Marcos 10

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 De ma Iesus ka mit navet ma Kapanaiam. I qa mit saver ama qerlingki ma Judia. Be qa mit seruarl ne ma Jodan. De buup ne ama qaqet ta men be ra iing demna vet ma Iesus. De qe su ra ip katikka raquarl ai de qe su.
1 Então Jesus deixou Cafarnaum e foi para a região da Judeia, a leste do rio Jordão. Mais uma vez, multidões se juntaram ao seu redor e, como de costume, ele as ensinava.
2 De iari ama Tiksiqena i ama Barlta nep ma Lautu ra men sagel ma Iesus. Be re siquat na qa iv ait de ka meraqen mavik. I re snanpet na qa ma’,
2 Alguns fariseus vieram e tentaram apanhar Jesus numa armadilha com a seguinte pergunta: “Deve-se permitir que um homem se divorcie de sua mulher?”.
3 De ma Iesus ka snanpet na ra ma’, “Luqa ama Langinka i murl ma Moses ka iil dai qel sil nanaa sevet lura i sesik met ta?”
3 Jesus respondeu: “O que Moisés disse na lei a respeito do divórcio?”.
4 De ra ruqun ma’, “Ma Moses ka iil ai ariq aiv iak ke narliip sik mer iam dai mager ip ke iil aa langinka sever aa rluaqi. De diiv aa rluaqi qia iit nemen na qa.
4 “Ele o permitiu”, responderam os fariseus. “Disse que um homem poderia dar à esposa um certificado de divórcio e mandá-la embora.”
5 De ma Iesus ka guirltik ba ra ma’, “Murl ma Moses ka iil taqurla i as sever a ngen a lavu i ra dai quasik te narliip se ama Ngemumaqa aa tekmeriirang sever ama ngerl ver a ra.
5 Jesus, porém, disse: “Moisés escreveu esse mandamento porque vocês têm o coração duro,
6 Dap murl dai quasik taqurla. De qatikka ama Ngemumaqa qa rekmet ne ama aivetki, de qa rekmet ne ama quatka qe ne ama nanki ip kurli iam mas.
6 mas ‘Deus os fez homem e mulher’ desde o princípio da criação.
7 Be iam dai diiv ian diit nagel iane mamiam. Be diip kurli iam pembes.
7 ‘Por isso o homem deixa pai e mãe e se une à sua mulher,
8 Be diip kurli iam ip taquarl ama quanaska. I sa ian ngerlvet.
8 e os dois se tornam um só’. Uma vez que já não são dois, mas um só,
9 Ariq ama Ngemumaqa qa mu iam me nana dai quasik mager iv a qek ke sik mer iam.
9 que ninguém separe o que Deus uniu”.
10 Baiv aa de qurli ma Iesus ke ne aa risura i ngerek se ra ve iaiq ama vetki. De ra snanpet na qa te liina sever ama rangerlvet.
10 Mais tarde, quando Jesus estava em casa com seus discípulos, eles tocaram no assunto outra vez.
11 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Ariq aiv iak ka mit dap kurl aa ngerlki, dap ka ter iaiq ama iameski dai diip ke bing mer ama berlim parlen ke ne aa rluaqi.
11 Jesus respondeu: “Quem se divorcia de sua esposa e se casa com outra mulher comete adultério contra ela.
12 Dai saqikka raquarlna i ariq aiv ama nanki qia mit dap kurl ara ak. Dap kia ter iak, dai saqikka ki bing mer ama berlim.
12 E, se a mulher se divorcia do marido e se casa com outro homem, comete adultério”.
13 De iari ama nankina ra men se araa uis sagel ma Iesus. I re narliip ka ru aa ngerik per a ra de qe raring sever a ra. Dav aa risura dai ama qurek per a ra ne ama nankina de ngen ama arluis de rem nem ta.
13 Certo dia, trouxeram crianças para que Jesus pusesse as mãos sobre elas, mas os discípulos repreendiam aqueles que as traziam.
14 De ma Iesus ka lu ra de qe serlin aa risura ma’, “Kula ngenel kel ta, dap mager ip ta ren sagel ngua. I ama Ngemumaqa dai aa dlek barek lura ama qaqet i ra tu araa qevep taquarl lura ama arluis.
14 Ao ver isso, Jesus ficou indignado com os discípulos e disse: “Deixem que as crianças venham a mim. Não as impeçam, pois o reino de Deus pertence aos que são como elas.
15 Katikka ngua taqen ne ama revan sagel ngen. Ariq aip nemka i quasik ka tu aa qevep sever a ngua taquarl lura iara ama arluis dai diip kuasik mager ip ka iit masarevuk saver ama Ngemumaqa aa luqup.
15 Eu lhes digo a verdade: quem não receber o reino de Deus como uma criança de modo algum entrará nele”.
16 Baiv aa de ma Iesus ka mer ama arluis de qa mu ra de aa rlan. De qe raring ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa ip ka tat never a ra.
16 Então tomou as crianças nos braços, pôs as mãos sobre a cabeça delas e as abençoou.
17 Baiv aa de ma Iesus ka maarlviit de qa tit nep ma aiska. De iak ka uaik naser a qa. Be qa aan aa buum gelna na qa. De qa ruqun ma’, “Gua barlka ama atluqa na ngi. Diip ngu rekmet nanaa ip laip ngua iit sagel ama Ngemumaqa.”
17 Quando Jesus saía para Jerusalém, um homem veio correndo em sua direção, ajoelhou-se diante dele e perguntou: “Bom mestre, que devo fazer para herdar a vida eterna?”.
18 De ma Iesus ka guirltik ba qa ma’, “Ngu lu nanaa be ngia tis ngua ai ama atluqa na ngua? Katikka ama Ngemumaqa naik dai ama atluqa.
18 “Por que você me chama de bom?”, perguntou Jesus. “Apenas Deus é verdadeiramente bom.
19 Dap sa ngiat drlem ama Ngemumaqa aa lengi raqurliani ma’,
19 Você conhece os mandamentos: ‘Não mate. Não cometa adultério. Não roube. Não dê falso testemunho. Não engane ninguém. Honre seu pai e sua mãe’.”
20 De luqa qa ruqun ma Iesus ma’, “Gua Tiksiqa, murl i ama gilka na ngua be deng iara dai qatikka ngua tit kut lungera ama lengi.”
20 O homem respondeu: “Mestre, tenho obedecido a todos esses mandamentos desde a juventude”.
21 De ma Iesus dai maikka qe rarlik luqa de qa ruqun na qa ma’, “Dav as ngia man de iani. Ngia iit ip ngi quarl te gia tekmeriirang de ngene gia qelaing barek lura i quasiq araa qerang. I arik taqurla dai diiv ama Ngemumaqa qe van a ngi re ama tekmeriirang i buup per aa luqup. De ngia ren ip ngia tit naser a ngua.”
21 Com amor, Jesus olhou para o homem e disse: “Ainda há uma coisa que você não fez. Vá, venda todos os seus bens e dê o dinheiro aos pobres. Então você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me”.
22 Baip ka narli liina de maikka ama merlenka ver a qa. De aa sakngaqi dai maikka ama aleng per a qi. De ama arlemka never aa tekmeriirang be qa mit i ama arlemigl na qa.
22 Ao ouvir isso, o homem ficou desapontado e foi embora triste, pois tinha muitos bens.
23 De ma Iesus ket lu qa i qa tit. De qa meraqen aa risura ma’, “Lura i ama qelaing gelem ta de buup ne araa tekmeriirang, dai diiv ama alkuil ba ra ip ta ran saver ama Ngemumaqa aa luqup.”
23 Jesus olhou ao redor e disse a seus discípulos: “Como é difícil os ricos entrarem no reino de Deus!”.
24 Be lua i aa risura ra narli raqurla de maikka re nanses. De saqiaskerlka ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Ngua uis, luqa ama aiska sagel ama Ngemumaqa dai quasiq ai ama mereqes.
24 Os discípulos se admiraram de suas palavras. Mas Jesus disse outra vez: “Filhos, entrar no reino de Deus é muito difícil.
25 Nanaa, qua mager iv ama karabauqa qa ran mer ama ngil iini men ama kaviit? Maikka quasik. I qatikka ama alkuil ba qa. Dap nemka i ama qelaing gelem ka i qe narliip kat dan sagel ama Ngemumaqa, dai maikka diiv ama alkuil ba qa malai.”
25 É mais fácil um camelo passar pelo buraco de uma agulha que um rico entrar no reino de Deus”.
26 De aa risura re nanses maden de ra taqen per a na ma’, “Guarai. Ani quasik mager iv a qek ka ran saver ama Ngemumaqa aa luqup.”
26 Perplexos, os discípulos perguntaram: “Então quem pode ser salvo?”.
27 De ma Iesus ka ngim sagel ta de qa taqen ma’, “Katikka ariq iak ka tit kur aa tekmeriirang dai diip kuasik maget na qa. Dav ama Ngemumaqa dai mager ip ke rekmet ne liirang aa i uut tu auur a qevep ai ama alkuil maden.
27 Jesus olhou atentamente para eles e respondeu: “Para as pessoas isso é impossível, mas não para Deus. Para Deus, tudo é possível”.
28 De ma Pita qa ruqun na qa ma’, “Ngi lu uut mit namen auur a tekmeriirang mai de uut tit naser a ngi.”
28 Então Pedro começou a falar: “Deixamos tudo para segui-lo”.
29 — ausente —
29 Jesus respondeu: “Eu lhes garanto que todos que deixaram casa, irmãos, irmãs, mãe, pai, filhos ou propriedades por minha causa e por causa das boas-novas
30 — ausente —
30 receberão em troca, neste mundo, cem vezes mais casas, irmãos, irmãs, mães, filhos e propriedades, com perseguição, e, no mundo futuro, terão a vida eterna.
31 Dav iari i iara dai ama sakngaqi na ra i re ruirl se ama qaqet dai diip kuasiq ai ama barlta na ra nasat. Dap lura i quasiq ai ama sakngaqi na ra dai diip nasat de diiv ama barlta na ra.
31 Contudo, muitos primeiros serão os últimos, e muitos últimos serão os primeiros”.
32 De ma Iesus ke ne ama qaqet ta tit savet ma Jarusalem. I ra tit i ma Iesus ka uirl se ra. Dav aa risura dai reng ning i re narli ai ama qaqet te narliip te peleng ka. De lura ama qaqet maden i ra tit naser a qa dai qerlka reng ning. De saqiaskerlka qa iing demna ne aa risura vet ma Jarusalem de qel sil ba ra sever aa aapngipki.
32 Por esse tempo, subiam para Jerusalém, e Jesus ia à frente. Os discípulos estavam muito admirados, e o povo que os seguia tinha grande temor. Jesus chamou os Doze à parte e, mais uma vez, começou a descrever tudo que estava prestes a lhe acontecer.
33 I qa taqen ma’, “Ngene lu, diiv uut tit savet ma Jarusalem be diip ta ra ngua, i ama qaqet araa Rarlimka na ngua. I diip ta ra ngua bareq ama Barlta nep ma Lautu, ngen ama Tiksiqena nep ma Lautu. De diip te rekmet ne ama kaivung ip maget gel ta ip te veleng ngua. De diip ta ru ngua ve ama nangista araa ngeriq ip te veleng ngua.
33 “Ouçam”, disse ele. “Estamos subindo para Jerusalém, onde o Filho do Homem será traído e entregue aos principais sacerdotes e aos mestres da lei. Eles o condenarão à morte e o entregarão aos gentios.
34 De diip te talak na ngua de diip tet kuat per a ngua. De re rurlistik per a ngua ne ama kasik. De diip te veleng ngua. Dap diip naser ama arlenim de luqa ama nirlaqa ip ma depguas de diip ngua raarlviit.
34 Zombarão dele, cuspirão nele, o açoitarão e o matarão, mas depois de três dias ele ressuscitará.”
35 Baiv aa de ma Sebidi aa uimiam ma Jems ke ne ma Jon ian men sagel ma Iesus. Be iane snanpet na qa ma’, “Uune narliip ngi rekmet ne a qerang ba uun.”
35 Então Tiago e João, filhos de Zebedeu, vieram e falaram com ele: “Mestre, queremos que nos faça um favor”.
36 De ma Iesus ka snanpet na iam ma’, “Ngu lu uane narliip ngu rekmet ne a qerang nanaa ba uin?”
36 “Que favor é esse?”, perguntou ele.
37 De ian duqun a qa ma’, “Uune narliip ngi rekmet taqurliani. Ariq aip laip i ngi uas te ama Slurlka aa luqup dav uune narliiv ama barl iam na uun gel ngi. I diip kurli iak pe gia ruarliit dav iak pe gia merlmerliit.”
37 Eles responderam: “Quando o senhor se sentar em seu trono glorioso, queremos nos sentar em lugares de honra ao seu lado, um à sua direita e outro à sua esquerda”.
38 De ma Iesus ka guirltik ba iam ma’, “Katikka uane snanpet maden. Dap kuasiq uan drlem se gua rletki. Nanaa, kua diip maget na uin iv uane ral gua merlenka. Kua diip mager iv uan daarl malkuil i ariq aiv uan a qumespik te lenges na uin, ip taquarl diip te lenges na ngua?”
38 Jesus lhes disse: “Vocês não sabem o que estão pedindo! São capazes de beber do cálice que beberei? São capazes de ser batizados com o batismo com que serei batizado?”.
39 De ian duqun a qa ma’, “Ii, maget na uun.” De ma Iesus ka ruqun na iam ma’, “Ii, ama revan i diiv uane ral ama getget ip taquarl ngua i diip ta ru ama getget per a ngua.
39 “Somos!”, responderam eles. Então Jesus disse: “De fato, vocês beberão do meu cálice e serão batizados com o meu batismo.
40 Dav uane nen ip diiv ama barl iam na uin gel ngua. Dap kuasik mager ip ngu rekmet na uin iv ama barl uin. I qatikka ama Ngemumaqa aa rletki ip ka tu lura iv ama barlta ip kurli re na ngua.”
40 Não cabe a mim, no entanto, dizer quem se sentará à minha direita ou à minha esquerda. Esses lugares serão daqueles para quem eles foram preparados”.
41 Dav ian ari ama malepka na ra dai ama qurek per a ra na iam. I liiam aa i ma Jems ke ne ma Jon.
41 Quando os outros dez discípulos ouviram o que Tiago e João haviam pedido, ficaram indignados.
42 De ma Iesus ka iing demna na ra mai. De qa ruqun na ra ma’, “Ngen drlem lura i ama barlta taquarl ama a rleniqena i rat drlem sa tekgem ne araa seviraqi.
42 Então Jesus os reuniu e disse: “Vocês sabem que os que são considerados líderes neste mundo têm poder sobre o povo, e que os oficiais exercem sua autoridade sobre os súditos.
43 Dap liina dai quasik mager ip kurl iini varlen me ngen. Maikka qurli. Dav ariq aiv iak ke narliiv ama barlka na qa varlen me ngen, dai mager ip ka raquarl ama buaiska bareq a ngen.
43 Entre vocês, porém, será diferente. Quem quiser ser o líder entre vocês, que seja servo,
44 De luqa i qe narliip ke ruirl se ngen, dai mager ip ket matna naik bareq a ngen mai.
44 e quem quiser ser o primeiro entre vocês, que se torne escravo de todos.
45 I ngua i ama qaqet araa Rarlimka na ngua, dai quasiq ai ngua men ip ngen derat never a ngua. Katikka quasik. Dap diip ngu ngip ip ngu vadem per a ngen sagel Gumam. De diip ngu verik per ama qaqet te araa viirang.
45 Pois nem mesmo o Filho do Homem veio para ser servido, mas para servir e dar sua vida em resgate por muitos”.
46 Baiv aa de ra mit be ra men per ama luqupki ma Jeriko. De ma Iesus ka tit navet ma Jeriko de aa risura de ngene iari ama qaqet maden ta tit naser a qa. Dav iak dai qa mugun men ama rut, i luqa dai aa rlenki ma Batimias. I luqa dai aa mam ma Timias. I ma Batimias dai ama rlenka. I luqa i ai de qe snanpet te ama qelaing nagel ama qaqet i ai de ra tit mer ama rut.
46 Então chegaram a Jericó. Quando Jesus e seus discípulos saíam da cidade, uma grande multidão os seguiu. Um mendigo cego chamado Bartimeu, filho de Timeu, estava sentado à beira do caminho.
47 De luqa qa narli ai buup ne ama qaqet i ra tit mer ama rot. I ra tit naset ma Iesus. Taqurla de maikka qes nes maden ma’, “Iesus, Iesus. I qatikka ngi navet ma Daivit aa liinka i diip ngi iames na uut nagel auur a qumespik. Dai maikka gia arlem never a ngua.”
47 Quando Bartimeu soube que Jesus de Nazaré estava perto, começou a gritar: “Jesus, Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
48 Dap buup ne ama qaqet dai re serlin a qa be re tuqun a qa ma’, “Sung na ngi.” Dap katikka qa dai ai de qes nes maden taqurliani ma’, “Ngi navet ma Daivit aa liinka. Gia arlem never a ngua.”
48 Muitos lhe diziam aos brados: “Cale-se!”. Ele, porém, gritava ainda mais alto: “Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
49 De ma Iesus ke narli raqurla de qa maarl. De qa ruqun ma’, “Ngene nes te luqa ip ka ren.”
49 Quando Jesus o ouviu, parou e disse: “Falem para ele vir aqui”. Então chamaram o cego. “Anime-se!”, disseram. “Venha, ele o está chamando!”
50 De masna qa rlu ne aa rlaatemiis-pemki de qa maarlviit. De masna qa mit sagel ma Iesus.
50 Bartimeu jogou sua capa para o lado, levantou-se de um salto e foi até Jesus.
51 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Ngi narliip ngu rekmet nanaa sagel ngi?”
51 “O que você quer que eu lhe faça?”, perguntou Jesus. O cego respondeu: “Rabi,
52 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Mager ip ngia tit. I sa ngia mu gia qevep sever a ngua. Dai liina nge rekmet na ngi be maget na ngi.” Taqurla de masna luqa qem ngim. De qa tit mer ama rut naset ma Iesus.
52 Jesus lhe disse: “Vá, pois sua fé o curou”. No mesmo instante, o homem passou a ver e seguiu Jesus pelo caminho.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.