Lucas 7

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Aip ma Iesus ka meraqen per ama qaqet be verleset, de qa mit be qa men pet ma Kapanaiam.
1 Tendo Jesus concluído todos os seus discursos ao povo que o escutava, entrou em Cafarnaum.
2 De iaq i ama Amiqena araa Barlka i qe uas te ama100 na ra, dai luqa aa maatpitka i ai de qet matna gel ka dai maikka qe rarlik ka. Dap luqa ama maatpitka dai qe temarl be ama qares ip kep ngip.
2 Havia lá um centurião que tinha um servo a quem muito estimava e que estava à morte.
3 De luqa ama Barlka qa narli sevet ma Iesus i qurli qa aa. De qa nem iari ama Judaqena araa Barlta be ra mit ip te nes tem ka ip ka ren ip ke lemerl aa maatpitka.
3 Tendo ouvido falar de Jesus, enviou-lhe alguns anciãos dos judeus, rogando-lhe que o viesse curar.
4 Baip ta mit be sagel ma Iesus de ra taqen a qa madlek ma’, “Luqa dai maikka ama atluqa, be mager ip ngia raat never a qa.
4 Aproximando-se eles de Jesus, rogavam-lhe encarecidamente: Ele bem merece que lhe faças este favor,
5 I ai de qe narliip se uut ama Judaqena. De qa matna ver auur a Lautu-vem-ki.”
5 pois é amigo da nossa nação e foi ele mesmo quem nos edificou uma sinagoga.
6 Taqurla de ma Iesus ka mit ke na ra. Be sa aip lua i qatkat na qa sagel ama vetki, de luqa ama Amiqena araa Barlka qa nem aa rluavik be iari se aa lengi sagel ka ma’, “Gua Barlka, kurla ama rletki ver a ngi. I ngua dai quasiq ai ama atluqa na ngua, ip mager ip ngia ren ip ngia ran sep gua vetki.
6 Jesus então foi com eles. E já não estava longe da casa, quando o centurião lhe mandou dizer por amigos seus: Senhor, não te incomodes tanto assim, porque não sou digno de que entres em minha casa;
7 I saqikka ngua tu gua qevep taqurla ai ngua dai quasiq ai ama atluqa na ngua be quasik mager ip ngua ren sagel ngi. Dap katikka mager ip ngia raqen ne ama lengiini de diip maget ne gua maatpitka.
7 por isso nem me achei digno de chegar-me a ti, mas dize somente uma palavra e o meu servo será curado.
8 I ngua dai ngua ver iari araa arlim i araa dlek peviit. De ngua dai gua dlek be qurli iari ama Amiqena vet gua arlim, i ngu uas tem ta.
8 Pois também eu, simples subalterno, tenho soldados às minhas ordens; e digo a um: Vai ali! E ele vai; e a outro: Vem cá! E ele vem; e ao meu servo: Faze isto! E ele o faz.
9 Baip ma Iesus ka narli raqurla, de sak met ka never a qa. De ma Iesus ka ruqun lura i ra tit naser a qa ma’, “Maikka ngul sil ba ngen ne ama revan. I ai de quasik ngua lu sever a qek i qa navet ma Isrel i aa tuaqevep taquarl luqa.”
9 Ouvindo estas palavras, Jesus ficou admirado. E, voltando-se para o povo que o ia seguindo, disse: Em verdade vos digo: nem mesmo em Israel encontrei tamanha fé.
10 De lura i ama Amiqena araa Barlka qa nem ta sagel ma Iesus dai ra guirl sev aa vetki. Be ra lu ama maatpitka i verleset ne aa arlemki be maget na qa.
10 Voltando para a casa do centurião os que haviam sido enviados, encontraram o servo curado.
11 Baip bigia de ma Iesus ka mit saver ama luqupki ma Nain. I aa risura de ngen ama qaqet i buup na ra, re na qa ra mit.
11 No dia seguinte dirigiu-se Jesus a uma cidade chamada Naim. Iam com ele diversos discípulos e muito povo.
12 Be lua i qa tit be sagelna ne ama luqupki ara tarlka i qa sere luqia ama luqupki, de iari rat den i re tal iaq ama ngipka. I luqia i are uimka, dai qatikka ama quanaska. De luqia ama nanki dai ama sauaikki. I buup ne ama qaqet navet luqia ama qerlingki i rat den te ne luqia ama nanki.
12 Ao chegar perto da porta da cidade, eis que levavam um defunto a ser sepultado, filho único de uma viúva; acompanhava-a muita gente da cidade.
13 Baiv auur a Slurlka qa lu luqia ama nanki, de maikka aa arlem malai naver a qi. Be qa ruqun na qi ma’, “Kula ngik nak.”
13 Vendo-a o Senhor, movido de compaixão para com ela, disse-lhe: Não chores!
14 De qa mit be sagelna, be qa mu aa ngerik per ama ruitka i qurl ama ngipka vem ka. Be lura i re tal ama ruitka, dai ra maarl. De ma Iesus ka ruqun ma’, “A gilka, ngu tuqun a ngi ip ngia raarlviit.”
14 E aproximando-se, tocou no esquife, e os que o levavam pararam. Disse Jesus: Moço, eu te ordeno, levanta-te.
15 De luqa i qa ngip, ka maarlviit be qa mugun de qe rarles i qa taqen. De ma Iesus ka quarl tem ka bareq aa nan.
15 Sentou-se o que estivera morto e começou a falar, e Jesus entregou-o à sua mãe.
16 Taqurla dai be ama qaqet dai reng ning de ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki. De re tuqun ma’, “Maikka sa baing se iaq ama Slurlka aa Aamki na qa varlen me uut i qa veviit.”
16 Apoderou-se de todos o temor, e glorificavam a Deus, dizendo: Um grande profeta surgiu entre nós: Deus voltou os olhos para o seu povo.
17 Be liina i ma Iesus ka rekmet niini, dai verik se ama lengi ver ama qerlengiirang mai vet ma Judia de ver ama qerlengiirang mai mirlek sever a qa i qa rekmet ne liina.
17 A notícia deste fato correu por toda a Judéia e por toda a circunvizinhança.
18 De ma Jon aa risura ra sil ba qa sevet liirang iara mai.
18 Os discípulos de João referiram-lhe todas estas coisas.
19 De ma Jon ka nes te aa iaiam ama risuiam sagelemiis de qa nem iam se ama lengiqi sagel ma Iesus. I qe snanpet ma’, “Kua ngi i qurl uut de uurem ngim naa na ngi dap kua a qek i diip ka ren?”
19 E João chamou dois dos seus discípulos e enviou-os a Jesus, perguntando: És tu o que há de vir ou devemos esperar por outro?
20 De liiam aa ian mit be ian men gel ma Iesus, de ian duqun ma’, “Ma Jon i luqa i ai de qe qukmes te ama qaqet, dai qa nem uun sagel ngi. I qe snanpet ma’, “Kua ngi i qurl uut de uurem ngim naa na ngi? Dav as kua qurl uut de uurem ngim naa na a qek i diip ka ren?”
20 Chegando estes homens a ele, disseram: João Batista enviou-nos a ti, perguntando: És tu o que há de vir ou devemos esperar por outro?
21 De vet luus aa de ma Iesus ke lemerl ama qaqet te araa arlem i nget muqas muqas. De qem nem ama iaus i buup naver a ra. De buup ne ama rlenta dai qa rekmet na ra be rem ngim.
21 Ora, naquele momento Jesus havia curado muitas pessoas de enfermidades, de doenças e de espíritos malignos, e dado a vista a muitos cegos.
22 De ma Iesus ka ruqun ma Jon aa risuiam ma’, “Uan diit de uane sil barek ma Jon sever ama tekmeriirang i iara uan lu de uane narli iirang. I ama rlenta dai maget ne araa saqang be saqi rem ngim. De lura i quasik mager ip tat tit i ama vu araa ilaing, dai maget na ra be saqi ra tit. De lura i ama arlemki ama laippa ver a ra dai verleset ne ama arlemki naver a ra. De lura i ama dengdeng per a ra dai maget na ra be saqi re narli mer araa asdem. De lura i ama ngipta dai saqiaskerlka ra maarlviit naver ama aapngipki. De ama Lengi ama Atlunget nge mit sagel lura i quasiq araa qerang.
22 Respondeu-lhes ele: Ide anunciar a João o que tendes visto e ouvido: os cegos vêem, os coxos andam, os leprosos ficam limpos, os surdos ouvem, os mortos ressuscitam, aos pobres é anunciado o Evangelho;
23 De lura i quasiq ai lenges ne araa tuaqevep namen na ngua, dai mager iv ama arlias per a ra.”
23 e bem-aventurado é aquele para quem eu não for ocasião de queda!
24 Be sa aip liiam aa ma Jon aa risuiam i ian men se ama lengi dai ian mit, de ma Iesus ka sil bareq ama qaqet sevet ma Jon taqurliani ma’, “Ngen ama qaqet dai ngu lu mekai ngen mit sever ama luqupki i ama ausaqi na qi ip nanaa? Kua ngen mit ip ngenet lu ama ruquuviit i ama laurlka qep kuiv a iit? Katikka kuasik.
24 Depois que se retiraram os mensageiros de João, ele começou a falar de João ao povo: Que fostes ver no deserto? Um caniço agitado pelo vento?
25 Dap ngu lu ngen mit ip ngenet lu ama gi? Kua luqa i qa muremiis ne ama luan ama atlunget? Kuasik. Dap lura i ra turemiis ne ama luan ama atlunget, dai lura raqurla dai ai de qurli ra ve ama qelaing-gelem-ta araa vet.
25 Mas que fostes ver? Um homem vestido de roupas finas? Mas os que vestem roupas preciosas e vivem no luxo estão nos palácios dos reis.
26 Taqurla dai ngu lu ngen mit ip ngenet lu ama gi? Kua a nge ama Ngemumaqa aa Aamki na qa? “Ii, a revan!” Dai maikka ngul sil ba ngen, ai ma Jon dai qa veviit daleng iari i ama Ngemumaqa aa Aamki na ra.
26 Mas, enfim, que fostes ver? Um profeta? Sim, digo-vos, e mais do que profeta.
27 Lunger iara ama lengi nev ama Slurlka aa Langinka i murl ta iil me nget sevet ma Jon. I ama Ngemumaqa qa ruqun taqurliani ma’,
27 Este é aquele de quem está escrito: Eis que envio o meu mensageiro ante a tua face; ele preparará o teu caminho diante de ti {Ml 3,1}.
28 “De maikka ngul sil ba ngen ne ama revan, i ma Jon i luqa i ai de qe qukmes te ama qaqet, dai maikka qa veviit daleng lura mai ama qaqet i sa ra men per ama aivetki. Dap nemka i ama gilka na qa men ama Ngemumaqa aa liinka i qe uas tem ta dai qa veviit daleng ma Jon.”
28 Pois vos digo: entre os nascidos de mulher não há maior que João. Entretanto, o menor no Reino de Deus é maior do que ele.
29 Baip ta narli lungera ama lengi be verleset, de ama qaqet te ne lura i ai de ra ter ama takkis, dai ra ruqun ma’, “Ii, ama Ngemumaqa aa gamansena dai ama seserl nget.” I qatikka lura i ma Jon ka ukmestem ta.
29 Ouvindo-o todo o povo, e mesmo os publicanos, deram razão a Deus, fazendo-se batizar com o batismo de João.
30 Dav ama Parasiqena de ngene lura i rat drlem se ama Lo, dai quasiq ai ma Jon ka ukmestem ta. Taqurla be ra ngim temanau ne ama aiska ama atluqa i ama Ngemumaqa qa reqerl a ra.
30 Os fariseus, porém, e os doutores da lei, recusando o seu batismo, frustraram o desígnio de Deus a seu respeito.
31 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Pet lunger iara ama niirl, dai ngu lu mager ip ngu sil nanaa sever ama qaqet? Ngu lu ama qaqet dai ra raquarl ama gi?
31 A quem compararei os homens desta geração? Com quem se assemelham?
32 Iara dai ama qaqet ip taquarl ama arluis i ra mugun per ama luqup. I iaqam ama buurlembem ne ama arluis ta nes sagel araa rluavik i saqikka ama buurlembem na ra ma’,
32 São semelhantes a meninos que, sentados na praça, falam uns com os outros, dizendo: Tocamos a flauta e não dançastes; entoamos lamentações e não chorastes.
33 Ngu lu ngu tuqun ai ama qaqet taqurla i nanaa? Ngua taqen taqurla i raquarli ma Jon i ai de qe qukmes te ama qaqet, ka men de quasiq ai qa tes taquarl ama qelaing gelem ta, de quasiq ai qe srluuv ama wain. Be ngene tuqun ai ma Jon dai ama iaus per a qa.
33 Pois veio João Batista, que nem comia pão nem bebia vinho, e dizeis: Ele está possuído do demônio.
34 De ngua i ama qaqet araa Rarlimka dai ngua men, be ngua tes ama asmes ama atlunget, de ngu srluuv ama wain, ip taquarl ama qaqet, be ngene tuqun ma’, “Ngen lu, ka tes maden de qe srluuv ama wain i buup. Be qa dai aa rluavik ne lura i ai de ra ter ama takkis de re suam se ama qelaing, de iari ama vura.”
34 Veio o Filho do Homem, que come e bebe, e dizeis: Eis um comilão e beberrão, amigo dos publicanos e libertinos.
35 Dav ama Slurlka aa uis dai diip te raneng aa Saikngias be diip te tekmet ne ama rleriirang ama atliirang.”
35 Mas a sabedoria foi justificada por todos os seus filhos.
36 De iaq ama Parasiqa qa nes te ma Iesus ip ka tes, ke na qa. De ma Iesus ka mit sev ama Parasiqa aa vetki be qa mugun per ama asmeski.
36 Um fariseu convidou Jesus a ir comer com ele. Jesus entrou na casa dele e pôs-se à mesa.
37 Dav iaiq ama nanki ama vuqi dai qurli qi vet luqia ama luqupki. Dai be qia narli ai ma Iesus ka tes pe luqa ama Parasiqa aa vetki. Taqurla de luqia ama nanki qia mer ama qurelka ne ama sanda de qia men.
37 Uma mulher pecadora da cidade, quando soube que estava à mesa em casa do fariseu, trouxe um vaso de alabastro cheio de perfume;
38 De qia mit be qia maarl de ma Iesus aa snaing gelna ne aa ilaing, de qurli qi aa i qik nak. Be ama qerlap navet teves dai ngere rat pet ma Iesus aa ilaing. De vaik per a qi be qia lil ver aa ilaing ne ama qesing per ara ningaqa. De vetpet kis nismet per aa ilaing i merlmerl vem ki. De qia verling ama sanda ver aa ilaing.
38 e, estando a seus pés, por detrás dele, começou a chorar. Pouco depois suas lágrimas banhavam os pés do Senhor e ela os enxugava com os cabelos, beijava-os e os ungia com o perfume.
39 De luqa ama Parasiqa i qa marl se ma Iesus ip ka ren sev aa vetki, dai qa lu liina, de qa tu aa qevep ma’, “Ariq aip luqa i maikka ama Slurlka aa Aamki na qa, dai diip kat drlem se luqia ama nanki i qia mu ara ngerik per a qa. De qerlka diip kat drlem se ara tekmeriirang. I luqia ama nanki dai ama vu qi i ai de qi tekmet ne ama viirang.”
39 Ao presenciar isto, o fariseu, que o tinha convidado, dizia consigo mesmo: Se este homem fosse profeta, bem saberia quem e qual é a mulher que o toca, pois é pecadora.
40 Taqurla de ma Iesus ka virliit lungera ama tuaqevep i qa ruqun ma’, “Saimon, iang ama lengi gel ngua i ngu narliip ngu qurl a ngi rem nget.” De ma Saimon ka ruqun ma’, “A Tiksiqa, ngi sek de gia lengi.”
40 Então Jesus lhe disse: Simão, tenho uma coisa a dizer-te. Fala, Mestre, disse ele.
41 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngu sil sever iaiam i ian dinau gel iak. I iak dai aa dinau ne ama 100 ne ama nal, de iak dai aa dinau ne ama malepka ne ama nal naqatikka.
41 Um credor tinha dois devedores: um lhe devia quinhentos denários e o outro, cinqüenta.
42 De iam dai quasik mager iv iane virliit ian a dinau. Taqurla de luqa i aa ding se iam ip kula iane virliit ian a dinau. Taqurla dai ngu lu nemka naver a iam dai maikka qe rarlik ka malai?”
42 Não tendo eles com que pagar, perdoou a ambos a sua dívida. Qual deles o amará mais?
43 De ma Saimon ka virliit ma’, “Ngua tu gua qevep ai luqa i quasik ka virliit aa dinau i nget peviit.” De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Gia tuaqevep dai ama revan nget.”
43 Simão respondeu: A meu ver, aquele a quem ele mais perdoou. Jesus replicou-lhe: Julgaste bem.
44 De qa guirltik per a nas be qem ngim sagel ama nanki de qa ruqun ma Saimon ma’, “Kua ngit lu luqi iara ama nanki? Ngua men be ngua man sep gia vetki, dap kuasiq ai ngia qurl a ngua re ama kainaqi ip ngu ukmes te gua ilaing. Dap luqia ama nanki dai qia ukmes te gua ilaing ne ama qerlap navet teves. De qia iil ver a nget ne ara qesing per ara ningaqa.
44 E voltando-se para a mulher, disse a Simão: Vês esta mulher? Entrei em tua casa e não me deste água para lavar os pés; mas esta, com as suas lágrimas, regou-me os pés e enxugou-os com os seus cabelos.
45 Ngi, dai quasiq ai merlmerl vem ngi de uune sarl a uun a ngerik kana. Dap lua i ngua arles i nguat dan be deng iara, dai qatiaskerl luqia ama nanki dai merlmerl vem ki de qia tu ara Aamki vet gua ilaing.
45 Não me deste o ósculo; mas esta, desde que entrou, não cessou de beijar-me os pés.
46 De quasiq ai ngia merl ama marles pet gua ningaqa. Dap luqia ama nanki dai qia merl ama sanda vet gua ilaing.
46 Não me ungiste a cabeça com óleo; mas esta, com perfume, ungiu-me os pés.
47 Dai be ngul sil ba ngi, i luqia dai qia rekmet ne ama viirang i maikka buup. Dap sa ngua lemerl ki re liirang aa ama viirang. Taqurla be maikka qi rarlik ngua veviit. Dap luqa i qa rekmet ne ama viirang ama langas, de ngua lemerl ka rem iirang dai naqatikka qe rarlik ngua quarla.
47 Por isso te digo: seus numerosos pecados lhe foram perdoados, porque ela tem demonstrado muito amor. Mas ao que pouco se perdoa, pouco ama.
48 De ma Iesus ka ruqun ama nanki ma’, “Sa ngua lemerl ngi re gia viirang.”
48 E disse a ela: Perdoados te são os pecados.
49 De lura i ra mugun mirlek ne ama taibelki re na qa, dai ra arles i ra taqen per a na ma’, “Luqa dai nemka na qa be qe lemerl te ama viirang?”
49 Os que estavam com ele à mesa começaram a dizer, então: Quem é este homem que até perdoa pecados?
50 De ma Iesus ka ruqun luqia ama nanki ma’, “Gia tuaqevep dai sa nge rekmet na ngi be sa maget na ngi. Ngia tit, de maget ip gia rutka dai qe taqa mugun.”
50 Mas Jesus, dirigindo-se à mulher, disse-lhe: Tua fé te salvou; vai em paz.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.