Lucas 22

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 De vet lungera ama niirl dai ama qares iv ama asmeski ama slurlki ne ama bret i quasiq ama Yis pem nget. I luqia ama asmeski dai ra tis ki ma’, “Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.”
1 Faltava pouco tempo para a Festa dos Pães sem Fermento , chamada Páscoa .
2 De ama Barlta nep ma Lautu de ngene lura i ai de re su ne ma Moses aa Lo dai re mali re a nge ama aiska ip te veleng ma Iesus. Dap teng ning ama qaqet, be ra ruqun ma’, “Diiv uure rekmet nanaa iv uure veleng ma Iesus?”
2 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei procuravam um jeito para matar Jesus em segredo porque tinham medo do povo.
3 De ma Satan ka nesnas ne ma Judas, i ra tis ka ma’ Iskariot. I qa naver ama malepka ngen a iam na ra.
3 Então Satanás entrou em Judas, chamado Iscariotes, que era um dos doze discípulos.
4 De qa mit sagel ama Barlta nep ma Lautu de ngene lura ama Barlta i ai de re uas te ama Lautu-vem-ki ama Slurlki, dai ra sil ba na.
4 Judas foi falar com os chefes dos sacerdotes e com os oficiais da guarda do Templo para combinar a maneira como ele ia lhes entregar Jesus.
5 Taqurla de ama arlias per a ra, de ra sil ba na ip te qurl ma Judas te a nge ama qelaing.
5 Eles ficaram muito contentes e prometeram dar dinheiro a ele.
6 De ma Judas ka rarlis gel ta. De qa mali re a nge ama aiska ip ke quarl te ma Iesus samer araa ngerik. I ma Judas ke narliip ke tekmet ne liina i aiv i quasik kurl ama qaqet iai, i quasik ke narliip tat drlem.
6 Judas aceitou e começou a procurar uma oportunidade para entregar Jesus a eles, sem que o povo ficasse sabendo.
7 De ama asmeski ara niirl dai sa nge men aa. Baiv aa de ra tes pet luqia ver ama Lautuqa. Baip luqa ama nirlaqa de dengdeng dai maikka ai de quasik ta tu ama Yis pe ama bret de maikka mager ip te peleng ama sipsip angere uis saver ama asmeski i ra tis ki ai ‘Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.’
7 Chegou o dia da Festa dos Pães sem Fermento , dia em que os judeus matavam carneirinhos para comemorar a Páscoa .
8 De ma Iesus ka nem ma Pita qe ne ma Jon iv ian diit. De qa ruqun na iam ma’, “Uan diit iv uan tuvem ne ama Asmeski bareq a uut, ip diip mager iv uut tes.”
8 Então Jesus deu a Pedro e a João a seguinte ordem:
9 De ian tuqun a qa ma’,
9 Eles perguntaram: — Onde o senhor quer que a gente prepare o jantar?
10 De qa ruqun na iam ma’, “Uane narli. Uan diit be uan dan saver ama qerlingki ama barlki, dai diiv uane lu iak men ama aiska i qe tal ama kainaqi. De uan diit naser a qa sep luqia ama vetki i qa tit sep ki.
10 Jesus respondeu:
11 De maikka mager iv uane ruqun luqa i aa vetki ma’, ‘Auura Barlka qe snanpet na ngi aip ngu lu a qik kua ama rumki ip diiv uut na qa uues met ki.’
11 e digam ao dono dela: “O Mestre mandou perguntar a você onde fica a sala em que ele e os seus discípulos vão comer o jantar da Páscoa.”
12 De diip ke reqerl a uin ne ama rumki ama slurlki i qi vevanau. I ama taibelkina ngen ama siaqina met ki. De diip kurli uin aa de uan tuvem ne ama asmeski bareq a uut.”
12 Então ele mostrará a vocês uma grande sala mobiliada, no andar de cima. Preparem ali o jantar.
13 Baiv aa de aa risuiam ian mit be ian lu liirang aa ip katikka raquarl ma Iesus ka sil ba iam sever iirang. De ian muvem ne ama asmeski.
13 Os dois discípulos foram até a cidade e encontraram tudo como Jesus tinha dito. Então prepararam o jantar da Páscoa.
14 De se ama giqi qia men ip ta tes pet luqia ama asmeski ama slurlki. De ma Iesus ke ne aa risura ra mugun mirlek ne ama taibelki.
14 Quando chegou a hora, Jesus sentou-se à mesa com os apóstolos
15 De ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Maikka nade gua rlan dai ngu narliip ngua tes pet luqia iara ama asmeski nauirl ngu na ngen, iv aiv aa de ngup ngip.
15 e lhes disse:
16 De maikka ngul sil ba ngen, i saqias kuasik mager ngua es pet luqia ama asmeski ip deng i maikka ama asmeski qia ren marevan per ama Ngemumaqa aa Luqupki i qe uas.”
16 Pois eu digo a vocês que nunca comerei este jantar até que eu coma o verdadeiro jantar que haverá no
17 De qa mer ama kapka ne ama vain. De qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa sever a qa. De qa ruqun ma’, “Ngen det luqa iara ama kapka de ngen mai ngene suup na met ka.
17 Então Jesus pegou o cálice de vinho, deu graças a Deus e disse:
18 De maikka ngul sil ba ngen, i diiv iara be aaviit dai quasik mager ip ngup suuv ama vain, ip deng i ama Ngemumaqa qe uas per aa Luqupki ama iameski.”
18 Pois eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até que chegue o Reino de Deus.
19 De qa mer ama bretki, de qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa sever a qi. De qa bingmet na qi, de qa qurl a ra. De qa ruqun na ra ma’, “Luqia iara dai gua qetdingki aa. I ngua quarl tem ki ip kia tat never a ngen. Dai maikka mager iv ait de ngene tekmet taqurla ip pukpuktik per a ngen na ngua.”
19 Depois pegou o pão e deu graças a Deus. Em seguida partiu o pão e o deu aos apóstolos, dizendo:
20 Baip ta mes be verleset, de saqikka qa rekmet taqurla se ama kapka ne ama vain i qa ruqun ma’,
20 Depois do jantar, do mesmo modo deu a eles o cálice de vinho, dizendo:
21 Dap ngene lu, luqa i diip kerl kuarl tem ngua semet gua qumes-ta araa ngerik, dai qa tes ke ne na ngua iara ve ama taibelki.
21 Mas vejam: o traidor está aqui sentado comigo à mesa!
22 De ama qaqet araa Rarlimka dai qatikka diip ka iit nep luqa ama aiska i sa murl ama Ngemumaqa qa mu qa ba qa. Dap maikka diip ma vu malai barek luqa i diip ke quarl tem ka bareq aa qumes-ta.”
22 Pois o
23 Aip ka meraqen taqurla, de qatikka ra, re snanpet nanaa ma’, “Diip nemka qe rekmet taqurla?”
23 Então os apóstolos começaram a perguntar uns aos outros quem seria o traidor.
24 De nge rarlma liina varlen ama risura i ra taarl metna aip nemka never a ra dai maikka qa veviit never a ra.
24 Os apóstolos tiveram uma forte discussão sobre qual deles deveria ser considerado o mais importante.
25 De qa ruqun na ra ma’,
25 Então Jesus disse:
26 Dap maikka quasik mager ip ngene tekmet taqurla. Ariq aiv iak ke narliip ke ruirl iv ama Barlka na qa dai mager ip ke semagil nanas. De luqa i qe ruirl se ngen dai mager ip ket matna bareq ama qaqet ip taquarl ama buaiska.
26 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, o mais importante deve ser como o menos importante; e o que manda deve ser como o que é mandado.
27 Dai ngu lu a qek nanaa dai qa veviit? Kua luqa i qa mugun de qa tes dap kua luqa i qet matna i qat den se ama asmes barek luqa i qa mugun? Luqa i qa mugun dai qa veviit. Dap ngua dai ip taquarl ama buaiska i ngut matna varlen me ngen ip ngua tat never a ngen.
27 Quem é o mais importante? É o que está sentado à mesa para comer ou é o que está servindo? Claro que é o que está sentado à mesa. Mas entre vocês eu sou como aquele que serve.
28 De qatikka lua i ama merleniirang nge men per a ngua de ama qasiquat sagel ngua. Dap katikka qurli ngene na ngua i quasiq ai ngen mit namen na ngua.
28 — Vocês têm estado sempre comigo nos meus sofrimentos.
29 De Gumam dai qa qurl a ngua re ama dlek ip ngu uas. Dai saqikka diip ngu qurl a ngen te lungera ama dlek.
29 Por isso, assim como o meu Pai me deu o direito de governar, eu também dou o mesmo direito a vocês.
30 Be diip ngen dres de ngene srluup nep gua taibelki pet gua Luqupki i ngu uas. De diip ngen tuqun mer ama King aa siaqina de ngene uas te ama liin ama 12 na nget ne ama qaqet navet ma Isrel.”
30 Vocês vão comer e beber à minha mesa no meu
31 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Saimon, ngi narli. Sa ma Satan ka snanpet ne ama Ngemumaqa ip diip ke siquat na ngen. Dai be maget ip diip ke rligus ngen ip ke siquat na ngen ip taquarl luqa i ai de qe rligus aa wit ip te ama atlunget.
31 Jesus continuou:
32 Dap sa ngua nen ama Ngemumaqa ip ka tat never a ngi, ip gia tuaqevep dai quasik mager ip nge raat. De mager ip ngia tat navet gia nenggeni-ra iv askerlka re dlek malai i saqiaskerlka aip ngia guirl sagel ngua.”
32 Mas eu tenho orado por você, Simão, para que não lhe falte fé. E, quando você voltar para mim, anime os seus irmãos.
33 De ma Pita qa virliit ma’, “Gua Barlka, ngua dai sa ngua muvem nanas be mager ip ngu karabus ngu na ngi. De mager ip ngu na ngi uune ngip.”
33 Então Pedro disse a Jesus: — Estou pronto para ser preso e morrer com o senhor!
34 De ma Iesus ka ruqun ma Pita ma’, “Maikka ngul sil ba ngi ne ama revan. I nani de ama arlenki aris de diip ngi vererl temiis, ai quasik ngiat drlem se ngua. I diip ngi vererl temiis taqurla ma depguas niirang be nakka aiv aa de ama durlaikka qek nak.”
34 Então Jesus afirmou:
35 De ma Iesus ka snanpet ne ama risura ma’, “Mekai ngua nem ngen i quasiq ai ngene tal ama qelaing met nget, de ama quvang met nget dap kua ama ilaing iigrling. Taqurla be quarl ai de ama ruus per a ngen te a qeni?”
35 Depois Jesus perguntou aos discípulos: — Não faltou nada! — responderam eles.
36 De qa ruqun na ra ma’, “Dav iara dai aiv iak i aa qelaing-met-ki dai mager ip ke tal ki. De aiv iak i aa quvang-met-ki dai saqikka mager ip taqurla. Dav ariq aiv iak, i quasiq aa a nge ama sinki, dai mager ip ke nem aa serlapki iv a qek ke van per a qi de qe van per a nge ama sinki.
36 Então Jesus disse:
37 I raquarli ama Langinka qa sil ma’,
37 Pois as
38 De ra ruqun ma’, “Auura Barlka, ngi lu. Auura siniim iara ama udiim.” De qa ruqun na ra ma’, “Mager aa”.
38 Aí os seus discípulos disseram: — Senhor, aqui estão duas espadas.
39 De qa mit sedarliik be qa mit saver ama damki ma Ulip, ip katikka raquarl ai daa. De ama risura ra mit naser a qa.
39 Jesus saiu e foi, como de costume, ao monte das Oliveiras; e os seus discípulos foram com ele.
40 Baip ka men pet luus aa, de qa ruqun aa risura ma’, “Maikka mager ip ngene raring, ip kuasik mager iv ama qasiquat nget den per a ngen.”
40 Quando chegou ao lugar escolhido, Jesus disse:
41 Baip maget de nakka qa aang imanau quarla. I ama ainkules dai ip taquarl i ariq aiv iak ka rlu ne ama dulka be deng na qa. De qa aan aa buum de qe raring ma’,
41 Então se afastou a uma distância de mais ou menos trinta metros. Ajoelhou-se e começou a orar,
42 “Gumam, ariq aip ngi narliip dai ngi at luqa iara ama merlenka nagel ngua. Dap kuasiq ai ngia tit kut gua narliip. Kuasik. Dap katikka ngia tit kut gia narliip.”
42 dizendo:
43 De iaq ama Angeluqa nev uusep ka men sagel ka be qa mat never a qa.
43 [Então um anjo do céu apareceu e o animava.
44 Dap ma Iesus dai maikka qe taneng ama merlenka ama slurlka, de maikka qe raring madlek. Be baing se ama rlingka ver a qa i qa ip taquarl ama qerekka be qa aat per ama aiverem.
44 Cheio de uma grande aflição, Jesus orava com mais força ainda. O seu suor era como gotas de sangue caindo no chão.]
45 Baip ke raring be verleset de qa maarlviit de qa mit sagel aa risura. Dai qa lu ra i qatiaskerl te brlaing. I qatiaskerl ama merlenka ver a ra be re brlaing.
45 Depois de orar, ele se levantou, voltou para o lugar onde os discípulos estavam e os encontrou dormindo, pois a tristeza deles era muito grande.
46 De qa ruqun na ra ma’, “Ngene brlaing ip nanaa? Ngen daarlviit de ngene raring te ama dlek. I arik ma’, ama qasiquarl-iirang nge men per a ngen.”
46 E disse:
47 De qatiaskerl lua i ma Iesus ka taqen, de ama liinka ne ama qaqet i buup na ra, ra men. De luqa i ra tis ka ma Judas, i qa namene lura i ama malepka ngen a iam na ra, dai qe ruirl se ra. I qa men sagelna ne ma Iesus ip kes nismet met ka.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou uma multidão. Judas, um dos doze discípulos, que era quem guiava aquela gente, chegou perto de Jesus para beijá-lo.
48 Dap ma Iesus ka ruqun ma’, “Judas, kua ngia quarl te ama qaqet araa Rarlimka sagel aa qumespik, dai ne liina i ngia nismet met ngua?”
48 Mas Jesus disse:
49 De ama risura i qurli ra re ne ma Iesus dai ret lu i diip liina nge ren taqurla. De ra snanpet ne ma Iesus ma’, “Auur a Barlka, kua ngi narliip se uut iv uure veleng ta ne auur a sinkina?”
49 Quando os discípulos que estavam com Jesus viram o que ia acontecer, disseram: — Senhor, devemos atacar essa gente com as nossas espadas?
50 De iaq ama risuqa qa berltik per ama asmesna ara sinki be qa dik iaq aa asdemki. I luqa dai ama buaiska i ai de qet matna ip ka tat never ama Lautu angera Barlka.
50 Um deles feriu com a espada o empregado do Grande Sacerdote , cortando a sua orelha direita.
51 Dap ma Iesus ka lu liina de qa ruqun ma’, “Ngia rekmet ne liina de verleset aa.”
51 Mas Jesus ordenou: Aí tocou na orelha do homem e o curou.
52 De ma Iesus ka ruqun ama slurlta nep ma Lautu de ngene lura i re ruirl se ama rleriirang de ngene lura i re ruirl se ama Lautu, i ra men ip te rurut per a qa. De qa ruqun na ra ma’, “Ngen dren se a ngen aviskina ngen a ngen a galep, i ngen dren ip katias taquarl aip ngene rurut per ama suamka.
52 Em seguida disse aos chefes dos sacerdotes, aos oficiais da guarda do Templo e aos líderes judeus que tinham vindo para prendê-lo:
53 De qatikka ai de ver ama niirl mai de qurli ngu na ngen pe ama Lautu-vem-ki, dav ai de quasiq ai ngene uurut per a ngua. Dav iara dai ama giqi qia men ip bareq a ngen ip ngen uurut per a ngua. I iara dai ama bengaingki ara dlek ngere ruirl.”
53 Eu estava com vocês todos os dias no pátio do Templo, e vocês não tentaram me prender. Mas esta é a hora de vocês e também a hora do poder da escuridão.
54 De ma Iesus ka meraqen be verleset de ra mit se qa sev iaq ama Barlka i maikka qa veviit nep ma Lautu aa vetki. De ma Pita qa mit naser a ra. Dap nakka qa mit be qurli qa sangis kuarla.
54 Eles prenderam Jesus e o levaram até a casa do Grande Sacerdote . E Pedro os seguia de longe.
55 De ama soldiaqena ra iistem ama altingki parlen mer ama baniski i qi ser ama vetki. De ra iing demna de ra mugun. I ma Pita dai qa mugun ke na ra.
55 Quando acenderam uma fogueira no meio do pátio, Pedro foi e sentou-se com os que estavam em volta do fogo.
56 De iaiq ama lugutki i ai de qit matna gel ama Barlka nep ma Lautu, dai qia lu ma Pita i qurli qa, i qa mugun. De qia ruqun ma’, “Kerlka luqa dai ai de qurli ngen a qa qe ne ma Iesus.”
56 Uma das empregadas o viu sentado ali perto da fogueira, olhou bem para ele e disse: — Este homem também estava com Jesus!
57 Dap ma Pita dai qa sil ai quasik. I qa sil ma’, “Maqi, kuasik nguat drlem se qa.”
57 Mas Pedro negou, dizendo: — Mulher, eu nem conheço esse homem!
58 De nakka aiv aa de iak ka lu qa de qa ruqun ma’, “Kerlka ngen a ngi dai namen araa liinka.”
58 Pouco tempo depois, um homem o viu ali e disse: — Você também é um deles! Mas Pedro respondeu: — Homem, eu não sou um deles.
59 De aip nani de iak ka meraqen madlek ma’, “Maikka, ama revan, i luqa dai qerlka ai de medu qurli qa qe ne ma Iesus. I qatti qerlka qa navet ma Galili.”
59 Mais ou menos uma hora depois, outro insistiu: — Você estava mesmo com ele porque também é galileu.
60 Dap ma Pita qa ruqun ma’, “Katias kuasik nguat drlem se liina ama lengiini i ngia taqen.”
60 Mas Pedro respondeu: — Homem, eu não sei do que é que você está falando! Naquele instante, enquanto ele falava, o galo cantou.
61 De ma Iesus qa guirltik per a nas de qem ngim sagel ma Pita.
61 Então o Senhor virou-se e olhou firme para Pedro, e ele lembrou das palavras que o Senhor lhe tinha dito: “Hoje, antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.”
62 De ma Pita qa mit sedarliik i ama qilkilem na qa.
62 Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.
63 De ama qaqet i ra uurut pet ma Iesus dai ra tuma se qa de re uamet na qa.
63 Os homens que estavam guardando Jesus zombavam dele e batiam nele.
64 De ra aar ver aa uuves ne ama luanki de ra snanpet na qa ma’, “Sa qerl iara ngil sil bareq a uut aip nemka qa uamet na ngi?”
64 Taparam os olhos dele e perguntavam: — Quem foi que bateu em você? Adivinhe!
65 De qatiaskerl ta taqen ne iang ama lengi ama vunget i buup sagel ka.
65 E diziam muitas outras coisas para insultá-lo.
66 Baip maget, de lua i baing se ama nirlaqa, de ama Barlta navet ma Isrel ta iing demna, i lura i ama Barlta nep ma Lautu de ngene lura i rat drlem se ama Lo. De ra mit se ma Iesus sagel araa Kaunsil be ra ruqun ma’,
66 Quando amanheceu, alguns líderes dos judeus, alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei se reuniram. Depois mandaram levar Jesus diante do Conselho Superior .
67 “Ngi sil ba uut aip kua ngi i ama Ngemumaqa qa mak na ngi ip ngi iames ne ama qaqet, dap kua quasik?”
67 Então lhe disseram: — Diga para nós se você é o Ele respondeu:
68 De ariq aip ngua snanpet na ngen ne a qeng ama lengi, dai quasik mager ip ngene virliit ba ngua.
68 E, se eu fizer uma pergunta, vocês não vão responder.
69 Dav iara de qatikka masmas nasat dai ama qaqet araa Rarlimka dai diip ka ruqun pe ama Ngemumaqa aa merlmerliit, i ama dlek mai gel ka.”
69 Mas de agora em diante o
70 De ra ruqun ma’, “De qua ngi dai ama Ngemumaqa aa Uimka na ngi?”
70 Aí todos perguntaram: — Então você é o Filho de Deus? Jesus respondeu:
71 De ra ruqun ma’, “Saqias ngu lu iv uure narli a qeng ama lengi ip nanaa? Ama lengi nemet ka, dai sa uut narli nget.”
71 E eles disseram: — Não precisamos mais de testemunhas. Nós mesmos ouvimos o que ele disse.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.