Lucas 7

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Aip ma Iesus ka meraqen per ama qaqet be verleset, de qa mit be qa men pet ma Kapanaiam.
1 Quando Jesus acabou de dizer essas coisas ao povo, foi para a cidade de Cafarnaum.
2 De iaq i ama Amiqena araa Barlka i qe uas te ama100 na ra, dai luqa aa maatpitka i ai de qet matna gel ka dai maikka qe rarlik ka. Dap luqa ama maatpitka dai qe temarl be ama qares ip kep ngip.
2 Havia ali um oficial romano que tinha um empregado a quem estimava muito. O empregado estava gravemente doente, quase morto.
3 De luqa ama Barlka qa narli sevet ma Iesus i qurli qa aa. De qa nem iari ama Judaqena araa Barlta be ra mit ip te nes tem ka ip ka ren ip ke lemerl aa maatpitka.
3 Quando o oficial ouviu falar de Jesus, enviou alguns líderes judeus para pedirem a ele que viesse curar o seu empregado.
4 Baip ta mit be sagel ma Iesus de ra taqen a qa madlek ma’, “Luqa dai maikka ama atluqa, be mager ip ngia raat never a qa.
4 Eles foram falar com Jesus e lhe pediram com insistência: — Esse homem merece, de fato, a sua ajuda,
5 I ai de qe narliip se uut ama Judaqena. De qa matna ver auur a Lautu-vem-ki.”
5 pois estima muito o nosso povo e até construiu uma sinagoga para nós.
6 Taqurla de ma Iesus ka mit ke na ra. Be sa aip lua i qatkat na qa sagel ama vetki, de luqa ama Amiqena araa Barlka qa nem aa rluavik be iari se aa lengi sagel ka ma’, “Gua Barlka, kurla ama rletki ver a ngi. I ngua dai quasiq ai ama atluqa na ngua, ip mager ip ngia ren ip ngia ran sep gua vetki.
6 Então Jesus foi com eles. Porém, quando já estava perto da casa, o oficial romano mandou alguns amigos dizerem a Jesus: — Senhor, não se incomode, pois eu não mereço que entre na minha casa.
7 I saqikka ngua tu gua qevep taqurla ai ngua dai quasiq ai ama atluqa na ngua be quasik mager ip ngua ren sagel ngi. Dap katikka mager ip ngia raqen ne ama lengiini de diip maget ne gua maatpitka.
7 E acho também que não mereço a honra de falar pessoalmente com o senhor. Dê somente uma ordem, e o meu empregado ficará bom.
8 I ngua dai ngua ver iari araa arlim i araa dlek peviit. De ngua dai gua dlek be qurli iari ama Amiqena vet gua arlim, i ngu uas tem ta.
8 Eu também estou debaixo da autoridade de oficiais superiores e tenho soldados que obedecem às minhas ordens. Digo para um: “Vá lá”, e ele vai. Digo para outro: “Venha cá”, e ele vem. E digo também para o meu empregado: “Faça isto”, e ele faz.
9 Baip ma Iesus ka narli raqurla, de sak met ka never a qa. De ma Iesus ka ruqun lura i ra tit naser a qa ma’, “Maikka ngul sil ba ngen ne ama revan. I ai de quasik ngua lu sever a qek i qa navet ma Isrel i aa tuaqevep taquarl luqa.”
9 Jesus ficou muito admirado quando ouviu isso. Então virou-se e disse para a multidão que o seguia:
10 De lura i ama Amiqena araa Barlka qa nem ta sagel ma Iesus dai ra guirl sev aa vetki. Be ra lu ama maatpitka i verleset ne aa arlemki be maget na qa.
10 Aí os amigos do oficial voltaram para a casa dele e encontraram o empregado curado.
11 Baip bigia de ma Iesus ka mit saver ama luqupki ma Nain. I aa risura de ngen ama qaqet i buup na ra, re na qa ra mit.
11 Pouco tempo depois Jesus foi para uma cidade chamada Naim. Os seus discípulos e uma grande multidão foram com ele.
12 Be lua i qa tit be sagelna ne ama luqupki ara tarlka i qa sere luqia ama luqupki, de iari rat den i re tal iaq ama ngipka. I luqia i are uimka, dai qatikka ama quanaska. De luqia ama nanki dai ama sauaikki. I buup ne ama qaqet navet luqia ama qerlingki i rat den te ne luqia ama nanki.
12 Quando ele estava chegando perto do portão da cidade, ia saindo um enterro. O defunto era filho único de uma viúva, e muita gente da cidade ia com ela.
13 Baiv auur a Slurlka qa lu luqia ama nanki, de maikka aa arlem malai naver a qi. Be qa ruqun na qi ma’, “Kula ngik nak.”
13 Quando o Senhor a viu, ficou com muita pena dela e disse:
14 De qa mit be sagelna, be qa mu aa ngerik per ama ruitka i qurl ama ngipka vem ka. Be lura i re tal ama ruitka, dai ra maarl. De ma Iesus ka ruqun ma’, “A gilka, ngu tuqun a ngi ip ngia raarlviit.”
14 Então ele chegou mais perto e tocou no caixão. E os que o estavam carregando pararam. Então Jesus disse:
15 De luqa i qa ngip, ka maarlviit be qa mugun de qe rarles i qa taqen. De ma Iesus ka quarl tem ka bareq aa nan.
15 O moço sentou-se no caixão e começou a falar, e Jesus o entregou à mãe.
16 Taqurla dai be ama qaqet dai reng ning de ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki. De re tuqun ma’, “Maikka sa baing se iaq ama Slurlka aa Aamki na qa varlen me uut i qa veviit.”
16 Todos ficaram com muito medo e louvavam a Deus, dizendo: — Que grande
17 Be liina i ma Iesus ka rekmet niini, dai verik se ama lengi ver ama qerlengiirang mai vet ma Judia de ver ama qerlengiirang mai mirlek sever a qa i qa rekmet ne liina.
17 Essas notícias a respeito de Jesus se espalharam por todo o país e pelas regiões vizinhas.
18 De ma Jon aa risura ra sil ba qa sevet liirang iara mai.
18 Os discípulos de João Batista contaram tudo isso a ele. Aí João chamou dois deles
19 De ma Jon ka nes te aa iaiam ama risuiam sagelemiis de qa nem iam se ama lengiqi sagel ma Iesus. I qe snanpet ma’, “Kua ngi i qurl uut de uurem ngim naa na ngi dap kua a qek i diip ka ren?”
19 e os enviou ao Senhor Jesus para perguntarem: “O senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?”
20 De liiam aa ian mit be ian men gel ma Iesus, de ian duqun ma’, “Ma Jon i luqa i ai de qe qukmes te ama qaqet, dai qa nem uun sagel ngi. I qe snanpet ma’, “Kua ngi i qurl uut de uurem ngim naa na ngi? Dav as kua qurl uut de uurem ngim naa na a qek i diip ka ren?”
20 Então eles foram até o lugar onde Jesus estava e disseram: — João Batista nos mandou perguntar o seguinte: o senhor é aquele que ia chegar ou devemos esperar outro?
21 De vet luus aa de ma Iesus ke lemerl ama qaqet te araa arlem i nget muqas muqas. De qem nem ama iaus i buup naver a ra. De buup ne ama rlenta dai qa rekmet na ra be rem ngim.
21 Naquele momento Jesus curou muitas pessoas das suas doenças e dos seus sofrimentos, expulsou espíritos maus e também curou muitos cegos.
22 De ma Iesus ka ruqun ma Jon aa risuiam ma’, “Uan diit de uane sil barek ma Jon sever ama tekmeriirang i iara uan lu de uane narli iirang. I ama rlenta dai maget ne araa saqang be saqi rem ngim. De lura i quasik mager ip tat tit i ama vu araa ilaing, dai maget na ra be saqi ra tit. De lura i ama arlemki ama laippa ver a ra dai verleset ne ama arlemki naver a ra. De lura i ama dengdeng per a ra dai maget na ra be saqi re narli mer araa asdem. De lura i ama ngipta dai saqiaskerlka ra maarlviit naver ama aapngipki. De ama Lengi ama Atlunget nge mit sagel lura i quasiq araa qerang.
22 Depois respondeu aos discípulos de João:
23 De lura i quasiq ai lenges ne araa tuaqevep namen na ngua, dai mager iv ama arlias per a ra.”
23 E felizes são as pessoas que não duvidam de mim!
24 Be sa aip liiam aa ma Jon aa risuiam i ian men se ama lengi dai ian mit, de ma Iesus ka sil bareq ama qaqet sevet ma Jon taqurliani ma’, “Ngen ama qaqet dai ngu lu mekai ngen mit sever ama luqupki i ama ausaqi na qi ip nanaa? Kua ngen mit ip ngenet lu ama ruquuviit i ama laurlka qep kuiv a iit? Katikka kuasik.
24 Quando os discípulos de João foram embora, Jesus começou a dizer ao povo o seguinte a respeito de João:
25 Dap ngu lu ngen mit ip ngenet lu ama gi? Kua luqa i qa muremiis ne ama luan ama atlunget? Kuasik. Dap lura i ra turemiis ne ama luan ama atlunget, dai lura raqurla dai ai de qurli ra ve ama qelaing-gelem-ta araa vet.
25 O que foram ver? Um homem bem-vestido? Ora, os que se vestem bem e vivem no luxo moram nos palácios!
26 Taqurla dai ngu lu ngen mit ip ngenet lu ama gi? Kua a nge ama Ngemumaqa aa Aamki na qa? “Ii, a revan!” Dai maikka ngul sil ba ngen, ai ma Jon dai qa veviit daleng iari i ama Ngemumaqa aa Aamki na ra.
26 Então me digam: o que foram ver? Um
27 Lunger iara ama lengi nev ama Slurlka aa Langinka i murl ta iil me nget sevet ma Jon. I ama Ngemumaqa qa ruqun taqurliani ma’,
27 Porque João é aquele a respeito de quem as
28 “De maikka ngul sil ba ngen ne ama revan, i ma Jon i luqa i ai de qe qukmes te ama qaqet, dai maikka qa veviit daleng lura mai ama qaqet i sa ra men per ama aivetki. Dap nemka i ama gilka na qa men ama Ngemumaqa aa liinka i qe uas tem ta dai qa veviit daleng ma Jon.”
28 — Eu digo a vocês que de todos os homens que já nasceram João é o maior. Porém quem é o menor no
29 Baip ta narli lungera ama lengi be verleset, de ama qaqet te ne lura i ai de ra ter ama takkis, dai ra ruqun ma’, “Ii, ama Ngemumaqa aa gamansena dai ama seserl nget.” I qatikka lura i ma Jon ka ukmestem ta.
29 Os cobradores de impostos e todo o povo ouviram isso. Eles eram aqueles que haviam obedecido às ordens justas de Deus e tinham sido batizados por João.
30 Dav ama Parasiqena de ngene lura i rat drlem se ama Lo, dai quasiq ai ma Jon ka ukmestem ta. Taqurla be ra ngim temanau ne ama aiska ama atluqa i ama Ngemumaqa qa reqerl a ra.
30 Mas os fariseus e os mestres da Lei não quiseram ser batizados por João e assim rejeitaram o plano de Deus para eles.
31 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Pet lunger iara ama niirl, dai ngu lu mager ip ngu sil nanaa sever ama qaqet? Ngu lu ama qaqet dai ra raquarl ama gi?
31 E Jesus terminou, dizendo:
32 Iara dai ama qaqet ip taquarl ama arluis i ra mugun per ama luqup. I iaqam ama buurlembem ne ama arluis ta nes sagel araa rluavik i saqikka ama buurlembem na ra ma’,
32 Elas são como crianças sentadas na praça. Um grupo grita para o outro:
33 Ngu lu ngu tuqun ai ama qaqet taqurla i nanaa? Ngua taqen taqurla i raquarli ma Jon i ai de qe qukmes te ama qaqet, ka men de quasiq ai qa tes taquarl ama qelaing gelem ta, de quasiq ai qe srluuv ama wain. Be ngene tuqun ai ma Jon dai ama iaus per a qa.
33 João Batista jejua e não bebe vinho, e vocês dizem: “Ele está dominado por um demônio.”
34 De ngua i ama qaqet araa Rarlimka dai ngua men, be ngua tes ama asmes ama atlunget, de ngu srluuv ama wain, ip taquarl ama qaqet, be ngene tuqun ma’, “Ngen lu, ka tes maden de qe srluuv ama wain i buup. Be qa dai aa rluavik ne lura i ai de ra ter ama takkis de re suam se ama qelaing, de iari ama vura.”
34 O
35 Dav ama Slurlka aa uis dai diip te raneng aa Saikngias be diip te tekmet ne ama rleriirang ama atliirang.”
35 Mas aqueles que aceitam a sabedoria de Deus mostram que ela é verdadeira.
36 De iaq ama Parasiqa qa nes te ma Iesus ip ka tes, ke na qa. De ma Iesus ka mit sev ama Parasiqa aa vetki be qa mugun per ama asmeski.
36 Um fariseu convidou Jesus para jantar. Jesus foi até a casa dele e sentou-se para comer.
37 Dav iaiq ama nanki ama vuqi dai qurli qi vet luqia ama luqupki. Dai be qia narli ai ma Iesus ka tes pe luqa ama Parasiqa aa vetki. Taqurla de luqia ama nanki qia mer ama qurelka ne ama sanda de qia men.
37 Naquela cidade morava uma mulher de má fama. Ela soube que Jesus estava jantando na casa do fariseu. Então pegou um frasco feito de alabastro , cheio de perfume,
38 De qia mit be qia maarl de ma Iesus aa snaing gelna ne aa ilaing, de qurli qi aa i qik nak. Be ama qerlap navet teves dai ngere rat pet ma Iesus aa ilaing. De vaik per a qi be qia lil ver aa ilaing ne ama qesing per ara ningaqa. De vetpet kis nismet per aa ilaing i merlmerl vem ki. De qia verling ama sanda ver aa ilaing.
38 e ficou aos pés de Jesus, por trás. Ela chorava e as suas lágrimas molhavam os pés dele. Então ela os enxugou com os seus próprios cabelos. Ela beijava os pés de Jesus e derramava o perfume neles.
39 De luqa ama Parasiqa i qa marl se ma Iesus ip ka ren sev aa vetki, dai qa lu liina, de qa tu aa qevep ma’, “Ariq aip luqa i maikka ama Slurlka aa Aamki na qa, dai diip kat drlem se luqia ama nanki i qia mu ara ngerik per a qa. De qerlka diip kat drlem se ara tekmeriirang. I luqia ama nanki dai ama vu qi i ai de qi tekmet ne ama viirang.”
39 Quando o fariseu viu isso, pensou assim: “Se este homem fosse, de fato, um profeta , saberia quem é esta mulher que está tocando nele e a vida de pecado que ela leva.”
40 Taqurla de ma Iesus ka virliit lungera ama tuaqevep i qa ruqun ma’, “Saimon, iang ama lengi gel ngua i ngu narliip ngu qurl a ngi rem nget.” De ma Saimon ka ruqun ma’, “A Tiksiqa, ngi sek de gia lengi.”
40 Jesus então disse ao fariseu: — Fale, Mestre! — respondeu Simão.
41 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngu sil sever iaiam i ian dinau gel iak. I iak dai aa dinau ne ama 100 ne ama nal, de iak dai aa dinau ne ama malepka ne ama nal naqatikka.
41 Jesus disse:
42 De iam dai quasik mager iv iane virliit ian a dinau. Taqurla de luqa i aa ding se iam ip kula iane virliit ian a dinau. Taqurla dai ngu lu nemka naver a iam dai maikka qe rarlik ka malai?”
42 mas nenhum dos dois podia pagar ao homem que havia emprestado. Então ele perdoou a dívida de cada um. Qual deles vai estimá-lo mais?
43 De ma Saimon ka virliit ma’, “Ngua tu gua qevep ai luqa i quasik ka virliit aa dinau i nget peviit.” De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Gia tuaqevep dai ama revan nget.”
43 — Eu acho que é aquele que foi mais perdoado! — respondeu Simão.
44 De qa guirltik per a nas be qem ngim sagel ama nanki de qa ruqun ma Saimon ma’, “Kua ngit lu luqi iara ama nanki? Ngua men be ngua man sep gia vetki, dap kuasiq ai ngia qurl a ngua re ama kainaqi ip ngu ukmes te gua ilaing. Dap luqia ama nanki dai qia ukmes te gua ilaing ne ama qerlap navet teves. De qia iil ver a nget ne ara qesing per ara ningaqa.
44 Então virou-se para a mulher e disse a Simão:
45 Ngi, dai quasiq ai merlmerl vem ngi de uune sarl a uun a ngerik kana. Dap lua i ngua arles i nguat dan be deng iara, dai qatiaskerl luqia ama nanki dai merlmerl vem ki de qia tu ara Aamki vet gua ilaing.
45 Você não me beijou quando cheguei; ela, porém, não para de beijar os meus pés desde que entrei.
46 De quasiq ai ngia merl ama marles pet gua ningaqa. Dap luqia ama nanki dai qia merl ama sanda vet gua ilaing.
46 Você não pôs azeite perfumado na minha cabeça , porém ela derramou perfume nos meus pés.
47 Dai be ngul sil ba ngi, i luqia dai qia rekmet ne ama viirang i maikka buup. Dap sa ngua lemerl ki re liirang aa ama viirang. Taqurla be maikka qi rarlik ngua veviit. Dap luqa i qa rekmet ne ama viirang ama langas, de ngua lemerl ka rem iirang dai naqatikka qe rarlik ngua quarla.
47 Eu afirmo a você, então, que o grande amor que ela mostrou prova que os seus muitos pecados já foram perdoados. Mas onde pouco é perdoado, pouco amor é mostrado.
48 De ma Iesus ka ruqun ama nanki ma’, “Sa ngua lemerl ngi re gia viirang.”
48 Então Jesus disse à mulher:
49 De lura i ra mugun mirlek ne ama taibelki re na qa, dai ra arles i ra taqen per a na ma’, “Luqa dai nemka na qa be qe lemerl te ama viirang?”
49 Os que estavam sentados à mesa começaram a perguntar: — Que homem é esse que até perdoa pecados?
50 De ma Iesus ka ruqun luqia ama nanki ma’, “Gia tuaqevep dai sa nge rekmet na ngi be sa maget na ngi. Ngia tit, de maget ip gia rutka dai qe taqa mugun.”
50 Mas Jesus disse à mulher:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.