam: “Ontem à tarde, à uma hora, a febre subitamente desapareceu!”.
53 Ába larítaguni luágu ligía lan óra laríñagun Jesúsu lun luágu areídaguaali lan liraǘ, ába lafíñerun luágu Jesúsu jáu sun lufámilian.
53 Então o pai percebeu que havia sido naquele exato momento que Jesus tinha dito: “Seu filho viverá”. E o oficial e todos de sua casa creram em Jesus.
54 Ligía libíaman miláguru le ladǘgübei Jesúsu dan le lagíribudunbei Judéagiñe lun Galiléoun.
54 Esse foi o segundo sinal que Jesus realizou na Galileia, depois que veio da Judeia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.