Lucas 22
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs ACF
1 De vet lungera ama niirl dai ama qares iv ama asmeski ama slurlki ne ama bret i quasiq ama Yis pem nget. I luqia ama asmeski dai ra tis ki ma’, “Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.”
1 Estava, pois, perto a festa dos pães ázimos, chamada a páscoa.
2 De ama Barlta nep ma Lautu de ngene lura i ai de re su ne ma Moses aa Lo dai re mali re a nge ama aiska ip te veleng ma Iesus. Dap teng ning ama qaqet, be ra ruqun ma’, “Diiv uure rekmet nanaa iv uure veleng ma Iesus?”
2 E os principais dos sacerdotes, e os escribas, andavam procurando como o matariam; porque temiam o povo.
3 De ma Satan ka nesnas ne ma Judas, i ra tis ka ma’ Iskariot. I qa naver ama malepka ngen a iam na ra.
3 Entrou, porém, Satanás em Judas, que tinha por sobrenome Iscariotes, o qual era do número dos doze.
4 De qa mit sagel ama Barlta nep ma Lautu de ngene lura ama Barlta i ai de re uas te ama Lautu-vem-ki ama Slurlki, dai ra sil ba na.
4 E foi, e falou com os principais dos sacerdotes, e com os capitães, de como lho entregaria;
5 Taqurla de ama arlias per a ra, de ra sil ba na ip te qurl ma Judas te a nge ama qelaing.
5 Os quais se alegraram, e convieram em lhe dar dinheiro.
6 De ma Judas ka rarlis gel ta. De qa mali re a nge ama aiska ip ke quarl te ma Iesus samer araa ngerik. I ma Judas ke narliip ke tekmet ne liina i aiv i quasik kurl ama qaqet iai, i quasik ke narliip tat drlem.
6 E ele concordou; e buscava oportunidade para lho entregar sem alvoroço.
7 De ama asmeski ara niirl dai sa nge men aa. Baiv aa de ra tes pet luqia ver ama Lautuqa. Baip luqa ama nirlaqa de dengdeng dai maikka ai de quasik ta tu ama Yis pe ama bret de maikka mager ip te peleng ama sipsip angere uis saver ama asmeski i ra tis ki ai ‘Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.’
7 Chegou, porém, o dia dos ázimos, em que importava sacrificar a páscoa.
8 De ma Iesus ka nem ma Pita qe ne ma Jon iv ian diit. De qa ruqun na iam ma’, “Uan diit iv uan tuvem ne ama Asmeski bareq a uut, ip diip mager iv uut tes.”
8 E mandou a Pedro e a João, dizendo: Ide, preparai-nos a páscoa, para que a comamos.
9 De ian tuqun a qa ma’,
9 E eles lhe perguntaram: Onde queres que a preparemos?
10 De qa ruqun na iam ma’, “Uane narli. Uan diit be uan dan saver ama qerlingki ama barlki, dai diiv uane lu iak men ama aiska i qe tal ama kainaqi. De uan diit naser a qa sep luqia ama vetki i qa tit sep ki.
10 E ele lhes disse: Eis que, quando entrardes na cidade, encontrareis um homem, levando um cântaro de água; segui-o até à casa em que ele entrar.
11 De maikka mager iv uane ruqun luqa i aa vetki ma’, ‘Auura Barlka qe snanpet na ngi aip ngu lu a qik kua ama rumki ip diiv uut na qa uues met ki.’
11 E direis ao pai de família da casa: O Mestre te diz: Onde está o aposento em que hei de comer a páscoa com os meus discípulos?
12 De diip ke reqerl a uin ne ama rumki ama slurlki i qi vevanau. I ama taibelkina ngen ama siaqina met ki. De diip kurli uin aa de uan tuvem ne ama asmeski bareq a uut.”
12 Então ele vos mostrará um grande cenáculo mobilado; aí fazei preparativos.
13 Baiv aa de aa risuiam ian mit be ian lu liirang aa ip katikka raquarl ma Iesus ka sil ba iam sever iirang. De ian muvem ne ama asmeski.
13 E, indo eles, acharam como lhes havia sido dito; e prepararam a páscoa.
14 De se ama giqi qia men ip ta tes pet luqia ama asmeski ama slurlki. De ma Iesus ke ne aa risura ra mugun mirlek ne ama taibelki.
14 E, chegada a hora, pôs-se à mesa, e com ele os doze apóstolos.
15 De ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Maikka nade gua rlan dai ngu narliip ngua tes pet luqia iara ama asmeski nauirl ngu na ngen, iv aiv aa de ngup ngip.
15 E disse-lhes: Desejei muito comer convosco esta páscoa, antes que padeça;
16 De maikka ngul sil ba ngen, i saqias kuasik mager ngua es pet luqia ama asmeski ip deng i maikka ama asmeski qia ren marevan per ama Ngemumaqa aa Luqupki i qe uas.”
16 Porque vos digo que não a comerei mais até que ela se cumpra no reino de Deus.
17 De qa mer ama kapka ne ama vain. De qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa sever a qa. De qa ruqun ma’, “Ngen det luqa iara ama kapka de ngen mai ngene suup na met ka.
17 E, tomando o cálice, e havendo dado graças, disse: Tomai-o, e reparti-o entre vós;
18 De maikka ngul sil ba ngen, i diiv iara be aaviit dai quasik mager ip ngup suuv ama vain, ip deng i ama Ngemumaqa qe uas per aa Luqupki ama iameski.”
18 Porque vos digo que já não beberei do fruto da vide, até que venha o reino de Deus.
19 De qa mer ama bretki, de qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa sever a qi. De qa bingmet na qi, de qa qurl a ra. De qa ruqun na ra ma’, “Luqia iara dai gua qetdingki aa. I ngua quarl tem ki ip kia tat never a ngen. Dai maikka mager iv ait de ngene tekmet taqurla ip pukpuktik per a ngen na ngua.”
19 E, tomando o pão, e havendo dado graças, partiu-o, e deu-lho, dizendo: Isto é o meu corpo, que por vós é dado; fazei isto em memória de mim.
20 Baip ta mes be verleset, de saqikka qa rekmet taqurla se ama kapka ne ama vain i qa ruqun ma’,
20 Semelhantemente, tomou o cálice, depois da ceia, dizendo: Este cálice é o novo testamento no meu sangue, que é derramado por vós.
21 Dap ngene lu, luqa i diip kerl kuarl tem ngua semet gua qumes-ta araa ngerik, dai qa tes ke ne na ngua iara ve ama taibelki.
21 Mas eis que a mão do que me trai está comigo à mesa.
22 De ama qaqet araa Rarlimka dai qatikka diip ka iit nep luqa ama aiska i sa murl ama Ngemumaqa qa mu qa ba qa. Dap maikka diip ma vu malai barek luqa i diip ke quarl tem ka bareq aa qumes-ta.”
22 E, na verdade, o Filho do homem vai segundo o que está determinado; mas ai daquele homem por quem é traído!
23 Aip ka meraqen taqurla, de qatikka ra, re snanpet nanaa ma’, “Diip nemka qe rekmet taqurla?”
23 E começaram a perguntar entre si qual deles seria o que havia de fazer isto.
24 De nge rarlma liina varlen ama risura i ra taarl metna aip nemka never a ra dai maikka qa veviit never a ra.
24 E houve também entre eles contenda, sobre qual deles parecia ser o maior.
25 De qa ruqun na ra ma’,
25 E ele lhes disse: Os reis dos gentios dominam sobre eles, e os que têm autoridade sobre eles são chamados benfeitores.
26 Dap maikka quasik mager ip ngene tekmet taqurla. Ariq aiv iak ke narliip ke ruirl iv ama Barlka na qa dai mager ip ke semagil nanas. De luqa i qe ruirl se ngen dai mager ip ket matna bareq ama qaqet ip taquarl ama buaiska.
26 Mas não sereis vós assim; antes o maior entre vós seja como o menor; e quem governa como quem serve.
27 Dai ngu lu a qek nanaa dai qa veviit? Kua luqa i qa mugun de qa tes dap kua luqa i qet matna i qat den se ama asmes barek luqa i qa mugun? Luqa i qa mugun dai qa veviit. Dap ngua dai ip taquarl ama buaiska i ngut matna varlen me ngen ip ngua tat never a ngen.
27 Pois qual é maior: quem está à mesa, ou quem serve? Porventura não é quem está à mesa? Eu, porém, entre vós sou como aquele que serve.
28 De qatikka lua i ama merleniirang nge men per a ngua de ama qasiquat sagel ngua. Dap katikka qurli ngene na ngua i quasiq ai ngen mit namen na ngua.
28 E vós sois os que tendes permanecido comigo nas minhas tentações.
29 De Gumam dai qa qurl a ngua re ama dlek ip ngu uas. Dai saqikka diip ngu qurl a ngen te lungera ama dlek.
29 E eu vos destino o reino, como meu Pai mo destinou,
30 Be diip ngen dres de ngene srluup nep gua taibelki pet gua Luqupki i ngu uas. De diip ngen tuqun mer ama King aa siaqina de ngene uas te ama liin ama 12 na nget ne ama qaqet navet ma Isrel.”
30 Para que comais e bebais à minha mesa no meu reino, e vos assenteis sobre tronos, julgando as doze tribos de Israel.
31 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Saimon, ngi narli. Sa ma Satan ka snanpet ne ama Ngemumaqa ip diip ke siquat na ngen. Dai be maget ip diip ke rligus ngen ip ke siquat na ngen ip taquarl luqa i ai de qe rligus aa wit ip te ama atlunget.
31 Disse também o Senhor: Simão, Simão, eis que Satanás vos pediu para vos cirandar como trigo;
32 Dap sa ngua nen ama Ngemumaqa ip ka tat never a ngi, ip gia tuaqevep dai quasik mager ip nge raat. De mager ip ngia tat navet gia nenggeni-ra iv askerlka re dlek malai i saqiaskerlka aip ngia guirl sagel ngua.”
32 Mas eu roguei por ti, para que a tua fé não desfaleça; e tu, quando te converteres, confirma teus irmãos.
33 De ma Pita qa virliit ma’, “Gua Barlka, ngua dai sa ngua muvem nanas be mager ip ngu karabus ngu na ngi. De mager ip ngu na ngi uune ngip.”
33 E ele lhe disse: Senhor, estou pronto a ir contigo até à prisão e à morte.
34 De ma Iesus ka ruqun ma Pita ma’, “Maikka ngul sil ba ngi ne ama revan. I nani de ama arlenki aris de diip ngi vererl temiis, ai quasik ngiat drlem se ngua. I diip ngi vererl temiis taqurla ma depguas niirang be nakka aiv aa de ama durlaikka qek nak.”
34 Mas ele disse: Digo-te, Pedro, que não cantará hoje o galo antes que três vezes negues que me conheces.
35 De ma Iesus ka snanpet ne ama risura ma’, “Mekai ngua nem ngen i quasiq ai ngene tal ama qelaing met nget, de ama quvang met nget dap kua ama ilaing iigrling. Taqurla be quarl ai de ama ruus per a ngen te a qeni?”
35 E disse-lhes: Quando vos mandei sem bolsa, alforje, ou alparcas, faltou-vos porventura alguma coisa? Eles responderam: Nada.
36 De qa ruqun na ra ma’, “Dav iara dai aiv iak i aa qelaing-met-ki dai mager ip ke tal ki. De aiv iak i aa quvang-met-ki dai saqikka mager ip taqurla. Dav ariq aiv iak, i quasiq aa a nge ama sinki, dai mager ip ke nem aa serlapki iv a qek ke van per a qi de qe van per a nge ama sinki.
36 Disse-lhes pois: Mas agora, aquele que tiver bolsa, tome-a, como também o alforje; e, o que não tem espada, venda a sua capa e compre-a;
37 I raquarli ama Langinka qa sil ma’,
37 Porquanto vos digo que importa que em mim se cumpra aquilo que está escrito: E com os malfeitores foi contado. Porque o que está escrito de mim terá cumprimento.
38 De ra ruqun ma’, “Auura Barlka, ngi lu. Auura siniim iara ama udiim.” De qa ruqun na ra ma’, “Mager aa”.
38 E eles disseram: Senhor, eis aqui duas espadas. E ele lhes disse: Basta.
39 De qa mit sedarliik be qa mit saver ama damki ma Ulip, ip katikka raquarl ai daa. De ama risura ra mit naser a qa.
39 E, saindo, foi, como costumava, para o Monte das Oliveiras; e também os seus discípulos o seguiram.
40 Baip ka men pet luus aa, de qa ruqun aa risura ma’, “Maikka mager ip ngene raring, ip kuasik mager iv ama qasiquat nget den per a ngen.”
40 E quando chegou àquele lugar, disse-lhes: Orai, para que não entreis em tentação.
41 Baip maget de nakka qa aang imanau quarla. I ama ainkules dai ip taquarl i ariq aiv iak ka rlu ne ama dulka be deng na qa. De qa aan aa buum de qe raring ma’,
41 E apartou-se deles cerca de um tiro de pedra; e, pondo-se de joelhos, orava,
42 “Gumam, ariq aip ngi narliip dai ngi at luqa iara ama merlenka nagel ngua. Dap kuasiq ai ngia tit kut gua narliip. Kuasik. Dap katikka ngia tit kut gia narliip.”
42 Dizendo: Pai, se queres, passa de mim este cálice; todavia não se faça a minha vontade, mas a tua.
43 De iaq ama Angeluqa nev uusep ka men sagel ka be qa mat never a qa.
43 E apareceu-lhe um anjo do céu, que o fortalecia.
44 Dap ma Iesus dai maikka qe taneng ama merlenka ama slurlka, de maikka qe raring madlek. Be baing se ama rlingka ver a qa i qa ip taquarl ama qerekka be qa aat per ama aiverem.
44 E, posto em agonia, orava mais intensamente. E o seu suor tornou-se como grandes gotas de sangue, que corriam até ao chão.
45 Baip ke raring be verleset de qa maarlviit de qa mit sagel aa risura. Dai qa lu ra i qatiaskerl te brlaing. I qatiaskerl ama merlenka ver a ra be re brlaing.
45 E, levantando-se da oração, veio para os seus discípulos, e achou-os dormindo de tristeza.
46 De qa ruqun na ra ma’, “Ngene brlaing ip nanaa? Ngen daarlviit de ngene raring te ama dlek. I arik ma’, ama qasiquarl-iirang nge men per a ngen.”
46 E disse-lhes: Por que estais dormindo? Levantai-vos, e orai, para que não entreis em tentação.
47 De qatiaskerl lua i ma Iesus ka taqen, de ama liinka ne ama qaqet i buup na ra, ra men. De luqa i ra tis ka ma Judas, i qa namene lura i ama malepka ngen a iam na ra, dai qe ruirl se ra. I qa men sagelna ne ma Iesus ip kes nismet met ka.
47 E, estando ele ainda a falar, surgiu uma multidão; e um dos doze, que se chamava Judas, ia adiante dela, e chegou-se a Jesus para o beijar.
48 Dap ma Iesus ka ruqun ma’, “Judas, kua ngia quarl te ama qaqet araa Rarlimka sagel aa qumespik, dai ne liina i ngia nismet met ngua?”
48 E Jesus lhe disse: Judas, com um beijo trais o Filho do homem?
49 De ama risura i qurli ra re ne ma Iesus dai ret lu i diip liina nge ren taqurla. De ra snanpet ne ma Iesus ma’, “Auur a Barlka, kua ngi narliip se uut iv uure veleng ta ne auur a sinkina?”
49 E, vendo os que estavam com ele o que ia suceder, disseram-lhe: Senhor, feriremos à espada?
50 De iaq ama risuqa qa berltik per ama asmesna ara sinki be qa dik iaq aa asdemki. I luqa dai ama buaiska i ai de qet matna ip ka tat never ama Lautu angera Barlka.
50 E um deles feriu o servo do sumo sacerdote, e cortou-lhe a orelha direita.
51 Dap ma Iesus ka lu liina de qa ruqun ma’, “Ngia rekmet ne liina de verleset aa.”
51 E, respondendo Jesus, disse: Deixai-os; basta. E, tocando-lhe a orelha, o curou.
52 De ma Iesus ka ruqun ama slurlta nep ma Lautu de ngene lura i re ruirl se ama rleriirang de ngene lura i re ruirl se ama Lautu, i ra men ip te rurut per a qa. De qa ruqun na ra ma’, “Ngen dren se a ngen aviskina ngen a ngen a galep, i ngen dren ip katias taquarl aip ngene rurut per ama suamka.
52 E disse Jesus aos principais dos sacerdotes, e capitães do templo, e anciãos, que tinham ido contra ele: Saístes, como a um salteador, com espadas e varapaus?
53 De qatikka ai de ver ama niirl mai de qurli ngu na ngen pe ama Lautu-vem-ki, dav ai de quasiq ai ngene uurut per a ngua. Dav iara dai ama giqi qia men ip bareq a ngen ip ngen uurut per a ngua. I iara dai ama bengaingki ara dlek ngere ruirl.”
53 Tenho estado todos os dias convosco no templo, e não estendestes as mãos contra mim, mas esta é a vossa hora e o poder das trevas.
54 De ma Iesus ka meraqen be verleset de ra mit se qa sev iaq ama Barlka i maikka qa veviit nep ma Lautu aa vetki. De ma Pita qa mit naser a ra. Dap nakka qa mit be qurli qa sangis kuarla.
54 Então, prendendo-o, o levaram, e o puseram em casa do sumo sacerdote. E Pedro seguia-o de longe.
55 De ama soldiaqena ra iistem ama altingki parlen mer ama baniski i qi ser ama vetki. De ra iing demna de ra mugun. I ma Pita dai qa mugun ke na ra.
55 E, havendo-se acendido fogo no meio do pátio, estando todos sentados, assentou-se Pedro entre eles.
56 De iaiq ama lugutki i ai de qit matna gel ama Barlka nep ma Lautu, dai qia lu ma Pita i qurli qa, i qa mugun. De qia ruqun ma’, “Kerlka luqa dai ai de qurli ngen a qa qe ne ma Iesus.”
56 E como certa criada, vendo-o estar assentado ao fogo, pusesse os olhos nele, disse: Este também estava com ele.
57 Dap ma Pita dai qa sil ai quasik. I qa sil ma’, “Maqi, kuasik nguat drlem se qa.”
57 Porém, ele negou-o, dizendo: Mulher, não o conheço.
58 De nakka aiv aa de iak ka lu qa de qa ruqun ma’, “Kerlka ngen a ngi dai namen araa liinka.”
58 E, um pouco depois, vendo-o outro, disse: Tu és também deles. Mas Pedro disse: Homem, não sou.
59 De aip nani de iak ka meraqen madlek ma’, “Maikka, ama revan, i luqa dai qerlka ai de medu qurli qa qe ne ma Iesus. I qatti qerlka qa navet ma Galili.”
59 E, passada quase uma hora, um outro afirmava, dizendo: Também este verdadeiramente estava com ele, pois também é galileu.
60 Dap ma Pita qa ruqun ma’, “Katias kuasik nguat drlem se liina ama lengiini i ngia taqen.”
60 E Pedro disse: Homem, não sei o que dizes. E logo, estando ele ainda a falar, cantou o galo.
61 De ma Iesus qa guirltik per a nas de qem ngim sagel ma Pita.
61 E, virando-se o Senhor, olhou para Pedro, e Pedro lembrou-se da palavra do Senhor, como lhe havia dito: Antes que o galo cante hoje, me negarás três vezes.
62 De ma Pita qa mit sedarliik i ama qilkilem na qa.
62 E, saindo Pedro para fora, chorou amargamente.
63 De ama qaqet i ra uurut pet ma Iesus dai ra tuma se qa de re uamet na qa.
63 E os homens que detinham Jesus zombavam dele, ferindo-o.
64 De ra aar ver aa uuves ne ama luanki de ra snanpet na qa ma’, “Sa qerl iara ngil sil bareq a uut aip nemka qa uamet na ngi?”
64 E, vendando-lhe os olhos, feriam-no no rosto, e perguntavam-lhe, dizendo: Profetiza, quem é que te feriu?
65 De qatiaskerl ta taqen ne iang ama lengi ama vunget i buup sagel ka.
65 E outras muitas coisas diziam contra ele, blasfemando.
66 Baip maget, de lua i baing se ama nirlaqa, de ama Barlta navet ma Isrel ta iing demna, i lura i ama Barlta nep ma Lautu de ngene lura i rat drlem se ama Lo. De ra mit se ma Iesus sagel araa Kaunsil be ra ruqun ma’,
66 E logo que foi dia ajuntaram-se os anciãos do povo, e os principais dos sacerdotes e os escribas, e o conduziram ao seu concílio, e lhe perguntaram:
67 “Ngi sil ba uut aip kua ngi i ama Ngemumaqa qa mak na ngi ip ngi iames ne ama qaqet, dap kua quasik?”
67 És tu o Cristo? Dize-no-lo. Ele replicou: Se vo-lo disser, não o crereis;
68 De ariq aip ngua snanpet na ngen ne a qeng ama lengi, dai quasik mager ip ngene virliit ba ngua.
68 E também, se vos perguntar, não me respondereis, nem me soltareis.
69 Dav iara de qatikka masmas nasat dai ama qaqet araa Rarlimka dai diip ka ruqun pe ama Ngemumaqa aa merlmerliit, i ama dlek mai gel ka.”
69 Desde agora o Filho do homem se assentará à direita do poder de Deus.
70 De ra ruqun ma’, “De qua ngi dai ama Ngemumaqa aa Uimka na ngi?”
70 E disseram todos: Logo, és tu o Filho de Deus? E ele lhes disse: Vós dizeis que eu sou.
71 De ra ruqun ma’, “Saqias ngu lu iv uure narli a qeng ama lengi ip nanaa? Ama lengi nemet ka, dai sa uut narli nget.”
71 Então disseram: De que mais testemunho necessitamos? pois nós mesmos o ouvimos da sua boca.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.