João 13
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT
1 Be qasa lua ip diip te tekmet ne ama Asmeski ama Slurlki, i ra tis ki ma’, “Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.” Be vet luqia ama giqi, dai sa ma Iesus kat drlem ai diip ka tit naver ama aivetki sagel aa Mam. De qatikka qa, dai ai de qe rarliq aa qaqet per ama aivetki. Be vet luus aa de ma Iesus ka reqerl ai maikka qe rarlik ta veviit be qatikka diip deng i qe ngip.
1 Antes da festa da Páscoa, Jesus sabia que havia chegado sua hora de deixar este mundo e voltar para o Pai. Ele tinha amado seus discípulos durante seu ministério na terra, e os amou até o fim.
2 Be qasa aiv ama arlenki qing aang, de ra mugun ip ta tes. De ma Judas Iskariot, i aa mam ma Saimon, dai sa qa narligel ma Satan, ip diip ke qiat met ma Iesus bareq aa qumespik.
2 Estava na hora do jantar, e o diabo já havia instigado Judas, filho de Simão Iscariotes, a trair Jesus.
3 Dap ma Iesus dai sa qat drlem ai aa Mam ka qurl a qa re ama dlek ip ke uas te ama tekmeriirang mai. De qat drlem ai sa qa men nagel aa Mam ama Ngemumaqa, de saqikka qat drlem ai diip kerl guirl sagel ka.
3 Jesus sabia que o Pai lhe dera autoridade sobre todas as coisas e que viera de Deus e voltaria para Deus.
4 Baip lua i ra tes, de ma Iesus ka maarlviit, de qa mer aa serlapki ama ainkulki never a nas. De qa mer ama a taulka, de qa tik men nanas na qa.
4 Assim, levantou-se da mesa, tirou a capa e enrolou uma toalha na cintura.
5 Baiv aa de ma Iesus ka rletik ne ama qerlapki samer ama diski. De qa mit sagel aa risura be qe arles i qe qukmes te araa ilaing. De qe lil ver araa ilaing ne ama taulka. I luqa ama taulka ama ainkulka i laira qa tik men nanas na qa.
5 Depois, derramou água numa bacia e começou a lavar os pés de seus discípulos, enxugando-os com a toalha que estava em sua cintura.
6 Baip ma Iesus ka men be sagel ma Pita, de ma Pita qa ruqun ma Iesus ma’, “Gua Slurlka, kurli ngua, i quasik mager ip ngi ukmes te gua ilaing.”
6 Quando Jesus chegou a Simão Pedro, este lhe disse: “O Senhor vai lavar os meus pés?”.
7 De ma Iesus ka virliit ba qa ma’, “Liina i ngu tekmet niini dai quasik ngiat drlem. Dap laip dai diip ngiat drlem.”
7 Jesus respondeu: “Você não entende agora o que estou fazendo, mas algum dia entenderá”.
8 De ma Pita qa ruqun na qa ma’, “Maikka diip kula ngi ukmes te gua ilaing. Maikka qurli.”
8 “Lavar os meus pés? De jeito nenhum!”, protestou Pedro. Jesus respondeu: “Se eu não os lavar, você não terá comunhão comigo”.
9 De ma Pita qa virliit ma’, “Gua Slurlka, ngi ukmes te gua ilaing qerlka ngen ne gua ngerik de ngen ne gua ningaqa.”
9 Simão Pedro exclamou: “Senhor, então lave também minhas mãos e minha cabeça, e não somente os pés!”.
10 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Lura i sa ra quknas mer ama kainaqi, be ra tit ip tat dan sev araa vet, dai mager ip te qukmes te araa ilaing naik. Be ngen dai se ama Slurlka qa lemerl ngen. Dap maikka quasiq ai ngen mai.”
10 Jesus respondeu: “A pessoa que tomou banho completo só precisa lavar os pés para ficar totalmente limpa. E vocês estão limpos, mas nem todos”.
11 De ma Iesus dai sa qat drlem aip nemka i diip ke ngim temanau na qa. Taqurla be qerl ma Iesus ka ruqun ma’, “Ama Slurlka qa lemerl ngen dap maikka quasiq ai ngen mai.”
11 Pois Jesus sabia quem o trairia. Foi a isso que se referiu quando disse: “Nem todos vocês estão limpos”.
12 Baip ma Iesus ka ukmes te araa ilaing be verleset, de saqiaskerlka qa mu aa serlapki ama ainkulki. De saqiaskerlka qa mugun sagel laira. Be lua i qa mugun, de qe snanpet na ra ma’, “Ani quasik ngen drlem pe liina angera reng i ngua rekmet niini?
12 Depois de lavar os pés deles, Jesus vestiu a capa novamente, retornou a seu lugar e perguntou: “Vocês entendem o que fiz?
13 I ngen dris ngua ai a ngen a Tiksiqa, de a ngen a Slurlka. Dai maikka ama revan, i maikka ngua raqurla.
13 Vocês me chamam ‘Mestre’ e ‘Senhor’, e têm razão, porque eu sou.
14 Ngua dai a ngen a Slurlka de a ngen a Tiksiqa. Dap ngua ukmes te a ngen a ilaing. I ngu manep nas. Taqurla dai saqikka mager ip ngen druaqen ngua taqurla. I ngene qukmes te a ngen a ilaing-kana.
14 E uma vez que eu, seu Senhor e Mestre, lavei seus pés, vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 I sa ngua rekmet ne liina bareq a ngen iv ama qasiquatka. Taqurla dai saqikka mager ip ngene tekmet taqurla bareq a na ip taqua liina i ngua rekmet niini.
15 Eu lhes dei um exemplo a ser seguido. Façam como eu fiz a vocês.
16 Maikka ngul sil ba ngen ne ama revan. I luqa i qe buais, dai qa ren navuk dap luqa ama mastaqa, dai qa veviit. De saqikka luqa i qa nem iak, dai ama barlka daleng luqa i qa nem ka.
16 Eu lhes digo a verdade: o escravo não é maior que o seu senhor, nem o mensageiro é mais importante que aquele que o envia.
17 Dai ariq aip ngen drlem liirang aa dai mager iv ama arlias per a ngen ip ngene tekmet niirang.
17 Agora que vocês sabem estas coisas, serão felizes se as praticarem.”
18 I ngua taqen sagel ngen dap kuasiq ai ngua taqen sagel ngen mai. Dap nguat drlem se lura i ngua mak na ra. Dav iak ka tit puuqas ip taquarl ama Langinka qa sil. I qa sil taqurliani:
18 “Não digo estas coisas a todos vocês; conheço os que escolhi. Mas isto cumpre as Escrituras que dizem: ‘Aquele que come do meu alimento voltou-se contra mim’.
19 Iara ngul sil ba ngen nauirl sever a qa. Baip ngen lu liina, de ngen dru a ngen a qevep sever a ngua ai Ngua manarevuk.
19 Eu lhes digo isso de antemão, para que, quando acontecer, vocês creiam que eu sou aquele de quem falam as Escrituras.
20 Dai maikka ngul sil ba ngen ne ama revan. I nemta i ama arlias per a ra de ra tarl se lura i ngua nem ta, dai qerlka ra tet ngen a ngua. De nemta i ama arlias per a ra de ra ter a ngua sagelemiis, dai qerlka ra tet luqa sagelemiis i Qa nem ngua.”
20 Eu lhes digo a verdade: quem recebe aquele que envio recebe a mim, e quem recebe a mim recebe o Pai, que me enviou”.
21 Baip ma Iesus ka meraqen ne liirang aa, de maikka qa dai ama aleng per aa saqang. I ama merlenka ver aa rutka. De ma Iesus ka raqal sil ba ra ma’, “Maikka ngul sil ba ngen ne gua revan. I diiv iak ke quarl tem ngua barek gua qumespik. I luqa dai qatikka qa naver a ngen.”
21 Então Jesus sentiu profunda angústia e exclamou: “Eu lhes digo a verdade: um de vocês vai me trair!”.
22 De ma Iesus aa risura dai maikka ra mai ra ngim sa metna. De maikka re nanses, i quasik tat drlem aip nemka never a ra i diip ke quarl te ma Iesus bareq aa qumespik.
22 Os discípulos olharam uns para os outros, sem saber a quem ele se referia.
23 De ngua, i ngua never aa risura i ngua mas gelna ne ma Iesus, i ngua dai maikka ma Iesus ke rarlik ngua.
23 O discípulo a quem Jesus amava ocupava o lugar ao lado dele à mesa.
24 De ma Saimon Pita qa ngim sasek gua qames i ma Iesus ke rarlik ngua, de ai de nge tisavet per aam i qe snanpet aip ma Iesus ka taqen sevet nemka.
24 Simão Pedro lhe fez um sinal para que perguntasse a quem Jesus se referia.
25 De ngua, dai rlu se ngua sagel ma Iesus be ngua snanpet na qa ma’, “Gua Slurlka, ngu lu nemka i diip ke quarl tem ngi?”
25 Então o discípulo se inclinou para Jesus e perguntou: “Senhor, quem é?”.
26 De ma Iesus ka virliit ma’, “Luqa i diip ngu uq ama asmesigl de ngu qurl a qa dai qerlka luqa.”
26 Jesus respondeu: “É aquele a quem eu der o pedaço de pão que molhei na tigela”. E, depois de molhar o pedaço de pão, deu-o a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Baip ma Judas ka mes ama asmesigl, de ma Satan ka buup ka nanas. De ma Iesus ka ruqun ma Judas ma’, “Liina i diip ngi rekmet niini, dai maikka masna ngi rekmet niini.”
27 Quando Judas comeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus lhe disse: “O que você vai fazer, faça logo”.
28 De quasiq a qek never a uut kat drlem aip ma Iesus ka meraqen ne liina sagel ma Judas i nanaa.
28 Nenhum dos outros à mesa entendeu o que Jesus quis dizer.
29 Taqurla de iari naver a uut ta tu araa qevep ai ma Iesus ke tuqun ma Judas ip ke van per iang ama asmes sever ama asmeski, dap kua diip ke qurl iari re a nge ama qelaing. I ra tu araa qevep taqurla i raquarli ma Judas dai qe uas te araa qelaing.
29 Como Judas era o tesoureiro, alguns imaginaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse o necessário para a festa ou desse algum dinheiro aos pobres.
30 Baip ma Judas ka mes ama asmesigl de maikka masna qa mit sev ama arlenki.
30 Judas saiu depressa, e era noite.
31 Be se aip ma Judas ka mit, de ma Iesus ka ruqun ma’, “Iara dai ngua i ama qaqet araa Rarlimka, dai ngua veviit be diiv ama qaqet ta taarl ne gua rlenki. De ama Ngemumaqa aa rlenki dai diip kia tit piit i raquarli qet matna na ngua.
31 Assim que Judas saiu, Jesus disse: “Chegou a hora de o Filho do Homem ser glorificado e, por causa dele, Deus será glorificado.
32 Taqurla be ama Ngemumaqa dai diip ke barl aa rlenki na ngua. De diip ke barl gua rlenki nagelemiis. De diip masna ama Ngemumaqa qet matna na ngua iv ama qaqet tet lu aa tekmeriirang ama atliirang i qa maarl na ngua naver ama aapngipki, de re barl gua rlenki.
32 Uma vez que Deus recebe glória por causa do Filho, ele dará ao Filho sua glória, de uma vez por todas.
33 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngua uis, nakka diip kurli ngu na ngen se ama veluus. Baiv aa de diip ngua tit namen na ngen. I ngul sil ba ngen ip taquarl medu ngua sil bareq ama Judaqena araa Barlta. Dai saqikka iara ngul sil ba ngen. I iasai sagel ngua tit, dai quasik mager ip diip ngen den iasai.
33 Meus filhos, estarei com vocês apenas mais um pouco. E, como eu disse aos líderes judeus, vocês me procurarão, mas não poderão ir para onde eu vou.
34 Dap ngurl kurl a ngen te ama lengiini ama dlek-pem-iini ama iamesini. I iini raqurliani ma’, “Maikka ngene rarlik-na i raquarli ngua dai ngu rarlik ngen. Be mager ip ngen rarlik-na ip taquarl ngu rarlik ngen.
34 Por isso, agora eu lhes dou um novo mandamento: Amem uns aos outros. Assim como eu os amei, vocês devem amar uns aos outros.
35 Be ariq aip ngene rarlik-na, dai diiv ama qaqet mai rat drlem ai ngen dai gua risura na ngen.”
35 Seu amor uns pelos outros provará ao mundo que são meus discípulos”.
36 De ma Saimon Pita qa snanpet ne ma Iesus ma’, “Gua Slurlka, ngu lu ngia tit sa quaridi?”
36 Simão Pedro perguntou: “Para onde o Senhor vai?”. Jesus respondeu: “Para onde vou vocês não podem ir agora, mas me seguirão mais tarde”.
37 De ma Pita qa snanpet ma’, “Dap gua Barlka, ngu lu nanaa be quasik mager iv iara ngu na ngi? Dap ngua dai mager ip te veleng ngua ip ngua at gia luqupka.”
37 “Senhor, por que não posso ir agora?”, perguntou ele. “Estou disposto a morrer pelo senhor.”
38 De ma Iesus ka virliit ma’, “Maikka qua gia revan i diip ngi ngip bareq a ngua? Guakka maikka ngul sil ba ngi ne gua revan. I nani de ama arlenki aris, de diip ngi qaak i ngi vererl temiis ma depguas niirang ai quasik ngiat drlem se ngua. Baiv aa de ama durlaikka qek nak.”
38 “Morrer por mim?”, disse Jesus. “Eu lhe digo a verdade, Pedro: antes que o galo cante, você me negará três vezes.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.