Lucas 8

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs BKJ

Sair da comparação
1 Baiv aa ver iaq ama nirlaqa de ma Iesus ka tit per ama qerleng ama barl nget de ngen ama luquviirang. De qel sil bareq ama qaqet ne ama Lengi ama Atlunget sever ama Ngemumaqa aa giqi i diip ke uas. I ama malepka ngen a iam na ra, ra tit te na qa.
1 E aconteceu que, depois disto, ele foi em todas cidades e aldeias, pregando e anunciando as boas novas do reino de Deus; e os doze estavam com ele,
2 De iari ama nankina i mekai ma Iesus ka nem ama iaus never a ra, de iari dai qa lemerl ta te ama arlem, dai re na qa ra tit. I iaik naver a ra i ra tis ki ma’, Maria i ki navet ma Magdala. I luqia i mekai ma Iesus ka nem ama iaus ama ngeriqit ngen a iim never a qi.
2 e certas mulheres, que haviam sido curadas de espíritos malignos e de enfermidades: Maria, chamada Madalena, da qual saíram sete demônios,
3 De iaik ma Joana i ara ak ma Kusa i ai de qe uas te ma Erot aa vet. De ma Susana de qerlka ngene iari ama nankina i buup, i ra tit te na qa. De iari ama nankina ta quarl te araa tekmeriirang ip ta tat navet ma Iesus ke ne aa risura.
3 e Joana, a esposa de Cuza, mordomo de Herodes, e Suzana, e muitas outras que o serviam com os seus bens.
4 De ama buurlem ne iari ama qaqet i ama quatta ngen ama nankina ta iing demna. De qerlka iari ra men naver ama luquviirang sagel ma Iesus. De qel sil ne ama qasiquatka i qel sil ma’,
4 E tendo se ajuntado uma grande multidão, e vindo até ele de todas as cidades, ele falou por parábola:
5 “Iak i qa tit de qet dan ama gam per aa sleng. I lungera ip te tekmet ne ama bret na nget. De vet luqa ama nirlaqa i qet dan ama gam per aa sleng dai iang nge raat pe ama aiska be ama qaqet ta tit per a nget. De ama uaik nge men be nge mes lungera nep ma aiska.
5 Um semeador saiu a semear a sua semente; e enquanto ele semeava, uma parte da semente caiu à beira do caminho; e foi pisada, e as aves do céu a devoraram.
6 Dav iang nge raat per ama dul i quasik buup ne ama aiverem per ama dul arle ves. De masna vurl ve arle ves. De ama nirlaqa qa men, be qes nis slep de ama snagut pe ama aivet dai nge ngip. De ama nirlaqa qa iin me nget.
6 E outra caiu sobre a pedra, e, tendo brotado, murchou, porque não havia umidade.
7 Dav iang ama gam dai nge raat pet luum aa ama aiverem i ama airung per a uum. De lungera ama airung dai masna nge iirl. Be nge uung per ama gam be quasik nge ral ama asmes.
7 E outra caiu entre espinhos; e crescendo com ela os espinhos, sufocaram-na.
8 Dav iang dai nge raat per ama aiverem ama atluum, be nger riirl be ama slurl-nget, de nge ral ama asmes i qatias buup.”
8 E outra caiu em boa terra, e, crescendo, produziu fruto, a cento por um. Dizendo ele estas coisas, clamava: Quem tem ouvidos para ouvir, ouça.
9 De ma Iesus aa risura ra snanpet na qa ma’, “Ngu lu ve ama qasiquatka aa rleng nanaa?”
9 E os seus discípulos perguntaram-no, dizendo: O que poderia ser esta parábola?
10 De qa ruqun ma’, “Katikka ngen naik dai mager ip ngen drlem ama lengi ama revan nget i ama trleses pem nget. I lunger aa dai nget sever ama Luqupki ama Atluqi Vuusep. Dap lura ve nger a rleng dai quasik tat drlem se gua lat. De ama Ngemumaqa qe trles aa lengi vet gua siit, taquarl murl ka quarl te ama lengi bareq iaq ama Slurlka aa Aamki na qa, i qa taqen taqurliani, ma’,
10 E ele disse: A vós é dado conhecer os mistérios do reino de Deus; mas aos outros por parábolas, para que vendo, eles não possam enxergar; e ouvindo, eles não possam compreender.
11 “Ama rarlimini ve luqa ama qasiquatka aa rleng dai raqurliani: Lungera ama gam dai ama Ngemumaqa aa Lengi.
11 Ora, a parábola é esta: A semente é a palavra de Deus.
12 Be lungera ama gam i nge raat pe ama aiska, dai raquarl lura i re narli ama lengi. Dav aiv aa de ma Satan ka men be qa met lungera nade araa rlan. I qat drlem ai arik ma ra mu araa qevep sever ama Slurlka be diip qe iames na ra.
12 E os que estão à beira do caminho são os que ouvem; então vem o diabo, e tira a palavra de seus corações, para não acontecer que, crendo, sejam salvos.
13 De lungera ama gam i nge raatkutemaat pet luus aa i ama dul, dai raquarl lura i re narli ama Ngemumaqa aa lengi, de ra mer a nget ne ama arlias. Dap lungera ama lengi dai maikka quasiq ai nge man sede lura i araa rlan. De araa tuaqevep dai naqatikka qurli nget se ama veluus. Be aip lua i ama qasiquarl-iirang nget den per a ra, de ai de rat drlem sa raat.
13 E aqueles sobre pedra são os que, ouvindo recebem a palavra com alegria; mas não têm raiz, os quais creem por algum tempo, e no tempo da tentação se dispersam.
14 De iang ama gam dai nge raat pet luus aa i ama airung. Dai lura ama qaqet dai rat drlem se ama Ngemumaqa aa lengi. Dav ama tekmeriirang never ama aivetki, i nger uung per araa tuaqevep. I liirang aa i ama merlen muqas muqas, dai liirang aa i re narliip se ama qelaingka de ngen ama bisnis, de ngen ama arlias muqas muqas naver ama aivetki. Taqurla be araa asmes dai quasiq ai nge riirl be ama barl nget.
14 E a que caiu entre espinhos, esses são os que ouviram, e indo adiante, são sufocados pelos cuidados e riquezas e deleites desta vida, e não dão fruto com perfeição.
15 Dap lungera i nge raat per ama aiverem ama atluum, dai raquarl lura i re narli ama lengi de ra mer a nget be ra tu araa qevep sever a nget. Be qurli ra i quasik leklek pe araa ngerik dap maikka re dlek ip te riirl i re tekmet ne ama tekmeriirang ama atliirang.”
15 Mas a da boa terra, estes são os que, tendo ouvido a palavra de coração sincero e bom, guardam-na e produzem fruto com perseverança.
16 “Lua dai ai de quasiq ai ama qaqet te nandem ama mudemki de mager ip tes nes ki mer ama suupinki. De quasiq ai mager ip te trles ki remani ver ama laiqiruut. Kuasik. Dav ai de ra tu qi sekgames ip lura i rat dan sev ama vetki dai mager ip te taqam ngim i ama nirlaqa.
16 Nenhum homem, acendendo uma candeia, a cobre com um vaso, ou a põe debaixo da cama; mas a coloca no castiçal, para que os que entram vejam a luz.
17 Ama qaqet i re tekmet ne ama tekmeriirang ama trleses pem iirang dai nasat de vuk se iirang sekgames. De liirang aa mai i ama qaqet araa misaqi ne iirang, dai nasat de baing se iirang sekgames, be diiv ama qaqet tat drlem iirang.
17 Porque não há nada em secreto, que não será manifesto; nem alguma coisa oculta, que não se tornará conhecida e venha à luz.
18 Maikka mager ip ngenet lu, de ngene taqa narli ama lengi. De ariq aiv iak i iang ama adrlem gel ka, dai saqiaskerlka diiv ama Ngemumaqa qe qurl a qa re iang. Be diip lungera i qe narliip se nget, dav as diip ngene iang. Dap nemka i quasik ket matna ne lungera i sa ma Ngemumaqa qa van a qa, dai diip ka at lungera mai nagel ka.”
18 Vede, pois, como ouvis; porque aquele que tem, a ele será dado; e aquele que não tem, até o que parece ter lhe será tomado.
19 Baiv aa de ma Iesus aa nan de ngen aa ningambik ta men sagel ka. Dap katias buup ne ama qaqet dai ra iing demna. Be ma Iesus aa nan de ngen aa ningambik dai quasik mager ip ta ren sagelna na qa.
19 Então, foram ter com ele sua mãe e seus irmãos, e não podiam aproximar-se dele, por causa da multidão.
20 De a ret ta sil ba qa ma’, “Gi nan de ngene gia ningambik dai ra maarl darliik, i re narliip tet lu ngi.”
20 E foi-lhe contado por alguns que disseram: Tua mãe e teus irmãos estão lá fora, e querem ver-te.
21 Dap lura i ra sil barek ma Iesus, dai qa virliit ba ra ma’, “Lura ama qaqet i re narli ama Ngemumaqa aa lengi de ra tit kut nget, dai lura dai raquarl gua lavu na ra, de raquarl gua ningambik.”
21 E, respondendo ele, disse-lhes: Minha mãe e meus irmãos são estes que ouvem a palavra de Deus, e a praticam.
22 De ver iaq ama nirlaqa de ma Iesus ka sik sede ama siviini qe ne aa risura. De qa ruqun na ra ma’, “Diiv uur iit saver ama serlegeska aam tuarl.”
22 Ora, aconteceu em um certo dia, que ele entrou no barco com seus discípulos, e disse-lhes: Vamos para o outro lado do lago. E eles partiram.
23 Be lua i ama siviini nge tit se ra, dai ma Iesus ke brlaing. De ama laurlka ama slurlka qa maarl ne ama qerlapka. Be ama siviini dai ama qares ip buupbuuv iini ne ama qerlap be ama qares ip lenges lenges na ra.
23 Mas, enquanto navegavam, ele adormeceu; e desceu uma tempestade de vento sobre o lago, e enchiam-se de água, estando em perigo.
24 De raqurla de ra mit be ra vileng ma Iesus, de ra ruqun ma’,
24 E, chegando-se a ele, o acordaram, dizendo: Mestre, Mestre, estamos perecendo. E ele, levantando-se, repreendeu o vento e a fúria da água; e eles cessaram, e houve calmaria.
25 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Ngeneng ning i naqatikka a ngen a tuaqevep dai ama gil-nget.” Be maikka ngetrl a ra de ra taqen per a na ma’, “Maiqatti a qek iara nanaa? I ama laurl de ngen ama valeng dai nge narligel ka.”
25 E ele disse-lhes: Onde está a vossa fé? E eles, temendo, maravilharam-se, dizendo uns aos outros: Que tipo de homem é este, que ordena até aos ventos e à água, e eles lhe obedecem?
26 Baiv aa de ra mit dama siviini be ra men per ama Garisa-qena araa luqup. I luqia ama luqupki dai qi ruarl ne ama qerlapki ma Galili.
26 E eles chegaram à terra dos gadarenos, que está defronte da Galileia.
27 Baip ma Iesus ka mit nade ama siviini be sa dengerlking, de iak navet luqia ama luqupki dai qa men be sagel ma Iesus. I luqa dai ama iaus per a qa. I qatias se ama ainkules dai qurli lungera ama iaus per a qa, be qatikka ver ama ainkules dai ai de quasiq ai qa tu ama luan. De ai de quasiq ai qurli qa ve a nge ama a vetki. Dav ai de qurli qa mer ama matmatkina.
27 E, quando ele desembarcou, saiu-lhe ao encontro, fora da cidade, um certo homem que tinha demônios há muito tempo, e não usava roupas, nem habitava em alguma casa, mas nos sepulcros.
28 — ausente —
28 Mas, vendo a Jesus, gritando, caiu diante dele, e disse em alta voz: O que tenho eu para fazer contigo, Jesus, Filho do Deus Altíssimo? Eu suplico-te que não me atormentes.
29 — ausente —
29 (Porque tinha ordenado ao espírito imundo que saísse daquele homem. Porque frequentemente se apoderara dele; e guardavam-no preso, com correntes e cadeias; e, quebrando os grilhões, era impelido pelo demônio para os desertos).
30 De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Ngia risnas ba ngua.” De ama iaus nge ruqun ma’, “Auura rlen i buup.” I raquarli buup ne ama iaus nge man sa de luqa i aa rlan.
30 E Jesus perguntou-lhe, dizendo: Qual é o teu nome? E ele disse: Legião; porque muitos demônios tinham entrado nele.
31 De lungera ama iaus dai ngeres nes slep sagel ma Iesus ma’, “Kula ngi nem uut semer ama altingki.”
31 E pediram-lhe para que não os mandasse para o abismo.
32 De vet luus aa dai buup ne ama velam i qurli nget de nge tes per iani ama damini gelna na ra. De lungera ama iaus ngeres nes sagel ma Iesus ma’,
32 E havia ali uma manada de muitos porcos pastando no monte; e pediram-lhe que lhes permitisse entrar neles; e ele lhos permitiu.
33 De lungera ama iaus nge mit nevet luqa, be nge mit nge man sev ama velam. De lungera ama velam dai nger qiuaik slep de nger kabaing. De nge meriirl ne ama damini, be nge aat pe ama qerlapka ama serlegeska. Be nget mai a nger a gukguk mer ama qerlap be nge ngip.
33 Então, os demônios saindo do homem, entraram nos porcos; e a manada correu violentamente a um lugar íngreme para o lago, e se afogaram.
34 De lura i ai de re uas te lungera ama velam dai ra lu liina de ra uaik. De ra mit be rel sil bareq ama qaqet per ama luqup mai.
34 E aqueles que os alimentavam, vendo o que havia acontecido, fugiram e foram anunciá-lo na cidade e nos campos.
35 De ama qaqet i buup na ra, ra mit ip tet lu liina. De ra men be sagel ma Iesus. De ra lu luqa i maget na qa naser ama iaus. De ra lu qa i qa urlisnas pe ama luanki, de aa tuaqevep dai maget na nget. De qa raqa mugun gelna ne ma Iesus aa ilaing. Dap lura ama qaqet i ret lu qa, dai maikka reng ning.
35 Então, eles saíram para ver o que tinha acontecido, e vieram a Jesus, e encontraram o homem de quem haviam saído os demônios assentado aos pés de Jesus, vestido e em perfeito juízo, e eles ficaram com medo.
36 De lura i ai de re uas te ama velam i ra lu liirang aa, dai rel sil sevet liirang aa i ma Iesus ka rekmet ne iirang sagel luqa i mekai qurl ama iaus per a qa. Dai saqiaskerlka maget na qa.
36 E também os que tinham visto aquilo, contaram-lhes como o possuído por demônios havia sido curado.
37 De ama qaqet mai navet ma Garisa, ta ruqun ma Iesus ma’, “Maikka mager ip masna ngia iit nanari nagel uut.”
37 Então, toda a multidão da terra ao redor dos gadarenos pediu-lhe para que se afastasse deles, porque estavam tomados por grande temor; e entrando ele no barco, retornou.
38 De luqa i sa ama iaus nge mit naver a qa, dai qe snanpet sagel ma Iesus ma’, “Ngu narliip ngu na ngi.”
38 E o homem de quem haviam saído os demônios, lhe pedia para que pudesse estar com ele, mas Jesus o despediu, dizendo:
39 “Ngi guirl savet gia luqup, de ngi sil sever ama tekmeriirang mai i ama Ngemumaqa qa rekmet ne iirang ba ngi.”
39 Retorna para a tua própria casa, e mostra quão grandes coisas Deus fez por ti. E ele foi pelo seu caminho, publicando por toda a cidade quão grandes coisas Jesus lhe fizera.
40 Baip ma Iesus ka guirl savet ma Galili, de ama qaqet mai dai ama arlias per a ra naver a qa i qa men. I qatikka raquarli ra mai dai ai de qurli ra naa na qa.
40 E aconteceu que, ao retornar Jesus, a multidão o recebeu com alegria; porque todos o estavam esperando.
41 De iak ka men, i aa rlenki ma Jairas. I qa dai ama Barlka na qa nep ma Lautu. Be qa aan aa buum pet ma Iesus aa arlim, de qa nen ma Iesus ma’, “Ngia ren sep gua vetki.”
41 E eis que veio um homem chamado Jairo, que era um governante da sinagoga; e, prostrando-se aos pés de Jesus, pedia-lhe que fosse à sua casa;
42 I aa uimki ama nanki i qatikka ama quanaski. I ara ages dai ama malepka ngen a iim. I qi dai ama qares ip kip ngip.
42 porque ele tinha uma filha única, de cerca de doze anos, que estava à morte. Mas, enquanto ele ia, as multidões o apertavam.
43 De iaiq ama nanki i qi temarl i ama iaqunki se qi. Dap luqia ama arlemki dai qatikka qurli vet luqia be se ama ages ama malepka ngen a iim. Be quasik maget ne a qek ip ke rekmet de maget na qi re luqia ama arlemki.
43 E uma mulher que tinha um fluxo de sangue havia doze anos, e gastara todos os seus sustentos com médicos, e não pôde ser curada por ninguém,
44 De luqia ama nanki qia men be sagelna sek ma Iesus aa rleng. Be qia raneng de ma Iesus aa serlapki ara aam a mamani. I luqia qia rekmet taqurla, be maikka masna verleset ne ama arlemki naver a qi, be saqias kuasiq ai qurli qi ver a qi.
44 chegando por detrás dele, tocou na orla da sua veste, e imediatamente estancou o fluxo do seu sangue.
45 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Nemka qa raneng men a ngua?”
45 E disse Jesus: Quem me tocou? Quando todos negavam, Pedro e os que estavam com ele disseram: Mestre, a multidão te aperta e te pressiona, e dizes: Quem me tocou?
46 Dap ma Iesus ka ruqun ma’, “Katias a qek ka raneng per a ngua. I ngua narli iang ama dlek nge mit naver a ngua.”
46 E disse Jesus: Alguém me tocou, porque eu percebi que saiu virtude de mim.
47 De luqia qiat drlem, ai quasik mager ip ki rles tiqim ka. Taqurla be qia men i ngeterl a qi be qia aan ara buum gelna ne ma Iesus. Be dama qaqet mai araa saqang, dai qia sil aip kia raneng pet ma Iesus ip nanaa. I qia sil ma’, “Maikka verleset ne gua arlemki mais.”
47 Então, vendo a mulher que não podia ocultar-se, ela veio tremendo, e prostrando-se diante dele, declarou-lhe perante todo o povo a causa por que lhe havia tocado, e como ela fora curada imediatamente.
48 De ma Iesus ka ruqun na qi ma’, “Maqi, sa ngia tu gia qevep sever a ngua be sa maget na ngi. Mager ip ngia tit ne ama arlias i gia arlemki dai verleset na qi.”
48 E ele lhe disse: Filha, tem bom ânimo, a tua fé te sarou; vai em paz.
49 De qatiaskerl lua i qa taqen, de iak ka men nev ama Barlka ma Jairas aa vetki. Be qa ruqun ma’, “Sa gi uimki qia ngip. Dai be quasik mager ip ngi tekmet ip ma rletki ver ama Tiksiqa ma Iesus.”
49 Enquanto ele ainda falava, veio alguém da casa do governante da sinagoga, dizendo: A tua filha está morta; não incomodes o Mestre.
50 De ma Iesus ka narli raqurla, de qa ruqun na qa ma’, “Kula nging ning. Dap maikka ngia tu gia qevep katikka, dai diip maget ne gi uimki.”
50 Mas Jesus, ouvindo-o, respondeu-lhe, dizendo: Não temas; crê somente, e será salva.
51 Baiv aa de ma Iesus ka mit be qa man sev ama Barlka ma Iares aa vetki. De quasiq aa ding se ama qaqet ip ta ran sev ama vetki re na qa. Dap ka met ma Pita de ma Jon de ma Jems de luqia ama gilki are mamiam, be qatikka ngerek se ra, re na qa ra man sev ama vetki.
51 E, ele entrando na casa, não permitiu que nenhum homem entrasse, senão a Pedro, e a Tiago, e a João, e ao pai e a mãe da menina.
52 Dav ama qaqet mai dai rek nak navet luqia ama gilki. Dap ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Kurla ngenek nak. I quasiq ai qia ngip. Dap katias ki brlaing.”
52 E todos choravam, e a pranteavam; mas ele disse: Não choreis; ela não está morta, mas dorme.
53 De maikka ren ngian mavik tem ka. I rat drlem ai sa qia ngip.
53 E eles riam dele, para o desprezarem, sabendo que ela estava morta.
54 Dap ma Iesus ka raneng ama gilki ara ngerik, de qa nes ma’, “A gilki, ngia raarlviit.”
54 E ele, pondo-os todos fora, tomando-a pela mão, e clamou, dizendo: Menina, levanta-te.
55 Taqurla de ara qevepka qa guirl, be maikka masna qia maarlviit. De ma Iesus ka ruqun na ra ip te van a qi re a nge ama asmes ip kia es nget.
55 E o seu espírito voltou, e ela se levantou imediatamente; e ele ordenou que lhe dessem de comer.
56 De ama gilki are mamiam dai maikka ngemerl a iam. Dap ma Iesus ka meraqen a iam madlek ma’, “Ait de qula uan sil bareq a qek sevet liina.”
56 E seus pais ficaram admirados; mas ele ordenou-lhes que a nenhum homem contassem o que havia acontecido.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.