Marcos 5

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Baiv aa de ma Iesus ke ne aa risura ra men dama siviini be savet ma Garisa.
1 Jesus e os discípulos chegaram à região de Gerasa, no lado leste do lago da Galileia.
2 De vet luus aa dai qurl iak mer ama matmat. I luqa dai ama iaus per a qa. I qatikka ai de qa brlaing mer ama demka. Be maikka quasik mager iv a qek qe qel ka.
2 Assim que Jesus saiu do barco, foi encontrar-se com ele um homem que estava dominado por um espírito mau.
3 — ausente —
3 O homem vinha do cemitério, onde estava morando. Ninguém conseguia prendê-lo, nem mesmo usando correntes.
4 — ausente —
4 Muitas vezes já tinham amarrado as suas mãos e os seus pés com correntes de ferro, mas ele quebrava tudo, e ninguém conseguia dominá-lo.
5 Dap per ama niirl mai de ngen ama rlen dai ai de qe nging mirlek ne ama matmatki. De qes nes maden, de qe sikmet nanas ne ama dul.
5 Passava os dias e as noites nos montes e entre os túmulos, gritando e se ferindo de propósito com pedras.
6 De qa lu ma Iesus kena i reng aang namer ama siviini i qurli qa sangis na ra.
6 Ele viu Jesus de longe, correu, caiu de joelhos diante dele
7 — ausente —
7 e gritou: — Jesus, Filho do Deus Altíssimo! O que o senhor quer de mim? Em nome de Deus eu peço: não me castigue!
8 — ausente —
8 Ele disse isso porque Jesus havia mandado: “Espírito mau, saia desse homem!”
9 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Ngia risnas ba ngua.”
9 Jesus perguntou: Ele respondeu: — O meu nome é Multidão, porque somos muitos.
10 De saqiaskerlka ngeres nes i ngere tuqun ma Iesus ma’, “Kula ngi nem uut sa sangis.”
10 E pedia com muita insistência a Jesus que não expulsasse os espíritos maus para fora daquela região.
11 De vet luus aa dai buup ne ama velam i qurli nget de nge tes per iani ama damini.
11 Acontece que num morro perto dali havia muitos porcos comendo.
12 De lungera ama iaus ngeres nes sagel ma Iesus ma’,
12 Os espíritos pediram a Jesus com insistência: — Nos mande ficar naqueles porcos; nos deixe entrar neles!
13 De ma Iesus dai maget gel ka ip nget tit. De masna nge mit nevet luqa. Be nge raarl kutnas pe ama velam. De lungera ama velam dai ama qabaing per a nget. De nge meriirl ne ama damini. Be nge aat de ama arluriit sev ama serlegeska. Be nget mai nge suup. I lungera ama velam dai ama 2,000 na nget.
13 Ele deixou, e os espíritos saíram do homem e entraram nos porcos. E estes, que eram quase dois mil, se atiraram morro abaixo, para dentro do lago, e se afogaram.
14 Dap lura i ai de ra uas te lungera ama velam dai ra uaik de rel sil maden bareq ama qaqet per ama luqup mai. Taqurla, de buup ne ama qaqet ta mit i ra lu liina.
14 Os homens que estavam tomando conta dos porcos fugiram e espalharam a notícia na cidade e nos campos. Muita gente foi ver o que havia acontecido.
15 Be ra iing demna vet ma Iesus. Be ra lu luqa, i maget na qa naser ama iaus de ra lu qa i qa urlisnas pe ama luanki. De qa raqa mugun. Dap lura i ra lu qa, dai maikka reng ning.
15 Quando chegaram perto de Jesus, viram o homem que antes estava dominado por demônios; e ficaram espantados porque ele estava sentado, vestido e no seu perfeito juízo.
16 De lura i ai de ra uas te ama velam, dai ra tit de rel sil bareq ama qaqet, i lura i rat den gel ka. De rel sil sevet luqa ama qabaing-per-a-qa. De rel sil sever araa velam i lenges na nget.
16 Os que tinham visto tudo aquilo lhes contaram o que havia acontecido com o homem e com os porcos.
17 De ama qaqet ta rekmet ne ama lengiqi ama alkuil-vem-ki ip masna ma Iesus ka iit nagel ta.
17 Então começaram a pedir com insistência a Jesus que saísse da terra deles.
18 Taqurla de ma Iesus ka sik sede aa siviini. De luqa i medu ama iaus per a qa dai qa dleq ip ke ne ma Iesus.
18 Quando ele estava entrando no barco, o homem curado pediu com insistência: — Me deixe ir com o senhor!
19 Dap ma Iesus dai qa qel ka ne ama lengiqi, ma’,
19 Mas Jesus não deixou e disse:
20 Baiv aa de luqa qa tit, be qa tit, be qa tit saver ama luqup pet luqia ama qerlingki, i ara rlenki ma Dekapulis. De qel sil vet lungera ama luqup sevet ma Iesus aa ngimsevetki sagel ka, i qa mat never a qa. De ama qaqet ta narli liina de maikka ra nanses.
20 Então ele foi embora e contava, na região das Dez Cidades , o que Jesus tinha feito por ele. E todos ficavam admirados.
21 De ma Iesus ke ne aa risura ra mit seruarl ne ama serlegeska. De buup ne ama qaqet ta men sagel ta dengerlking.
21 Jesus voltou para o lado oeste do lago, e muitas pessoas foram se encontrar com ele na praia.
22 De iaq aa rlenki ma Iares, i ama barlka nep ma Lautu vet luqia ama luqupki i qa men. De qa aan aa buum pet ma Iesus aa arlim.
22 Um homem chamado Jairo, chefe da sinagoga , foi e se jogou aos pés de Jesus,
23 De qa snanpet sagel ma Iesus, i qes nes sagel ma Iesus ma’, “Ngua uimki ama gilki dai sakka ma qares ip kip ngip, i ara ages ama malepka ngen a iim, dai maget ip ngia ren ip ngia ru gia ngerik per a qi ip luqia ama arlemki dai diip perleset a qi.”
23 pedindo com muita insistência: — A minha filha está morrendo! Venha comigo e ponha as mãos sobre ela para que sare e viva!
24 De ma Iesus ke ne are mam ian mit.
24 E Jesus foi com ele. Uma grande multidão foi junto e o apertava de todos os lados.
25 De iaiq ama nanki i qi temarl i ama iaqunki-se-qi. Dap luqia ama arlemki dai katikka qurli qi se qi be deng per ama ages ama malepka-ngen-iim. Dap perleser ara qelaing i qin ban ama doktaqena.
25 Chegou ali uma mulher que fazia doze anos que estava com uma hemorragia.
26 Dap kuasik maget na ra ip te rekmet de maget na qi. De ra qurl a qi te ama marasin sever ama getget dap luqia ama arlemki dai qi riirl, be sakka ama slurlki maden.
26 Havia gastado tudo o que tinha, tratando-se com muitos médicos. Estes a fizeram sofrer muito; mas, em vez de melhorar, ela havia piorado cada vez mais.
27 De luqia ama nanki qi narli sevet ma Iesus de qia men sagel ka. De qia tu ara qevep ma’,
27 Ela havia escutado falar de Jesus; então entrou no meio da multidão e, chegando por trás dele, tocou na sua capa ,
28 “Arik ngu rek per a qa dai diip maget na ngua.”
28 pois pensava assim: “Se eu apenas tocar na capa dele, ficarei curada.”
29 De luqia ama nanki qia rek per aa luan men na qa. De masna verleset ama arlemki never a qi. Be se ama atluqi na qi.
29 Logo o sangue parou de escorrer, e ela teve certeza de que estava curada.
30 De masna ma Iesus ka ngim te aa rleng, i raquarli qa narli sever iang ama dleq i nge mit pe liina, i qia rek per a qa. De qa snanpet na ra ma’, “Nema qa raneng mene gua luan?”
30 No mesmo instante Jesus sentiu que dele havia saído poder. Então virou-se no meio da multidão e perguntou:
31 De aa risura ra guirltik sev aa qen ma’, “Buup ne ama qaqet ta vesdet per a ngi dap ngu lu nanaa be ngi snanpet na uut taqurla? Uut dai quasiq uut drlem aip nemka. Dav ani buup ne ama qaqet ta tu araa ngerik pet gia luan.”
31 Os discípulos responderam: — O senhor está vendo como esta gente o está apertando de todos os lados e ainda pergunta isso?
32 Dap ma Iesus dai qam ngim i qa narliip ka lu aip nema nge rek per a qa.
32 Mas Jesus ficou olhando em volta para ver quem tinha feito aquilo.
33 Dap luqia ama nanki qing ning maden, i raquarli qia drlem ai qi. De qia men be qi aan ara buum pet ma Iesus aa arlim. De qia sil ba qa sever araa tekmeriirang mai.
33 Então a mulher, sabendo o que lhe havia acontecido, atirou-se aos pés dele, tremendo de medo, e contou tudo.
34 De ma Iesus ka ruqun na qi ma’, “Maqi, sa ngia tu gia qevep sever a ngua be sa maget na ngi. Be mager ip ngia tit ne ama arlias i gia arlemki dai verleset na qi.”
34 E Jesus disse:
35 De vet luus aa i ma Iesus ka taqen sagel ama nanki de iari ra uaik be ra men sagel ma Iares. De ra sil ba qa ma’, “Iares, arlem uut, i ngiaimki qia verleset, be ama iauski na qi. Be qurla ngen deraqen ma Iesus ip ka ren. A den, i diip kuasik maget na qa ip ka raarl na qi.”
35 Jesus ainda estava falando, quando chegaram alguns empregados da casa de Jairo e disseram: — Seu Jairo, a menina já morreu. Não aborreça mais o Mestre.
36 Dap ma Iesus dai quasik ka tu aa asdem ip ka narli araa lengi. Dap ka ruqun ma Iares, ma’, “Kuasiq ama merlenka ver a ngi. Katikka ngia tu gia qevep sever a ngua.”
36 Mas Jesus não se importou com a notícia e disse a Jairo:
37 De ma Iesus ka qel ama qaqet mai dap naqerl ma Pita de ma Jems ke ne aa rlikka ma Jon, i ama depguas na ra, dai ra tit te ne ma Iesus sep ma Iares aa vetki.
37 Jesus deixou que fossem com ele Pedro e os irmãos Tiago e João, e ninguém mais.
38 Baip ta men sep luqia ama vetki de ma Iesus ka lu ra i ama dengiigl met ta. De rek nak maden.
38 Quando entraram na casa de Jairo, Jesus encontrou ali uma confusão geral, com todos chorando alto e gritando.
39 De qa man iviit de qa tuqun na ra ma’, “Kula ngenek nak. De quasiq ama dengiigl met ngen se luqia ama gilki. I qatias kuasiq ai qia ngip, dap ki brlaing.”
39 Então ele disse:
40 Dap ta kerlek ma Iesus de ra taqen maden sa qa.
40 Então eles começaram a caçoar dele. Mas Jesus mandou que todos saíssem e, junto com os três discípulos e os pais da menina, entrou no quarto onde ela estava.
41 De ma Iesus ka raneng ama gilki ara ngerik de qa taqen ne ma Judaqena araa lengi ma’, “Talita kumi.”
41 Pegou-a pela mão e disse:
42 De luqia ama gilki dai qia maarl de qia tit. De maikka re nanses i ra lu liina.
42 No mesmo instante, a menina, que tinha doze anos, levantou-se e começou a andar. E todos ficaram muito admirados.
43 De ma Iesus ka ruqun are nan ma’, “Diip ngi qurl a qi te ama asmes. Dap nani ngua tit de quasik ngu narliip ngen tit de ngenel sil bareq iari sevet liina.”
43 Então Jesus ordenou que de jeito nenhum espalhassem a notícia dessa cura. E mandou que dessem comida à menina.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.