João 11
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs ARIB
1 Diip ngul sil sevet ma Lasarus i ama arlemki qia sarl a qa be ama qares ip kep ngip. I qurli qa ver ama luqupki ma Betani. I ma Maria qi ne ma Mata ian aa luqupki.
1 Ora, estava enfermo um homem chamado Lázaro, de Betânia, aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 I ma Maria i luqia i qia rletik ne ama qerlapki i ara mas ne ama atlu vet ma Iesus aa ilaing. De qia iil ver aa ilaing ip deng dem nget ne ara qesing. I ma Maria dai ara rarlimka ma Lasarus. I luqa i ama arlemki qia sarl a qa be ama qares ip kep ngip.
2 E Maria, cujo irmão Lázaro se achava enfermo, era a mesma que ungiu o Senhor com bálsamo, e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Taqurla de aa ningambim ian nem iak sagel ma Iesus ip ke sil ba qa raqurliani ma’, “Gua Barlka giak i luqa i maikka ngi rarlik ka, dai maikka qe temarl maden.”
3 Mandaram, pois, as irmãs dizer a Jesus: Senhor, eis que está enfermo aquele que tu amas.
4 De ma Iesus ke narli liina de qa ruqun aa risura ma’, “Luqa ma Lasarus dai diip kuasiq ai qe ngip. Dap luqia ama arlemki qia men, iv ama Ngemumaqa ke reqerl ai qa, dai ama rarlimini se ama adlek bareq ama qaqet. De liina nge men ip ke barl ngua i aa Uimka na ngua.”
4 Jesus, porém, ao ouvir isto, disse: Esta enfermidade não é para a morte, mas para glória de Deus, para que o Filho de Deus seja glorificado por ela.
5 De ma Iesus dai aa arlem nevet ma Mata ki ne ara rarlimki de ian a rarlimka ma Lasarus.
5 Ora, Jesus amava a Marta, e a sua irmã, e a Lázaro.
6 Baip ma Iesus ka narli ai aa rluaqa ma Lasarus ke temarl, dap katiaskerl kurli qa se iaiam ama niirlaiam pet luqia ama luqupki sagel kurli qa.
6 Quando, pois, ouviu que estava enfermo, ficou ainda dois dias no lugar onde se achava.
7 Baip naset liiam aa ama niirlaiam, de ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Saqiaskerlka mager iv uure guirl savet ma Judia sagel auur ak ma Lasarus.”
7 Depois disto, disse a seus discípulos: Vamos outra vez para Judéia.
8 Dap ma Iesus aa risura ra virliit ma’, “Auur a Tiksiqa, askerlka quasiq ai ama ainkules, dap medu ama Judaqena vet ma Judia te siquat ip te rlumet pem ngi ne ama dul ip te peleng ngi. Dap saqiaskerlka qua ngi narliip ngia tit iasai?”
8 Disseram-lhe eles: Rabi, ainda agora os judeus procuravam apedrejar-te, e voltas para lá?
9 De ma Iesus ka virliit ma’, “Katikka ama nirlaqa dai ai de qe rarles i qem ngim nepbang be dengdeng suunun. Be qatikka ariq aiv iak ka tit gel ama nirlaqa, dai quasik mager ip ke serlmen se a qerang. I raquarli ama nirlaqa qem ngim per ama aivetki.
9 Respondeu Jesus: Não são doze as horas do dia? Se alguém andar de dia, não tropeça, porque vê a luz deste mundo;
10 Dav ariq aiv iaq i qa tit men ama arlenki, dai diip ke serlmen se iarang. I raquarli quasiq a nge ama nirlaqa ip ka tat naver a qa ip ket lu de qa tit.”
10 mas se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Baip naset liirang aa i ma Iesus ka meraqen niirang, de qa ruqun ma’, “Auur ak ma Lasarus dai qe brlaing be maikka rlet per a qa. Dap ngua tit ip diip ngu vileng a qa.”
11 E, tendo assim falado, acrescentou: Lázaro, o nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo do sono.
12 Dav aa risura ra virliit ma’, “Auur a Barlka, arik ke brlaing dai diip maget na qa.”
12 Disseram-lhe, pois, os discípulos: Senhor, se dorme, ficará bom.
13 Dap ma Iesus dai qe teqerl ai ma Lasarus dai qa ngip mas. Dav aa risura dai quasik te taqat drlem ai ma Lasarus dai sa qa ngip dap ta tu araa qevep ai ma Lasarus dai ama revan i qe brlaing.
13 Mas Jesus falara da sua morte; eles, porém, entenderam que falava do repouso do sono.
14 Taqurla de ma Iesus ka raqal sil pe liina angera rleng ma’, “Ma Lasarus dai maikka qa ngip mas.
14 Então Jesus lhes disse claramente: Lázaro morreu;
15 Dap ngua tu gua qevep sever a ngen de maikka ama arlias per a ngua i raquarli i qurl uut sangis i raquarli diiv iara ngen dru a ngen a qevep sever a ngua. Dap mager iv iara uut tit sagel ma Lasarus.”
15 e, por vossa causa, folgo de que eu lá não estivesse, para que creiais; mas vamos ter com ele.
16 De ma Tomas (i ra tis ka, ama quiitka,) ka ruqun aa rluavik, i ama risura ma’, “Diiv uut ne ma Iesus savet ma Judia, iv aip te peleng ka dai saqikka diip te veleng ngen a uut.”
16 Disse, pois, Tomé, chamado Dídimo, aos seus condiscípulos: Vamos nós também, para morrermos com ele.
17 Be aip ta men pet ma Betani, de ma Iesus ka narli ai sa qurli ma Lasarus mer ama demka sama niirl ama rlatpes.
17 Chegando pois Jesus, encontrou-o já com quatro dias de sepultura.
18 I luqia ama luqupki ma Betani, dai qi gelna ne ma Jarusalem. (I navet ma Jarusalem dai ama depguas ne ama kilomita.)
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 De buup ne ma Judaqena navet ma Jarusalem, dai sa ra men sagel ma Mata qi ne ma Maria. I ra men sagelembim i ama arlem ta be rek nak never ian a rarlimka i qa ngip.
19 E muitos dos judeus tinham vindo visitar Marta e Maria, para as consolar acerca de seu irmão.
20 Baip ma Mata qi narli ai ma Iesus kat den, de qia mit sev aa qames. Dap ma Maria dai qurli qi ve ama vetki.
20 Marta, pois, ao saber que Jesus chegava, saiu-lhe ao encontro; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 De ma Mata qia ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka, ariq medu qurli ngi iara, dai quasik mager ip gua rarlimka qe ngip.
21 Disse, pois, Marta a Jesus: Senhor, se meu irmão não teria morrido.
22 Dap kerlka iara dai nguat drlem ai ama Ngemumaqa dai diip ke narligel ngi i ariq aip ngi snanpet na qa.”
22 E mesmo agora sei que tudo quanto pedires a Deus, Deus to concederá.
23 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Gia rarlimka dai saqiaskerlka diip ka raarlviit be diip ke iames.”
23 Respondeu-lhe Jesus: Teu irmão há de ressurgir.
24 De ma Mata qia virliit ma’, “Nguat drlem ai diip per ama nirlaqa i ama Ngemumaqa qa taarl ne ama qaqet per ama verlverleser iini dai diip ma Lasarus ka raarlviit ip ke iames.”
24 Disse-lhe Marta: Sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 De ma Iesus ka ruqun na qi ma’, “Ngua i ngua manarevuk dai diip ngu iames ne ama qaqet. De diip ngu qurl a ra te ama iames. Be nemka i qa tu aa qevep sever a ngua, be quatta i diip ke ngip dap saqiaskerlka diip ke iames.
25 Declarou-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida; quem crê em mim, ainda que morra, viverá;
26 Be ama revan i lura i re iames de rlas tem ta men a ngua, dai maikka diip kuasiq ai re ngip. Dap Mata ngu lu, kua ngiat tu gia qevep sevet liina?”
26 e todo aquele que vive, e crê em mim, jamais morrerá. Crês isto?
27 De ma Mata qia virliit ma’, “Ii, gua Barlka sa mekai ngua tu gua qevep ai ngi dai ma Kristus i ama Ngemumaqa aa Uimka na ngi. I maikka ngi i ama Ngemumaqa ka nem ngi ip ngi iames ne ama qaqet naver ama aivetki.”
27 Respondeu-lhe Marta: Sim, Senhor, eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, que havia de vir ao mundo.
28 De sa aip ma Mata qia meraqen ne liina, de qia guirl sagel ara ningamki ma Maria. Be qia quain ma Maria i ngerek se qi. De ma Mata kia sil ba qi ma’, “Auura Tiksiqa dai sa qa men. Be qes nes tem ngi.”
28 Dito isto, retirou-se e foi chamar em segredo a Maria, sua irmã, e lhe disse: O Mestre está aí, e te chama.
29 Baip ma Maria qia narli liina, de qia maarlviit de masna qia mit sagel ma Iesus.
29 Ela, ouvindo isto, levantou-se depressa, e foi ter com ele.
30 I as ma Iesus dai as maikka quasiq ai baing se qa ver ama luqupki. Dav as ka mugun aa sagel ke ne ma Mata ian sil ba na.
30 Pois Jesus ainda não havia entrado na aldeia, mas estava no lugar onde Marta o encontrara.
31 Dav iari ama Judaqena i qurli ra re ne ma Maria ve ama vetki, i ama arlem ta be re tekmet ip te sem madlek na qi. Taqurla de ra lu ma Maria i qia maarlviit de masna qia mit, de ra mit naser a qi. I ra tu araa qevep ai qia mit sagel ama demka ip kik nak.
31 Então os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se apressadamente e sair, seguiram-na, pensando que ia ao sepulcro para chorar ali.
32 Dap ma Maria qia men iasai sagel kurli ma Iesus. Baip kia lua qa, de vaik per a qi manep sagel aa ilaing. De qia ruqun na qa ma’, “Gua Barlka, arik medu qurli ngi iara, dai maikka quasik mager ip gua rarlimka qe ngip.”
32 Tendo, pois, Maria chegado ao lugar onde Jesus estava, e vendo-a, lançou-se-lhe aos pés e disse: Senhor, se tu estiveras aqui, meu irmão não teria morrido.
33 Baiv aa de ma Iesus ket lu qi i qik nak, de ngen ama Judaqena i re na qi, dai rek nak. De ma Iesus dai maikka aa rutka qa maarl de ama merlenka ver a qa.
33 Jesus, pois, quando a viu chorar, e chorarem também os judeus que com ela vinham, comoveu-se em espírito, e perturbou-se,
34 De ka snanpet ma’, “Ngu lu ngen mu ma Lasarus kuaridi?” De ra ruqun na qa ma’, “Auur a Barlka ngi aan ip ngi lu.”
34 e perguntou: Onde o puseste? Responderam-lhe: Senhor, vem e vê.
35 De ma Iesus kek nak.
35 Jesus chorou.
36 De ama Judaqena ra ruqun ma’, “Ngene lu ma Iesus dai maikka vem ka se qa i qe rarlik ka.”
36 Disseram então os judeus: Vede como o amava.
37 Dav iari naver ama Judaqena ra ruqun ma’, “Ma Iesus dai qa ngil ver iaq ama rlenka aa sakngaiam. Dap ngu lu nanaa be quasik ka mat nevet ma Lasarus?”
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos ao cego, fazer também que este não morreste?
38 De saqiaskerlka ma Iesus aa rutka qa maarl i as lua i qa tit sagel ama demka. I qatias ama demka dai qa men ama dul, de ra vesdet met ka ne iaq ama galgalka ama slurlka.
38 Jesus, pois, comovendo-se outra vez, profundamente, foi ao sepulcro; era uma gruta, e tinha uma pedra posta sobre ela.
39 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngene iai ver ama dulka nade ama demka aam.” Dap ma Mata i ama ngipka aa ningamki, dai qia ruqun ma Iesus ma’, “Gua Barlka, kasa qurli luqa mer ama demka sama niirl ama rlatpes. Be diiv ama raamas i qasa sik te aa qetdingki.”
39 Disse Jesus: Tirai a pedra. Marta, irmã do defunto, disse-lhe: Senhor, já cheira mal, porque está morto há quase quatro dias.
40 De ma Iesus ka ruqun ma Mata ma’, “Kua quasik ngia tu gia qevep sevet liina i laira ngua sil ba ngi. Ai ariq aip ngia tu gia qevep dai diip ngi lu ama Ngemumaqa aa dlek ngen ne aa tekmeriirang ama atliirang.”
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse que, se creres, verás a glória de Deus?
41 Taqurla de ra iai ver ama dulka nade ama demka aam. De ma Iesus ka ngim piit de qe raring ma’,
41 Tiraram então a pedra. E Jesus, levantando os olhos ao céu, disse: Pai, graças te dou, porque me ouviste.
42 I nguat drlem ai qatikka ai de mas mas ngi narligel gua raring. Dap ngu sekdem iara barek lura iara i ra maarl gel ngua. I ngu narliip ta tu araa qevep ai ngi, ngia nem ngua.”
42 Eu sabia que sempre me ouves; mas por causa da multidão que está em redor é que assim falei, para que eles creiam que tu me enviaste.
43 Baip ma Iesus ka meraqen ne liina, de qa nes slep semer ama demka ma’, “Lasarus ngia aang na imuk sedarliik!”
43 E, tendo dito isso, clamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Taqurla de ama ngipka qa aang sedarliik. Dap katiaskerl ama luan-iising dai qurli iising per aa ilaing. De iani ama luan iini dai iini nge uung per aa uuves.
44 Saiu o que estivera morto, ligados os pés e as mãos com faixas, e o seu rosto envolto num lenço. Disse-lhes Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 De lura ama Judaqena i ra men be qurli ra gel ma Maria, dai buup ne iari never a ra, ta mu araa qevep sevet ma Iesus, i ra lu qa rekmet ne liina.
45 Muitos, pois, dentre os judeus que tinham vindo visitar Maria, e que tinham visto o que Jesus fizera, creram nele.
46 Dav iari never a ra dai ra muqas, be ra mit sagel ama Parasiqena. Be ra sil ba ra sevet liina i ma Iesus ka rekmet niini.
46 Mas alguns deles foram ter com os fariseus e disseram-lhes o que Jesus tinha feito.
47 Baiv aa, de ama Barlta nev ama Lautu de ngen ama Parasiqena dai ra iing demna ver ama Kaunsil arla Kaivung. Be ver ama kaivung dai ra taqen per a na ma’, “Kuasik mager iv uure rekmet ne aqeni. I luqa dai qe tekmet ne ama rleriirang ama dlek-pem-iirang, i maikka buup niirang.
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus reuniram o sinédrio e diziam: Que faremos? porquanto este homem vem operando muitos sinais.
48 I qatikka ariq aiv auur a ding se qa, ip ke tekmet ne liirang aa. Dai diiv ama qaqet mai ra tu araa qevep sever a qa. Be lura ama Gaman Rom dai diip te nem araa Amiqena be diip te lenges ne auur a Lautu-vem-ki ama Slurlki, de diip te lenges ne ngene auur a mugunes. Be uut ama Judaqena dai diip prlesdem na uut be diip lenges nauut.”
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele, e virão os romanos, e nos tirarão tanto o nosso lugar como a nossa nação.
49 Dav iak never a ra i ama Barlka na qa i qe ruirl se ama Barlta nep ma Lautu. I aa rlenki ma Kaiapas, dai qa maarlviit de qa ruqun ma’, “Maikka ngen dai quasik ngen drlem aqeni.
49 Um deles, porém, chamado Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, disse-lhes: Vós nada sabeis,
50 Dap maikka mager iv iak ke ngip bareq ama qaqet mai. Dap ngen dai quasik ngen drlem ai mager ip liina nge ren taqurla. I mager ip ke ngip ip kuasik mager ip lenges ne auur a seviraqi.”
50 nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça a nação toda.
51 Dap katikka luqa ma Kaiapas, dai quasiq ai liina nge men never aa tuaqevep. Dap katikka ama Ngemumaqa qa qurl a qa re lungera ama lengi be qa taqen na nget. I raquarli ma Kaiapas dai ama Barlka na qa ve ama Judaqena araa Lautu vet luqia ama ageski. Taqurla be qa raqal sil ai mager ip ma Iesus ke ngip bareq ama Judaqena mai.
51 Ora, isso não disse ele por si mesmo; mas, sendo o sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus havia de morrer pela nação,
52 I ma Iesus aa aapngipki, dai quasiq aip bareq ama Judaqena naik. I ama Ngemumaqa ke narliip ke iames ne aa qaqet mai. De diip ka ru ra ip ma quanases met ta, i ra naver ama qerleng mai ver ama aivetki.
52 e não somente pela nação, mas também para congregar num só corpo os filhos de Deus que estão dispersos.
53 Be ianai de ama Judaqena araa Barlta dai re rarles i re mali re a nge ma aiska ip te peleng ma Iesus.
53 Desde aquele dia, pois, tomavam conselho para o matarem.
54 Taqurla de ma Iesus dai quasiq ai qa tit sekgames de ama Judaqena araa saqang. Dap ma Iesus ka mit navet ma Jarusalem, be qa mit saver ama luqupki ma Epraim, i gelna ne ama dam ama aivet per a nget de quasiq ama kaina. Be qurli qa, qe ne aa risura vet luus aa.
54 De sorte que Jesus já não andava manifestamente entre os judeus, mas retirou-se dali para a região vizinha ao deserto, a uma cidade chamada Efraim; e ali demorou com os seus discípulos.
55 Dap pet luqia ama giqi dai ama qares ip te tekmet ne ma Judaqena araa Asmeski. I ra tis ki ma’, “Ama-Angeluqa-Ka-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka.”
55 Ora, estava próxima a páscoa dos judeus, e dessa região subiram muitos a Jerusalém, antes da páscoa, para se purificarem.
56 Taqurla de buup ne ama qaqet i re narliip te mali re ma Iesus. Be ra maarl ver ama Lautu-vem-ki ara veradaqi de re snanpet nanaa ma’, “Ngu lu nanaa, kua diip kat den saver ama asmeski? Dav ani quasik.”
56 Buscavam, pois, a Jesus e diziam uns aos outros, estando no templo: Que vos parece? Não virá ele à festa?
57 Dap pet luqia ama giqi, de ama Barlta nep ma Lautu de ngen ama Parasiqena, dai sa ra raqal sil sevet ma Iesus. I ra ruqun iv ariq aiv iak ket lu ai lu qurli ma Iesus iai, de diip masna qe sil barek lura ama Barlta ip mager ip te quap per a qa.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que o prendessem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.