Lucas 13

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 De qatikka ve liina de qurli iari aa re ne ma Iesus. Be lura ra sil barek ma Iesus sevet liina i iini nge men per iari navet ma Galili. I ma Pailat ka veleng lura ama qaqet pe liina i ren bandemiis sagel ama Ngemumaqa. I qa rekmet taqurla be ama qaqer araa qerekka qa rletik ngen ama aurl angera qerekka. I ama aurl angera qerekka dai ip ten bandemiis na qa sagel ama Ngemumaqa.
1 Por essa época, Jesus foi informado de que Pilatos havia assassinado algumas pessoas da Galileia enquanto ofereciam sacrifícios.
2 De ma Iesus ka virliit i qa ruqun ma’,
2 “Vocês pensam que esses galileus eram mais pecadores que todos os outros da Galileia?”, perguntou Jesus. “Foi por isso que sofreram?
3 Dai ngul sil ba ngen, ai maikka quasik taqurla. Dav ariq aip kuasik ngen guirltik per a ngen a rut, dai qatikka diip lenges na ngen mai raqurla.
3 De maneira alguma! Mas, se não se arrependerem, vocês também morrerão.
4 De saqikka lura ama qaqer ama 18 na ra, i murl ama vetki i qi saiviit vet ma Siluam kia aat per a ra be qia veleng ta. Dai qua ngen dru a ngen a qevep ai ama vura malai daleng lura vet ma Jarusalem?
4 E quanto aos dezoito que morreram quando a torre de Siloé caiu sobre eles? Eram mais pecadores que os demais de Jerusalém?
5 Dai ngul sil ba ngen, ai maikka vadai de quasiq ai raqurla. Dav arik, aip kuasik ngen guirltik per a ngen a rut, dai diip lenges na ngen mai raqurla.”
5 Não! E eu volto a lhes dizer: a menos que se arrependam, todos vocês também morrerão.”
6 De qa sil ne iaq ama qasiquatka raqurliani, “Iaq i qa qutserl ama mengka ama pikuska per aa bisnis ne ama wain. Baiv aa de qa men ip ket lu re ama asmes nadem ka, dap de luqa ama mengka dai quasiq a nge ama asmes.
6 Então Jesus contou a seguinte parábola: “Um homem tinha uma figueira em seu vinhedo e foi várias vezes procurar frutos nela, sem sucesso.
7 Taqurla de qa ruqun luqa i ai de qet matna ver aa bisnis ma’, “Ngi narli. Kasa se ama ages ama depguas dai ai de nguat den ip te ama asmes nade luqa ama mengka, dav ai de quasiq ai ngua lu a nge ama asmes dem ka. Taqurla dai mager ip ngi rap pem ka. I quasik mager ip ke riirl naik men ama aiverem ama atlu uum.”
7 Por fim, disse ao jardineiro: ‘Esperei três anos e não encontrei um figo sequer. Corte a figueira, pois só está ocupando espaço no pomar’.
8 De luqa i ai de qet matna ver ama bisnis ka ruqun ma’, “Gua Barlka, mager ip gia ding se qa iv as kurli qa se ama ageski ama quanaski. De diip ngu kut mirlek na qa de ngua ru ama aurl angera snak per aa arlim.
8 “O jardineiro respondeu: ‘Senhor, deixe-a mais um ano, e eu cuidarei dela e a adubarei.
9 Aip kuarik mager ip ka ru ama asmes pet luqia narevanau ama ageski. Be ariq aip kuasik dai naqerl mager ip ngi rap pem ka.”
9 Se der figos no próximo ano, ótimo; se não, mande cortá-la’”.
10 De ver ama nirlaqa ma Sabat de ma Iesus ka taqen per ama qaqet pe iaiq ama Lautu-vem-ki.
10 Certo sábado, quando Jesus ensinava numa sinagoga,
11 Be ve luqia ama Lautu-vem-ki dai qurli iaiq aa ama nanki i ama iauska ver a qi. I luqa ama iauska dai qa rekmet ne luqia ama nanki be qi temarl se ama ages ama 18 na nget. Taqurla be nguing men ama lanki ve ara rleng be quasik mager ip kia raarlviit mererlik.
11 apareceu uma mulher enferma por causa de um espírito impuro. Andava encurvada havia dezoito anos e não conseguia se endireitar.
12 De ma Iesus ka lu qi, de qa nes tem ki ip kia ren sagel ka. De qa ruqun na qi ma’,
12 Ao vê-la, Jesus a chamou para perto e disse: “Mulher, você está curada de sua doença!”.
13 De qa mu aa ngerik pet luqia ama nanki, de naqatikka masna qia maarl ma seserl. De luqia ama nanki dai qia taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
13 Então ele a tocou e, no mesmo instante, ela conseguiu se endireitar e começou a louvar a Deus.
14 Dav ama Barlka nep luqia ama Lautu-vem-ki dai ama qurek per a qa ne ma Iesus i qa rekmet de maget ne luqia ama nanki ver ama Sabat. Taqurla be luqa ama Barlka qa ruqun ama qaqet ma’, “Katikka ama niirl ama ngeriqit ngen a qa na nget i mager iv uuret matna ver auur a rleriirang. Be ariq aip ngene narliiv iak kem nem ama arlem naver a ngen, dai qatikka mager ip ngen dren pet lungera ama niirl i ai de uuret matna ver a nget. Be qula ngen dren sevet liina ver ama nirlaqa ma Sabat.”
14 O chefe da sinagoga ficou indignado porque Jesus a tinha curado no sábado. “Há seis dias na semana para trabalhar”, disse ele à multidão. “Venham nesses dias para serem curados, e não no sábado.”
15 Taqurla, de ama Barlka ma Iesus ka virliit barek luqa ma’, “Ngen dai ama kaak met ngen. I ai de ver ama Sabat dai de ngen diit sev ama bulmakau angera vet be ngene perik se a ngen a bulmakau de nge ne a ngen a dongki de ngen diit se nget ip ngere srluup.
15 O Senhor, porém, respondeu: “Hipócritas! Todos vocês trabalham no sábado! Acaso não desamarram no sábado o boi ou o jumento do estábulo e o levam dali para lhe dar água?
16 Dap luqi iara ama nanki, dai ma Abraham aa uimki. I sa ma ages ama 18 dai ma Satan ka quap per a qi. Dai ariq aip ngua veriktem se liirang aa ver ama Sabat, dai ngu lu nanaa? Kua maget taqurla?”
16 Esta mulher, uma filha de Abraão, foi mantida presa por Satanás durante dezoito anos. Não deveria ela ser liberta, mesmo que seja no sábado?”.
17 Aip ka meraqen taqurla, de aa qumespik dai maikka ama qelep ta. De ama qaqet mai dai ama arlias per a ra naver ama tekmeriirang mai ama atliirang i qa rekmet niirang.
17 As palavras de Jesus envergonharam seus adversários, mas todo o povo se alegrava com as coisas maravilhosas que ele fazia.
18 De qatiaskerl ma Iesus ka taqen ma’, “Ngu lu, ama Ngemumaqa aa luqupki i qe uas dai qi raquarl ama gi? De ngu lu mager ip ngu siquat te ama Ngemumaqa aa luqupki re ama gi?
18 Então Jesus disse: “Com que se parece o reino de Deus? Com o que posso compará-lo?
19 Ama Ngemumaqa aa luqupki dai raquarl ama mengka aa gam i ra tis ka ma mastet. I iaq ama qaqeraqa qa mer ama mastet aa gamka de qa mu qa ver aa sleng. Baiv aa de qa iirl be ama mengka ama barlka. Be ama uaik dai nge tuqun met ka.”
19 É como a semente de mostarda que alguém plantou na horta. Ela cresce e se torna uma árvore, e os pássaros fazem ninhos em seus galhos”.
20 De saqiaskerlka qa taqen ma’, “Ngu lu mager ip ngu siquat te ama Ngemumaqa aa luqupki re ama gi?
20 Disse também: “Com que mais se parece o reino de Deus?
21 Ama Ngemumaqa aa luqupki dai raquarl ama Yis. I lungera dai ai de ama nankina ra tu nget pe ama plaua mer ama diski ip te tekmet ne ama bret. Be lungera ama Yis dai ngere tekmet ne ama bretki be qi riirl ip ma slurlki.”
21 É como o fermento que uma mulher usa para fazer pão. Embora ela coloque apenas uma pequena quantidade de fermento em três medidas de farinha, toda a massa fica fermentada”.
22 Baiv aa de ma Iesus ka tit savet ma Jarusalem. Be qa tit de qe su ama qaqet per iarang ama luquviirang de ngen iang ama luquv i ama barl nget.
22 Jesus foi pelas cidades e povoados ensinando ao longo do caminho, em direção a Jerusalém.
23 De iak ka snanpet na qa ma’, “Gua Barlka, naqatikka qua diiv ama Ngemumaqa qe iames ne iaq iak naver ama qaqet?”
23 Alguém lhe perguntou: “Senhor, só alguns poucos serão salvos?”. Ele respondeu:
24 “Maikka mager ip slepslep per a ngen, ip ngen diit ip ngen dran mer ama tarliini ama giliini. I maikka ngul sil ba ngen, ai buup ne ama qaqet dai diip te narliip tat dan, dap maikka quasik mager ip tat dan.
24 “Esforcem-se para entrar pela porta estreita, pois muitos tentarão entrar, mas não conseguirão.
25 Baip laip de luqa i aa vetki dai diip ka raarl de qe ves mer ama vetki ara tarlka. De diip ngen den be ngen daarl darliik de ngene deldel mer ama tarlka de ngenes nes ma’, “Auura Barlka, ngi rattem mer ama tarlka sagel uut.”
25 Quando o dono da casa tiver trancado a porta, será tarde demais. Vocês ficarão do lado de fora, batendo e pedindo: ‘Senhor, abra a porta para nós!’. Mas ele responderá: ‘Não os conheço, nem sei de onde são’.
26 De diip ngene tuqun a qa ma’,
26 Então vocês dirão: ‘Nós comemos e bebemos com o senhor, e o senhor ensinou em nossas ruas’.
27 Dap saqiaskerlka diip ke ruqun a ngen ma’,
27 E ele responderá: ‘Não os conheço nem sei de onde são. Afastem-se de mim, todos vocês que praticam o mal!’.
28 De diip ngenet lu ma Abraham de ma Aisak de ma Jekop de ngen ama Slurlka aa Aamki na ra i qurli ra ver ama Ngemumaqa aa luqupki. Dap ngen dai qa qirlvem se ngen be qurli ngen darliik. Be diip ngenek nak slep de ngenes nis a ngen a qing nana.
28 “Haverá choro e ranger de dentes, pois verão Abraão, Isaque, Jacó e todos os profetas no reino de Deus, mas vocês serão lançados fora.
29 De diiv ama qaqet ta ren ianai sagel ai de baing-baing se ama nirlaqa de ianai sagel ai de ama nirlaqa qat dan de ianai navet luus aa ver ama nirlaqa aa garli de saqikka navet luus aa ianai naver aa garli ruarl. De diip kurli ra mas per ama Ngemumaqa aa luqupki de ra tes ianai.
29 E virão pessoas de toda parte, do leste e do oeste, do norte e do sul, para ocupar seus lugares à mesa no reino de Deus.
30 Dav iari i iara dai ama sakngaqi na ra i re ruirl se ama qaqet dai diip kuasiq ai ama Barlta na ra nasat. Dap lura i quasiq ai ama sakngaqi na ra dai diip nasat de diiv ama Barlta na ra.
30 E prestem atenção: alguns últimos serão os primeiros, e alguns primeiros serão os últimos”.
31 De qatikka vet luqa ama nirlaqa de iari ama Parasiqena ra men, be ra ruqun na qa ma’, “Ngia iit nanari ip kula qurli ngi iara. I ma Erot ke narliip ke peleng ngi.”
31 Naquele momento, alguns fariseus lhe disseram: “Vá embora daqui, pois Herodes Antipas quer matá-lo!”.
32 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’,
32 Jesus respondeu: “Vão dizer àquela raposa que continuarei a expulsar demônios e a curar hoje e amanhã; e, no terceiro dia, realizarei meu propósito.
33 Dap katikka diiv iara de bigia de mabigia dai qatikka diip ngua tit savet ma Jarusalem. I qatikka quasik mager ip te veleng a nge ama Slurlka aa Aamki na qa ver a qiq ama luqupki. Dap katikka mager ip te veleng ka vet ma Jarusalem.”
33 Sim, hoje, amanhã e depois de amanhã, devo seguir meu caminho. Pois nenhum profeta de Deus deve ser morto fora de Jerusalém!
34 De ma Iesus kes nes ma’, “Maikka ngen ama qaqet navet ma Jarusalem dai ai de ngene peleng ama Ngemumaqa aa Aamki na ra. De lura i qa nem ta sagel ngen ip tet matna, dai ai de ngene rlumet na ra ne ama dul ip tep ngip. De qatikka ver ama niirl i buup dai ai de ngu narliip ngu ngingdemna na ngen, ip katikka raquarl ama durlaikki i ai de qi ngingdemna ne are arluis pe ara qivarleriim. Dap ngen dai quasik ngene narliip.
34 “Jerusalém, Jerusalém, cidade que mata profetas e apedreja os mensageiros de Deus! Quantas vezes eu quis juntar seus filhos como a galinha protege os pintinhos sob as asas, mas você não deixou.
35 De ngene narli, sa ama Ngemumaqa qa mit nev a ngen a vet. De ngul sil ba ngen, ai saqias kuasik mager ip ngene lu ngua, ip diip deng pet luqa ama nirlaqa i diip ngene ruqun ma’, “Mager iv uut taarl ne luqa i qat den ne ama Slurlka aa rlenki.”
35 E, agora, sua casa foi abandonada, e você nunca mais me verá, até que diga: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor!’”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.