Lucas 16
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH
1 De ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Iaq i buup ne aa qelaing, dai aa Aamngimka i qe uas te aa tekmeriirang. Dai iari ra men sagel ka be ra sil ba qa se aa Aamngimka ma’, “Gia Aamngimka dai qat ding gia tekmeriirang.”
1 Jesus disse aos seus discípulos:
2 De raqurla de qa nes te aa Aamngimka be qa men de qa ruqun na qa ma’, “Ngu narli ama lengi ama vunget sever a ngi. Dai be maikka mager ip ngi raqal sil sevet gua tekmeriirang, i ngi iil sever iirang, i liirang aa i ngi uas tem iirang. I raquarli iara dai quasik mager ip gua Aamngimka na ngi ip ngi uas te gua tekmeriirang.”
2 Por isso ele o chamou e disse: “Eu andei ouvindo umas coisas a respeito de você. Agora preste contas da sua administração porque você não pode mais continuar como meu administrador.”
3 De qatikka de luqa aa rlan ama Aamngimka dai qa tu aa qevep maberl ma’, “Diip ngu sana? I luqa ama Barlka dai qe narliip ke prleser a ngua ip diiv iara dai quasiq ai ama Aamngimka na ngua. Dap kuasik gua a nge ama dlek ip ngut kut per ama aiverem ip ngut matna bareq a nas. De ama qelep ngua ip ngua ter ama asmes nagel iari.
3 — Aí o administrador pensou: “O patrão está me despedindo. E, agora, o que é que eu vou fazer? Não tenho forças para cavar a terra e tenho vergonha de pedir esmola.
4 Dav iara dai nguat drlem aip diip ngu sana. I aip lua i ama Barlka qa qirlvem se ngua ip kuasiq ai ama Aamngimka na ngua, dai diip ngua tat nevet gua rluavik i diip ta tarl se ngua sev araa vet.”
4 Ah! Já sei o que vou fazer… Assim, quando for mandado embora, terei amigos que me receberão nas suas casas.”
5 Baiv aa de qa nes te lura mai i araa dinau gel aa Barlka, be ra men sagel ka. Be luqa i qa men i qe ruirl dai ama Aamngimka qa snanpet na qa ma’, “Guarai, kua gia dinau dai buup gel gua Barlka?”
5 — Então ele chamou todos os devedores do patrão e perguntou para o primeiro: “Quanto é que você está devendo para o meu patrão?”
6 De qa guirltik ma’, “A revan. Gua dinau dai maikka ama dram ne ama gris nev ama galip dai ama 100 na nget.”
6 — “Cem barris de azeite!” — respondeu ele.
7 Baiv aa de saqi iak ka men, be ama Aamngimka qa snanpet na qa ma’, “Gia dinau ne ama qesna?”
7 — Para o outro ele perguntou: “E você, quanto está devendo?”
8 Baiv aa de ama Barlka qa taarl ne ama Aamngimka aa rlenki i luqa i qa lenges ne aa bisnis. I qa taarl na qa i raquarli aa saikngias peviit be qa rekmet ne liina taqurla. I lura ama qaqet i ra tit kur ama aivetki ara gamansena dai re taqat drlem ip tet matna gel araa rluavik. Be maikka araa adrlem ngere uirl se lura i ra namen ama Lautuqi ara gamansena.
8 — E o patrão desse administrador desonesto o elogiou pela sua esperteza. E Jesus continuou:
9 De ngu tuqun a ngen ai ama qelaing dai mager ip nger iit se ngen nep ma aiska ama vuqa. Dav ariq aip ngenerl kurl iari te a qeng ama qelaing iv a ngen a rluavik na ra, iv aip laip lua i sa verleset ama tekmeriirang mai, dai mager ip lura i a ngen a rluavik dai diip ta raarl se ngen masarevuk ip kurli ngen masmas ngene na ra.
9 Por isso eu digo a vocês: usem as riquezas deste mundo para conseguir amigos a fim de que, quando as riquezas faltarem, eles recebam vocês no lar eterno.
10 “Dai ariq aip nemka i ai de qe taqa uas te ama tekmeriirang ama langas niirang, dai mager ip diip ke taqa uas te ngen ama tekmeriirang ama barliirang saqikka. Dap luqa i ai de quasiq ai qe taqat matna se ama tekmeriirang ama langas niirang, dai quasik mager ip ke taqat matna se ngen ama tekmeriirang ama barliirang.
10 Quem é fiel nas coisas pequenas também será nas grandes; e quem é desonesto nas coisas pequenas também será nas grandes.
11 Dai ariq aip kuasiq ai ngene taqa uas te ama quvangiirang i buup nanari never ama aivetki, dai diip kuasiq a qek ke qurl a ngen te ama tekmeriirang ama revan siirang nagel ama Ngemumaqa ip ngene uas tem iirang.
11 Pois, se vocês não forem honestos com as riquezas deste mundo, quem vai pôr vocês para tomar conta das riquezas verdadeiras?
12 De ariq aip kuasik ngene taqa uas te iari araa tekmeriirang, dai qatikka liirang aa iv a ngen a tekmeriirang dai diip kuasiq a qek ke qurl a ngen.
12 E, se não forem honestos com o que é dos outros, quem lhes dará o que é de vocês?
13 “Kuasik mager iv iak ket matna bareq ama udiam mais. I raqurla dai diip kuasik ke narliip se iak dav iak dai maikka diip ke narliip se qa. Be diip ka tit naset luqa i maikka qe narliip se qa. Dap luqa i quasik ke narliip se qa, dai diip kem ngim temanau na qa. Dai raqurla, be ariq aip ngene narliip ngen diit naser ama Ngemumaqa, dai maikka quasik mager iv ama qelaingka dai qe ruirl se ngen.”
13 — Um escravo não pode servir a dois donos ao mesmo tempo, pois vai rejeitar um e preferir o outro; ou será fiel a um e desprezará o outro. Vocês não podem servir a Deus e também servir ao dinheiro.
14 Ama Parasiqena dai maikka ai de re narliip se ama qelaing. De raqurla be re narli lungera ama lengi i ma Iesus ka meraqen na nget, de maikka ra tit na qa.
14 Os fariseus ouviram isso e zombaram de Jesus porque amavam o dinheiro.
15 Dap ka ruqun na ra ma’, “Katikka ai de ngene narliip ngene sek de a ngen a tekmeriirang ama atliirang dama qaqer araa saqang. Dav ama Ngemumaqa dai qe taqat drlem se a ngen a rut. Be liirang aa i ama qaqet ta taarl niirang, dai naqatikka liirang aa maden dama Ngemumaqa aa saqang.
15 Então Jesus disse a eles:
16 “I ama Ngemumaqa aa Aamki na ra mai de ngen ma Moses aa lengi, dai qasa murl kurli nget be sagel ma Jon i qe qukmes te ama qaqet. Dav ianai navet lungera ama niirl i qurli ma Jon per a nget be deng iara, dai ama Lengi ama Atlunget sever ama Ngemumaqa i qe uas dai nge men per ama luqup mai. Be maikka ama qaqet mai dai re dlek ip tat dan iasai sagel ama Ngemumaqa qe uas.
16 — A
17 De ama uusepka qe ne ama aivetki dai naqatikka diip lenges na iam. Dav ama Lo dai maikka quasik mager ip lenges ne a nge ama langas niini namen a nget.”
17 — É mais fácil o céu e a terra desaparecerem do que ser tirado um simples acento de qualquer palavra da Lei.
18 “Lura mai ama quatta i ra mit namen araa ngerlviq ama nankina de ra ngerlvet ne iari, dai re lenges ne ama ra-ngerlvet. De qerlka aiv iak ka ngerlvet ne iaiq ama nanki i mekai ara ak ka mit namen na qi, dai ama Lo sever ama ra-ngerlvet, dai qa merarliq a nget.”
18 — Se um homem se divorciar e casar com outra mulher, comete adultério. E quem casar com a mulher divorciada também comete adultério.
19 “Murl iaq i buup ne aa quvang iirang, be qatikka ai de masmas ka tu ama serlav ama atlu nget, de ama luan ama atlunger ama marianget. De qatikka ai de ver ama niirl mai dai de qa tes ama asmes ama atlunget.
19 Jesus continuou:
20 De gelna ne aa tarlka dai qurli iak, i quasiq aa qerang, i aa rlenki ma Lasarus. I buup ne ama bias per aa qetdingki.
20 Havia também um homem pobre, chamado Lázaro, que tinha o corpo coberto de feridas, e que costumavam largar perto da casa do rico.
21 De qa tu aa qevep ip ka ter ama asmes i nget navet luqa i ama qelaingka ve aa rik aa semaning. Dai de ama dang nget den be ngere qik mer ama bias per a qa.
21 Lázaro ficava ali, procurando matar a fome com as migalhas que caíam da mesa do homem rico. E até os cachorros vinham lamber as suas feridas.
22 Baiv aa de luqa i quasiq aa qerang dai qa ngip. De ama Angeluqena ra ral ka de ra mit se qa be ra mu qa gel ma Abraham. Baiv aa de saqikka luqa i buup ne aa quvang iirang dai qa ngip, de ra qutserl ka.
22 O pobre morreu e foi levado pelos anjos para junto de Abraão, na festa do céu. O rico também morreu e foi sepultado.
23 De qurli qa mer ama altingki be qe tal ama getget ama slurlnget. De qem ngim piit, dai qet lu ma Abraham i qurli qa sangis katias. I ma Lasarus dai qurli qa qe na qa.
23 Ele sofria muito no
24 De luqa i buup ne aa quvang iirang ka nes ma’, “Gumam ma Abraham, maikka mager ip gia arlem never a ngua. De ngi nem ma Lasarus ip ka ren ip ke uq aa ngerikka aa ningaqa ve ama qerlapki de qa ru qa mene gua qulbinka ip ma uupka quarla. I maikka ngu taneng ama getget malai met luqi iara ama altingki.”
24 Então gritou: “Pai Abraão, tenha pena de mim! Mande que Lázaro molhe o dedo na água e venha refrescar a minha língua porque estou sofrendo muito neste fogo!”
25 Dap ma Abraham ka ruqun ma’, “Guimka, iara ngiat drlem sever iani. I as murl lua i ngi iames per ama aivetki, de ngia mer ama tekmeriirang mai ama atliirang. Dap ma Lasarus dai quasiq aa qerang. Dav iara vet luqi iara ama luqupki dai qurl aa rutka maget, dap ngi dai ngi tal ama getget maden.
25 — Mas Abraão respondeu: “Meu filho, lembre que você recebeu na sua vida todas as coisas boas, porém Lázaro só recebeu o que era mau. E agora ele está feliz aqui, enquanto você está sofrendo.
26 De saqiaskerlka iani. I varlen me uut, uut na ngen dai ama Ngemumaqa qa mu ama gerlaqi i qi saimanep i quasiq ara a nge ama arlim. Taqurla be ama qaqet i qurli ra ri de re narliip ta tarlik mene luqia ama gerlaqi dai quasik maget na ra. De lura i qurli ra ruarl dai quasik maget na ra ip ta rarlik men a qi ip sagel uut.
26 Além disso, há um grande abismo entre nós, de modo que os que querem atravessar daqui até vocês não podem, como também os daí não podem passar para cá.”
27 De luqa i buup ne aa quvang iirang dai qa ruqun ma’, “Dai gumam, ngu nen ngi, ip ngi nem ma Lasarus ip ka iit sep gumam aa vetki.
27 — O rico disse: “Nesse caso, Pai Abraão, peço que mande Lázaro até a casa do meu pai
28 I gua nenggeni-ra dai ama ngeriqit na ra. Be mager ip ma Lasarus ke qurl a ra re ama Lengi ama dlek-pem-nget. I arik ma ngen na ra, ra men savet luqi iara ama luqupki ip te tal ama getget.”
28 porque eu tenho cinco irmãos. Deixe que ele vá e os avise para que assim não venham para este lugar de sofrimento.”
29 Dap ma Abraham ka ruqun ma’, “Ma Moses aa lengi de ngen ama Slurlka aa Aamki na ra, araa lengi dai nget gel ta. Be mager ip te narli lungera.”
29 — Mas Abraão respondeu: “Os seus irmãos têm a
30 De luqa i buup ne aa qelaing ka ruqun ma’, “Gumam Abraham, kuasik. I quasik te narliip ta tis pet lungera ama lengi. Dav, ariq aiv iak, i qa maarl naver ama aapngipki de qa iit sagel ta, dai mager ip te narli sever ama iames de re guirltik per araa rut.”
30 — “Só isso não basta, Pai Abraão!”, respondeu o rico. “Porém, se alguém ressuscitar e for falar com eles, aí eles se arrependerão dos seus pecados.”
31 De ma Abraham ka ruqun na qa ma’, “Ariq aip kuasik ta narligel ma Moses de ama Slurlka aa Aamki na ra araa lengi, de ariq aiv iak ka maarl naver ama aapngipki, dai saqikka quasik mager ip ta tu araa qevep i liina.”
31 — Mas Abraão respondeu: “Se eles não escutarem Moisés nem os profetas, não crerão, mesmo que alguém ressuscite.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.