Lucas 16

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs ACF

Sair da comparação
ACF Almeida Corrigida Fiel
1 De ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Iaq i buup ne aa qelaing, dai aa Aamngimka i qe uas te aa tekmeriirang. Dai iari ra men sagel ka be ra sil ba qa se aa Aamngimka ma’, “Gia Aamngimka dai qat ding gia tekmeriirang.”
1 E dizia também aos seus discípulos: Havia um certo homem rico, o qual tinha um mordomo; e este foi acusado perante ele de dissipar os seus bens.
2 De raqurla de qa nes te aa Aamngimka be qa men de qa ruqun na qa ma’, “Ngu narli ama lengi ama vunget sever a ngi. Dai be maikka mager ip ngi raqal sil sevet gua tekmeriirang, i ngi iil sever iirang, i liirang aa i ngi uas tem iirang. I raquarli iara dai quasik mager ip gua Aamngimka na ngi ip ngi uas te gua tekmeriirang.”
2 E ele, chamando-o, disse-lhe: Que é isto que ouço de ti? Dá contas da tua mordomia, porque já não poderás ser mais meu mordomo.
3 De qatikka de luqa aa rlan ama Aamngimka dai qa tu aa qevep maberl ma’, “Diip ngu sana? I luqa ama Barlka dai qe narliip ke prleser a ngua ip diiv iara dai quasiq ai ama Aamngimka na ngua. Dap kuasik gua a nge ama dlek ip ngut kut per ama aiverem ip ngut matna bareq a nas. De ama qelep ngua ip ngua ter ama asmes nagel iari.
3 E o mordomo disse consigo: Que farei, pois que o meu senhor me tira a mordomia? Cavar, não posso; de mendigar, tenho vergonha.
4 Dav iara dai nguat drlem aip diip ngu sana. I aip lua i ama Barlka qa qirlvem se ngua ip kuasiq ai ama Aamngimka na ngua, dai diip ngua tat nevet gua rluavik i diip ta tarl se ngua sev araa vet.”
4 Eu sei o que hei de fazer, para que, quando for desapossado da mordomia, me recebam em suas casas.
5 Baiv aa de qa nes te lura mai i araa dinau gel aa Barlka, be ra men sagel ka. Be luqa i qa men i qe ruirl dai ama Aamngimka qa snanpet na qa ma’, “Guarai, kua gia dinau dai buup gel gua Barlka?”
5 E, chamando a si cada um dos devedores do seu senhor, disse ao primeiro: Quanto deves ao meu senhor?
6 De qa guirltik ma’, “A revan. Gua dinau dai maikka ama dram ne ama gris nev ama galip dai ama 100 na nget.”
6 E ele respondeu: Cem medidas de azeite. E disse-lhe: Toma a tua obrigação, e assentando-te já, escreve cinqüenta.
7 Baiv aa de saqi iak ka men, be ama Aamngimka qa snanpet na qa ma’, “Gia dinau ne ama qesna?”
7 Disse depois a outro: E tu, quanto deves? E ele respondeu: Cem alqueires de trigo. E disse-lhe: Toma a tua obrigação, e escreve oitenta.
8 Baiv aa de ama Barlka qa taarl ne ama Aamngimka aa rlenki i luqa i qa lenges ne aa bisnis. I qa taarl na qa i raquarli aa saikngias peviit be qa rekmet ne liina taqurla. I lura ama qaqet i ra tit kur ama aivetki ara gamansena dai re taqat drlem ip tet matna gel araa rluavik. Be maikka araa adrlem ngere uirl se lura i ra namen ama Lautuqi ara gamansena.
8 E louvou aquele senhor o injusto mordomo por haver procedido prudentemente, porque os filhos deste mundo são mais prudentes na sua geração do que os filhos da luz.
9 De ngu tuqun a ngen ai ama qelaing dai mager ip nger iit se ngen nep ma aiska ama vuqa. Dav ariq aip ngenerl kurl iari te a qeng ama qelaing iv a ngen a rluavik na ra, iv aip laip lua i sa verleset ama tekmeriirang mai, dai mager ip lura i a ngen a rluavik dai diip ta raarl se ngen masarevuk ip kurli ngen masmas ngene na ra.
9 E eu vos digo: Granjeai amigos com as riquezas da injustiça; para que, quando estas vos faltarem, vos recebam eles nos tabernáculos eternos.
10 “Dai ariq aip nemka i ai de qe taqa uas te ama tekmeriirang ama langas niirang, dai mager ip diip ke taqa uas te ngen ama tekmeriirang ama barliirang saqikka. Dap luqa i ai de quasiq ai qe taqat matna se ama tekmeriirang ama langas niirang, dai quasik mager ip ke taqat matna se ngen ama tekmeriirang ama barliirang.
10 Quem é fiel no mínimo, também é fiel no muito; quem é injusto no mínimo, também é injusto no muito.
11 Dai ariq aip kuasiq ai ngene taqa uas te ama quvangiirang i buup nanari never ama aivetki, dai diip kuasiq a qek ke qurl a ngen te ama tekmeriirang ama revan siirang nagel ama Ngemumaqa ip ngene uas tem iirang.
11 Pois, se nas riquezas injustas não fostes fiéis, quem vos confiará as verdadeiras?
12 De ariq aip kuasik ngene taqa uas te iari araa tekmeriirang, dai qatikka liirang aa iv a ngen a tekmeriirang dai diip kuasiq a qek ke qurl a ngen.
12 E, se no alheio não fostes fiéis, quem vos dará o que é vosso?
13 “Kuasik mager iv iak ket matna bareq ama udiam mais. I raqurla dai diip kuasik ke narliip se iak dav iak dai maikka diip ke narliip se qa. Be diip ka tit naset luqa i maikka qe narliip se qa. Dap luqa i quasik ke narliip se qa, dai diip kem ngim temanau na qa. Dai raqurla, be ariq aip ngene narliip ngen diit naser ama Ngemumaqa, dai maikka quasik mager iv ama qelaingka dai qe ruirl se ngen.”
13 Nenhum servo pode servir dois senhores; porque, ou há de odiar um e amar o outro, ou se há de chegar a um e desprezar o outro. Não podeis servir a Deus e a Mamom.
14 Ama Parasiqena dai maikka ai de re narliip se ama qelaing. De raqurla be re narli lungera ama lengi i ma Iesus ka meraqen na nget, de maikka ra tit na qa.
14 E os fariseus, que eram avarentos, ouviam todas estas coisas, e zombavam dele.
15 Dap ka ruqun na ra ma’, “Katikka ai de ngene narliip ngene sek de a ngen a tekmeriirang ama atliirang dama qaqer araa saqang. Dav ama Ngemumaqa dai qe taqat drlem se a ngen a rut. Be liirang aa i ama qaqet ta taarl niirang, dai naqatikka liirang aa maden dama Ngemumaqa aa saqang.
15 E disse-lhes: Vós sois os que vos justificais a vós mesmos diante dos homens, mas Deus conhece os vossos corações, porque o que entre os homens é elevado, perante Deus é abominação.
16 “I ama Ngemumaqa aa Aamki na ra mai de ngen ma Moses aa lengi, dai qasa murl kurli nget be sagel ma Jon i qe qukmes te ama qaqet. Dav ianai navet lungera ama niirl i qurli ma Jon per a nget be deng iara, dai ama Lengi ama Atlunget sever ama Ngemumaqa i qe uas dai nge men per ama luqup mai. Be maikka ama qaqet mai dai re dlek ip tat dan iasai sagel ama Ngemumaqa qe uas.
16 A lei e os profetas duraram até João; desde então é anunciado o reino de Deus, e todo o homem emprega força para entrar nele.
17 De ama uusepka qe ne ama aivetki dai naqatikka diip lenges na iam. Dav ama Lo dai maikka quasik mager ip lenges ne a nge ama langas niini namen a nget.”
17 E é mais fácil passar o céu e a terra do que cair um til da lei.
18 “Lura mai ama quatta i ra mit namen araa ngerlviq ama nankina de ra ngerlvet ne iari, dai re lenges ne ama ra-ngerlvet. De qerlka aiv iak ka ngerlvet ne iaiq ama nanki i mekai ara ak ka mit namen na qi, dai ama Lo sever ama ra-ngerlvet, dai qa merarliq a nget.”
18 Qualquer que deixa sua mulher, e casa com outra, adultera; e aquele que casa com a repudiada pelo marido, adultera também.
19 “Murl iaq i buup ne aa quvang iirang, be qatikka ai de masmas ka tu ama serlav ama atlu nget, de ama luan ama atlunger ama marianget. De qatikka ai de ver ama niirl mai dai de qa tes ama asmes ama atlunget.
19 Ora, havia um homem rico, e vestia-se de púrpura e de linho finíssimo, e vivia todos os dias regalada e esplendidamente.
20 De gelna ne aa tarlka dai qurli iak, i quasiq aa qerang, i aa rlenki ma Lasarus. I buup ne ama bias per aa qetdingki.
20 Havia também um certo mendigo, chamado Lázaro, que jazia cheio de chagas à porta daquele;
21 De qa tu aa qevep ip ka ter ama asmes i nget navet luqa i ama qelaingka ve aa rik aa semaning. Dai de ama dang nget den be ngere qik mer ama bias per a qa.
21 E desejava alimentar-se com as migalhas que caíam da mesa do rico; e os próprios cães vinham lamber-lhe as chagas.
22 Baiv aa de luqa i quasiq aa qerang dai qa ngip. De ama Angeluqena ra ral ka de ra mit se qa be ra mu qa gel ma Abraham. Baiv aa de saqikka luqa i buup ne aa quvang iirang dai qa ngip, de ra qutserl ka.
22 E aconteceu que o mendigo morreu, e foi levado pelos anjos para o seio de Abraão; e morreu também o rico, e foi sepultado.
23 De qurli qa mer ama altingki be qe tal ama getget ama slurlnget. De qem ngim piit, dai qet lu ma Abraham i qurli qa sangis katias. I ma Lasarus dai qurli qa qe na qa.
23 E no inferno, ergueu os olhos, estando em tormentos, e viu ao longe Abraão, e Lázaro no seu seio.
24 De luqa i buup ne aa quvang iirang ka nes ma’, “Gumam ma Abraham, maikka mager ip gia arlem never a ngua. De ngi nem ma Lasarus ip ka ren ip ke uq aa ngerikka aa ningaqa ve ama qerlapki de qa ru qa mene gua qulbinka ip ma uupka quarla. I maikka ngu taneng ama getget malai met luqi iara ama altingki.”
24 E, clamando, disse: Pai Abraão, tem misericórdia de mim, e manda a Lázaro, que molhe na água a ponta do seu dedo e me refresque a língua, porque estou atormentado nesta chama.
25 Dap ma Abraham ka ruqun ma’, “Guimka, iara ngiat drlem sever iani. I as murl lua i ngi iames per ama aivetki, de ngia mer ama tekmeriirang mai ama atliirang. Dap ma Lasarus dai quasiq aa qerang. Dav iara vet luqi iara ama luqupki dai qurl aa rutka maget, dap ngi dai ngi tal ama getget maden.
25 Disse, porém, Abraão: Filho, lembra-te de que recebeste os teus bens em tua vida, e Lázaro somente males; e agora este é consolado e tu atormentado.
26 De saqiaskerlka iani. I varlen me uut, uut na ngen dai ama Ngemumaqa qa mu ama gerlaqi i qi saimanep i quasiq ara a nge ama arlim. Taqurla be ama qaqet i qurli ra ri de re narliip ta tarlik mene luqia ama gerlaqi dai quasik maget na ra. De lura i qurli ra ruarl dai quasik maget na ra ip ta rarlik men a qi ip sagel uut.
26 E, além disso, está posto um grande abismo entre nós e vós, de sorte que os que quisessem passar daqui para vós não poderiam, nem tampouco os de lá passar para cá.
27 De luqa i buup ne aa quvang iirang dai qa ruqun ma’, “Dai gumam, ngu nen ngi, ip ngi nem ma Lasarus ip ka iit sep gumam aa vetki.
27 E disse ele: Rogo-te, pois, ó pai, que o mandes à casa de meu pai,
28 I gua nenggeni-ra dai ama ngeriqit na ra. Be mager ip ma Lasarus ke qurl a ra re ama Lengi ama dlek-pem-nget. I arik ma ngen na ra, ra men savet luqi iara ama luqupki ip te tal ama getget.”
28 Pois tenho cinco irmãos; para que lhes dê testemunho, a fim de que não venham também para este lugar de tormento.
29 Dap ma Abraham ka ruqun ma’, “Ma Moses aa lengi de ngen ama Slurlka aa Aamki na ra, araa lengi dai nget gel ta. Be mager ip te narli lungera.”
29 Disse-lhe Abraão: Têm Moisés e os profetas; ouçam-nos.
30 De luqa i buup ne aa qelaing ka ruqun ma’, “Gumam Abraham, kuasik. I quasik te narliip ta tis pet lungera ama lengi. Dav, ariq aiv iak, i qa maarl naver ama aapngipki de qa iit sagel ta, dai mager ip te narli sever ama iames de re guirltik per araa rut.”
30 E disse ele: Não, pai Abraão; mas, se algum dentre os mortos fosse ter com eles, arrepender-se-iam.
31 De ma Abraham ka ruqun na qa ma’, “Ariq aip kuasik ta narligel ma Moses de ama Slurlka aa Aamki na ra araa lengi, de ariq aiv iak ka maarl naver ama aapngipki, dai saqikka quasik mager ip ta tu araa qevep i liina.”
31 Porém, Abraão lhe disse: Se não ouvem a Moisés e aos profetas, tampouco acreditarão, ainda que algum dos mortos ressuscite.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.