Lucas 5
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT
1 Per iaq ama nirlaqa de ma Iesus ka maarl dengerlking per ama ngaingmaqa ama qerlapka aam ma Ganasaret. De ama qaqet i buup na ra re ngingdemna ver a qa, i re narliip te narli ama Ngemumaqa aa lengi.
1 Estando Jesus à beira do lago de Genesaré, grandes multidões se apertavam em volta dele para ouvir a palavra de Deus.
2 De qa lu ama siv-iiram, i iiram nge maarl ver ama qerlapka aam. I lura i ai de re sem serlik te ama lubi dai ra aang nadem iiram be ra qukmes te araa segen.
2 Ele notou que, junto à praia, havia dois barcos vazios, deixados por pescadores que lavavam suas redes.
3 De ma Iesus ka sik sa de iani ama siviini i liina dai ma Saimon aa siviini. De qa ruqun ma Saimon ip nakka qe rek pe iini angera rleng iviit kuarla na dengerlking. De ma Iesus ka mugun dama siviini de qe su ama qaqet ama buurlem na ra.
3 Entrou num dos barcos e pediu a Simão, seu dono, que o afastasse um pouco da praia. Então sentou-se no barco e dali ensinou as multidões.
4 Baip ka taqen be verleset, de qa ruqun ma Saimon ma’, “Ngia aang se uut iviit samer ama naqium. De ngi de ngene gia rluavik ngen tu a ngen a segen ip te ama serlik.”
4 Quando terminou de falar, disse a Simão: “Agora vá para onde é mais fundo e lancem as redes para pescar”.
5 De ma Saimon ka virliit i qa ruqun ma’, “Gua Barlka, laa vet luqia ama arlenki mai dai uuret matna madlek iv ait de uut mat se a nge ama serlik. Dap kuasiq ai uut mat se a qeng ama serlik. Dap taquarl i ngi, ngia ruqun dai be diip ngua ru ama segen.”
5 Simão respondeu: “Mestre, trabalhamos duro a noite toda e não pegamos nada. Mas, por ser o senhor quem nos pede, vou lançar as redes novamente”.
6 Ta rekmet taqurla be ra iing tik ser ama lubi i qatias buup na nget. Be ama segen dai ama qares ip bingbing met na nget.
6 Dessa vez, as redes ficaram tão cheias de peixes que começaram a se rasgar.
7 De ra nes sagel araa rluavik be iari de iani ama siviini ip ta ren ip ta raat never a ra. De ra men sagel araa rluavik be ra buuv ama siv-iiram mai ne ama lubi. Be ama qares iv iiram nget dan.
7 Então pediram ajuda aos companheiros do outro barco, e logo os dois barcos estavam tão cheios de peixes que quase afundaram.
8 De ma Saimon Pita qa lu liina raqurla nge men, de qa aan aa buum pet ma Iesus aa arlim de qa ruqun ma’, “Gua Barlka, ngia iit nagel ngua! I ngua dai ama vuqa na ngua.”
8 Quando Simão Pedro se deu conta do que havia acontecido, caiu de joelhos diante de Jesus e disse: “Por favor, Senhor, afaste-se de mim, porque sou homem pecador”.
9 I ma Pita qe ne lura i qurli ra re na qa dai qatias te nanses naver ama lubi i buup i ra mat se nget.
9 Pois ele e seus companheiros ficaram espantados com a quantidade de peixes que haviam pescado,
10 De ma Jems ke ne ma Jon, i ma Sebidi aa uimiam, de ian ak ma Saimon, dai ngen a iam iane nanses. De ma Iesus ka ruqun ma Saimon ma’, “Kula nging ning. I nanari be aaviit dai diip ngit matna i ngi ngingdemna ne ama qaqet sagel ngua.”
10 assim como seus sócios, Tiago e João, filhos de Zebedeu. Jesus respondeu a Simão: “Não tenha medo! De agora em diante, você será pescador de gente”.
11 De ra qiarlet ne ama siviiram sa dengerlking de ra mit dap kurl ama tekmeriirang mai, de ra mit naset ma Iesus.
11 E, assim que chegaram à praia, deixaram tudo e seguiram Jesus.
12 Baip lua i qurli ma Iesus per iaiq ama qerlingki, de vet luqia ama qerlingki dai qurli iaq ama qaqeraqa i ama arlemki ma laippa qia uung aa qetdingki mai. Baip ka lu ma Iesus de qa aan aa buum de vaik per a qa manep. De qe nen ka ma’, “Gua Barlka, ariq aip ngi narliip dai mager ip ngi lemerl ngua!”
12 Num povoado, Jesus encontrou um homem coberto de lepra. Quando o homem viu Jesus, prostrou-se com o rosto em terra e suplicou para ser curado, dizendo: “Se o senhor quiser, pode me curar e me deixar limpo”.
13 De ma Iesus ka mu aa ngerik pet luqa ama qaqeraqa de qa virliit ma’, “Diip ngu lemerl ngi. Be maikka diip prleset ne gia arlemki.” Taqurla de maikka masna vrleset ne luqia ama arlemki ama vuqi i ra tis ki ai ama laippa.
13 Jesus estendeu a mão e o tocou. “Eu quero”, respondeu. “Seja curado e fique limpo!” No mesmo instante, a lepra desapareceu.
14 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Diip kuasik mager ip ngi sil bareq a qek sevet liina. Dap mager ip ngi iit ip ma Barlka nep ma Lautu qe lu ngi. De ngi quarl te gia ranbandem ip taquarl murl ma Moses ka ruqun, ip lura i maget na ra dai mager ip te tekmet taqurla. Taqurla ip diiv ama qaqet tat drlem ai sa verleset ne gia arlemki.”
14 Então Jesus o instruiu a não contar a ninguém o que havia acontecido. “Vá e apresente-se ao sacerdote para que ele o examine”, ordenou. “Leve a oferta que a lei de Moisés exige pela sua purificação. Isso servirá como testemunho.”
15 Dav ama lengi sevet ma Iesus dai verik se nget be nge tit gel ama qaqet. Be ama buurlem ne ama qaqet ta men ip te narli ma Iesus ka taqen. De ra men sagel ka ip ke lemerl ta te araa arlem.
15 Mas as notícias a seu respeito se espalhavam ainda mais, e grandes multidões vinham para ouvi-lo e para ser curadas de suas enfermidades.
16 Dap katikka ai de vet ka tit iasai sagel kuasik kurl ama qaqet ip katikka qurli qa i ngerek se qa ip mager ip ke raring.
16 Ele, porém, se retirava para lugares isolados, a fim de orar.
17 De ver iaq ama nirlaqa de qurli ma Iesus i qe su ama qaqet. De iari ama Parasiqena de ngen ama Tiksiqena i ai de re su ne ama Lo, dai qurli ngen na ra aa i ra mugun. I lura dai ra men naver ama luquv-iirang mai pet ma Galili Provins, de ma Judia de ma Jarusalem. Be vet luus aa de qurl ama Slurlka aa dlek gel ma Iesus be qe lemerl ama qaqet te ama arlem.
17 Certo dia, enquanto Jesus ensinava, alguns fariseus e mestres da lei estavam sentados por perto. Eles vinham de todos os povoados da Galileia, da Judeia e de Jerusalém. E o poder do Senhor para curar estava sobre Jesus.
18 De iari ra men i re tal ama ding ne aa ngerik ngen aa ilaing pe ama ruitka. Be re siquat ip ta tit se qa sep ma vetki, ip ta ras na qa sek ma Iesus aa qames.
18 Alguns homens vieram carregando um paralítico numa maca. Tentaram levá-lo para dentro da casa, até Jesus,
19 Dap katias buup ne ama qaqet be maikka arik kuasik te lu saver a nge ama ngiliini ip ta ran se qa. Taqurla de ra sik se qa sev ama vetki reves de ra durl ama ademka. Aiv aa de ra aar ne ama kasik sepna ne ama ruitka. De ra raneng ama kasik se ama ruitka manep be se varlen ama buurlemki sek ma Iesus aa qames.
19 mas não conseguiram, por causa da multidão. Então subiram ao topo da casa e removeram uma parte do teto. Em seguida, baixaram o paralítico na maca até o meio da multidão, bem na frente dele.
20 De ma Iesus ka lu ra de qat drlem ai ra tu araa qevep ai mager ip ke rekmet de maget ne luqa iara. De ma Iesus ka meraqen sagel ama arlemki-vem-ka ma’, “Guakka, ngua verik per a ngi te gia viirang mai. De ngua verleser iirang.”
20 Ao ver a fé que eles tinham, Jesus disse ao paralítico: “Homem, seus pecados estão perdoados”.
21 De iari ama Tiksiqena, i ai de re su ne ma Moses aa Lengi, de ngen ama Parasiqena dai qatikka ra, ra tu araa qevep ma’, “A nge ama nemka aa raqurla be qa taqen i qe lenges ne ama Ngemumaqa aa rlenki raqurla? I qatikka ama Ngemumaqa naik dai mager ip ke teviktem se auur a viirang.”
21 Mas os fariseus e mestres da lei pensavam: “Quem ele pensa que é? Isso é blasfêmia! Somente Deus pode perdoar pecados!”.
22 De masna ma Iesus dai sa qat drlem araa tuaqevep. De qa meraqen sagel ta ma’,
22 Jesus, sabendo o que pensavam, perguntou: “Por que vocês questionam essas coisas em seu coração?
23 Ngu lu a qeni nanaa dai ama mereqes ne iini? Kua liina i aip ngua ruqun ma’, “Sa ngua reviktem se gia viirang, dap kua liina i aip ngua ruqun ma’, ‘Ngia raarlviit de ngia tit.’
23 O que é mais fácil dizer: ‘Seus pecados estão perdoados?’ ou ‘Levante-se e ande’?
24 Dap ngu narliip ngen drlem ai ngua ama qaqet araa Rarlimka dai gua dlek iara, be mager ip ngu reviktem se ama viirang.”
24 Mas eu lhes mostrarei que o Filho do Homem tem autoridade na terra para perdoar pecados”. Então disse ao paralítico: “Levante-se, pegue sua maca e vá para casa”.
25 Taqurla de maikka masna qa maarlviit de lura ama qaqet araa saqang. De qa mer aa biraqi i ai de qe brlaing per a qi, de qa tit sev aa vetki. I qa tit de qa taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
25 De imediato, à vista de todos, o homem se levantou, pegou sua maca e foi para casa louvando a Deus.
26 Be ama qaqet mai dai maikka ngemerl a ra. Be ra taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki, de araa rut dai ngeterl a nget. Be ra ruqun ma’, “Maikka iara uut lu iani muqas.”
26 Todos ficaram muitos admirados e, cheios de temor, louvaram a Deus, exclamando: “Hoje vimos coisas maravilhosas!”.
27 Baiv aa de ma Iesus ka tit dai qa lu iaq i ai de qa ter ama takkis i qa mugun pe ama Takkiskena araa vetki. I luqa dai aa rlenki ma Livai. De ma Iesus ka ruqun na qa ma’, “Ngia ren ip ngia tit naser a ngua.”
27 Depois disso, Jesus saiu da cidade e viu um cobrador de impostos chamado Levi sentado no local onde se coletavam impostos. “Siga-me”, disse-lhe Jesus,
28 De qa maarlviit de qa mit dap kurl aa tekmeriirang mai de qa tit naset ma Iesus.
28 e Levi se levantou, deixou tudo e o seguiu.
29 De ma Livai qa rekmet ne ma Iesus aa asmeski ama slurlki ve aa vetki. Be buup ne lura i ai de ra ter ama takkis de qerlka ngen ne iari ama qaqet i buup, ta mugun de re na iam ta tes.
29 Mais tarde, Levi ofereceu um banquete em sua casa, em honra de Jesus. Muitos cobradores de impostos e outros convidados comeram com eles,
30 De ama Parasiqena de ngen ne lura i ai de re su ne ma Moses aa Lo, dai vet ta taqen se ma Iesus aa risura. I re snanpet ma’, “Ngu lu nanaa be ngen dres de ngene srluup ngen ne lura i ai de ra ter ama takkis de ngen ne lura i ama vura?”
30 mas os fariseus e mestres da lei se queixaram aos discípulos: “Por que vocês comem e bebem com cobradores de impostos e pecadores?”.
31 De ma Iesus ka narli raqurla de qa sil ba ra ma’, “Sa ngen drlem, ai ama doktaqa dai qa tat naver ama arlem per a ra. Dap kuasiq ai ip ka tat naver ama atlura. I sa ngua men taquarl ama doktaqa ip ngua tat naver ama qaqet te araa viirang. Dap kuasik mager ip ngua tat navet lura i ra tu araa qevep ai ama atlura na ra.
31 Jesus lhes respondeu: “As pessoas saudáveis não precisam de médico, mas sim os doentes.
32 De quasiq ai ngua men ip ngua tarl se ama atlura ip te guirltik per araa rut. Dap ngua men ip ngua tarl se ama vura ip te guirltik per araa rut.”
32 Não vim para chamar os justos, mas sim os pecadores, para que se arrependam”.
33 De ra ruqun ma Iesus ma’, “Ma Jon aa risura dai ai de vet ta tiirl ama asmes de re raring, i saqikka ip taquarl ama Parasiqena. Dap luqa ama liinka i ai de qa tit naser a ngi dai quasiq ai qe tekmet taqurla.”
33 Algumas pessoas disseram a Jesus: “Os discípulos de João Batista jejuam e oram com frequência, e os discípulos dos fariseus também. Por que os seus vivem comendo e bebendo?”.
34 De ma Iesus ka snanpet na ra ma’, “Nanaa? Arik iak ke tekmet ne ama asmeski ama slurlki bareq aa rluavik dai diiv ama marl na ra, be diip kuasik aa rluavik ta tiirl.
34 Jesus respondeu: “Por acaso os convidados de um casamento jejuam enquanto festejam com o noivo?
35 Dav arik luqa ama atluqa qa tit sangis nagel aa rluavik dai diip ta tiirl ama asmes.”
35 Um dia, porém, o noivo lhes será tirado, e então jejuarão”.
36 De ma Iesus kel sil ba ra i qe siquat ne ama siitka ma’, “Ngene lu, quasik mager iv a qek ke sik naser ama luanini namen ama iameski de qe qut tem se iini mer ama ademka men ama murlaski ama luanki. I ariq aip ka rekmet taqurla dai diip ke rlekmet ne ama luanki ama murlaski. I liina ama iamesini ama luanini dai diip kuasiq ai iini raquarl luqia ama luanki ama murlaski.
36 Jesus também lhes apresentou a seguinte ilustração: “Ninguém rasgaria um pedaço de tecido de uma roupa nova para remendar uma roupa velha. Se o fizesse, estragaria a roupa nova, e o remendo não se ajustaria à roupa velha.
37 De ngene lu, saqikka raquarl ama rliinki i ngia nes ki ne ama suaing. De saqiaskerlka aip laiv aa de ngi nin me qi ne iang ama suaing, dai quasik mager ip ma mang nget. I diip rlev ama rliinki be diip lenges ne ama asmes i raquarli i ama murlaski.
37 “E ninguém colocaria vinho novo em velhos recipientes de couro. Os recipientes velhos se arrebentariam, deixando vazar o vinho e estragando o recipiente.
38 Taqurla dai qatikka mager ip masmas de ama qaqet tes nes ama asmes mer ama iamesnget ne ama rliin.
38 Vinho novo deve ser guardado em recipientes novos.
39 De iani, i luqa i ai de qe srluuv ama vain ama murlasnget dai quasik ke narliip ke srluuv ama vain ama iamesnget. I ai de qe tuqun ma’, “Ama vain ama murlasnget dai ama atlunget.”
39 E ninguém que bebe o vinho velho escolhe beber o vinho novo, pois diz: ‘O vinho velho é melhor’”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.