Mateus 22

Janji beluke (ALPNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Yesuse Ialenake umpama makete ete imamaru kai tamata Parisiaru be,
1 De novo Jesus usou parábolas para falar ao povo. Ele disse:
2 “Alla Ipletae ite tamatare esi keadane lupe kamale sae iono totliba kena eni nanare ikaije.
2 — O
3 Iulake eni tamata makerikaru esi keu koti tamata rebe ibeteke kenasi pende leke esi luake loko totliba mere, po esi suka luake mo. Makerikaru esi leu beteke ete kamale.
3 Depois mandou os empregados chamarem os convidados, mas eles não quiseram vir.
4 Hoko iulake eni tamata makerika maketa lekwe kai inaukesi be, ‘Imi keu beteke ete tamata rebe au beteke kenasi pende be au aknekae mananaru peneka. Auku sape tulena kai binatana piala maketaru au bunulu peneka kai au aknekae pusulu peneka. Hoko imi luake loko auku totliba meije noma.’
4 Então mandou outros empregados com o seguinte recado: “Digam aos convidados que tudo está preparado para a festa. Já matei os bezerros e os bois gordos, e tudo está pronto. Que venham à festa!”
5 Po tamata rebe kamale mere ibeteke kenasi pende esi tuli kaini mo, leini esi keu me ndinu, leini esi keu kerike loko esi makerikaru,
5 — Mas os convidados não se importaram com o convite e foram tratar dos seus negócios: um foi para a sua fazenda, e outro, para o seu armazém.
6 kai leini esi kerike eni tamata makerika meru eleki esi tetasi kai esi bunusi.
6 Outros agarraram os empregados, bateram neles e os mataram.
7 Kena kamale ilene mere inasu titinai. Hoko iulake eni solaluaru leke esi keu bunu tamata maka bunu eni makerikaru kai busa esi kotare.
7 O rei ficou com tanta raiva, que mandou matar aqueles assassinos e queimar a cidade deles.
8 Eleki ikoti eni tamata makerika maketaru kai ibeteke lokosi be, ‘Manana kena totliba meije aknekae peneka, po tamata rebe au beteke kenasi pende esi luake loko totlibare saisa mo.
8 Depois chamou os seus empregados e disse: “A minha festa de casamento está pronta, mas os convidados não a mereciam.
9 Hoko imi keu me lalana elaka rebe tamata esi lupuke lomai kenae me kotare, imi koti tamata boboka lomei totliba meije.’
9 Agora vão pelas ruas e convidem todas as pessoas que vocês encontrarem.”
10 Tamata makerikaru esi keu kai esi lupuke pusue tamata rebe esi tetuesi me lalanaru. Tamata rebe esi hidupe neu sa kai tamata rebe esi hidupe misete esi lupuke pususi. Hoko otoi kena totlibare pusue penu kena tamata.
10 — Então os empregados saíram pelas ruas e reuniram todos os que puderam encontrar, tanto bons como maus. E o salão de festas ficou cheio de gente.
11 Kena kamale mere ikusu kena itetue tamata rebe kotisi meru, iselu ile sae me ialike pakiane kena totliba mo.
11 Quando o rei entrou para ver os convidados, notou um homem que não estava usando roupas de festa
12 Hoko ibeteke loko ile mere be, ‘Alomeije aalike pakiane kena totliba more, mise mo.’ Po tamata mere indene neka.
12 e perguntou: “Amigo, como é que você entrou aqui sem roupas de festa?”
13 Eleki kamale mere iulake eni tamata makerikaru be, ‘Lo tamata meije eni lelalaru kai balaiju kai poini bei otoi totliba meije lori muli, kena otoi rebe kpeture. Ete mere tamata mere isupu hukume hoko irani kai itahane supu susate.’ ”
13 Então o rei disse aos empregados: “Amarrem os pés e as mãos deste homem e o joguem fora, na escuridão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.”
14 Yesuse Ibeteke be, ‘Ele mere hoko Alla Ikoti tamata bokala kena Ipletaesi po tamata rebe Ibitikesi boka mo.”
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 Tamata Parisiaru esi keu lepa lupu kena nikwa lalane kena Yesuse Ilepa sala.
15 Os fariseus saíram e fizeram um plano para conseguir alguma prova contra Jesus.
16 Esi ulake esi maka luluaru kai tamata rebe esi lene loko kamale Herodese esi keu loko Yesuse. Eleki esi tneu be, “Kuru, ami rekwa be Abeteke batuke rebe tinai neka. Aatetuke sasaisare rebe Alla Isuka atetukele ete amire. Kena Aatetuke amire, tamata esi noake eliare atuli kaisi mo le ahberake tamata elake pise elake mo, moyo?
16 Então mandaram que alguns dos seus seguidores e alguns membros do partido de Herodes fossem dizer a Jesus: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto, ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige e não se importa com a opinião dos outros, nem julga pela aparência.
17 Hoko Kuru, Abeteke ete ami be, ‘Lulu Kaisare eni pletare suke ite seli pajake. Po lulu iteki agamare, seli pajake ete Kaisare tinai pibe mo?’ ”
17 Então o que o senhor acha: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
18 Po Yesuse Irekwa be tamata meru esi ono misete lelemake. Hoko Ibeteke lokosi be, “Imi tamata nloena! Imi teheke kena Au lepa sala yake!
18 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
19 Imi riluke kepe perake rebe seli pajake kenare ete Au mina leke Au selue.”
19 Tragam a moeda com que se paga o imposto! Trouxeram a moeda,
20 Itneusi be, “Sire oalalei mei kepe perake matai meije? Sire eni nane?”
20 e ele perguntou:
21 Esi ombe, “Kaisare eni oalalei kai eni nane.”
21 Eles responderam: — São do Imperador. Então Jesus disse:
22 Kena esi lene Yesuse Iralake mere esi herane le Yesuse Iralakesi mise kuate eleki esi keu beiNi.
22 Eles ficaram admirados quando ouviram isso. Então deixaram Jesus e foram embora.
23 Kena petu mere tamata golongane Saduki esi luake loko Yesuse. Esi tneu loko tamata matale esi kwana suike elia? Mere le esi hlaleke be tamata matale, kwana suike moneka.
23 Naquele mesmo dia chegaram perto de Jesus alguns saduceus , afirmando que ninguém ressuscita.
24 Hoko esi beteke be “Kuru, Alla Eni lepata rebe nabi Musa ilekire ebeteke be, ‘Kwalimu imata pine eni nanae sae mo hoko akai bina balu mere neka leke iruele kwetele kena iseli kwalimu.’
24 Eles disseram a Jesus: — Mestre, Moisés ensinou assim: “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
25 Ete meije sie itua kwalitoi. Kwali menare ikai eleki imata po eni nanae sae mo hoko kwalini nomore luare ikai bina balu mere.
25 Acontece que havia entre nós sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos. Assim, ele deixou a viúva para o segundo irmão.
26 Eleki kwalini mere imata lekwe po eni nanae sae mo. Sakesa neka ete kwalini nomore telu eti kwalini nomore iture.
26 A mesma coisa aconteceu com este, e também com o terceiro, e, finalmente, com todos os sete.
27 Pusue kwalia sie itua meru esi kai bina balu esa mere eleki esi mata pususi kai bina balu mere imata lekwe.
27 Depois de todos eles, a mulher também morreu.
28 Kena tamata esi kwana suike, Abeteke be bei kwalia sie itua meru sire pine iono mokwai ete bina balu mere, le pususi esi kai bina esa mere?”
28 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
29 Yesuse Ibeteke lokosi be, “Imi nati sala titinai! Imi noake ele mere le imi rekwa lepata bei Alla mo pise Alla Eni kbasare mo.
29 Jesus respondeu:
30 Le kena tamata esi kwana suike esi kai suike moneka hoko tamata meru saka malekata ndete surgare peneka.
30 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
31 Ele mere hoko Au atetuke imi loko tamata esi kwana suike bei matale. Imi baise Alla Eni lepate ete ntuana menaru kai imire pene moyo? Ete mere Alla Ibeteke be,
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, será que vocês nunca leram o que Deus disse? Ele afirmou:
32 ‘Aure Alla rebe Abrahame, Isake kai Yakupe, esi hlaleke lokoKu.’
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.” E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos.
33 Kena tamata bokala esi lene Yesuse Iatetuke kai Irekwa titinai hoko esi herane.
33 Quando a multidão ouviu isso, ficou admirada com o ensinamento dele.
34 — ausente —
34 Os fariseus se reuniram quando souberam que Jesus tinha feito os saduceus calarem a boca.
35 — ausente —
35 E um deles, que era mestre da Lei , querendo conseguir alguma prova contra Jesus, perguntou:
36 “Kuru, pleta rebe pentine titinai me hukume rebe Musa ilekire saisa?”
36 — Mestre, qual é o mais importante de todos os mandamentos da Lei ?
37 Yesuse Ibeteke lokoi be, “Suke aoki amu Tuhane Alla kena pusue amu ktiline, pusue amu maka noake kai pusue laleume.
37 Jesus respondeu:
38 Mere pleta rebe memenai kai pentine titinai.
38 Este é o maior mandamento e o mais importante.
39 Luare sakesa neka. Aoki tamata makete saka oki ruamu.
39 E o segundo mais importante é parecido com o primeiro: “Ame os outros como você ama a você mesmo.”
40 Pusue pleta rebe nabi Musa ilekire kai pusue bukua rebe nabiaru esi lekire pusulu mei kena pleta lua meiju peneka.”
40 Toda a Lei de Moisés e os ensinamentos dos
41 Kena tamata Parisiaru esi lupuke lomai sa Yesuse Itneusi be,
41 Quando os fariseus estavam reunidos, Jesus perguntou a eles:
42 “Imi noake saisa kena Kamale rebe Alla IulakeNi kena hlamate tamatare? Irulu bei sire?”
42 — O que vocês pensam sobre o — De Davi! — responderam eles.
43 Yesuse Iombe, “Le mula pine Ro Misete Iono Dauta ikotiNe ‘Tuhane?’ Le Dauta ibeteke be,
43 Jesus tornou a perguntar:
44 ‘Tuhane Ibeteke loko auku Tuhane be:
44 “O Senhor Deus disse ao meu Senhor:
45 Meije Dauta ruai ikotiNe Tuhane hoko Kamale rebe Alla IulakeNi kena hlamate tamatare batuke Dauta eni anubu mo! Ile mere Dauta eni Tuhane lekwe.”
45 Portanto, se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
46 Tamata sae iralake Yesuse moneka. Kai bei petu mere esi nehe kena tneu saisa loko Yesuse moneka.
46 Ninguém podia responder mais nada, e daquele dia em diante não tiveram coragem de lhe fazer mais perguntas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.