Mateus 20

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ama Ngemumaqa aa luqupki pe uusep dai raquarl luqa ama qaqeraqa i aa aiverem ama barlem. Be luqa ama qaqeraqa dai qa qutserl ama asmes per aa aiverem i ra tis nget ama wain. Be maikka ver iaq ama nirlaqa se bingbigia, de qa mit ip ke mali re iari ama qaqet ip tet matna ver aa sleng.
1 “Pois o reino dos céus é como o dono de uma propriedade que saiu de manhã cedo a fim de contratar trabalhadores para seu vinhedo.
2 De lura dai maget gel ta ip diip luqa qen ban a ra te ama qelaing i ama malepka na nget per ama nirlaqa ama quanaska. Baiv aa de qa nem ta saver aa sleng ip tet matna.
2 Combinou de pagar uma moeda de prata por um dia de serviço e os mandou trabalhar.
3 Baiv ama nirlaqa qel sil ai ama 9 kilok, de luqa qa mit be qa lu iari ama qaqet per ama maiirl. I lura ama qaqet dai qurli ra naik i quasiq ai re tekmet na qerang.
3 “Às nove da manhã, estava passando pela praça e viu por ali alguns desocupados.
4 Taqurla de luqa qa ruqun na ra ma’, “Ariq aip ngen mit ip ngenet matna vet gua sleng, dai diip ngu van a ngen te ama qelaing kur a ngen a rletki.”
4 Contratou-os e disse-lhes que, no final do dia, pagaria o que fosse justo.
5 Taqurla de lura ama qaqet ta mit be ret matna ver aa sleng. De saqiaskerlka aip per ama rlaunka de luqa qa mit be re iari ama qaqet. De saqiaskerlka ver ama depguas de qa mit be qa mer iari ama qaqet ip tet matna ver aa sleng.
5 E eles foram trabalhar no vinhedo. Ao meio-dia e às três da tarde, fez a mesma coisa.
6 Baip per ama ngeriqit de saqiaskerlka luqa qa mit saver ama maiirl. Be ver ama maiirl dai saqiaskerlka qa lu iari ama qaqet i qurli ra naik i quasiq ai ret matna. De luqa qa snanpet na ra ma’, “Katikka ngu lu nanaa be qurli ngen iara naik per ama nirlaqa?”
6 “Às cinco da tarde, estava outra vez na cidade e viu por ali mais algumas pessoas. ‘Por que vocês não trabalharam hoje?’, perguntou ele.
7 De ama qaqet ta virliit ma’, “Kuasiq a qek ka qurl a uut te a nge ama rletki.”
7 “‘Porque ninguém nos contratou’, responderam. “Então o proprietário disse: ‘Vão e trabalhem com os outros no meu vinhedo’.
8 Baip suunun de luqa i aa sleng dai qa ruqun lura i araa Aamngimka ma’, “Ngi nes te lura i ret matna ip ngi van a ra. Be ngia arles ne lura i ngua mit tem ta nasat. Dap lura i ngua mit tem ta nauirl dai ngi van a ra nasat.”
8 “Ao entardecer, mandou o capataz chamar os trabalhadores e pagá-los, começando pelos que haviam sido contratados por último.
9 De lura i ra arles i ret matna ver ama ngeriqit suunun dai ra men be ret tal ama qelaing. I iak ke tal ama malepka de iak.
9 Os que foram contratados às cinco da tarde vieram e receberam uma moeda de prata.
10 Baiv aa de lura i luqa qa mer a ra nauirl ip tet matna ver aa sleng dai ra men be ret tal ama qelaing. Be ra tu araa qevep ai diip te tal ama qelaing peviit. Dai quasik. Dap katikka ret tal taquarlna ip saqikka raquarl lura i ra men nasat.
10 Quando chegaram os que foram contratados primeiro, imaginaram que receberiam mais. Contudo, também receberam uma moeda de prata.
11 Baip lua i sa ra ral ama qelaing de ra dai maikka ama qurek per a ra de ra taqen se luqa i ra matna ver aa sleng.
11 Ao receber o pagamento, queixaram-se ao proprietário:
12 I lura ra ruqun ma’, “Lura i ngia mer a ra nasat be naqatikka ra matna se ama veluus. Dap ngia van a ra ip saqikka raquarl uut. Dav uut dai i uure arles i uuret matna se bingbigia be ama nirlaqa qes nis mer uut dap katikka uuret matna maden.”
12 ‘Aqueles trabalharam apenas uma hora e, no entanto, o senhor lhes pagou a mesma quantia que a nós, que trabalhamos o dia todo no calor intenso’.
13 De luqa i aa sleng dai qa virliit bareq iak nevet lura i ra matna ver aa sleng ma’, “Guakka, ngua dai quasiq ai ngua rekmet ne ama vu bareq a ngen. Dap sa uut sil ba na ngu na ngen; be ngen dai maget gel ngen ip diip ngenet tal ama qelaing i ama malepka na nget per ama nirlaqa ama quanaska.
13 “O proprietário respondeu a um deles: ‘Amigo, não fui injusto. Você não concordou em trabalhar o dia inteiro por uma moeda de prata?
14 Dav iara ngi tal gia qelaing de ngia tit savet gia luqup. Ama ranbandem i ngua van a ngi, dai saqikka ip taquarl ngu narliip ngu van luqa i ngua mer a qa nasat ip ket matna.
14 Pegue seu dinheiro e vá. Eu quis pagar ao último trabalhador o mesmo que paguei a você.
15 I qatikka gua qelaing aa. Be ariq aip ngu narliip ngu tekmet na nget nanaa dai quasiq a qeni. Dap ngia tu gia qevep mavik i raquarli ngu tekmet ne ama atlu sagel iari.
15 É contra a lei eu fazer o que quero com o meu dinheiro? Ou você está com inveja porque fui bondoso com os outros?’.
16 Taqurla dai lura ama qaqet i iara i ama sakngaqi na ra i re ruirl se ama qaqet dai diip kuasiq ai ama barlta na ra nasat. Dap lura i quasiq ai ama sakngaqi na ra dai diip nasat de diiv ama barlta na ra.
16 “Assim, os últimos serão os primeiros, e os primeiros serão os últimos”.
17 Baip lua i ma Iesus ka tit savet ma Jarusalem, de qa mer aa risura, de qe trles sa meraqen sagel ta (sever anas). I ma Iesus ka meraqen sagel ta ma’,
17 Enquanto subia para Jerusalém, Jesus chamou os doze discípulos e lhes disse, em particular, o que aconteceria com ele:
18 “Uut tit savet ma Jarusalem. Be ama qaqet araa Rarlimka dai diip te quarl tem ka samer ama barlta araa ngerik nep ma Lautu, ngene lura i ai de re su ne ma Moses aa lengi araa ngerik. Be diip lura ama barlta nep ma Lautu ngene lura i ai de re su ne ma Moses aa lengi, dai diip te ruqun ai ama qaqet araa Rarlimka dai mager ip ke ngip.
18 “Ouçam, estamos subindo para Jerusalém, onde o Filho do Homem será traído e entregue aos principais sacerdotes e aos mestres da lei. Eles o condenarão à morte
19 Be diip te quarl te luqa barek lura i quasiq ai ama Judaqena na ra. Be lura ama qaqet dai diip ten ngian tem ka, de diip te uip per a qa. De diip te veleng ka men ama lalemka. Dap diip naset luqa ama nirlaqa iv ama depguas, de saqiaskerlka diip ka raarlviit naver ama aapngipki.
19 e o entregarão aos gentios, para que zombem dele, o açoitem e o crucifiquem. No terceiro dia, porém, ele ressuscitará”.
20 Baiv aa de ma Sebidi aa rluaqi qia men sagel ma Iesus. I are uimiam iane na qi. De qia mit be qi aan ara buum pet ma Iesus aa arlim de qia snanpet na qa ip ke rekmet ne a qeni bareq a qi.
20 Então a mãe dos filhos de Zebedeu veio a Jesus com seus filhos. Ela se ajoelhou diante dele a fim de lhe pedir um favor.
21 De ma Iesus ka snanpet ma’, “Ngi narliip se ama gi.” De qia ruqun ma’, “Ngia ru vuusep ip diip guimiam be iak ka ruqun pe gia merlmerliit de iak pe gia ruarliit pet gia luqupki.”
21 “O que você quer?”, perguntou ele. Ela respondeu: “Por favor, permita que, no seu reino, meus dois filhos se sentem em lugares de honra ao seu lado, um à sua direita e outro à sua esquerda”.
22 Taqurla de ma Iesus ka ruqun ma’, “Kuasik uan drlem liina i uane snanpet tem iini. Kua mager ip uane raneng ama getget i diip ngu raneng a nget.” De ian duqun ma’, “Ii, maget na uun.”
22 Jesus respondeu: “Vocês não sabem o que estão pedindo! São capazes de beber do cálice que estou prestes a beber?”. “Somos!”, disseram eles.
23 De ma Iesus ka ruqun na iam ma’, “Ii ama revan i diiv uane ral ama getget ip taquarl diip ta ru nget per a ngua. Dav uane nen iv ama barliam na uin gel ngua. Dap kuasik mager ip ngu rekmet na uin iv ama barl iam na uin, iv iak sep gua merlmerliit de iak sep gua ruarliit. Katikka ama Ngemumaqa aa rletki aa ip ka tu lura iv ama barlta na ra. I sa qa muvem ne lungera ama luqup barek lura.”
23 Então Jesus disse: “De fato, vocês beberão do meu cálice. Não cabe a mim, no entanto, dizer quem se sentará à minha direita ou à minha esquerda. Meu Pai preparou esses lugares para aqueles que ele escolheu”.
24 De ma Iesus aa iari ama risura ama malepka na ra ta narli liina, de maikka ama qurek per a ra ne liiam aa.
24 Quando os outros dez discípulos souberam o que os dois irmãos haviam pedido, ficaram indignados.
25 De ma Iesus ka iing demna ne aa risura mai. De qa ruqun a ra ma’, “Ngen drlem lura i ama barlta na ra ip taquarl ama a rleniqena i rat drlem sa tekgem ne araa seviraqi.
25 Então Jesus os reuniu e disse: “Vocês sabem que os governantes deste mundo têm poder sobre o povo, e que os oficiais exercem sua autoridade sobre os súditos.
26 Dap liina dai quasik mager ip kurli iini varlen me ngen. Maikka quasik. Dav ariq aiv iak ke narliiv ama barlka na qa varlen me ngen, dai mager ip ka raquarl ama buaiska bareq a ngen.
26 Entre vocês, porém, será diferente. Quem quiser ser o líder entre vocês, que seja servo,
27 De ariq aiv iak naver a ngen i qe narliip ke ruirl, dai mager ip ka tat naver a ngen ip taquarl ama maatpitka.
27 e quem quiser ser o primeiro entre vocês, que se torne escravo.
28 Liina dai saqikka raquarl ama qaqet araa Rarlimka. I ama qaqet araa Rarlimka dai murl kuasiq ai qa men iv iari ra tat naver a qa. Dap ka men ip ka tat naver ama qaqet. De ngua men ip ngu ngip ip ngu vandem per a ngen sagel Gumam. De diip ngu verik per ama qaqet te araa viirang.
28 Pois nem mesmo o Filho do Homem veio para ser servido, mas para servir e dar sua vida em resgate por muitos”.
29 Baip ma Iesus ke ne aa risura ra tit navet ma Jeriko, de maikka ama buurlem ne ama qaqet i ra tit naset ma Iesus.
29 Quando Jesus e seus discípulos saíam de Jericó, uma grande multidão os seguiu.
30 Be nep ma aiska i ra tit nep ka, dai qurli iaiam ama arlen-iam. De iane narli ai ma Iesus gelna i qat den nep luqa ama aiska. De liiam aa ama rlen iam ianes nes slep ma’, “A uun a Barlka, i ma Daivit aa uimka, maikka mager ip gia arlem never a uun.”
30 Dois cegos estavam sentados à beira do caminho e, quando souberam que Jesus vinha naquela direção, começaram a gritar: “Senhor, Filho de Davi, tenha misericórdia de nós!”.
31 De ama qaqet dai maikka ra taqen slep sagel ama rlen-iam. I re tuqun ama rlen-iam ip kuasik maget iv ian deraqen. Dap liiam aa dai as maikka ianes nes slep ma’, “A uun a Barlka, i ma Daivit aa uimka, maikka mager ip gia arlem never a uun.”
31 “Calem-se!”, diziam aos brados os que estavam na multidão. Eles, porém, gritavam ainda mais alto: “Senhor, Filho de Davi, tenha misericórdia de nós!”.
32 Baiv aa de ma Iesus ka maarl de qa ruqun ama rlen-iam ma’, “Uane narliip ngu rekmet na uin nanaa?”
32 Ao ouvi-los, Jesus parou e perguntou: “O que vocês querem que eu lhes faça?”.
33 De ama rlen-iam ian guirltik ma’, “Uune narliip saqias mager ip uunem ngim.”
33 Eles responderam: “Senhor, nós queremos enxergar!”.
34 De ma Iesus dai aa ngimsevetki nevet liiam aa. De qa mu aa ngerik per ian pes be ngil ver ian pes be ianem ngim. Baiv aa de liiam aa ian mit naset ma Iesus.
34 Jesus teve compaixão deles e tocou-lhes nos olhos. No mesmo instante, passaram a enxergar e o seguiram.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.