Lucas 9

Suau Bible (CAB_PNG) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Ába loúndaruniña Jesúsu dúusu láni apóstolugu, ába líchugun ubáfu joun lun jaságarun sun jawúyeri espíritugu wuríbatiña lúma lun jareídaguagüdün sánditiña.
1 Tendo Jesus convocado os doze, deu-lhes poder e autoridade sobre todos os demônios e para curar doenças.
2 Ába loúnajaniña apúrichijei ugánu luáguti larúeijan Búngiu lúma areídaguagüdaña sánditiña.
2 Também os enviou a pregar o Reino de Deus e a curar os enfermos.
3 Laríñaga joun. —Manǘga jumá ni cáta júmagua luágu juweíyasun—ni bádun, ni ságü, ni fein, ni seínsu. Ábanrügütá símisi janǘgün.
3 E disse-lhes:
4 Furúmieguarügü múna to ñíjin lumúti jachǘlüra, reídei jumá ñi darí jídin lídaangiñe fulásu ligía.
4 Na casa em que vocês entrarem, fiquem ali até saírem daquele lugar.
5 Le ñí lumuti merésibirúniwa jumá, dánme le jáfuridun lídaangiñe fulásu ligía, ábame jáfuruduni calíqui lueígiñe jugúdi, arúfuda jumámugei luágu magúndan jumá láu jagáburi lílana fulásu ligía, ígira jumáña quei jadáriragun joúngua.
5 E onde quer que não receberem vocês, ao saírem daquela cidade sacudam o pó dos pés em testemunho contra eles.
6 Ábati jáfuridun apóstolugu jagía, ába jeíbuguni sun lirájüñü fulásu apúrichijeinei ugánu luáguti asálbaruni, areídaguagüdeina jagía sánditiña lídan sun fulásu le ñí lumuti joúdin.
6 Então, saindo, percorriam todas as aldeias, anunciando o evangelho e fazendo curas por toda parte.
7 Ába lagáambun gumádimati Heródes luágu sun cátei le ladǘgübei Jesúsu, ibídiñetiti lun cába lan larítagua, ladǘga ñíñanu aríñagutiña luágu saráali lan Juan lídaangiñe oúweni,
7 Ora, o tetrarca Herodes soube de tudo o que se passava e ficou perplexo, porque alguns diziam: “João ressuscitou dentre os mortos.”
8 jíbiri aríñaga luágu proféta Elías lan achǘlaagubei, jíbiri aríñaga luágu ában lan jádaangiñe jíbiri binádu profétagu le ásaaruti lídaangiñe oúweni.
8 Outros diziam: “Elias apareceu.” E ainda outros diziam: “Um dos antigos profetas ressuscitou.”
9 Ába laríñagun Heródes. —Áu guánarügü oúnajabei adǘrürei lichǘgü Juan. ¿Cátei funáti le, le uágubei nagáamba labájüdawagún sarágu cátei? Ábati loúchun Heródes laríjini Jesúsu.
9 Herodes, porém, disse: — Eu mandei decapitar João. Quem, então, é este a respeito do qual tenho ouvido tais coisas? E se esforçava para vê-lo.
10 Dan le jagíribudun apóstolugu, ába jabájüdagun lun Jesúsu luágu sun le jadǘgübei. Ábati lanǘgüniña lídoun fulásu mageírawati yaráfa lun Betsáida.
10 Ao regressarem, os apóstolos relataram a Jesus tudo o que tinham feito. Ele, levando-os consigo, retirou-se à parte para uma cidade chamada Betsaida.
11 Dan le jasúbudirunbalin gürígia, ába jafálaruni, ába lerésibiruniña Jesúsu, ába ladímurejan joun luágu larúeijan Búngiu, areídaguagüda láña sánditiña.
11 Mas as multidões souberam disso e o seguiram. Acolhendo-as, Jesus lhes falava a respeito do Reino de Deus e socorria os que tinham necessidade de cura.
12 Dan le lagúmeserunbei adárüda, ába jayábin láni Jesúsu dúusu apóstolugu lúmoun, ába jaríñagun lun. —Oúnaja báña gürígia ja, ñǘdün jamámuga áluga jabára lun jeméraagun, áluaja jagíame eígini lídan buri lirájüñü aǘdü lúma lídan buri fulásu yaráfati, ladǘga úati ni cáta ya.
12 Mas o dia estava chegando ao fim. Então os doze se aproximaram de Jesus e disseram: — Despeça a multidão, para que, indo às aldeias e campos ao redor, se hospedem e encontrem alimento; pois estamos aqui em lugar deserto.
13 Laríñaga Jesúsu joun. —Rújuma eígini joun. Jaríñaga lun. —Seíngü rügǘñoun fein wáma jáma bián úduraü, ánjawa gubeírügü ñǘdün agáñija eígini joun sun gürígia ja.
13 Jesus, porém, lhes disse: Os discípulos responderam: — Não temos mais que cinco pães e dois peixes, a não ser que nós mesmos vamos e compremos comida para todo este povo.
14 Yaráfañanu joún seíngü mílu wügǘriña ñi, mabájüdünga würíña jáma irájüñü. Ába laríñagun Jesúsu joun láni disípulugu. —Ñurúgüda jumáña dimí dimí-san.
14 Porque estavam ali cerca de cinco mil homens. Então Jesus disse aos seus discípulos:
15 Ába jadǘgüni ítara, ába jañúurun súngubei.
15 Eles atenderam, fazendo com que todos se assentassem.
16 Ábati lanǘgünun Jesúsu seíngü fein lújaburugu jáma bián úduraü, ába laríjin siélun, ába líchuguni eteíngiruni lun Búngiu. Lárigiñe lagúbachagunun fein lúma úwi, ába líchuguni joun láni disípulugu lun jafánreinjani jádan gürígia.
16 E Jesus, pegando os cinco pães e os dois peixes, erguendo os olhos para o céu, os abençoou, partiu e deu aos discípulos para que os distribuíssem entre o povo.
17 Joútiña súngubei quimúle, dan le jabúdajanun ígiragutu, buíngüdatiña dúusu faníñe láu.
17 Todos comeram e se fartaram; e dos pedaços que sobraram foram recolhidos doze cestos.
18 Luágu ában wéyu dan le layúmuraguña lan Jesúsu lábugua, ñíñanu láni disípulugu díseraü lueí, ába laríñagun joun. —¿Ída liñásan jarítagun gürígia nuágu? ¿Cátanasan, según jagía?
18 E aconteceu que, enquanto Jesus estava orando em particular, achavam-se presentes os discípulos, a quem perguntou:
19 Ába jaríñagun lun. —Añájein, aríñagutiña luágu Juan lan le abásteragüdajabei amǘrü, jíbiri, aríñaga Elías, añájeingua aríñagutiña luágu ában lan jádaangiñe binádu profétagu ásaaruti lídaangiñe oúweni amǘrü.
19 Eles responderam: — Uns dizem que é João Batista; outros dizem que é Elias; e ainda outros dizem que um dos antigos profetas ressuscitou.
20 Ábati laríñagun joun. —Ángi jugúya, ¿cátanagi lídan jarítagun? Laríñaga Pédro lun. —Crístu, le loúnajabei Búngiu lun lasálbaruniña gürígia, amǘrü.
20 Então Jesus perguntou: Respondendo, Pedro disse: — O Cristo de Deus.
21 Ába laríñagun Jesúsu joun láu éregu lun maríñagun jamáni cátei le ni ca un.
21 Jesus, porém, advertindo-os, mandou que a ninguém declarassem tal coisa,
22 Ába laríñagun joun. —Nasúfuriruba sarágu, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti. Janǘgübadina wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu, jábutigu fádirigu, jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés, quei ni cáta. Nafarúaba jilágubei, ábame násaarun lídaangiñe oúweni luágu lǘrüwan wéyu lúnya nabágaridun.
22 dizendo:
23 Lárigiñe, ába laríñagun joun súngubei. —Le busénti nánigu lan, bulíeileí cáteiñein lan, awándaleí sun luwúyeri asúfuriruni le lúnbei liábin lun, nueígiñe, queísi lanǘgüni ában wügǘri lugúruwan, falálana.
23 Jesus dizia a todos:
24 Ladǘga le abúseeruti leséfuragun lúngua ya uboúagu leféridirubei ibágari le magúmuchaditi, ánjein le ánjabei leféridiruni libágari ya uboúagu nueígiñe, libíjubei ibágari le magúmuchaditi siélu.
24 Pois quem quiser salvar a sua vida a perderá; e quem perder a vida por minha causa, esse a salvará.
25 ¿Cági ju lan lun gürígia lagáñeiruni sun le lánina uboú, leféridireime lubára siélu o lagǘnrinchaguba lan lúngua?
25 De que adianta uma pessoa ganhar o mundo inteiro, se vier a perder-se ou causar dano a si mesma?
26 Le anǘgüti busíganu nuágu lúma luágu nerérun, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, nibúsigaribadina gíñe láu dánme le niábin quei urúei láu luweírigun Núguchi jáma ánjeligu ja sándubaña.
26 Pois quem se envergonhar de mim e das minhas palavras, dele se envergonhará o Filho do Homem, quando vier na sua glória e na glória do Pai e dos santos anjos.
27 Ninárün naríñaguni jun luágu añájein lan jádaangiñe ja yábaña guetó, moúnwenbaña maríjinga jameí larúeijan Búngiu.
27 Em verdade lhes digo que alguns dos que aqui se encontram não passarão pela morte até que vejam o Reino de Deus.
28 Queíburi wídü wéyu lárigiñe laríñaguni Jesúsu cátei le, ába laweínrun luágun ában wǘbü ayúmuragua lun Búngiu, barǘ lumútiña Pédro, Jacóbo, lúma Juan lúmagua.
28 Cerca de oito dias depois de proferidas estas palavras, Jesus levou consigo Pedro, João e Tiago e subiu ao monte com o propósito de orar.
29 Dan le niján lan Jesúsu ayúmuragua, ába lámuñedagun ligíbu, ába tájarudun lanáangun, ába támiridun.
29 E aconteceu que, enquanto ele orava, a aparência do seu rosto se transfigurou e a roupa dele ficou de um branco brilhante.
30 Ábati jasáliragun Moisés lúma Elías ayánuja lúma,
30 E eis que dois homens falavam com ele: eram Moisés e Elias,
31 geyégu líña ában larúgounga weíriti jáu, jayánujaña libǘgürü oúweni le lúnbei lasúfuriruni Jesúsu, Jerusalén.
31 que apareceram em glória e falavam da morte de Jesus, que ele estava para cumprir em Jerusalém.
32 Láu sun luweírin lidábu lágu Pédro jáma líbirigu, marúmuguntiña, aríja jamúti luweírigun Jesúsu jáma bián wügǘriña ja lúmabaña.
32 Pedro e seus companheiros estavam caindo de sono; mas, conservando-se acordados, viram a glória de Jesus e os dois homens que estavam com ele.
33 Dan le adísedeinaña bián wügǘriña jagía lueí Jesúsu, ába laríñagun Pédro lun. —Maésturu, ¡lídan dan awánja lan ya! Adǘga wamá ǘrüwa dibásein ya—ában bun, ában lun Moisés, túma ában lun Elías. Ibídiñeti lun Pédro ca lan laríñagubei.
33 Quando estes começaram a se afastar de Jesus, Pedro lhe disse: — Mestre, bom é estarmos aqui. Façamos três tendas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias. Porém, Pedro não sabia o que estava dizendo.
34 Súnti niján lan adímureja, ába liábin ában juánriñu oúburaguaña, ába janúfudedagun ladǘga jadáriragun joúngua lurágeirugu juánriñu ligía.
34 Enquanto assim falava, veio uma nuvem e os envolveu. E ficaram com medo ao entrar na nuvem.
35 Ábati jagáambun ában umálali aríñaguti lídaangiñe juánriñu ligía. —Niraǘ le jínsiñebei nun le, agáamba jumeí le lubeíbei.
35 E dela veio uma voz que dizia: — Este é o meu Filho, o meu eleito; escutem o que ele diz!
36 Lárigiñe ladímurejan umálali ligía, ába jaríjin disípulugu luágu lábugua rügáali lan Jesúsu. Reídeitiña maníñu, maríñagun jamúti cátei le jaríjubei lun ni ában lídan dan ligía.
36 Depois daquela voz, perceberam que Jesus estava sozinho. Eles ficaram calados e, naqueles dias, não contaram nada a ninguém a respeito do que tinham visto.
37 Larúgan, dan le jarárirunbei lueígiñe wǘbü, sarágu jáña gürígia ñǘdüntiña lubároun Jesúsu.
37 No dia seguinte, quando eles desceram do monte, uma grande multidão veio ao encontro de Jesus.
38 Ábati lagúaragun ában wügǘri jádaangiñe láu umálali jéreti, laríñaga. —Maésturu, fuleíseijabubá nun, aríjabeí niraǘ le ligía rügǘñeibei,
38 E eis que, do meio da multidão, surgiu um homem, dizendo em alta voz: — Mestre, peço que o senhor olhe o meu filho, porque é o único que tenho.
39 níjein ában espíritu wuríbati luágu, dan le lárügüdüni, ába lagúaraguagüdüni, ába loúwejan, ába láfurijan jacútaü liyúmulugugiñe. Añáwurija lumúti, májati lígiruni.
39 Um espírito se apodera dele, e, de repente, o menino grita, e o espírito o convulsiona até espumar; e dificilmente o deixa, depois de o ter maltratado.
40 Ayúmuraguaadina joun báni disípulugu lun jaságaruni espíritu wuríbati le lueí, siñá jamuti.
40 Pedi aos seus discípulos que o expulsassem, mas eles não puderam.
41 Ába loúnabun Jesúsu, laríñaga. —¡Jugúya gürígia mafíñeraditiña, wuríbatiña! ¿Átiribeísan dan lun neréderuni júma lubá gayára lan jafíñerun nuágu? ¿Ídame lagúmucha mafíñeni le jídaanbei? Barǘbei biraǘ ñájoun.
41 Jesus exclamou:
42 Dán yebe le lídin irájü ligía lun, ába lájuchuruni espíritu wuríbati múarugún, ába loúwejagüdüni, ába ladeínjan Jesúsu lun espíritu wuríbati ligía, ába lareídaguagüdüni irájü, ába ledéregeruni lun lúguchi.
42 Quando o menino estava se aproximando, o demônio o atirou no chão e o convulsionou; mas Jesus repreendeu o espírito imundo, curou o menino e o entregou ao pai.
43 Ába laweíridun janígi súngubei láu luweírigun Búngiu. Ladímurejaanya Jesúsu luágu loúnwen (Mt 17.22-23; Mr 9.30-32) Sun añája lan láu luweírin janígi láu le ladǘgübei Jesúsu, ába laríñagun joun láni disípulugu.
43 E todos ficaram maravilhados com a majestade de Deus. Como todos estavam admirados com tudo o que Jesus fazia, ele disse aos seus discípulos:
44 —Agáamba jumeí cátei le buídu. nedéregerúaba, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, jájaburugun náganiñu.
44 — Prestem bem atenção nas seguintes palavras: o Filho do Homem está para ser entregue nas mãos dos homens.
45 Úati gunfaráanda jamáni disípulugu le laríñagubei, ladǘga darúñu líña jasáminan lun cátei le, áni janúfudetiñati lun jaríñagun lun lun lafúnraanguagüdüni le laríñagubei, joun.
45 Eles, porém, não entendiam isso, e lhes foi encoberto para que não o compreendessem. E temiam fazer perguntas a Jesus a respeito deste assunto.
46 Ábati jagúmeserun disípulugu asígeneja jámagua luágu ca lan weírigutimaabei jádan,
46 Surgiu entre os discípulos uma discussão sobre qual deles seria o maior.
47 quei lasúbudiruni Jesúsu jasáminan, ába lanǘgün ában irájü lubáduagun,
47 Mas Jesus, sabendo o que se passava no coração deles, pegou uma criança, colocou-a junto de si
48 ába laríñagun joun. —Le erésibiruti ában irájü queísi irájü le lídan níri, resíbi lumútina, le erésibirutina, resíbi lumúti gíñe le oúnajabalina. Le lubeíti ǘnabugutimaabei jídan, ligía weírigutimaabei.
48 e lhes disse:
49 Ábati laríñagun Juan lun Jesúsu. —Maésturu, aríjatiwa ában wügǘri aságajati espíritugu wuríbatiña lídan bíri, ába wewéridiruni ladǘga máma lan ában wádaangiñe.
49 João tomou a palavra e disse: — Mestre, vimos certo homem que expulsava demônios em seu nome, mas nós o proibimos de fazer isso, porque não segue conosco.
50 Laríñaga Jesúsu lun. —Mewéridira jumeí, ladǘga le mámabei wágani, wámagiñeñein.
50 Mas Jesus lhe disse:
51 Dan le layárafadun dan lun lanügǘniwa Jesúsu siélun, ába ladǘgüni luweíyasun Jerusaléoun láu anígi.
51 E aconteceu que, ao se completarem os dias em que seria elevado ao céu, Jesus manifestou, no semblante, a firme resolução de ir para Jerusalém.
52 Ába loúnajan loúnagülegu lubá, ába joúdin lídoun ában liraǘraü fulásu láni Samária lun jáluajan múna lubá,
52 E enviou mensageiros que fossem na frente. Indo eles, entraram numa aldeia de samaritanos para lhe preparar pousada.
53 májatiña Samariána jerésibiruni ladǘga jaríjin luágu leíbuga lan Jerusaléoun.
53 Mas não o receberam, porque o aspecto dele era de quem, decisivamente, ia para Jerusalém.
54 Dan le jaríjinbalin Jacóbo lúma Juan luágu mája jamá Samariána jerésibiruni, ába jaríñagun lun. —Wabúreme, ¿buséntibu lun wamúriajan lun larárirun wátu geméti siélugiñe lun lagúmuchun jáu queí meja ladǘgüni proféta Elías?
54 Vendo isto, os discípulos Tiago e João perguntaram: — Senhor, quer que mandemos descer fogo do céu para os consumir?
55 Ábati ladígiragun Jesúsu jawágun, ába ladeínjan joun, laríñaga. —Ibídiñeti jun luágu wuríba lan cátei le jayúmajabei.
55 Mas Jesus, voltando-se, os repreendeu.
56 Máma niábiña, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, agǘnrinchaguei jabágari gürígia, niábiña asálbarei. Ábati joúdin lídoun ámu liraǘraü fulásu.
56 E seguiram para outra aldeia.
57 Dan le luágu jamá ǘma, ába laríñagun ában wügǘri lun Jesúsu. —Nabúreme, buséntina nafálarunibu le ñíjin lumúti bídin.
57 Enquanto seguiam pelo caminho, alguém disse a Jesus: — Vou segui-lo para onde quer que o senhor for.
58 Laríñaga Jesúsu lun. —Darítiña gasígamu júyu lun jaganoún ñi, gádibu jagía dunúru, ánjein áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, úati ni jalíaba lan nabálachagüdei nichǘgü.
58 Mas Jesus lhe respondeu:
59 Laríñagaya Jesúsu lun ában. —Falábana. Laríñaga lun. —Nabúreme, lárigiñeme loúnwen núguchi, buná neíme, ábame neíbugun búma.
59 A outro Jesus disse: Mas ele respondeu: — Senhor, deixe-me ir primeiro sepultar o meu pai.
60 Ába loúnabuni Jesúsu. —Falábana guetó, ígira báña ja jiláñubaña lun cátei le lánina larúeijan Búngiu lun jábununiña jegéburi, ánjein bugúya, beíba apúrichijei ugánu luáguti larúeijan Búngiu.
60 Mas Jesus insistiu:
61 Ábayati laríñagun ában lun. —Nabúreme, buséntina nafálarunibu, neíba yebe ayoúragua joun ja wábiñebaña.
61 Outro lhe disse: — Senhor, quero segui-lo, mas permita que antes disso eu me despeça das pessoas da minha casa.
62 Laríñaga Jesúsu lun. —Le íchuguti lújabu luágu awoújagülei, lárigiñe ába laríjin lárigoún, mabuídunti lun lílaname larúeijan Búngiu.
62 Mas Jesus lhe respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.