Lucas 13
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs ARA
1 De qatikka ve liina de qurli iari aa re ne ma Iesus. Be lura ra sil barek ma Iesus sevet liina i iini nge men per iari navet ma Galili. I ma Pailat ka veleng lura ama qaqet pe liina i ren bandemiis sagel ama Ngemumaqa. I qa rekmet taqurla be ama qaqer araa qerekka qa rletik ngen ama aurl angera qerekka. I ama aurl angera qerekka dai ip ten bandemiis na qa sagel ama Ngemumaqa.
1 Naquela mesma ocasião, chegando alguns, falavam a Jesus a respeito dos galileus cujo sangue Pilatos misturara com os sacrifícios que os mesmos realizavam.
2 De ma Iesus ka virliit i qa ruqun ma’,
2 Ele, porém, lhes disse: Pensais que esses galileus eram mais pecadores do que todos os outros galileus, por terem padecido estas coisas?
3 Dai ngul sil ba ngen, ai maikka quasik taqurla. Dav ariq aip kuasik ngen guirltik per a ngen a rut, dai qatikka diip lenges na ngen mai raqurla.
3 Não eram, eu vo-lo afirmo; se, porém, não vos arrependerdes, todos igualmente perecereis.
4 De saqikka lura ama qaqer ama 18 na ra, i murl ama vetki i qi saiviit vet ma Siluam kia aat per a ra be qia veleng ta. Dai qua ngen dru a ngen a qevep ai ama vura malai daleng lura vet ma Jarusalem?
4 Ou cuidais que aqueles dezoito sobre os quais desabou a torre de Siloé e os matou eram mais culpados que todos os outros habitantes de Jerusalém?
5 Dai ngul sil ba ngen, ai maikka vadai de quasiq ai raqurla. Dav arik, aip kuasik ngen guirltik per a ngen a rut, dai diip lenges na ngen mai raqurla.”
5 Não eram, eu vo-lo afirmo; mas, se não vos arrependerdes, todos igualmente perecereis.
6 De qa sil ne iaq ama qasiquatka raqurliani, “Iaq i qa qutserl ama mengka ama pikuska per aa bisnis ne ama wain. Baiv aa de qa men ip ket lu re ama asmes nadem ka, dap de luqa ama mengka dai quasiq a nge ama asmes.
6 Então, Jesus proferiu a seguinte parábola: Certo homem tinha uma figueira plantada na sua vinha e, vindo procurar fruto nela, não achou.
7 Taqurla de qa ruqun luqa i ai de qet matna ver aa bisnis ma’, “Ngi narli. Kasa se ama ages ama depguas dai ai de nguat den ip te ama asmes nade luqa ama mengka, dav ai de quasiq ai ngua lu a nge ama asmes dem ka. Taqurla dai mager ip ngi rap pem ka. I quasik mager ip ke riirl naik men ama aiverem ama atlu uum.”
7 Pelo que disse ao viticultor: Há três anos venho procurar fruto nesta figueira e não acho; podes cortá-la; para que está ela ainda ocupando inutilmente a terra?
8 De luqa i ai de qet matna ver ama bisnis ka ruqun ma’, “Gua Barlka, mager ip gia ding se qa iv as kurli qa se ama ageski ama quanaski. De diip ngu kut mirlek na qa de ngua ru ama aurl angera snak per aa arlim.
8 Ele, porém, respondeu: Senhor, deixa-a ainda este ano, até que eu escave ao redor dela e lhe ponha estrume.
9 Aip kuarik mager ip ka ru ama asmes pet luqia narevanau ama ageski. Be ariq aip kuasik dai naqerl mager ip ngi rap pem ka.”
9 Se vier a dar fruto, bem está; se não, mandarás cortá-la.
10 De ver ama nirlaqa ma Sabat de ma Iesus ka taqen per ama qaqet pe iaiq ama Lautu-vem-ki.
10 Ora, ensinava Jesus no sábado numa das sinagogas.
11 Be ve luqia ama Lautu-vem-ki dai qurli iaiq aa ama nanki i ama iauska ver a qi. I luqa ama iauska dai qa rekmet ne luqia ama nanki be qi temarl se ama ages ama 18 na nget. Taqurla be nguing men ama lanki ve ara rleng be quasik mager ip kia raarlviit mererlik.
11 E veio ali uma mulher possessa de um espírito de enfermidade, havia já dezoito anos; andava ela encurvada, sem de modo algum poder endireitar-se.
12 De ma Iesus ka lu qi, de qa nes tem ki ip kia ren sagel ka. De qa ruqun na qi ma’,
12 Vendo-a Jesus, chamou-a e disse-lhe: Mulher, estás livre da tua enfermidade;
13 De qa mu aa ngerik pet luqia ama nanki, de naqatikka masna qia maarl ma seserl. De luqia ama nanki dai qia taarl ne ama Ngemumaqa aa rlenki.
13 e, impondo-lhe as mãos, ela imediatamente se endireitou e dava glória a Deus.
14 Dav ama Barlka nep luqia ama Lautu-vem-ki dai ama qurek per a qa ne ma Iesus i qa rekmet de maget ne luqia ama nanki ver ama Sabat. Taqurla be luqa ama Barlka qa ruqun ama qaqet ma’, “Katikka ama niirl ama ngeriqit ngen a qa na nget i mager iv uuret matna ver auur a rleriirang. Be ariq aip ngene narliiv iak kem nem ama arlem naver a ngen, dai qatikka mager ip ngen dren pet lungera ama niirl i ai de uuret matna ver a nget. Be qula ngen dren sevet liina ver ama nirlaqa ma Sabat.”
14 O chefe da sinagoga, indignado de ver que Jesus curava no sábado, disse à multidão: Seis dias há em que se deve trabalhar; vinde, pois, nesses dias para serdes curados e não no sábado.
15 Taqurla, de ama Barlka ma Iesus ka virliit barek luqa ma’, “Ngen dai ama kaak met ngen. I ai de ver ama Sabat dai de ngen diit sev ama bulmakau angera vet be ngene perik se a ngen a bulmakau de nge ne a ngen a dongki de ngen diit se nget ip ngere srluup.
15 Disse-lhe, porém, o Senhor: Hipócritas, cada um de vós não desprende da manjedoura, no sábado, o seu boi ou o seu jumento, para levá-lo a beber?
16 Dap luqi iara ama nanki, dai ma Abraham aa uimki. I sa ma ages ama 18 dai ma Satan ka quap per a qi. Dai ariq aip ngua veriktem se liirang aa ver ama Sabat, dai ngu lu nanaa? Kua maget taqurla?”
16 Por que motivo não se devia livrar deste cativeiro, em dia de sábado, esta filha de Abraão, a quem Satanás trazia presa há dezoito anos?
17 Aip ka meraqen taqurla, de aa qumespik dai maikka ama qelep ta. De ama qaqet mai dai ama arlias per a ra naver ama tekmeriirang mai ama atliirang i qa rekmet niirang.
17 Tendo ele dito estas palavras, todos os seus adversários se envergonharam. Entretanto, o povo se alegrava por todos os gloriosos feitos que Jesus realizava.
18 De qatiaskerl ma Iesus ka taqen ma’, “Ngu lu, ama Ngemumaqa aa luqupki i qe uas dai qi raquarl ama gi? De ngu lu mager ip ngu siquat te ama Ngemumaqa aa luqupki re ama gi?
18 E dizia: A que é semelhante o reino de Deus, e a que o compararei?
19 Ama Ngemumaqa aa luqupki dai raquarl ama mengka aa gam i ra tis ka ma mastet. I iaq ama qaqeraqa qa mer ama mastet aa gamka de qa mu qa ver aa sleng. Baiv aa de qa iirl be ama mengka ama barlka. Be ama uaik dai nge tuqun met ka.”
19 É semelhante a um grão de mostarda que um homem plantou na sua horta; e cresceu e fez-se árvore; e as aves do céu aninharam-se nos seus ramos.
20 De saqiaskerlka qa taqen ma’, “Ngu lu mager ip ngu siquat te ama Ngemumaqa aa luqupki re ama gi?
20 Disse mais: A que compararei o reino de Deus?
21 Ama Ngemumaqa aa luqupki dai raquarl ama Yis. I lungera dai ai de ama nankina ra tu nget pe ama plaua mer ama diski ip te tekmet ne ama bret. Be lungera ama Yis dai ngere tekmet ne ama bretki be qi riirl ip ma slurlki.”
21 É semelhante ao fermento que uma mulher tomou e escondeu em três medidas de farinha, até ficar tudo levedado.
22 Baiv aa de ma Iesus ka tit savet ma Jarusalem. Be qa tit de qe su ama qaqet per iarang ama luquviirang de ngen iang ama luquv i ama barl nget.
22 Passava Jesus por cidades e aldeias, ensinando e caminhando para Jerusalém.
23 De iak ka snanpet na qa ma’, “Gua Barlka, naqatikka qua diiv ama Ngemumaqa qe iames ne iaq iak naver ama qaqet?”
23 E alguém lhe perguntou: Senhor, são poucos os que são salvos?
24 “Maikka mager ip slepslep per a ngen, ip ngen diit ip ngen dran mer ama tarliini ama giliini. I maikka ngul sil ba ngen, ai buup ne ama qaqet dai diip te narliip tat dan, dap maikka quasik mager ip tat dan.
24 Respondeu-lhes: Esforçai-vos por entrar pela porta estreita, pois eu vos digo que muitos procurarão entrar e não poderão.
25 Baip laip de luqa i aa vetki dai diip ka raarl de qe ves mer ama vetki ara tarlka. De diip ngen den be ngen daarl darliik de ngene deldel mer ama tarlka de ngenes nes ma’, “Auura Barlka, ngi rattem mer ama tarlka sagel uut.”
25 Quando o dono da casa se tiver levantado e fechado a porta, e vós, do lado de fora, começardes a bater, dizendo: Senhor, abre-nos a porta, ele vos responderá: Não sei donde sois.
26 De diip ngene tuqun a qa ma’,
26 Então, direis: Comíamos e bebíamos na tua presença, e ensinavas em nossas ruas.
27 Dap saqiaskerlka diip ke ruqun a ngen ma’,
27 Mas ele vos dirá: Não sei donde vós sois; apartai-vos de mim, vós todos os que praticais iniquidades.
28 De diip ngenet lu ma Abraham de ma Aisak de ma Jekop de ngen ama Slurlka aa Aamki na ra i qurli ra ver ama Ngemumaqa aa luqupki. Dap ngen dai qa qirlvem se ngen be qurli ngen darliik. Be diip ngenek nak slep de ngenes nis a ngen a qing nana.
28 Ali haverá choro e ranger de dentes, quando virdes, no reino de Deus, Abraão, Isaque, Jacó e todos os profetas, mas vós, lançados fora.
29 De diiv ama qaqet ta ren ianai sagel ai de baing-baing se ama nirlaqa de ianai sagel ai de ama nirlaqa qat dan de ianai navet luus aa ver ama nirlaqa aa garli de saqikka navet luus aa ianai naver aa garli ruarl. De diip kurli ra mas per ama Ngemumaqa aa luqupki de ra tes ianai.
29 Muitos virão do Oriente e do Ocidente, do Norte e do Sul e tomarão lugares à mesa no reino de Deus.
30 Dav iari i iara dai ama sakngaqi na ra i re ruirl se ama qaqet dai diip kuasiq ai ama Barlta na ra nasat. Dap lura i quasiq ai ama sakngaqi na ra dai diip nasat de diiv ama Barlta na ra.
30 Contudo, há últimos que virão a ser primeiros, e primeiros que serão últimos.
31 De qatikka vet luqa ama nirlaqa de iari ama Parasiqena ra men, be ra ruqun na qa ma’, “Ngia iit nanari ip kula qurli ngi iara. I ma Erot ke narliip ke peleng ngi.”
31 Naquela mesma hora, alguns fariseus vieram para dizer-lhe: Retira-te e vai-te daqui, porque Herodes quer matar-te.
32 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’,
32 Ele, porém, lhes respondeu: Ide dizer a essa raposa que, hoje e amanhã, expulso demônios e curo enfermos e, no terceiro dia, terminarei.
33 Dap katikka diiv iara de bigia de mabigia dai qatikka diip ngua tit savet ma Jarusalem. I qatikka quasik mager ip te veleng a nge ama Slurlka aa Aamki na qa ver a qiq ama luqupki. Dap katikka mager ip te veleng ka vet ma Jarusalem.”
33 Importa, contudo, caminhar hoje, amanhã e depois, porque não se espera que um profeta morra fora de Jerusalém.
34 De ma Iesus kes nes ma’, “Maikka ngen ama qaqet navet ma Jarusalem dai ai de ngene peleng ama Ngemumaqa aa Aamki na ra. De lura i qa nem ta sagel ngen ip tet matna, dai ai de ngene rlumet na ra ne ama dul ip tep ngip. De qatikka ver ama niirl i buup dai ai de ngu narliip ngu ngingdemna na ngen, ip katikka raquarl ama durlaikki i ai de qi ngingdemna ne are arluis pe ara qivarleriim. Dap ngen dai quasik ngene narliip.
34 Jerusalém, Jerusalém, que matas os profetas e apedrejas os que te foram enviados! Quantas vezes quis eu reunir teus filhos como a galinha ajunta os do seu próprio ninho debaixo das asas, e vós não o quisestes!
35 De ngene narli, sa ama Ngemumaqa qa mit nev a ngen a vet. De ngul sil ba ngen, ai saqias kuasik mager ip ngene lu ngua, ip diip deng pet luqa ama nirlaqa i diip ngene ruqun ma’, “Mager iv uut taarl ne luqa i qat den ne ama Slurlka aa rlenki.”
35 Eis que a vossa casa vos ficará deserta. E em verdade vos digo que não mais me vereis até que venhais a dizer:
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.