João 11

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Diip ngul sil sevet ma Lasarus i ama arlemki qia sarl a qa be ama qares ip kep ngip. I qurli qa ver ama luqupki ma Betani. I ma Maria qi ne ma Mata ian aa luqupki.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era do povoado de Betânia, onde Maria e a sua irmã Marta moravam.
2 I ma Maria i luqia i qia rletik ne ama qerlapki i ara mas ne ama atlu vet ma Iesus aa ilaing. De qia iil ver aa ilaing ip deng dem nget ne ara qesing. I ma Maria dai ara rarlimka ma Lasarus. I luqa i ama arlemki qia sarl a qa be ama qares ip kep ngip.
2 (Esta Maria era a mesma que pôs perfume nos pés do Senhor Jesus e os enxugou com os seus cabelos. Era o irmão dela, Lázaro, que estava doente.)
3 Taqurla de aa ningambim ian nem iak sagel ma Iesus ip ke sil ba qa raqurliani ma’, “Gua Barlka giak i luqa i maikka ngi rarlik ka, dai maikka qe temarl maden.”
3 As duas irmãs mandaram dizer a Jesus: — Senhor, o seu querido amigo Lázaro está doente!
4 De ma Iesus ke narli liina de qa ruqun aa risura ma’, “Luqa ma Lasarus dai diip kuasiq ai qe ngip. Dap luqia ama arlemki qia men, iv ama Ngemumaqa ke reqerl ai qa, dai ama rarlimini se ama adlek bareq ama qaqet. De liina nge men ip ke barl ngua i aa Uimka na ngua.”
4 Quando Jesus recebeu a notícia, disse:
5 De ma Iesus dai aa arlem nevet ma Mata ki ne ara rarlimki de ian a rarlimka ma Lasarus.
5 Jesus amava muito Marta, e a sua irmã, e também Lázaro.
6 Baip ma Iesus ka narli ai aa rluaqa ma Lasarus ke temarl, dap katiaskerl kurli qa se iaiam ama niirlaiam pet luqia ama luqupki sagel kurli qa.
6 Porém quando soube que Lázaro estava doente, ainda ficou dois dias onde estava.
7 Baip naset liiam aa ama niirlaiam, de ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Saqiaskerlka mager iv uure guirl savet ma Judia sagel auur ak ma Lasarus.”
7 Então disse aos seus discípulos:
8 Dap ma Iesus aa risura ra virliit ma’, “Auur a Tiksiqa, askerlka quasiq ai ama ainkules, dap medu ama Judaqena vet ma Judia te siquat ip te rlumet pem ngi ne ama dul ip te peleng ngi. Dap saqiaskerlka qua ngi narliip ngia tit iasai?”
8 Mas eles disseram: — Mestre, faz tão pouco tempo que o povo de lá queria matá-lo a pedradas, e o senhor quer voltar?
9 De ma Iesus ka virliit ma’, “Katikka ama nirlaqa dai ai de qe rarles i qem ngim nepbang be dengdeng suunun. Be qatikka ariq aiv iak ka tit gel ama nirlaqa, dai quasik mager ip ke serlmen se a qerang. I raquarli ama nirlaqa qem ngim per ama aivetki.
9 Jesus respondeu:
10 Dav ariq aiv iaq i qa tit men ama arlenki, dai diip ke serlmen se iarang. I raquarli quasiq a nge ama nirlaqa ip ka tat naver a qa ip ket lu de qa tit.”
10 Mas, se anda de noite, tropeça porque nele não existe luz.
11 Baip naset liirang aa i ma Iesus ka meraqen niirang, de qa ruqun ma’, “Auur ak ma Lasarus dai qe brlaing be maikka rlet per a qa. Dap ngua tit ip diip ngu vileng a qa.”
11 Jesus disse isso e depois continuou:
12 Dav aa risura ra virliit ma’, “Auur a Barlka, arik ke brlaing dai diip maget na qa.”
12 — Senhor, se ele está dormindo, isso quer dizer que vai ficar bom! — disseram eles.
13 Dap ma Iesus dai qe teqerl ai ma Lasarus dai qa ngip mas. Dav aa risura dai quasik te taqat drlem ai ma Lasarus dai sa qa ngip dap ta tu araa qevep ai ma Lasarus dai ama revan i qe brlaing.
13 Mas o que Jesus queria dizer era que Lázaro estava morto. Porém eles pensavam que ele estivesse falando do sono natural.
14 Taqurla de ma Iesus ka raqal sil pe liina angera rleng ma’, “Ma Lasarus dai maikka qa ngip mas.
14 Então Jesus disse claramente:
15 Dap ngua tu gua qevep sever a ngen de maikka ama arlias per a ngua i raquarli i qurl uut sangis i raquarli diiv iara ngen dru a ngen a qevep sever a ngua. Dap mager iv iara uut tit sagel ma Lasarus.”
15 mas eu estou alegre por não ter estado lá com ele, pois assim vocês vão crer. Vamos até a casa dele.
16 De ma Tomas (i ra tis ka, ama quiitka,) ka ruqun aa rluavik, i ama risura ma’, “Diiv uut ne ma Iesus savet ma Judia, iv aip te peleng ka dai saqikka diip te veleng ngen a uut.”
16 Então Tomé, chamado “o Gêmeo”, disse aos outros discípulos: — Vamos nós também a fim de morrer com o Mestre!
17 Be aip ta men pet ma Betani, de ma Iesus ka narli ai sa qurli ma Lasarus mer ama demka sama niirl ama rlatpes.
17 Quando Jesus chegou, já fazia quatro dias que Lázaro havia sido sepultado.
18 I luqia ama luqupki ma Betani, dai qi gelna ne ma Jarusalem. (I navet ma Jarusalem dai ama depguas ne ama kilomita.)
18 Betânia ficava a menos de três quilômetros de Jerusalém,
19 De buup ne ma Judaqena navet ma Jarusalem, dai sa ra men sagel ma Mata qi ne ma Maria. I ra men sagelembim i ama arlem ta be rek nak never ian a rarlimka i qa ngip.
19 e muitas pessoas tinham vindo visitar Marta e Maria para as consolarem por causa da morte do irmão.
20 Baip ma Mata qi narli ai ma Iesus kat den, de qia mit sev aa qames. Dap ma Maria dai qurli qi ve ama vetki.
20 Quando Marta soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele. Porém Maria ficou sentada em casa.
21 De ma Mata qia ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka, ariq medu qurli ngi iara, dai quasik mager ip gua rarlimka qe ngip.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido!
22 Dap kerlka iara dai nguat drlem ai ama Ngemumaqa dai diip ke narligel ngi i ariq aip ngi snanpet na qa.”
22 Mas eu sei que, mesmo assim, Deus lhe dará tudo o que o senhor pedir a ele.
23 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Gia rarlimka dai saqiaskerlka diip ka raarlviit be diip ke iames.”
23 — O seu irmão vai ressuscitar! — disse Jesus.
24 De ma Mata qia virliit ma’, “Nguat drlem ai diip per ama nirlaqa i ama Ngemumaqa qa taarl ne ama qaqet per ama verlverleser iini dai diip ma Lasarus ka raarlviit ip ke iames.”
24 Marta respondeu: — Eu sei que ele vai ressuscitar no último dia!
25 De ma Iesus ka ruqun na qi ma’, “Ngua i ngua manarevuk dai diip ngu iames ne ama qaqet. De diip ngu qurl a ra te ama iames. Be nemka i qa tu aa qevep sever a ngua, be quatta i diip ke ngip dap saqiaskerlka diip ke iames.
25 Então Jesus afirmou:
26 Be ama revan i lura i re iames de rlas tem ta men a ngua, dai maikka diip kuasiq ai re ngip. Dap Mata ngu lu, kua ngiat tu gia qevep sevet liina?”
26 e quem vive e crê em mim nunca morrerá. Você acredita nisso?
27 De ma Mata qia virliit ma’, “Ii, gua Barlka sa mekai ngua tu gua qevep ai ngi dai ma Kristus i ama Ngemumaqa aa Uimka na ngi. I maikka ngi i ama Ngemumaqa ka nem ngi ip ngi iames ne ama qaqet naver ama aivetki.”
27 — Sim, senhor! — disse ela. — Eu creio que o senhor é o Messias , o Filho de Deus, que devia vir ao mundo.
28 De sa aip ma Mata qia meraqen ne liina, de qia guirl sagel ara ningamki ma Maria. Be qia quain ma Maria i ngerek se qi. De ma Mata kia sil ba qi ma’, “Auura Tiksiqa dai sa qa men. Be qes nes tem ngi.”
28 Depois de dizer isso, Marta foi, chamou Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Baip ma Maria qia narli liina, de qia maarlviit de masna qia mit sagel ma Iesus.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi encontrar-se com Jesus.
30 I as ma Iesus dai as maikka quasiq ai baing se qa ver ama luqupki. Dav as ka mugun aa sagel ke ne ma Mata ian sil ba na.
30 Pois ele não tinha chegado ao povoado, mas ainda estava no lugar onde Marta o havia encontrado.
31 Dav iari ama Judaqena i qurli ra re ne ma Maria ve ama vetki, i ama arlem ta be re tekmet ip te sem madlek na qi. Taqurla de ra lu ma Maria i qia maarlviit de masna qia mit, de ra mit naser a qi. I ra tu araa qevep ai qia mit sagel ama demka ip kik nak.
31 As pessoas que estavam na casa com Maria, consolando-a, viram que ela se levantou e saiu depressa. Então foram atrás dela, pois pensavam que ela ia ao túmulo para chorar ali.
32 Dap ma Maria qia men iasai sagel kurli ma Iesus. Baip kia lua qa, de vaik per a qi manep sagel aa ilaing. De qia ruqun na qa ma’, “Gua Barlka, arik medu qurli ngi iara, dai maikka quasik mager ip gua rarlimka qe ngip.”
32 Maria chegou ao lugar onde Jesus estava e logo que o viu caiu aos pés dele e disse: — Se o senhor tivesse estado aqui, o meu irmão não teria morrido!
33 Baiv aa de ma Iesus ket lu qi i qik nak, de ngen ama Judaqena i re na qi, dai rek nak. De ma Iesus dai maikka aa rutka qa maarl de ama merlenka ver a qa.
33 Jesus viu Maria chorando e viu as pessoas que estavam com ela chorando também. Então ficou muito comovido e aflito
34 De ka snanpet ma’, “Ngu lu ngen mu ma Lasarus kuaridi?” De ra ruqun na qa ma’, “Auur a Barlka ngi aan ip ngi lu.”
34 e perguntou: — Venha ver, senhor! — responderam.
35 De ma Iesus kek nak.
35 Jesus chorou.
36 De ama Judaqena ra ruqun ma’, “Ngene lu ma Iesus dai maikka vem ka se qa i qe rarlik ka.”
36 Então as pessoas disseram: — Vejam como ele amava Lázaro!
37 Dav iari naver ama Judaqena ra ruqun ma’, “Ma Iesus dai qa ngil ver iaq ama rlenka aa sakngaiam. Dap ngu lu nanaa be quasik ka mat nevet ma Lasarus?”
37 Mas algumas delas disseram: — Ele curou o cego. Será que não poderia ter feito alguma coisa para que Lázaro não morresse?
38 De saqiaskerlka ma Iesus aa rutka qa maarl i as lua i qa tit sagel ama demka. I qatias ama demka dai qa men ama dul, de ra vesdet met ka ne iaq ama galgalka ama slurlka.
38 Jesus ficou outra vez muito comovido. Ele foi até o túmulo, que era uma gruta com uma pedra colocada na entrada,
39 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngene iai ver ama dulka nade ama demka aam.” Dap ma Mata i ama ngipka aa ningamki, dai qia ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka, kasa qurli luqa mer ama demka sama niirl ama rlatpes. Be diiv ama raamas i qasa sik te aa qetdingki.”
39 e ordenou: Marta, a irmã do morto, disse: — Senhor, ele está cheirando mal, pois já faz quatro dias que foi sepultado!
40 De ma Iesus ka ruqun ma Mata ma’, “Kua quasik ngia tu gia qevep sevet liina i laira ngua sil ba ngi. Ai ariq aip ngia tu gia qevep dai diip ngi lu ama Ngemumaqa aa dlek ngen ne aa tekmeriirang ama atliirang.”
40 Jesus respondeu:
41 Taqurla de ra iai ver ama dulka nade ama demka aam. De ma Iesus ka ngim piit de qe raring ma’,
41 Então tiraram a pedra. Jesus olhou para o céu e disse:
42 I nguat drlem ai qatikka ai de mas mas ngi narligel gua raring. Dap ngu sekdem iara barek lura iara i ra maarl gel ngua. I ngu narliip ta tu araa qevep ai ngi, ngia nem ngua.”
42 Eu sei que sempre me ouves; mas eu estou dizendo isso por causa de toda esta gente que está aqui, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 Baip ma Iesus ka meraqen ne liina, de qa nes slep semer ama demka ma’, “Lasarus ngia aang na imuk sedarliik!”
43 Depois de dizer isso, gritou:
44 Taqurla de ama ngipka qa aang sedarliik. Dap katiaskerl ama luan-iising dai qurli iising per aa ilaing. De iani ama luan iini dai iini nge uung per aa uuves.
44 E o morto saiu. Os seus pés e as suas mãos estavam enfaixados com tiras de pano, e o seu rosto estava enrolado com um pano. Então Jesus disse:
45 De lura ama Judaqena i ra men be qurli ra gel ma Maria, dai buup ne iari never a ra, ta mu araa qevep sevet ma Iesus, i ra lu qa rekmet ne liina.
45 Muitas pessoas que tinham ido visitar Maria viram o que Jesus tinha feito e creram nele.
46 Dav iari never a ra dai ra muqas, be ra mit sagel ama Parasiqena. Be ra sil ba ra sevet liina i ma Iesus ka rekmet niini.
46 Mas algumas pessoas voltaram e contaram aos fariseus o que ele havia feito.
47 Baiv aa, de ama Barlta nev ama Lautu de ngen ama Parasiqena dai ra iing demna ver ama Kaunsil arla Kaivung. Be ver ama kaivung dai ra taqen per a na ma’, “Kuasik mager iv uure rekmet ne aqeni. I luqa dai qe tekmet ne ama rleriirang ama dlek-pem-iirang, i maikka buup niirang.
47 Então os fariseus e os chefes dos sacerdotes se reuniram com o Conselho Superior e disseram: — O que é que nós vamos fazer? Esse homem está fazendo muitos milagres!
48 I qatikka ariq aiv auur a ding se qa, ip ke tekmet ne liirang aa. Dai diiv ama qaqet mai ra tu araa qevep sever a qa. Be lura ama Gaman Rom dai diip te nem araa Amiqena be diip te lenges ne auur a Lautu-vem-ki ama Slurlki, de diip te lenges ne ngene auur a mugunes. Be uut ama Judaqena dai diip prlesdem na uut be diip lenges nauut.”
48 Se deixarmos que ele continue fazendo essas coisas, todos vão crer nele. Aí as autoridades romanas agirão contra nós e destruirão o Templo e o nosso país.
49 Dav iak never a ra i ama Barlka na qa i qe ruirl se ama Barlta nep ma Lautu. I aa rlenki ma Kaiapas, dai qa maarlviit de qa ruqun ma’, “Maikka ngen dai quasik ngen drlem aqeni.
49 Então Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote , disse: — Vocês não sabem nada!
50 Dap maikka mager iv iak ke ngip bareq ama qaqet mai. Dap ngen dai quasik ngen drlem ai mager ip liina nge ren taqurla. I mager ip ke ngip ip kuasik mager ip lenges ne auur a seviraqi.”
50 Será que não entendem que para vocês é melhor que morra apenas um homem pelo povo do que deixar que o país todo seja destruído?
51 Dap katikka luqa ma Kaiapas, dai quasiq ai liina nge men never aa tuaqevep. Dap katikka ama Ngemumaqa qa qurl a qa re lungera ama lengi be qa taqen na nget. I raquarli ma Kaiapas dai ama Barlka na qa ve ama Judaqena araa Lautu vet luqia ama ageski. Taqurla be qa raqal sil ai mager ip ma Iesus ke ngip bareq ama Judaqena mai.
51 Naquele momento Caifás não estava falando por si mesmo. Mas, como ele era o Grande Sacerdote naquele ano, estava profetizando que Jesus ia morrer pela nação.
52 I ma Iesus aa aapngipki, dai quasiq aip bareq ama Judaqena naik. I ama Ngemumaqa ke narliip ke iames ne aa qaqet mai. De diip ka ru ra ip ma quanases met ta, i ra naver ama qerleng mai ver ama aivetki.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo todos os filhos de Deus que estão espalhados por toda parte.
53 Be ianai de ama Judaqena araa Barlta dai re rarles i re mali re a nge ma aiska ip te peleng ma Iesus.
53 Então, daquele dia em diante, os líderes judeus fizeram planos para matar Jesus.
54 Taqurla de ma Iesus dai quasiq ai qa tit sekgames de ama Judaqena araa saqang. Dap ma Iesus ka mit navet ma Jarusalem, be qa mit saver ama luqupki ma Epraim, i gelna ne ama dam ama aivet per a nget de quasiq ama kaina. Be qurli qa, qe ne aa risura vet luus aa.
54 Por isso ele já não andava publicamente na Judeia, mas foi para uma região perto do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ficou ali com os seus discípulos.
55 Dap pet luqia ama giqi dai ama qares ip te tekmet ne ma Judaqena araa Asmeski. I ra tis ki ma’, “Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.”
55 Faltava pouco tempo para a Festa da Páscoa . Muitos judeus foram a Jerusalém antes da festa para tomar parte na cerimônia de purificação .
56 Taqurla de buup ne ama qaqet i re narliip te mali re ma Iesus. Be ra maarl ver ama Lautu-vem-ki ara veradaqi de re snanpet nanaa ma’, “Ngu lu nanaa, kua diip kat den saver ama asmeski? Dav ani quasik.”
56 Eles procuravam Jesus e, no pátio do Templo, perguntavam uns aos outros: — O que é que vocês acham? Será que ele vem à festa?
57 Dap pet luqia ama giqi, de ama Barlta nep ma Lautu de ngen ama Parasiqena, dai sa ra raqal sil sevet ma Iesus. I ra ruqun iv ariq aiv iak ket lu ai lu qurli ma Iesus iai, de diip masna qe sil barek lura ama Barlta ip mager ip te quap per a qa.
57 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus queriam prender Jesus. Por isso tinham dado ordem para que, se alguém soubesse, contasse onde ele estava.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.